Fent iniciació per Solius

L'últim dia de Febrer, ens emportem al cosí de l'Alba per iniciar-lo a l'escalada en roca, ja que ha començat a anar pel bulder de La Bisbal.
Escollim Solius perquè té bastantes vies fàcils i llargues, i perquè agafi confiança amb els peus i vegi que no tot és questió de tibar de braç.

Ens hem quedat a l'Agulla Central amb un grup de nois (entre ells, el nebot del Joan Asín) que també iniciaven a algun amic seu.

Hem començat muntant la President, que també m'ha servit per fer el canvi de xip de tants dies escalant en calcària. L'Alba i en Francisco l'han pujada, en top-rope, sense més problemes que alguna tremolor a la cama, normal en les primeres escalades.

Hem seguit per la Tallades encara pud, un V+ dels llargs. Una via molt xula i completa ja que començes en placa, et passes a diedre i acabes sortint empotrant les mans en una fisura durant 3 o 4m, tot un Indian Creek en miniatura! Hehe. Jo he encadenat a la primera i m'he pogut treure l'espineta que tenia clavada de les primeres 24h de Solius que vaig assistir, al 2006! L'Alba l'encadena en top-rope i en Francisco ja ho ha tingut més complicat, però amb alguna ajuda ha acabat arribant a dalt. Molt bé!

La Tallades va per la fisura paral·lela a La Page (on estic)

La següent ha estat una altra que em faltava per encadenar a la zona, l'havia provat fa anys i m'havia sortit en top però no de primer: La llei del puma, un 6a amb algun pas contundent.
Aqui l'Alba ha aconseguit superar el tram dur però no li ha molat gaire el flanqueig de segona, així que ha preferit baixar. En Francisco hi ha posat ganes però no ha pogut... per ara, perquè apunta a maneres!

L'Alba sense voler deixar anar el canto bo ;P

Abans de canviar de sector hem menjat una mica i m'he posat amb la Putu avi. No sé perquè pensava que era 6b a seques, després m'han xivat per allà que tenia el plus! Tot anava bé fins que he patinat al pas clau, merda! Ja la teniaaa! :_( L'acabo de muntar i li veig color per una propera ocasió.

La Núria fa temps en el crux. Foto by Mohawk!

Baixant m'ha tocat desmuntar les dues vies anant pendulant per la paret.. hehe.

Abans de marxar, la intenció era fer una de les noves vies que hi ha abans de la zona principal de l'Agulla de Dalt, IV's i IV+... però ens hem posat a xerrar amb els nois que estaven per allà i ja se'ns ha fet tard, així que cap a La Bisbal a que em prenguin el pèl i a disfrassar-nos! Que aquí van tard i celebren el carnestoltes una setmana tard (sino no els hi va ni Déu, que tothom fuga cap a Palamós o Girona :P).

Tatxaaaaaaan!

Bizkotxos i Rocamaura

Despres de l'escalada per la Garrotxa, tornem al camp base: el pis d'estudiants de l'Alba, a Girona. Allà ens fotem un tiberi a base de bescuits, pastissos, xocolates desfetes... tot mirant videos com King Lines, First Ascent o The return to sender. Quin fanatisme!

A l'endemà la idea era canviar totalment d'escola i anem cap a Rocamaura. Per part meva em vaig agafar el dia de relax i vaig fer poca cosa:

Mikael Douglas, V. La primera via del sector. És d'en Zoilo i ara per fi en conec el nom! L'Alba i la Carol s'hi posen també traient-la bastant bé.

El gork, V+/6a. També d'en Zoilo. Fa temps l'havia encadenat a vista i m'havia semblat 6a com a mínim. Ara la veig com un 6a d'un pas. Tot i així, aquest cop m'he de penjar. Pere, Pere... com estem!

L'Ivan superant el sostret de la Mikael Douglas
L'Oriol havent superat el pas de El gork.

Pica fort, 6b. L'Oriol l'encadena a vista i jo ho provo de 2n, i el pas a bloc inicial pot amb mi. Seria la última de les vies curtes de l'esquerra.

No vull marxar de Rocmaura sense haver fet res més, m'agradaria haver provat la Carme o la número 15 (que l'Ivan encadena a vista) però, tinguent el dia que tinc, prefereixo reservar-me per un dia millor i intentar-les a vista. Així que mirant mirant, decideixo posar-me amb la última via del sector, que ressegueix un diedre desplomat amb bastant canto.

El Marc a la via de V central. Una mica polida però maca de fer.

Núm 24, V+/6a?. Comença amb uns passos de tràmit per situar-te a sota el diedre. Allà ja tens un bon aleje per xapar el següent spit, així que amb compte vaig fent passos amb seguretat fins que el xapo. Llavors bé la tonyina: cal agafar aquella fisura empotrant alguna mà i anar-te espatarrant de cames fins que toca bloquejar d'un empotrament per agafar un canto salvador que ens permet sortir del diedre desplomat. No em va ser pas fàcil, vaig fer una porta... per sort el canto és franc! :) Una bona remada i ja som a la role. Una via bastant interessant! A veure si es fa més i es neteja una mica la roca.

Per haver estat tot un cap de setmana amb possibilitats d'escalar, he fet poques vies. Però vaja, he disfrutat de la companyia. I l'Ivan ha tornat a escalar! I quin retorn... s'endú la Scadel, un 6c/+ al flash i varis 6a+ i 6b's a vista.
Aquell dia també l'encadenarien l'Oriol i el Marc amb un parell o tres intents. Quins bous :)

Legalize it!

El cap de setmana del 14 i 15 de Febrer vam decidir anar per Girona amb la troupe. El dissabte el vem passar a adueB.
Érem conscients de les prohibicions que el Consorci havia aplicar als selgniC led tolletsaC però, personalment, que a la seva web posin la frase "Aquesta ordenació deixa sense efecte la que figura a l'ordenança publicada al BOP de Girona número 113, de 14 de juny de 2005, pel que fa a la pràctica de l'escalada" i es quedin tan amples no em convenç.

Des del meu punt de vista, una prohibició així ha de sortir a algun BOP o DOGC per a la seva oficialitat, no? En fi... que segurament vam fer el furtiu, com la majoria de gent que segueix escalant-hi i donant vida al poble.

Decidim pujar cap al sector aciamaJ, ja que és el retorn de l'Ivàn a l'escalada i el primer dia de la Carol. Per part meva escalo:

• El castell de les bruixes, 5a. Un primer pas complicadet que m'agafa fred i la resta de bon canto i d'anar superant blocs. No m'acaba de fer gràcia el roçament de la corda al baixar... que afilada que pot arribar a ser la calcària!

• Pajarerus, 5b. Aquesta via es veu clarament la intenció de fer-la llarga i així aprofitar dos trams de paret. Llàstima de la repisa intermitja, ja que els moviments tant de la part inferior com de la superior son molt bons.

L'Alba al tram inferior de la Pajarerus
El Marc baixant de El vol de la sargantana.

• Aresta.com 6a+. Un dels reptes del dia. L'última vegada no m'havia sortit, aquest cop m'hi poso de primer i encadeno! Bé bé! Bon senyal :)
  

• Orus, ke pel kul kaguen els moros, 6a+. Aqui tampoc havia tingut èxit en anteriors vegades. S'hi posa l'Aleix però es baixa, m'hi poso jo i ni la roca ni l'equipament (amb alejes) em dona confiança. Prefereixo reservar-me, baixar i anar a fer una altra via d'un estil menys goril·lero que aquesta.

L'Aleix a l'Orus i l'Oriol encadenant T'hi va la pell a vista.

• Ressaca perpètua 6a+. Una de les millors vies de l'escola i del món en general. 32m de continuïtat, amb les xapes on toca. M'hi estic una bona estona, sobretot encallat en el pas fins que trobo la meva seqüència i tiro amunt. Com més amunt pujes més bona és! Encadenada a la primera! L'Aleix s'hi posa en top per desmuntar i també la treu! Clar que si bou!

Foto d'arxiu, del Novembre del 2007

Per el proper dia que hi torni (espero que s'hagi tornat a legalitzar l'escalada a la zona), tinc com a deures l'Orus i la Bavaresa Namasté, a partir d'aquestes... a començar a provar vies un pèl més duretes :P

Cantal, pringada monumental

Després de la meva estrena amb la Husky de Boí, em van fer una oferta que no vaig saber rebutjar. El Mimo i el Marcel, pujaven tot un cap de setmana a Cantal amb una colla de gent de la FEEC.

Sortíem el divendres vespre des del Vallès i no arribàrem fins la matinada, i és que el poble de Le Claux (on hi ha la Gîte d'etape du Puy Mary), cau a pendre pel cool.
Passat l'aqüeducte de Millau va començar a nevar, més endavant ja trobavem gruixos considerables a banda i banda de l'autovia i la carretera final ja estava bastant nevada.
Sort que el Marcel és un home previsor: duia neumàtics de contacte i molts rallies a l'esquena.

Arribant a Le Claux

Total, que ens fotem a clapar a les 3.

A les 7 ens serveixen un bon esmorzar, és el més aviat que vem aconseguir, i tot seguit enfilem cap a Coll du Serre on deixem els cotxes i començem l'aproximació.

Aproximació a les cascades. Primer per pista de fons, després per un bosc.

Nevant, amb vent, fred i un bon tou de neu (i un servidor sense polaines), arribem al peu de les cascades (1h aprox). Llàstima del dia tapat que feia, pq aquella paret i aquelles cascades deuen fer goig amb una bona méteo.

Vistes de les cascades des de la gîte

La gent es va dividint en grups i per cascades, amb el Dani i el Marcel anem seguint fins que en trobem una que sembla més assequible i amb millors condicions que les anteriors. A part té una coveta a peu de via que ens permet estar una mica més arraserats del vent i de la neu que segueix caient.

• Vie du glaçon, II/3+ 95m

Per casualitats de la vida, hem anat a espetegar amb una de les vies més fàcils de la paret (i nosaltres encantats!).
Primer comença el Mimo, assegurat per mi.

En Mimo al 1r llarg

Però arribat a un punt on el gel granizat fa por, decideix que ja en té prou i el baixo amb compte. Tot seguit s'hi posa el Marcel i ara qui assegura és el Dani, així de mentres faig pràctiques d'avalakovs i de posar cargols de gel a peu de via.
Al cap d'una estona, el Marcel ha arribat a la R1 (dos parabolts a la roca) i ens comença a assegurar.

Primer puja el Dani i jo a darrera. No para de nevar i la rasca és considerable (-10º C), em cau algun pedrot de gel a la cara (això em passa per mirar amunt quan no toca) i em deixa el llavi una mica inflat.
El gel és bastant dolent, se m'enfonsa la fulla fins al mànec i no parlem dels cramponassos! En alguns passos semblava que em fabriqués graons! Al anar treient els cargols, el que hi ha a dins sembla un granizat de llimona... glups!
Qui em mana a mi posar-me en aquests fregaos ?!¿ Això em fa posar-me una mica nerviós i pregunto que què tal la reunió. Al saber la resposta escalo menys tens.

L'altre factor afegit era el fred... i és que als ultims trams, se m'escapaven els piolets, al fer la picada, de la nul·la sensibilitat que tenia a les mans!

Jo ben arrebossat arribant a la R1

Arribats tots a la R1, ens plantejem si seguir o no. Veient que el següent llarg només tenia un petit ressalt de 3 o 4 metres i despres perdia continuïtat, i veient el fred que fotia; decidim que el millor és anar avall, que aquest fred ja el passarem a Patagònia i que ja hem pringat prou avui.

Al ser una R força estreta, a mi em despenjen i després ells munten el ràppel. Sort, la meva! Perquè al baixar em torna la sensibilitat a les mans i als dits!
Buff quin mal! Pensava que se'm cremaven, o se'm gelaven, o se'm desfeien, o ves a saber què! Ja feia molts anys que no sentia aquesta sensació i la memòria m'enganyava dient-me que era dur però no n'hi havia per tant... i una merda! Carda un mal de collons!

Al arribar a baix, el dolor va disminuïnt i alguns dels companys de la FEEC que s'han retirat de les altres cascades i ens han oKupat la cova, m'ofereixen un got de tè calentó que em senta de meravella. Nota mental: comprar-me un termo

Ens comenten que som els únics que hem triomfat, i és que el màxim que ha fet la gent han estat 10m de cascada per destrepar-la i marxar cap a la Gîte.

Si les condicions són les que són... no hi podem fer més així que ens retirem nosaltres també.
A la gîte parlem de tot i de res, juguem a cartes, ens dutxem i ens fotem un bon tiberi per sopar. Amb una fusta de formatges de la zona tamany XXL. Boníssim tot!

A l'endemà repetim el ritual de l'esmorzar a les 7 i decidim provar sort a un altre sector: Pont Rouge.

Només passat el Col du Serre, amb algun que altre percanç per una de les furgos, agafem la carretera pertinent. Aquesta pertany a una altra comunitat de pagèsos i no han passat el llevaneus així que un cop tenim les furgos en mig del marrón, toca palejar com condemnats, empènyer i retirar-nos de nou a la gîte.

Maniobres i palejades...

Allà tothom decideix que ja en té prou i se'n van a dutxar, fer maletes, comprar formatges...
Però encara queden tres irreductibles gals que no llençen la tovallola, i cap a Pont Rouge que anem per l'altre carretera. Aquesta si que està en condicions! Vinga que encara farem algo de bo!

Anem fent km's i arribem a la zona. Cotxe amunt... cotxe avall... no trobem res. Arribem a una estació d'ski i veiem un francès que surt de fer una pala de neu poc inclinada amb piolets i crampons. Li preguntem si coneix la zona de Pont Rouge i no entenem res del que ens diu, cap dels tres sap francès!
Serem irreductíbles, però una mica bordegassos també! xD

Així que seguim investigant però no hi ha sort i al final optem per llençar la tovallola i tornar cap a casa, de camí parem a comprar algun formatge i per casualitats de la vida ens trobem amb els altres companys.

Així que tots pujem a les furgonetes i cotxes, i cap a Catalunya falta gent! Que dur és l'alpinisme!

Resumint: 1300km per escalar 40m de gel-granisat. No hase falta que me dises nada más

Primera escalada de tarda: vitaminosis

Pel cap de setmana del 31 de gener i 1 de febrer donaven plujes arreu, així que amb el Marc vem ser previsors i vem anar-nos-en a aprofitar 2h i mitja de llum en algun sector proper a Barcelona el divendres 30 de Gener al acabar la nostra jornada laboral (els divendres acabem a les 15h).

El dia anterior, decidint la zona em va venir al cap un post de l'Òskar sobre Corbera, i un concret del sector Vitaminosis.


Aquest, és un sub-sector interessant per una tarda ràpida com la d'aquell dia. Cinc vies amb graus de V+ i 6a, i un 6c per acabar-se de petar.
En teníem de sobres.

• Made in Japan, V+. És ben vertical i té canto, però m'agafa fred i m'inflo més del compte. Tot i això surt a vista.

• Magic bus, V+. Més dura que la Made in Japan, també surt a vista no sense trepar-destrepar-trepar-destrepar algun pas.

• Pequeño saltamontes, 6a. Pas bloquero i llarg on jo ja arribo pels pèls amb un dinàmic només començar (òju baixets!) Regletes que mosseguen, peus no massa bons fins que pots agafar un bon canto que et permet pujar peus i agafar el canto salvador. Em lio a la seqüència anant a vista i prefereixo penjar-me, el segon intent el faig massa ràpid i encara em fan mal els dits, així que li cedeixo el torn al Marc perquè encadeni còmodament i al meu 3r intent li puc posar el punt vermell. Curta però intensa.

Entre aquestes, el Marc li ha fet un parell de tientos a la O.K. Pallo (6c) però no hi ha hagut sort. Abans de marxar, també li fa un pegue a la Teodoro... (6a/+?) però al meu torn ja ha enfosquit massa per intentar-la, així que desmontem i cap a casa amb un molt bon regust de boca per haver aprofitat unes poques hores de llum :)

PD: La foto és de l'Òskar. Sorry per robar-te-la sense permís :$