Divendres vaig anar a dormir tard, suposant que fotria un mal temps del carall (com deien les previsions). La sorpresa al llevar-me el dissabte va ser majúscula: QUIN BON TEMPS! De fet.. massa bon temps, aquesta calor per l'escalada en aderhencia no és massa bona però en fi. A trucar l'
Aniol i vinga cap a Solius!
Al arribar, els FillsDeSolius estan preparant tot el tinglado a la zona de l'Esperó. Mentrestant l'Aniol, el Ferran (ambdós, Diables de l'Onyar) i jo ens n'anem a la cara nord de l'
Agulla de Baix. Una de les poques parets amb ombra i vies assequibles pel nostre nivell:
- Novita V/V+. Surt a vista. Pas de bloc al principi i la resta bé. Comparteix reunió amb la seva veïna, la...
- Calimero's Route, 6a. La provo en top-rope, els passos xungos de baix em surten, no trobo el canto clau per sortir cap a la reunió i descanso, buscant i rebuscant el trobo i el pas es fa moooolt més fàcil.
Un cop ja les hem provades, monto la reunió triangulant dues sabines a dalt de la Batman. Només té els parabolts.
- Batman V+/6a. La provem en top rope, un inici dur amb un moviment dinàmic i un petit llançament. La resta cantos bons. Surt a la primera.
Mentre fem aquestes 3 vies curtetes (2 xapes les dues primeres, i 3 xapes la 3ra), arriben uns quants
Diables de l'Onyar més i dinem allà a la sombreta i gaudint d'una suau brisa i parlant de muntanya. Al cap d'una estona anem cap a l'Esperó on em trobo amb el Jose, un company del bulder del Club Natació Terrassa. El noi amb qui vaig coincidir al vèrtic mentre em provava uns gats. El llunàtic d'en
viking amb el seu company, el Pepe que no paren de fer birres ;) Parlem una estona, fem plans per l'estiu i ens posem a escalar a
l'Esperó. A mitja via em truca l'Alba (senyal que ha acabat l'estudi i ha arribat a Solius), em baixo i la vaig a buscar al parking, l'Aniol acabarà la via (i es trobarà amb l'aleje a la via
L'Esperó de 10m de l'últim spit a la reunió). Amb l'Alba intento a la
Nord de l'Esperó:
- Toloumne Meadows, 6a. Arribo al que suposo el pas clau de la via i d'allà no passo. Em falten 10cm per xapar i poder fer el pas amb menys pressió psicològica. La desmonto de xapa a xapa i anem a fer alguna altra cosa.
Després del fracàs, assegurem el tret anant cap a l'Agulla Central i provo una de les que fa temps que tenia ganes de fer:
- Tallades encara put, V+. 30m de via guapissima (la corda de 60m m'arriba just) El pas clau està al entrar a la fisura després del diedre. Molta calor, xafogor i humitat que el magnesi no és capaç de parar. Xapo un dels parabolts agafat a la express i trepitjant el bolt de sota :S
A la via del costat hi ha uns nois de Girona que resulta que també estiuegen per Calella, parlem sobre el Pinell, Sadernes, Rocamaura... em deixen 3 express per poder fer la via i no anar faltat (això de tenir-ne només 9... mal asuntu!)
Arriba l'hora de sopar i anem cap a l'Esperó. Amanida, butifarra i tall rodó. M'ho acabo tot, una mica més i em menjo el fil del tall rodó de la gana que tenia! Tinc l'honor de seure a la dreta del molt honorable
GUILLAMON i davant dels pares de l'Aniol (deixa'l anar al Josep Maria amb el vi... ;P).
Cap a les 11 tocades, comença una de les projeccions més esperades de la nit amb entre 100 i 150 persones escoltant atentament l'amena xerrada
10 anys de cara a la paret (1954-1964) a càrrec d'el Francesc Guillamon. Ens explica els orígens de la cordada Anglada-Guillamon, les aventures passades, els companys escaladors de l'època: Porkoski, Haus, Pany, Cerdà a Montserrat i d'altres, Rabadà i Navarro a Riglos, etc... les vies obertes tant a Montserrat, Riglos, Dolomitas, Andes, etcètera. Sempre amb la seva clau d'humor molt divertida.
Ens vem quedar que li faltava parlar de Pirineus i Pedraforca (durant el sopar em va comentar que ell era partidari de les restauracions de les vies i que estava dacord en com havien
re-equipat l'Anglada-Guillamon de la sud del Pedra) ja que vem marxar cap a un quart d'una ja que l'estudi que tocava fer l'endemà pel matí era obligat. Però m'han xivat que després de la xerrada es va fer una projecció de com penjar-se (Aniol fes-nos-en cinc cèntims), una gimcana nocturna on els dos guanyadors es van endur una corda cada un, segona actuació (musical) dels Diables de l'Onyar, el vivac i l'escalada matutina diumenge pel matí.
El proper any, cumplirem amb les 24h! Molt bon ambient, molt bona gent, molt ben organitzat i molt bon rotllo. Us la recomano ;)
Només me'n penedeixo de no haver-me comprat la samarreta dels Fills de Solius, a veure si puc fer un pedido ;)
Foto 1. Ferran escalant la Novita assegurat per l'Aniol. L'Esperó al fons.
Foto 2. El menda escalant la Calimero's Route en el tram més difícil, la mossegada del sol!
Foto 3. Projeccions del mestre Guillamon.
Foto 4. Percussió dels Diables de l'Onyar.
