22.1.07

Molt amor i una mica d'odi: via Esparraguera

Dissabte, per despedir aquest Gener calurós, vaig quedar amb l'Ivan F., el seu germà Marc F. i el Marc Ll. per anar-nos-en a repetir la via Esparraguera a la Roca Gris (La Vinya Nova).

Tot i haver quedat molt d'hora a l'entrada d'el Bruc Residencial, entre seleccionar el material a l'aparcament, fer un petit mos, arribar fins la Roca Gris, trobar el peu de via, etc... no va ser fins les 12 que començavem a escalar.

Vem decidir que la primera cordada seriem el Marc Ll. i jo. Ell s'encarregaria de fer l'últim llarg, desequipat, de primer amb els friends i tascons. Els germans Ivan i Marc, vindrien darrera i recuperarien el llarg amb els anclatges col·locats pel Marc Ll.

Amor:

  • 1r llarg, 35m IV+. Començo jo, algun passet a l'inici amb roca una mica trencada i després ja fàcil fins la R1. Jo no vaig veure-la i vaig seguir pujant fins que em vaig quedar sense cintes i el Marc em deia que se m'acabava la corda... em vaig penjar i vaig veure que me l'havia saltat (2 parabolts separats uns 1,5m l'un de l'altre). Em van despenjar i vaig muntar reunió.
  • 2n llarg, 35m V/+. Li tira el Marc en top-rope els 3 primers seguros xapats per error. Per allà hi ha algun passet si no l'agafes bé (anar per la dreta de les xapes). A la part final surts per una bavaresa molt disfrutona i fas R2 en una repisa còmode.
  • 3r llarg, 25m V+. Li torna a fotre el Marc de primer. Hi ha un pas on ser alt facilita les coses, es va de canto gordo a canto gordo fins al cim d'un esperó amb la R3 col·locada a un lloc amb molt d'ambient...
  • 4t llarg, 45m V. Ara si que em toca a mi però sortir d'aquella R em costa una mica d'esforç mental (ja comença a haver-hi pati) però els primers passos van sortint bé i torno a agafar la confiança al conglomerat montserratí. El crit d'anims (i de guerra) d'aquell llarg va ser: "Muerte al calcáreo!". Cap a la part final del llarg la roca s'ajeu (III) i les assegurançes desapareixen fins a la R4.
  • 5è llarg, 15m IV+. Animat, hi torno de primer. Tot i ser un llarg en travesia i protegit per un parabolt i un pont de roca, me'n surto molt bé i el disfruto molt. Monto la R5 d'un parabolt i 2 spits i a esperar que el Marc es casqui l'últim llarg.
  • 6è llarg, 35 IV+ clean. Val la pena arribar fins aquí per fer aquest últim llarg amb canto generos i aeri. Millor dur a part d'un joc de tascons (amb tascons mitjans-grossos), algun friend mitjà-gros.


Entre pitos i flautes, tardem 3h i mitja a fer la via (cal sumar els jaja-jeje cada vegada que ens trobavem a les R i la calma que duiem). Només faltava tornar al cotxe i cap a La Bisbal falta gent!


Odi:

El millor descens, és rappelar la via Urquiza-Olmo: 3 rappels de 45m, 45m i 50m.
El que no sabiem era que l'instalació de ràppel que vem fer servir era la R3 de la via Logos!!! Jo vaig adonar-me'n a la que el rappel era volat. "Això al igual és un IV+! L'hem cagada!" vaig pensar. De fet la cosa ja em feia mala espina a la que el Marc duia molta estona penjat... al baixar jo me'l trobo pillat d'un parabolt i d'un tac de fusta ja que no arribava a la R2 de la Urquiza-Olmo (la teniem a tocar!). Jo vaig intentar-ho pendulant però em va ser impossible, nomes em quedaven 10cm de corda...



La unica solució que em quedava era una sabina del mal on em vaig anclar com vaig poder mentre tenia un peu recolzat a un tronc que sobresortia i l'altre a la paret. Tot això a uns 100m de terra.
Resultat = Cangueli màxim.

Vem recuperar les cordes i el Marc (que estava més amunt) va muntar el ràppel des del parabolt on estava anclat, va passar-me la corda i vaig sortir d'allà cagant llets cap avall... Vaig veure que al costat d'una alzina, a mitja canal hi havia la R1 de la via Stress i cap allà vaig enfilar de cap. Al poc temps ja estavem reunits el Marc i jo i preparavem l'últim rappel que ens portaria a terra ferma.

Els germanets (Ivan i Marc) van tenir la mateixa sort que nosaltres, a diferencia de nosaltres (duiem dues cordes de 8,5mm i 50m), duien una corda de 60m i una de 70m simples. Cosa que tenien 10m més de marge. El primer en rappelar va ser el Marc però se li va liar la corda amb uns arbusts i va acabar sense poder arribar a la R2 de la Urquiza-Olmo. Va anar a petar a la mateixa sabina del mal que jo. L'Ivan va evitar millor els arbusts i va poder arribar a la R des d'on va despenjar al Marc fins la R1 de la via Stress i finalment, ja a les fosques vam reunir-nos tots a terra després d'un bon ensurt i una bona rallada mental...

Un cop al cotxe, veiem que a la ressenya dels de www.ressenya.net, tenien molt ben explicat el descens: "Continuar per la cresta uns 5minuts, fins arribar a un punt on hi ha una instal·lació amb fites al costat..."


Conclusió:

Cal llegir més piades, anar plens de maillons, de bagues, dur els walkie's, i baixar caminant sempre que es pugui!

16.1.07

Mutant World

Dissabte tenia el dinar de Nadal (atrassat) amb la familia del meu pare, així que amb l'Ivan vem decidir anar a conèixer el Pic del Martell.
Com que vem quedar molt d'hora per aprofitar el matí i no fer tard a casa, vem poder gaudir d'un esmorzar a un autèntic bar obrer a Castelldefels. Tallat + entrepà de truita de patates = 3€
La gent a les 9 del matí estava devorant peus de porc, callos, patates braves.... molt autèntic i entranyable tot plegat :_) Vaig estar a punt de sumar-me a la festa però vaig pensar que l'entrepà de truita ja em pesaria prou escalant... hehe.


Al cap de poc ja estavem al pàrquing de Penya Ginesta destriant el material que portariem:
15 cintes express, bagues i cordinos, un joc de tascons (el meu! hehe) + 2 tascons mitjans de l'Ivan, corda simple de 70m, reverso per mi, placa gigi per ell, mosquetons de seguretat, cascs, arnés, gats, i la guia de Barcelona i voltants.

Des de la part inferior del pàrquing surt un caminet que en 10 minuts de pujada ens deixa a la part superior del turó, seguirem el camí deixant la Cova dels Bombers (sector esportiu) a l'esquerra i ja baixarem cap al congost que forma el Pic del Martell. De seguida que poguem anirem arran de paret fins que trobem el nom de la via pintat a la roca.



L1: V 35m amb forçes parabolts, algun d'ells allunya (sobretot al final) i completo l'equipament del llarg amb 3 tascons. Em toca a mi i em surt sense cap parada. La reunió es fa a una repisa molt còmode.



L2: IV 30m que van per la part esquerra d'una canal. No té cap expansió, cal posar tascons i aprofitar 2 o 3 ponts de roca que hi ha. La R2 està a una repisa força còmoda.

L3: V+ 20m per una placa vertical i molt atlètica amb només dos parabolts. A alguna piada havia llegit que entre la R i el 1r bolt hi havia un pitó... ja no hi era i una caiguda abans de xapar el 1r bolt pot fer mal. L'Ivan va empalmar aquests dos llargs sense problemes, tot xiulant.



L4: V? Només hi ha un parabolt just abans de la R. Començo el llarg jo, poso un tascó però no se per on tirar... no ho veig massa clar i prefereixo que se'l faci l'Ivan abans de fotre'm un talegasso. El tio en comptes de tirar o per la dreta o per l'esquerra.. tira pel mig! Aprofita el meu tascó i en posa dos més abans de xapar el parabolt que el deixa a la R. No sé si va ser pel pes de la motxilla però aquest llarg va ser el que més em va costar, desploma una mica i és molt de braços.



Bé, ja m'he estrenat amb els tasconets. La veritat és que ens va fotre un dia de puta mare i la zona ens va agradar molt, hi tornarem! :)

10.1.07

Els reis s'ho han currat!

Aquest any els reis s'ho han currat de valent!
Aqui us mostro els meus nous utensilis de guerra... hehehe ^_^


Joc de tascons (DMM Wallnuts)
L'intenció es estrenar-los aquest dissabte al Pic del Martell amb l'Ivan. Si algú s'apunta a una matinal (a les 3 tinc dinar familiar a Terrassa) que ho digui! (apuntar-se a escalar, no a dinar! hehe)


1 lleva-tascons Fixe
A altres blogs parlen d'un lleva-tascons amb navalla, aquest no en té pas però farà el fet, com a minim podré apretar rosques de M8. Algo és algo :P


Roca Caliente en los Pirineos Vol III
Ja tinc coses a fer aquest estiu vinent! Mola mola :)


Lucky Telemaster
Ok, és una frikada però anima a provar coses mes dures (ja sigui montar una via o fotre-m'hi tranquil de que si no surt, la puc acabar montant fins dalt) o a evitar un pinyo aprop de terra. Espero utilitzar-lo lo just i no viciar-me a la "canyeta" :P



Walkie's Oregon Scientific TP380
Una vegada fent una via amb el Marc F. vaig estar quasi 1h penjat a la penúltima reunió per culpa del vent: impedia que ens sentíssim. Tampoc ens veiem, la corda fregava que donava gust i el mobil no tenia cobertura. Recordo que vaig pensar el què hagués donat per tenir uns walkie's en aquell moment...
Aquest model en concret, és waterproff i està recobert de goma per evitar danys importants en cas de caiguda. El millor és que a part del push-to-talk, té l'opció d'enxufar un auricular amb un micro (incorporat) i senzillament parlant s'activa el transmissor. D'aquesta manera el company pot anar relatant el que va trobant mentre va escalant, o comentar que ja és a la R, etc...
Sóc una mica geek, no? *^_^*


Aprofito per fer publicitat de nous blogs que han aparegut a la xarxa i no en tenia constància de la seva existència fins fa ben poc:

La blogosfera escaladora creix :)

4.1.07

Primera escalada de l'any a l'Empordà

Aquest any, l'hem iniciat escalant a Rocamaura, l'Estartit.

El dia 2, després de la ressaca de menjar d'aquests dies d'abundància, vaig quedar amb en Pere per acostar-nos a aquesta escola baix-empordanesa. Els dos haviem tingut males experiències a l'hora de trobar les vies; l'únic cop que hi haviem anat (per separat), haviem anat a espetegar a la zona de l'esquerra (com t'indica el mapa de ressenya.net) on hi ha unes 7 o 8 vies deixades de la ma de Deu.

Per arribar a la zona dreta, on hi ha les vies ressenyades, s'ha d'agafar un caminet arran de l'última casa construïda (abans d'arribar a la rotonda amb una P marcada al mapa de ressenya.net) direcció les parets de la dreta. El camí (ben fressat) sembla que et porta al cim de Rocamaura (on hi ha les antenes) però un cop estàs al coll entre els dos cingles, el surt un corriol que es desvia avall i et deixa a peu de via. Aproximadament a 5 minuts del cotxe.

Les vies fetes van ser:

  • 10, V. Aproximadament de 20m llargueta i disfrutona, els spits allunyen una mica pero hi ha bon canto. A la part de dalt els cantos estan sobats i costa veure l'ultim pas, pero acaba sortint be.
En Pere desmontant la via

  • 2, 6a. Ens hi posem pensant que es la via 1, d'uns 10m. Em surt amb una parada. El Pere encadena a vista i anant per la part mes dificil. Loco! hehe :P
  • 17, V+. La primera via de les noves. Deu fer vora els 15m Placa inicial tecnica, superes un sostret amb bona presa i la placa final es fa be. Guapa! Ens surt als dos (com sempre, en Pere es complica mes :P)
En Pere a la placa final

  • 18, 6a/+?. Poso les cintes al despenjar-me de la via 17 i encadeno a la primera!!! Placa inicial i desplom atletic. Baixo contentissim! :D En Pere encadena tambe a la primera.
Jo reposant els braços per afrontar l'atletic -petit- desplom

  • 19, 6b/+?. Aqui ambdos superem el primer pas de placa en A0. Lleuger desplom, peus dolents i una pinça sense canto... li segueix una repisa que dona pas a un desplom final amb menys canto que a la via anterior.
  • 3, 6a. 10m concentrats! 3 spits i un pito (gran equipament per una via esportiva) just abans de la R... alla m'entra el yuyu i em baixo de l'spit de sota del pito. En Pere encadena i posteriorment, sabent-me els passos, encadeno en top-rope.
  • 20, 6b+?. Posem les cintes i el primer pas amb males mans i peus nuls... ja ens sembla impossible (portem estona fotent canya i la roca es molt abrasiva, et destrossa la pell dels dits). En Pere el supera amb la tensio de la corda i ja a la part final no te cap problema. Jo ho provo en top rope i els braços i els dits em fan figa. Guarrejo com puc els primers passos i disfruto de la part final amb bones mans i peus mes tecnics.
Un cop acabades vem anar a investigar les vies de més a la dreta (segons ressenya.net sols 4 vies) i en vem comptar més de 5, totes força llargues i es veien dures.
Un parell d'elles estaven amb parabolts nous, com totes les vies noves (en vermell) de la ressenya actualitzada que he fet. La resta d'assegurançes eren spits pero moltes reunions estaven amb parabolts+cadena+anella.

Percert, que gran escalar tot el matí sols :) Ah! I tot i fer tramuntana vem poder escalar en maniga curta. Es cara sud total! :D