29.5.07

Assolint objectius

Amb un somriure d'orella a orella! Així és com me n'he tornat cap al cotxe amb l'Ivan després d'unes tibadetes a la Sardineta de Dalt aquesta tarda.

La primera via escollida ha estat la ja mítica:

  • Xapada Contínua, 6a+. L'última vegada que la vaig provar vaig aconseguir superar el crux però ja no em quedava pila pels últims passos. Aquest cop, ha estat arribar i moldre! L'Ivan ja ni la prova, m'ha deixat els honors a mí d'encadenar-la, desmuntar-la i a por otra! :D M'he vist molt més suelto escalant, més força als dits. Vaja, una millora notable en comparació del Setembre passat!
L'Enric a l'entrada de Xapada Contínua (Setembre 2006)

Un cop amb el primer triomf de la tarda a la butxaca, ens n'anem cap al Totxo de la balma on l'Ivan prova sort amb la Vomito Bilioso, un 6c força dur! No ho veu clar, desmontem, es posa amb la seva veïna Quo Vadis, 6b+ i la treu a vista!
Al baixar de la R em posa les cintes a la Umma Gumma i faig el 1r intent de la tarda. Acaba amb un saque entre la 2na i 3ra xapa que aixeco a l'Ivan de terra... Decideixo descansar i concentrar-me.

De sobte, ens trobem amb el Jose del plafó del Club Natació Terrassa. Li ensenyem la zona i ens n'anem els 3 al Totxo del Graffiti on l'Ivan s'emporta al 2n intent la Callate Ya! 6b+. La provo en top-rope per curiositat i caic a la última xapa, la veig factible però... recollim i tornem cap a la encara més mítica que la Xapada Contínua, la:

  • Umma Gumma, 6b. Roca freda, el vent emprenyant, però... l'encadeno! Que gran! Quina il·lusió!!!! :D Albeta, m'hagues agradat que hi fossis! ;) i Ivanote, et dec una Voll Damm!!

Genial, en un dia el meu primer 6a+ i el meu primer 6b! Avui estic mooolt content! :)

Propers objectius: consolidar el 6a a vista i treure'm la Yankee 6a+ i Mirage 6b, a la Sardineta de Baix, que encara no les he provades mai! :P

26.5.07

Muntanya gran: De pressa i corrents!

Tot i la previsio de ruixats, a les 11:30 ens trobem en Piter, la Montse, la Neus, l'Albert, en Josep Maria i jo als afores d'Ullà per enfilar cap a la Muntanya Gran.

Al arribar sorpresa, tot d'operaris estan talant els arbres cremats de l'últim incendi que hi va haver a la zona. Com a conseqüència, el camí d'accés al sector queda inutilitzat i ens hem d'obrir pas camp a través entre rocs, troncs, boixos, etc...
Gran idea anar amb pantalons curts: esgarrinxades a dojo!

Un cop a peu de paret ens dividim. La Neus i en Josep Maria se'n van a la Via de tots. Un V amb assegurances aprop però amb alguna panxeta que costa superar, segons ens han descrit.
La resta ens n'anem cap a l'esquerra. Allà puc fer:
  • Records d'un Amic, V+. En general opinem que aquesta és més difícil que la via de l'esquerra (podria ser 6a? Què n'opineu?). Aquest cop encadeno a la 1ra. Passos llargs, algun pas d'equilibri i molt contínua. Força llarga i molt recomanable!
  • Gamusí, V+/6a. (Foto) En general més fàcil i una mica mes curta que l'anterior. Se m'atravessa un pas a la 3ra xapa i em penjo (tonto!). Li torno a fotre i ja fins dalt sense parar, sense veure cantos boníssims i complicant-me la vida... que malament que ho he fet!
En Pere quasi encadena a vista la Disseny Grafic. Un 6b plaquero i llarg, amb un mini-lance arribant al final de la via. El proper dia segur que se la treu!

La Neus i en Josep Maria han tornat i han provat una d'aquestes dos vies cada un. En Pere s'ha quedat amb les ganes d'escalar més, com la Montse, a la que no li ha agradat gaire la practica de saques a la que l'he sotmesa. L'Albert tot i no ser un escalador habitual, ha encadenat les dues vies com qui no vol la cosa, menys BTT i mes escalada!

Uns núvols grisos ens han començat a remullar mentre acavabem aquestes últimes vies, així que ens hem afanyat a recollir i cap avall... Al arribar al cotxe semblava que s'obrís el cel... llàstima, no l'hem encertat. Igualment m'ha anat bé ja que he pogut dinar amb l'Alba ;)

23.5.07

Serrat del Corb clean

Dissabte teniem en ment fer aquesta cresta "fàcil" amb en Pere i al acabar (ens hauria de portar poc temps) anar als Esqueis del Begís, la cosa però no va anar així.
Ni la cresta era tan fàcil ni ens va portar poc temps: no vem anar al Begís.

Després de la gran ressenya de l'activitat que s'ha currat en Pere, poc puc afegir més :P

Per començar, em vaig deixar els gats (acabats de recautxutar) al meu cotxe quan posavem les motxilles al cotxe d'en Pere a Girona. Sort d'ell que duia els de via llarga i els de friki i quan ens posavem l'arnés, i me'n vaig adonar, em va poder deixar els vells...

El primer llarg em va vèncer psicològicament, vaig començar posant un tascó que va quedar molt bé, tot seguit a caçar el 1r pitó per una rampa plena de vegetació i patinosa, d'aquí a caçar el 2n pitó i col·locar-me al diedre on hi havia els dos últims pitons del llarg... la sortida del diedre va poder amb mi i vaig decidir que millór que li tirés en Pere (despentjant-me d'un pitó aquest cop! Què m'està passant?!!?! jeje). De segon també em va costar força (de fet vaig patinar a l'alçada del 1r pitó i em va saltar!) però me'n vaig acabar sortint, només em quedava el tram final amb bona presa de mans, peus dolentissims i pati que va fer mirar'm-ho una mica tot i anar de 2n...

Reunió 1 en una còmoda repisa de dos arbustos, un gran merlet i un pont de roca (és possible reforçar-la amb friends mitjans-grans)

El 2n llarg de la 1ra agulla era més fàcil però el coco ja m'havia fallat, llàstima. Molt bonic; a assegurar amb bagues variades a grans merlets i a una mini-sabina, últim tram amb pati.

Reunió 2 en un parell de merlets i destrepar/saltar per anar a buscar la 2na agulla.

3r llarg (2na agulla): comença fàcil i després ve un tram de placa que és més fàcil per la dreta (però més aeri). Ponts de roca, tascons i merlets.

Reunió 3 en una baga fent el pas del cavall. Abans de la R hi ha l'últim pitó. Ràpel obligat des de la baga (desembre del 2006), al que ve de segon és millor que el que ja està a la R el despengi pq es molt estret per muntar rapels i tal...

4t llarg molt fàcil on es pot buscar un forat per on fent un pas de xemeneia surts amb molt bona presa a la R4 (de tascons i un merlet)

Caminar en ensamble entre blocs fins a la última agulla on tu tries com t'ho vols complicar, nosaltres vem escollir unes fisures de la banda dreta i vaig tornar a intetar-ho de primer posant un merlet i 2 tascons... tot i això no ho vaig veure clar i en Pere va a tornar a treure'm de l'apuru. Allà uns friends haguessin entrat a canyón! Pels tascons t'ho havies de mirar més...

R5 en merlets per variar i ja només queda fer l'última agulla, si es vol, per uns passos de III pel lateral.

El descens intuïtiu fins a trobar la pista i cap al cotxe a les tantes :P Un mos i aigua que teniem set, endreçem el material i comença a ploure. Clavat!

18.5.07

Flops a les Onze hores

El passat dijous vem anar amb el Dani a fer una classica a la Roca de les Onze Hores, del nostre estimat Sant Llorenç, l'escollida va ser la via Flops (num 25 del croquis).

La veritat es que pensavem que ens la ventilariem rapid i podriem fer el Cavall Bernat per acabar la jornada. No va ser aixi, el 2n llarg (V+) ens va portar mes problemes dels esperats i l'exposicio del 3r i ultim tambe ens va fer anar piano piano.

La via
Comença per una rampa de III+ sense cap assegurança. Es pot llaçar algun arbustet i fins hi tot colocar un friend mitja. Arribem a una alzina on hi ha una bona repisa a uns 15m de terra. 1ra reunio de 3 peces que dius... "encara" en un gran bloc.


El Dani treient-me les castanyes del foc al 2n llarg


2n llarg: seguim els burils de l'any de la catximpum amb xapa inox casera (no ho entenc, si els burils no son inox... que en treiem de tenir xapes inox?). No estan molt a prop, pero tampoc estan lluny, ho podriem considerar una via esportiva de l'epoca (1984). Aqui es on quan arribo (una mica cagat ja) al pas de V+ i entre que no ho veig clar, que la roca no m'inspira confiança, i que els burils en cas de caiguda nose... decideixo baixar (d'un buril!!!). Amb compte em penjo i el Dani em despenja a la vegada que intento destrepar la majoria de passos, no fos cas que petes :P
El llarg l'acaba fent el Dani colocant un tasco passat el buril on m'havia quedat i tirant amunt fins a la R2 on trobem 3 burils i un spit actual en una repisilla. Alla la roca deixa de ser una merda per tornar-se mes acceptable.

Trobarem aquesta placa al mig del pas de V+ del 2n llarg


3r llarg: veiem un burilillo a uns 6m de la reunio pero no ens motiva, el Dani prefereix xapar un doble buril a la reunio del costat per tirar una mica mes amunt a xapar un altre buril i anar cap al que haviem vist. Alla, repassant els croquis la via tirava mes a la dreta pero vem sortir tot recte amunt sense cap mes assegurança llevat d'un friend força ben colocat i un micro pont de roca on li va colocar un tasco que no hagues parat pas una caiguda. Al cap d'uns metres mes arribem a una repisa amb un gran arbre on es pot fer reunio pero vem decidir no fer-la. Per la dreta hi ha un desplom equipat que marca 6a pero entre que ja era fosc (vaig fer l'ultim llarg a palpentes) i tard, vem sortir per la sortida original fent una mica el tarzan entre les branques d'un gran arbre. Reunio final al cim en un arbust.


2na reunio


Experiencies i vivencies:
- em falta fer moltes vies llargues mes encara, aquests moments d'incertesa els hauria d'afrontar amb mes optimisme (que esta equipada home!)
- estic massa acostumat a bons anclatges, fins hi tot ja em miro amb mal ull els spits!
- he millorat el tema alçades-odi (tot i que no hi havia molt pati :P)
- he apres tecniques noves (los recursos del classico! hehe)
- La via es molt guapa, amb en Dani feiem broma de recomanarli al Tarrago un reequipament ja que pensem que a la via li convindria :)

Conclusio: cal escalar mes ;)

Montserrat al fons, la Roca de l'esquirol, la gran diagonal i jo :P

16.5.07

Muntanya Gran: Ressenyes

MUNTANYA GRAN. Ullà - Bellcaire
Projecte Xevi Muriana

Per començar cal dir que tot això ha sigut gràcies a l'empenta i il·lusió que ens va deixar el nostre gran amic Xevi Muriana. Sense ell res d'això hagués estat possible.

Accés
Entrem al poble d'Ullà i ens dirigim cap a l'ermita de Santa Caterina. Passarem per davant d'una pedrera. Coninuarem una pista en bon estat, al cap d'uns 10 minuts trobarem una gran esplanada on aparcarem. A dalt d'aquesta esplanada surt un camí a la dreta el qual seguirem fins a trobar un camp. El voregem fins trobar una petita cresta de blocs. Anirem trobant algunes fites que ens duran a la paret.
Nota d'en PGB: Com a referència, aparcar sota una petita pineda (l'esplanada a la que es refereix, està just davant).



Roca i tipus d'escalada
Roca calcària de bona qualitat. Trobarem regletes, forats, pinces... Totes les qualitats pels amants de la placa.
Nota d'en PGB: A alguna via encara li fa falta alguna repetició més per quedar en millors condicions.

Dificultat
Les vies tenen una dificultat que va entre V i 6c, encara que els graus no estan del tot definits. L'alçada màxima de les vies són de 25m.
Nota d'en PGB: No dubteu en dir la vostra sobre els graus de les vies.

Equipament
Totes les vies estàn equipades amb parabolts M10 i les reunions amb argolla. Amb 15 cintes i una corda de 60m podrem escalar totes les vies. Atenció a l'hora d'empalmar dos llargs, és necessari com a mínim una corda de 70m i tot i així cal desgrimpar els últims metres. És aconsellable l'ús del casc.

Millor època
La paret està orientada al nord. S'hi pot escalar tot l'any, tot i que la millor època és a l'estiu ja que trobarem ombra la major part del dia. Després de plujes cal esperar-se uns dies perquè la paret queda molt molla.
Nota d'en PGB: Ombra a partir de les 12 del migdia

Aquestes vies han estat equipades per en Pep, en Dani i en Zoilo. Esprem que en gaudiu tant o més que nosaltres.

Penseu que l'escalada és un esport de risc. Cal prendre les mesures de seguretat adequades i és important tenir un bon coneixement d'aquest esport.


1. Gamusí. V+ [ 21m ][ 7 xapes ]
2. Records d'un amic. V+ [ 23m ][ 8 xapes ]
3. Disseny gràfic. 6b [ 25m ][ 9 xapes ]
4. Sr. Banks. 6a+ [ 25m ][ 9 xapes ]
5. The Laos. 6b+/6c [ L1: 6b+, L2: 6b ][ 20m/14m ][ 6+5 xapes ]
6. Mekong. 6b+/6c [ L1: 6a+, L2: 6b+ ][ 22m/13m ][ 7+6 xapes ]
7. Tailandia. 6c [ L1: 6a+, L2: 6b+ ][ 20m/13m ][ 6+6 xapes ]
8. La patakada. 6c+ [ L1: 6a+, L2: 6c ][ 22m/13m ][ 6+7 xapes ]
9. La via de tots. V/V+ [ 17m ][ 7 xapes ]
10. María. 6a [ 12m ][ 5 xapes ]
11. Peligrosa María. 6a+/6b [ 12m ][ 5 xapes ]
12. Correfoc. V+/6a [ 15m ][ 6 xapes ]

A disfrutar! :)

15.5.07

Muntanya Gran

Fa uns dies que teniem les ressenyes d'aquest nou sector esportiu del Baix Empordà, entre Ullà i Bellcaire, però encara no haviem trobat el dia per anar-hi a fer una visita.

Diumenge va ser el dia escollit i tot i fer una matinal ràpida (en el meu cas, hipersònica) vem poder catar el pà que s'hi dóna a aquesta nova escola situada a la cara nord-est (ombra a partir de les 12 del migdia) del Montgrí.
La roca és una calcària fina (gens abrasiva en comparació a la de la cara sud com Rocamaura o el Montplà), l'equipament a base de parabolts amb reunions a prova de bomba i les vies de V a 6c+ (aviat els croquis i la info ;P).

Jo només vaig poder provar 3 vies:

  • Records d'un amic, V+. A mi em va agradar, algun passet extrany de peus però bona presa en general, passet tonto a mitja via i l'altre al arribar a la reunió. No encadeno... em penjo com un xoriço per burro/cansat/peus de gat que apretaven/acalorat/qualsevol excusa més.. (Pere [jo] tontet!)

Montse a Gamusí i Albert a Records d'un Amic.

  • Peligrosa Maria, 6a+/6b. La provo en top-rope. Jo la tiraria pel cap llarg... (6b) ja que té algun passet i xapatge que tela tot i ser curteta...
  • Maria, 6a. Comparteixen reunió i abans de que marxem li tiro en top-rope al baixar de la Peligrosa Maria i els passos em surten, el proper cop s'haurà d'encadenar!

Dúo de Pere's a Peligrosa Maria

Ha estat una visita molt fugaç però m'ha deixat moltes ganes de tornar-hi. La veritat és que combinar un matí de platja amb una tarda d'escalada aquí... pot sortir un dia rodó ;)
Més info de la sortida al blog d'en Piter. Ben aviat penjaré les ressenyes aquí, així que sigueu pacients ;)

Primera foto: La zona és la gran placa de la dreta

11.5.07

Dimecres tarda: Gelida

Dimecres es van alinear els astres i finalment vem poder fer una sortideta friki l'Oriol Romo (olé el cognom! :P) i jo. Som companys d'universitat, l'únic que ell estudia fisioterapia i jo hi he fet informàtica i ara acabo multimèdia, curiós :P

Al tema, a les 6 tant ell com jo acabem les obligacions (classe i feina). Com que l'HP i la universitat estan al costat, quedem a la rotonda del mig i enfilem cap a Gelida (quin mal el peatge de Martorell!).
Al arribar allà sorpresa, 10 cotxes! Hi ha gent forta que té vies muntades al primer sector però és al sector central i al de la dreta on hi han uns 5 grupets en total.

Humilment, ens n'anem cap al sector Font Freda Dreta i la tarda ens dóna per encadenar al primer pegue les 3 vies provades:

  • via 9, 5b. Començem per aquesta que ja me la conec i m'agrada. Contínua.
  • via 8, 5c. Passet d'equilibri a mitja via per agafar bons cantos i tirar amunt. La resta a l'estil de la via 9.
  • via 16, 5c. Inici fàcil i es va complicant cada cop més. L'havia provat només dues vegades en top-rope fa cosa d'un any i no l'havia encadenat... aquest cop cau a la primera i posant cintes :)
El proper dia ens haurem de posar a escalfar amb 5c i provar 6a ;)

Acabem que son les 9 del vespre però encara hi ha llum per veure'ns-hi i arribar al cotxe sense haver d'engegar el frontal. Ha estat una tarda divertida. Entre altres coses, hem coincidit amb el DJ Rename (salutacions des d'aquí :P) hehehe.

Ja que la gent que estava escalant per allà m'ho ha preguntat, enllaço aquí les ressenyes del sector central i el sector de la dreta de Gelida. Cortesia d'en Groinket ;)

Foto: Roger a la via 9.
PD: Oriol, van sortir fatal les fotos, em sap greu ;)

10.5.07

Tramuntana? Cap a Rocamaura

Després del fanatisme del dissabte, diumenge vem fer un matí d'escalada tranquilet per Rocamaura. És un bon lloc si bufa la tramuntana, ja que quedes resguardat del vent. Això si, porteu protector solar ;)

Aquesta vegada vem ser l'Alba, la Montse, en Pere, l'Albert i jo.
Nosaltres tenim fins a l'hora de dinar o sigui que entre una cosa i l'altre acabo fent només 3 vies:

  • Núm 17, V. Primera via del dia, facileta i xula. A la última xapa abans de la R, PREMI! Una express de regal :) L'Alba s'hi posa, se la treu de 2na i me la decota! La mare que la va matricular! hehehe
  • Núm 18, V+. Molt atlètica. Encadeno assegurat per l'Alba. Ella, després de fer mitja via, li tira enrera el desplom i els passos llargs i es deixa la via per deures ;P
  • Núm 22, 6a. Uns diuen que V+, per mi no desmereix gens com a 6a. El mític "pas de la cigonya" se m'encalla i no em surt, baixo i acabo fent la via en top-rope per on no toca (pel lloc xungo). A veure si el proper dia me la trec ara que sé per on va...
Un cop enllestides les vies, ja ens n'anem cap a casa l'àvia de l'Alba que toca paella! ;)
Ressenyes actualitzades aquí.

Començant la via 18


Albert a la via 3


En Piter acabant de muntar la via Scadel


L'Albeta superant el sostret de la via 17

La Montse menjant-se un escalador

8.5.07

ska ska ska, Jamaica ska

Dissabte les previsions metereològiques i les ganes d'anar a sectors nous ens van dur a una bona colla cap a Beuda: Pere, Albert, Montse, Neus, Albert, jo i més tard en Grau i la Núria.
Fa poquet, en Piter, ens va descobrir uns nous sectors i unes noves ressenyes actualitzades. Així que amb un guia com ell, el triomf era segur al sector Jamaica.


Ressenya de les noves vies al Jamaica

El sector està a uns 20 minuts caminant des del cotxe, pel que normalment no trobarem gaire gent. Tot i això val la pena la caminadeta per disfrutar d'aquest genial sector.
Vem començar pel sector Jamaica superior on s'acaben d'equipar unes quantes vies a base de parabolts i dinabolts (no son spits! :P). Vem provar les següents:

  • Oliveras, IV+/V. 30m. Maca i llarga, d'anar fent passos senzills amb bon canto sempre. Llàstima d'una repisa que li resti continuïtat i algun tros de vegetació.
  • Faré-Barriga, V. 30m. Té algun un passet de mirar-s'ho més que a l'anterior. També molt disfrutona.
  • Ara Biere, V+/6a. 10m. Només té un pas durillo just abans de xapar la R. Va bé ser alt ;)
  • Bavaresa, V+. 10m. Desequipada, la fem en top-rope. Una bavaresa molt xula i una arribada a la R més fàcil que l'anterior. (ja ha estat equipada!)
  • L'escletxa, V+/6a. 10m. Desequipada, la fem en top-rope també. És potser la variant més dura de les 3.
  • Esperó del Rubio, IV. 27m. La més fàcil del sector. Compte al desmontar-la que es pendula molt.
  • Lo Porrako, V+. 33m. Només té la reunió i la primera meitat equipada. Ens hi posem amb els tascons i ponts de roca. La placa final l'assegurem amb un prússik a la corda fixe que resta penjada a la R per acabar d'equipar-la. Llàstima del bosquet del mig que és una guarrada i li treu continuïtat. La primera part és de mirar-s'ho una miqueta, la segona part és a l'estil de les altres (bon canto i anar fent) fins a la placa final on ens espera un passet d'equilibri. (ja ha estat equipada!)

L'albert baixant de Faré-Oliveras


Assegurant des del primer parabolt a la via de 35m


Moment d'assegurar-se a la corda fixe amb un prússic a la via de 35m


Amb totes les vies del nou sector fetes, totes a vista o al flash (sent rigurós hehe), uns dinem i d'altres se'n van a dinar a casa. Ja només quedem els Peres, l'Albert i la Montse (que ens abandonarà aviat per anar a dormir al cotxe).

Una mica més descansats, anem cap al sector Jamaica (a seques :P). I ens posem a les vies:

  • Diedre fi, 6a. 20m. Una preciositat de via. Altament recomanable. Surt al flash :P Els germans gironins encadenen també sense problemes.
  • Aresta.com, 6a+. 20m. Per mi roça més el 6b que el 6a+ però vaja... No encadeno, hi ha un pas on per evitar una caiguda m'agafo de la cinta per xapar i descansar. És un bon repte per quan hi tornem. A l'Albert tampoc li surt, al contrari d'en Pere que és qui ens la deixa amb les cintes posades :)

La guínda del Diedre fi


En Piter encadenant la via Aresta.com


Amb totes aquestes vies fetes (9!) i metres escalats (185!), donem el dia per finalitzat als voltants de les 5 de la tarda. Demà tocarà anar a Rocamaura però això ja és una altra història ;)

5.5.07

Afortunats l´1 de Maig

Bufff... vaig atrassadíssim amb els posts! :P

Em sembla que vem ser de la poca gent que va poder escalar el dimarts passat (sense comptar la gent que escalava en sostres i desploms!).

A les 10 sortiem de Terrassa, amb algun retard, en Roger en Joan i jo. Destí: Font de l'Ametlló.

A Terrassa plovia. Entre Rubí i el peatge de Martorell alguna gota queia, per Gelida i Subirats ja plovia una mica, arribant a Vilafranca queia la del pulpo (però nosaltres vem seguir valents) i entre Vilafranca i Moja ja no plovia pas.


A 50 per l'autopista

Al arribar vem anar a mirar les vies: totes molles. Ens en tornem cap al cotxe per veure que fem, miro la guia de Barcelona y Alrededores i els convenço per anar a investigar pel sector de Can Ximet (amb l'excusa de que havia estat un poblat Íber i tal...). Cal dir que l'accés està molt ben condicionat i les vies molen! (i piquen!) Hi ha algun rostoll però majoritariament estan en bon estat.
Casualitats de la vida, durant la visita surt el sol i anem a veure les vies de la font, ja n´hi ha de seques! Vinga cap al cotxe a buscar els trastos i cap a escalar!!!!


Vies molles a la Font...


Escales Íbers a Can Ximet


Marmites Íbers a Can Ximet


Can Ximet i els seus desploms

Vem ser molt lents i l'alegria ens va durar poc perquè al acabar la 2na via del dia, i quan ja ens donavem per escalfats per anar a provar algun 6a, es va posar a ploure un altre cop. Vinga corrents cap a la "cova" entre les vies Xoriço i Cuca Petita a dinar i a esperar que parés per tornar-nos-en cap al cotxe i cap a casa.

Les vies fetes van ser les següents:

  • Mary Brown, IV+. Molt de canto i disfrutona.
  • Eukalipnos, V. Una gran troballa, s'us felicita Oskar i Pere, és una via maquíssima.

En Joan al primer tram de Mary Brown

En roger arribant a la R de Mary Brown

A veure quan hi tornem perquè tinc molta feina pendent allà :)