Els millors 6a's del Diafragma

Mentre espero que el Mimo em passi les fotos d'Agulles (ja tinc els posts fets), us deixo amb la crònica del passat dissabte:

Dissabte passat, vaig quedar altre cop amb el Marcel, l'Anna i en Genís al Diafragma, que ja toca anar buscant zones amb ombra :)
Com va sent habitual, se m'enganxen els llençols i arribo més tard de l'hora acordada, ja que la nit anterior tenia un sopar amb ex-companys de l'escola. Quantes velles glòries juntes! :P

Com que anava tard i havia de marxar aviat (sempre corrents, jo!), en comptes de deixar el cotxe als dipòsits i fer la caminadeta, m'atreveixo a pujar fins a Can Pobla. Anant en compte en alguns punts hi arribo bé.

Al arribar al Diafragma el Marcel i l'Anna ja han escalfat amb La quinta del tequila, el V+ llarg i guapo aprop de la Cova del Frare (ja tenim el nom de quasi totes les vies!) i es posen a la primera via de l'esquerra.

• KK, 6a. Hi vaig en top-rope que s'ha d'escalfar... El Marcel la va arreglar fa uns mesos, ara ja està tota amb parabolts i la R és a prova de bombes. Ells que tenen els dits forts, s'aguanten bé de les regletes de dalt i la troben més fàcil de 6a. Per mi, en canvi, és un infern i m'he de penjar a les últimes cintes. El proper dia haure de provar-ho amb tapings als dits. Això de ser hiperlaxe és un trunyo!

Toca moure'ns una mica a la dreta i fer una de les millors vies del Diafragma:

• Sonrisas Rotas, 6a. És la de la dreta de la Quinta del Tequila. Un parell de passos durs a baix, passada la 3ra xapa és continuïtat de cantos molt bons i d'anar fent. Aquí ja m'hi poso per sota i encadeno a la primera! Ja era hora, la tenia pendent des de que la vaig provar per primer cop. Una via de 5 estrelles!
  

-Què voleu fer?- Pregunta el Marcel.
-Jo la Diedrosis no l'he feta mai...- Deixo anar.

Ens dirigim cap a la dreta del sector, on abans d'atacar la Diedrosis, el Marcel li fa uns tientos a una de les seves últimes creacions, la Match Point que ronda el 6c+/7a amb pas bloquero... vola unes quantes vegades al crux i l'acaba de montar. Renega de que a l'estiu estava més fort ;P

Marcel arribant al crux de la Match Point

• Diedrosis, 6a/+. Juntament amb la Sonrisas Rotas, podriem estar parlant de les millors vies del Diafragma i dels millors 6a's que he escalat mai. 5 estrelles! Canto, fisura, diedre, placa... aquesta via ho té tot i de poc no encadeno a vista! Em fonc en un xapatge i em patina un peu: em penjo a descansar just al sortir del diedre. Els últims metres son finets amb alegria entre xapes, però surten bé anar fent.

Anna a la Diedrosis

El proper dia toca fer aquests 2 rots de punkis (KK i Diedrosis) i em marco com a projectes la Los 5 contra el calvo i la Astènia. 6b i 6b+, respectivament, del Marcel. Montables perfectament des de 6a's veïns. A veure si vaig encadenant coses ara que sembla que vaig millor de coco :)

La Saca Gran - Itaca

Quin solet més bo... de fet jo ja m'estava adormint fins que el Dani em diu:

- Pere, la Itaca de la Saca Gran no la tinc feta i si la féssim avui ja seria la hòstia. Com vas amb els estreps?
- Ostres... amb aquest solet tant bo ara anar a fer una cara est? Els estreps, weno... algo farem!

I ens n'anem cap a la Itaca mentre el Marsi i el Guillem fan una migdiada de campions.

Itaca.

• 1r llarg. A2e, IV+ (obligats). Começa el Dani amb un estrep i la fifi, cap problema el 1r desplom. Al acabar-lo em passa el seu estrep i segueix en lliure. Jo, al recuperar el llarg, tinc els meus problemes al artifical, però acaba sortint amb els 2 estreps i una express com a fifi. Al acabar el tram de desplom, venen uns passets de IV fins a un parabolt on la ressenya antiga marca un A0. Obviament, si abans marcaven un A0, jo faig un A0. És de calaix! Passat aquest pas, ve una fisura cega amb un tronquet una mica defectuós al principi, que el Dani ha xapat, i un pitonaco molt gros. Aquest tram es supera fent diedre uns quants metres per finalment xapar un parabolt i sortir per la placa de l'esquerra, on s'arriba a la R1 per cantos més bons.

Algun que altre A0 ha caigut... això de barrejar els pedals amb el lliure em deixa tocat :S

Acabant el diedret del L1

La R1 és bona i prou còmode, sobre uns bolos grossos que fan de repisa. Miro amunt i no ho veig massa clar, només veig els 2 primers parabolts i llavors... res. El Dani em diu que s'ho ha estat mirant abans i que tampoc ha vist més xapes.

M'acollono i li cedeixo el llarg al Dani. Ell, un cop a la 2na xapa, després de navegar una mica a esquerra i dreta, veu la 3ra xapa (aleje!) i dedueix per on cal seguir.

• 2n llarg. V+ (V,A0 obligat). Es surt recte des de la R1 per una mena de fisura on xapem un parabolt i de seguida tenim un minisostret. Anem per la dreta a xapar el 2n parabolt i un cop xapat hem de flanquejar uns 3m a l'esquerra (V+) per pujar per terreny més fàcil (V, IV+) i xapar un parell de parabolts abans d'arribar a la R2, que es fa en una altra bona repisa.

Aquí el vent ja està donant bastant pel cul, hem de cridar per sentir-nos. El Marsi i en Guillem s'han llevat de la seva becaina de campions i han decidit fer l'Aresta Brucs de la Saca Gran, mentre nosaltres estem a la via veïna. Ens atrapen ràpid al empalmar el seus 1r i 2n llargs.

Arribant a la R2

• 3r llarg. IV. Al arribar a la R2, miro amunt i veig els alejes... -Uf!- Penso. Tot i això li dic al Dani: -Tiro amunt, que si m'ho penso gaire, faré el llarg de 2n-. Dit i fet! Fins a la primera xapa és fàcil però està lluny i fa un vent que converteix aquest llarg fàcil en una important gesta alpinística (hehehehe broooma). En total hi ha 3 expansions. Tampoc em costa massa i arribo bé al cim on hi ha 2 parabolts per fer reunió. El Dani tarda poc a reunir-se amb mi però abans arriben el Guillem i el Marsi, que van amb el coet al cul ;)

Rapelem per la instalació de la cara nord/oest (20m) i baixem per la canal fins a peu de via.

Bons amics, bones vies, bon dia, què més es pot demanar? Només una sola cosa: acabar el dia amb una cerveseta al Bruc ;)

Miranda de les Boïgues - Montpart

El dissabte 19 d'Abril, el plan era anar amb el Dani cap a l'Alt Urgell a fer la Bàlsam del Tigre o la Cafè, copa i puro. Ambdues ens cridaven molt l'atenció però el temps ens va fer canviar de plans i ens vem decidir per una aposta segura, Montserrat.

- Quina via vols fer? - Em pregunta el Dani.
- Portis on em portis, segur que no l'he fet o sigui que tu manes.
- Et sembla bé fer la Montpart a la Miranda de les Boïgues? No l'he fet encara i tots els meus colegues ja la tenen feta i no trobo mai amb qui anar-la a repetir.
- No se'n parli més, a més no he estat mai per Agulles!

Doncs cap al pàrquing de Can Massana falta gent. Al arribar, sorpresa: en Marsi i en Guillem!

- Hombre Cuyàs!!! Quant de temps!
- Hehehe, primer cop a Agulles! Ja em val! :$

Al cap de res arriben en Martí i la Cristina. El CAU nunca muere!

Parlem dels plans d'avui, en Martí i la Cristina al final decideixen anar a la cara Sud. En Marsi i en Guillem ens acompanyaran fent vies paral·leles. Perfecte, estaré rodejat de manresans... quin mal karma! ;P

Montpart.

A peu de via

Guiats pel Marsi arribem a peu de via sense problemes. Mitja horeta, més o menys, des del pàrquing. El Marsi i en Guillem es posen a la Garcia-Vidal, aconsellats pel Dani, i jo començo el primer llarg.

• 1r llarg. V+ (V obligat). Nosaltres sortim recte a buscar la primera xapa, suposo que devien entrar per un flanqueig més fàcil una mica més a la dreta, però s'hi arriba bé. Es segueix recte amunt (5 xapes en total) fent uns passos de V+ molt fins. Al penúltim parabolt he hagut de fer un elegant A0 perquè m'estava fonent. Passat allò, la dificultat baixa una mica. Xapo l'últim parabolt de la via amb una cinta ben llarga i ja només em queda el més fàcil/exposat: un flanqueig en diagonal sense seguros cap a la R1 dins la baumeta característica. Tot i tenir la R a 10m (aprox) em tranquilitzo i vaig mirant-m'he molt els peus per anar progressant cap a la bauma. De tant en tant miro de reull l'ultima assegurança... -uff que lluny- penso! Finalment, xapo un parabolt d'una via que creua la nostra (Jumpi'n Jack Flash) just abans de la R (psicològic total, perquè tenia la reunió als nassos) i faig reunió. Salvat!
  

Començant el 1r llarg

A mig flanqueig del 1r llarg

En Dani es treu el 1r llarg en lliure i de seguida està al meu costat. Al cap de res ja està manxant-li amunt pel 2n llarg.
Buff, tot i el sol, el vent m'està congelant. Hauria d'haver tret la jaqueta de la motxilla. Bé, dels errors se n'aprèn :P
- Això està cosit!- Sento que diu. -Millor!- penso. Al cap de res ja el sento: -Reunió!-. Em recupera les cordes i començo el 2n llarg.

1ra reunió

• 2n llarg. 6a (V obligat). Primer un petit flanqueig cap a l'esquerra per posar-se sota del diedre. Allà burro de mi, m'agafo un moment al mosquetó de la 1ra cinta per colocar-me bé. Un cop ben colocat vaig recuperant el llarg: primer un pas de tibar de bons cantos i després anar seguint anar fent una mica de diedre o pujant per la placa quan els cantos ho permeten. Al cap de 6 o 7 parabolts, s'ha de flanquejar una mica cap a la dreta per acabar pujant per el tram més fàcil. El flanqueig i el pas per remuntar cap al tram fàcil va ser el que em va costar més, tot i així vaig fer tots els passos en lliure. Llàstima d'haver utilitzat la 1ra cinta que m'invalida el rotpunkt.

Com a mínim les reunions d'aquesta via són molt còmodes. Quin solet més bo que hi fa, no com al diedre del 3r llarg, que es veu hombrívol, fosc, dur... Segur que m'espera per menjar-se'm! Me'l miro. Me'l torno a mirar i em dic: -què coi?! Amunt!-

• 3r llarg. 6a (V, A1e obligat). M'equipo amb els tascons, els friends, els aliens, un estrep i 12 express. Primer objectiu, el 1r parabolt. Uns passos de IV i xapat. Bien! Així vaig progressant fins que arribo a un pitó, que és on venen els passos de 6a. Faig un A0 del pitó sense tibar massa, només l'utilitzo per equilibrar-me i xapar l'spit de sobre. Allà decideixo penjar-me d'una express al budrier i mirar-m'ho. -Collons que xungo! I ara com faig el pas?- Mmm.. treuré l'estrep! I si, amb l'estrep aconsegueixo xapar el següent parabolt i m'hi torno a penjar. Visca els A1e! Vaig progressant a base d'estrep durant 3 o 4 xapes, crec recordar (el que dura el tram difícil). En algun pas, no he tingut més ous que fer una sortida en lliure... quin yuyu! Però tot i així me'n ensurto. El Dani m'anima i això ja està coll avall. Toca el tram final on ja s'ajeu una mica més i a la roca li van sortint preses. Tot i això, no hi ha cap xapatge que no el faci pillat a la express a partir de la pedalada :$. Als últims metres xapo un arbre i ja surto a dalt. -Reunió!-

Imponent 3r llarg

Ufff, que content! M'he zampat el llarg de la Montpart i malgrat els problemes tinguts, he mantingut el cap fred i me n'he sortit. Que content i quin viote! :) Al cap de poc arriba en Dani al cim i ens felicitem mútuament. Un parell de minuts més i el Marsi ja ha recuperat l'últim llarg de la via que feia amb en Guillem. Ja som tots a dalt.

Mengem alguna cosa, baixem de l'agulla i anem en busca d'un racó arrasat i amb solet per decidir què fem...

Fent de cangur a Gelida

En Marcel i l'Anna fa poc que són pares, ja ha nascut en Genís!
El dissabte de la setmana passada me'n vaig anar amb ells 3 (la familia al complet) a aprofitar el matí a Gelida. En aquest cas el número màgic de 3 persones era l'ideal: mentre un se'n cuidava d'en Genís, un assegurava i l'altre escalava.

En Genís dormint

No vem anar molt per feina però vem poder fer 4 bones vies a l'últim sector (ressenyes gentilesa d'en Groinket).

• via 9, 5b. És una via molt bona i llarga, amb canto, ideal per escalfar. Encadenem els 3 (el Marcel saltant-se xapes, el molt bou ;P)
  
• via 8, 5c. 2na via del dia, ara començo jo amb les cintes posades. Encadeno també no sense costar-me el pas d'equilibri del mig, com sempre.
  
• via 7, 6a. Aqui ja són palabras mayores i tant el Marcel com l'Anna han encadenat... toca apretar! M'hi poso de primer flashejat pel Marcel però no m'aguanto d'un rom i em penjo. Toco per alla i trobo una presa que em va millor que el rom i ja segueixo fins dalt. Està al dente però no la torno a fer, així tinc excusa per tornar un altre dia :P

L'Anna assegurant a en Marcel

• via 6, 6b. Top-rope directe, arribo fins al pas bloquero però no hi ha manera. Falta menjar més bistecs! La resta, tant la part de baix com la de dalt, em surt bé en top... Igualment, es una via molt guapa.

En Marcel encadenant el 6b

Potser ens ha faltat escalar una via més per fer un matí més complert, però ja ens donem per satisfets i toca anar desfilant. Tots tenim altres compromisos :)

Més vies tatxades a Solius

Ara fara 2 setmanes, vaig quedar amb en Piter i l'Albert, el seu germà, per anar a fer una matinal a Solius.

El dia anterior havia plogut i alguna via humitejava, però no era trivial.

Vem decidir començar per l'Agulla central, on jo encara no tinc totes les vies encadenades, i me'n vaig endur un parell al 1r intent:

• La Page, V. Llarga via de 30m, tota fàcil (IV?) amb un únic pas al mig, que em va costar bastant fins que no vaig decidir-me a fer-lo. És el que li dona grau a la via. Va sortir a vista posant cintes i pensant-m'ho molt al crux. En canvi, l'Albert i en Piter s'hi van passejar...

• La Taladro, 6a+. Es la 2na via de la dreta de tot, amb parabolts del 8. Entrada d'adherència dura i després seguir aguantant fins la R. Encadeno al 1r intent amb les cintes posades. Perfecte! :D

En aquesta última via, vem veure com de dos parabolts amb xapes amb anella a la R, només en queda una. El més curiós és que han deixat el cargol de la xapa furtada cargolat al espàrrec del parabolt. Al lloro al despenjar-se!

Fetes aquestes dues vies vem anar a tibar-li al Totxo del Porc:

• Basarda, 6c. Tsunami de pocs metres amb 4 xapes. Jo trobo la linia molt bona, tot i tenir algun picat. En total són uns 10 moviments en el tram dur amb passos molt guapos (bloqueros, llargs, regletes, cantos, roms...), avui no ens surt a cap dels tres. Jo per descomptat m'hi poso en top-rope ;P

Acabada de matxacar aquesta via, ens n'anem cap a Roca Ponça, a la cara est. Alla l'Albert i jo intentem de primers, la primera via que trobem baixant a mà dreta. Cap dels dos ho veu clar per tirar amunt i en Piter l'acaba encadenant per nosaltres, deixant-nos-la a punt pel top-rope.

• Hotel Rich California, 6a+. Curiosament, al tenir el top-rope muntat encadeno no sense patir en algun pas de presa lateral; i és que cal navegar una mica per trobar la bona presa que et permet tirar amunt. A destacar l'últim seguro de la via abans de la R: un buril. Diria que se li ha afegit fa poc, perquè fa un temps em van comentar que el final d'aquesta via era una mica expo. No és la típica via de Solius i es veu una mica de sika que aguanta una llastra amb bons cantos... esperem que aguanti!

Un cop avall, fem material i en Pere i l'Albert fan la seva, jo escalo la última via del dia amb l'Alba i la seva mare, que han vingut a veure'ns patir a Roca Ponça. Quina via havia de ser?

• La llum de l'Alba, V. S'han trencat alguns cantos però no baixa la graduació (clar que jo tinc molta embergadura...). Tant bona com sempre! L'Alba no escala per mal d'esquena però si que ho fa la seva mare després de deixar-se enredar... el principi li costa però la 2na meitat li surt brodada :)

Amb totes aquestes vies fetes, ja podem anar a dinar que ja va sent hora ;)

Els Roures d'en Marcel

La 2na escalada de Setmana Santa, va ser amb el Marc F.
El plà teòric, era anar a passar 2 dies fanàtics a l'Alt Urgell però la pluja ens ho va escurçar a un.

Després del tour pel Maresme [1] i [2], a l'endemà recullo al Marc i cap a Coll de Nargó. Allà esmorzem al Thaussa i anem cap a Perles, en concre als Roures, on escalarem força tranquils acompanyats només d'una parella.

Els Roures... quin sector més ben parit! Bona roca, bones vies, bon equipament, bon peu de via... i l'aproximació en pujada ja fa de filtre perquè no es massifiqui (espero). Enhorabona als equipadors per aquest sectoràs!

Mirem les ressenyes i decidim començar per les vies de la dreta, fem:

• Boira, 5c. M'agafa fred i les 2 primeres xapes em costen, la resta (gandes a partir de la meitat) surt bé i encadeno a la primera.
• Míkonos, 5c. La trobo un pèl més difícil que l'anterior i estic a punt de fotre un bon saque a dalt, ja que em patina un peu però aguanto i encadeno. Al baixar li poso les cintes a la via de l'esquerra.

• Corfú, 6a. AL posar-li les cintes, vaig veure un tram llis que em va cagar. Em decideixo a top-ropejar i també surt a la primera... Cagundena aquestes pors que m'agafen a baix! ;( Com a mínim tinc excusa per tornar-hi...

Hora de fer un mos i descansar, que el tute maresmeny del dia anterior, la pujadeta fins a peu de via i les vies piloses m'estan deixant fet caldo. El Marc però, no vol parar i toca pujar de grau:

• Patufet, 6a+. Ja que el Marc aquí es penja al pas de la via, torno a tirar en top-rope i faig el pas amb un petit A0. La resta es deixa fer bé. Arribat a la reunió només pensava en posar-li les cintes al 6b del costat i deixar que el Marc s'esplaiés però al anar-li posant cintes, aquella via m'anava atraient...

• Fort, 6b. Tal com baixo li dic al Marc que no es tregui el gri-gri que la provaré fins on arribi en top-rope... i resulta que arribo fins a la reunió del tirón! Tot i que la via m'ha semblat 6a+, i més fàcil que la anterior, baixo ben content. Li faig una bona flashejada al Marc, que ell s'hi torna a posar de primer, i encadena. Quin bou! Un 10 de via!

Amb aquestes vies fetes decidim anar cap al cotxe i acabar de matar la tarda a algun altre lloc com ara les Malles Tremendes o la Placa d'en Marcel.
Debatint-ho pel cotxe mentre anem direcció La Seu, ens passem la zona i hem de fer una petita infracció (controlada en tot moment sense posar en perill a ningú ni a nosaltres) per tornar cap al pàrquing de la Placa d'en Marcel.

Pujadeta relliscosa i ja som a peu de via. A veure si el temps aguanta, que mentre veníem, es veien cortines d'aigua.

• La senyo no xirula, 5b. Bonica i divertida via d'adherència en roca calcària. No per això la fa menys agònica ja que hi ha algun passet que costa. A la que arribo a la R comença a ploure, passo la corda i avall! El Marc però, tot i les gotes que cauen, vol provar-la i s'hi posa en top-rope encadenant-la, és clar.

A la que el Marc torna a tocar de peus a terra la pluja ja és forta (en part ens puteja però també ens n'alegrem que plogui!). Toca recollir i marxar per potes!!!
Sortosament cap dels dos pateix cap relliscada i arribem d'una peça al cotxe.

Primera parada: Organyà. On anem cap a la xarcuteria i ens firem a base de llonganisses de muntanya. Ufff que bones! Quan les vaig provar per primer cop, ara farà uns 5 anys, em van enamorar de lo bones que eren! Si hi aneu compreu-ne! Buà, que golafre que sóc :P

Segona parada: el Thaussa. A celebrar el bon dia que hem passat tot fent 3 voll's per cap, fullejant el llibre de ressenyes i piant al de piades ;)

Acabades les birres toca trobar un lloc per anar a passar la nit. Acabem als titolos de Coll de Nargó on ens preparem un juampa (Juan Palomo, pels amics) i devorem una de les llangonisses de muntanya entre els dos... nyam nyam!



- On dormim? Bivac o dins del cotxe?
- Millor dins del cotxe que hi ha boira i ens llevarem molls...



Sort! Ja que durant la nit fot un diluvi i a l'endemà, de dia, segueix. Putada, ja que l'objectiu del 2n dia era fer un parell de vies a la Paret del Grau (almenys una com a mínim): l'Àfrica i la Manelet, de V+ i 6a respectivament, eren les escollides.



Tot i l'imprevist plujós, som gent com cal i sabem acceptar les derrotes. I encara més si és per pluja! Agafem el cotxe i tornem cap a Terrassa, a acabar de petar-nos al plafó.
Rai, que hi ha més dies que llangonisses! ;)

1ra visita a Banyadores

L'escola maresmenca de les Banyadores sempre m'havia cridat l'atenció. Suposo que pel seu gran nombre de vies fàcils (nombrosos quarts, cinquens, cinquens sup, sis a's...) i pel reequipament del sector que van fer la gent d'Esports DOM fa uns anys, així com la recent Guia d'Escalada al Maresme del mestre Mohawk.

Després de dinar, va tocar visitar aquesta important i concorreguda escola del Maresme. Al arribar, tot i ser festa, hi havia 4 o 5 cotxes al aparcament.

Cal caminar prop de 10 minuts en pujada fins que s'arriba a peu de les parets.

Sobre la roca: me l'esperava més tipus Solius i la veritat és que té molt més quars i segons quines vies estan bastant llepades.
Sobre l'equipament, la gran majoria impecable i a distancies properes.

Les vies fetes durant la tarda van ser al sector Clàssic:

• Infanticides Compulsius, 6a. No les tinc totes al 1r pas i l'he de provar un parell de cops fins que surt i puc encadenar la via. Si em diuen que es V+ hagués dit que si, però deu n'hi do el 1r passet :)

Superat el 1r pas, la resta es fa molt bé.

• La nebodeta, 6b. (si no es toca la paret de darrera!). Es una via nova a la dreta de The fly. M'hi poso en top-rope després de que el Mohawk l'encadeni. Jo faig alguns trapis a la part dura inicial per acabar gaudint de la placa final.

El dur tram inicial de la Nebodeta...

• The fly, 6a+. M'hi poso de primer però em falta convicció per acabar de fer un pas per sortir de lo difícil. Baixo i deixo que en Jortx em tregui les castanyes del foc.

En Jortx abans del dinàmic cap al lateral bo.

• La tia pepa, IV+. Placa d'adherència a rebossar de quars. Es fa però es pateix una mica per la patinosi.

Adherenciant...

Acabades aquestes vies al sector Clàssic, pugem a dalt a fer una petita joia que ens recomana el Mohawk:

• Pereira el portugues, V+/6a. Dues xapes canyeres que amaguen passos llargs i bonics. Guapa via que em costa pero l'encadeno a la primera :) Comptaria com a flash ja que davant meu hi passen el Mohawk i en Jortx i els hi clisso tots els moviments i preses ^_^

Semblava que no però si! Encadenada :)

I amb aquesta, recollim els bàrtols i cap a casa havent conegut dues escoles del Maresme i havent escalat un bon grapat de vies durant tot el dia. Gracies family! (Esther, Laia, Josep i Jordi).

M'ha quedat un bon regust de boca de les Banyadores. Tot i que a em cauen més aprop altres llocs, algun dia hi tornarem :)