Alçades... amor i odi

Redrum al Cap del Ras

noreply@blogger.com (PGB) — Fri, 06 Nov 2009 10:44:00 +0000

Feia temps que volia anar a Àger a escalar. De fet, quan vaig veure la foto de la travessia de la Redrum vaig dir-me: Jo la vull!!!

Així que amb en Pär, el divendres 9 d'octubre ens plantem al peu de la paret, treiem la tenda 2 seconds, els sacs i a dormir! A l'endemà pel matí les vistes són espectaculars.

Un bon despertar

Un cop esmorzats, seguim endavant per la pista fins passar les antenes del cim i situar-nos sota els sostres vermells característics. Allà primera sopresa del dia, ens trobem amb el Wolfgang i el Josep, que se'n van a fer la Niltina.

Fent el material

Fem el material i pujem cap al peu de via. La Redrum comença a sobre d'un sòcol on ens hi enfilem per la seva banda dreta. Un cop a sota la marcada fissura-diedre inicial, ens encordem.

Dels llargs no explicaré massa, ja ha estat molt piada pels blogs i la recent ressenya dels Escalatroncs és excel·lent.

Al primer llarg només cal seguir la marcada fissura i després flanquejar cap a la dreta. Molt atlètic! Amb en Pär fem l'estratègia de cansar-nos el mínim, no fos cas que ens petéssim només començar! Així que a part d'algun esporàdic A0, també em penjo en un dels spits o burils que hi ha. Quin començament!

Arribant a la R1

Al segon llarg anava just de cintes express i passat el sostret, anava patint. En comptes de seguir diedre amunt vaig fer, sense saber-ho, igual que els escalatrons. La llògica em va dur per l'esquerra (saltant-me el pitó del diedre) on només un camalot del 1 em protegia els últims passos fins la R. Vaig estar una bona estona meditant per fer-los!

En teoria, en Pär m'havia de cedir la travessia però el pobre duia mil anys a la penjada R1, així que el deixo tirar endavant. Casum dena, hauré de repetir la via! Vull la foto! :(

Clàssica foto

Al següent llarg, ell torna a tirar. Molt dura la travessia en adherència, llavors ja s'agafa canto i es puja més bé però... uff! He dit que la travessia era dura?

L'últim llarg abans d'arribar a la feixa és més facilet, tot i així recordo haver posat una o dues peces, per tranquilitzar. En Pär arriba i fa el llarg de III i en aquella reunió menjem i bebem una mica. De mentres, una cordada d'aragonesos que fan la Tope Clàssic també arriben a la feixa.

Arriba el llarg de la muerte! Suposat V a les ressenyes dels Ressenya (la que duiem). Molt fi, de navegar i una mica expo. Puc posar un tasconet entre la 2na i 3ra. I ja només em queda tragar saliva per l'exposat slab final fins la reunió. Per mi V+ com una casa de pagès i a sobre difícil de protegir!

El següent llarg és un Ae (la baga que t'estalvia la sortida d'estreps segueix allà... força vella. Estaria bé canviar-la porsiaca). Els passos de 6a no els vaig trobar, V+ com a molt. Vale que potser venia molt valent de l'anterior llarg! :P

Cordada sueco-catalana.

Catalans, aragonesos, suecs i alemanys.

I finalment, un últim llarg molt xulo barrejant una mica d'Ae i lliure amb preses d'escàndol. Arribem les 3 cordades a l'hora al cim, ens fem fotos, xerrem i agafem el camí de baixada tots junts. Gran jornada!

Fent-la petar amb en Wolfgang

Diesel per l'Empordà

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 03 Nov 2009 10:46:00 +0000

Ja no tinc 18 anys.

Això em va quedar clar un cap de setmana que ens vem endur al Pär a conéixer l'Empordà. Vem passar el dissabte escalant a Ullà on jo no vaig fer més que arrossegar-me (sortir de festa la nit anterior i dormir 3h té aquest preu).

Ja que jo no vaig fer res destacable, piaré una mica les vies que vem escalar tots:

La via de tots, V/V+. Inicialment cotada de IV+ però podria ser tranquilament un V+. La fem per començar. Recordo haver-hi passat xiulant l'últim cop i avui m'hi arrossego. Tot i així encadeno. És bastant tècnica.
Maria, 6a. La fan el Marc i en Par. Com es nota la diferència d'embergadura! L'Ane se la treu en top rope, jo no la faig que ja la tinc al sarró i em reservo per la següent.
Peligrosa Maria, 6a+/b. A mi em sembla més 6b, però per allà alguns pensaven que era 6a+. Igualment, la via és xula. Té un tram inicial d'apretar-li i passos d'embergadura. El més difícil sortir del minidesplom. Allà vaig patinar una mica i ja vaig acabar la via de xapa a xapa acobardat.
Records d'un amic, V+. Una via que si vas a Ullà, l'has de fer. 5 estrelles.
Gamusí, V+. Pas d'entrada cabró i després festival de canto. També val la pena fer-la.
Disseny gràfic, 6b. M'hi vaig posar en top-rope i tot prou bé a excepció del passet de mitja via. Haurem de tornar-hi que la via s'ho val!
La patakada, 6c+. Un viot de continuïtat de 40m que tant en Pär com el Marc es treuen a vista. Chapeau!!!

En Par encadenant la Patakada

Acabem la jornada amb l'Oriol que ens ve a veure des de Girona per anar a sopar al Mas Pou de Palau Sator. Ens fotem el menú i sortim rodolant. A la tornada cap a Calella, l'Alba ha de dur el cotxe que jo fa rato que ja dormo.

A l'endemà, tots ens aixequem passades les 12 del migdia. Suposo que la fartanega de cargols per sopar en tenen part de culpa (i en el meu cas, la son acumulada).

Esmorzem i mentre uns se'n directe cap a Solius, jo i l'Alba ens n'anem a La Bisbal a recollir tot el que ens falta pel pis.

Esmorzant amb la calma

Arribem a Solius i el Marc ja s'està esbarallant amb un 6c de Roca Ponça, la Trempera matinera. Jo tenia la idea d'encadenar la Hotel Rich California, que l'havia fet en top-rope amb en Piter feia temps.

Com que el 6a+ està ocupat, em plantejen escalfar de xapa a xapa del 6c. Vaig fent parant-me cada dos per tres, i fent a-zeros cada quatre per cinc. Hi ha un lloc on allunyen una mica i passo de seguir, p'abajooo!!

El Marc pujant i l'Ane baixant

Hotel Rich California, 6a+. Molt més difícil que Els amants del crocanti, a l'Agulla del pí. Aquí hi ha molta més verticalitat i el tema va de laterals. Bé, encadenada al primer intent!

Per acabar el dia, vaig motivat de la via bloquera del Totxo del Porc.

Basarda, 6c. Sempre que vinc motivat per aquí, la provo. Aquest cop tampoc surt però això si, em noto moooolt millor que les altres vegades. Que dur el pas a bloc del mig! Massa pels meus dits :(

Ja és tard i el Pär ha marxat amb l'Ane i l'Oriol. Agafem els trastos i amb l'Alba i el mini-yo ens en tornem cap a Terrassa.

D'esportiva per Cavallers

noreply@blogger.com (PGB) — Thu, 15 Oct 2009 09:45:00 +0000

Pel pont de l'11 de Setembre vam pujar una bona colla cap a Cavallers. Érem l'Alba, la Bàrbara, en Pär, l'Aleix i jo.

Per variar vem fer nit a la Borda Vidal, a Erill. Allà vem coincidir sense saber-ho amb en Joan Palou i l'equip de la Laura.

El primer dia vam visitar el Pas de l'Ós. La llarga aproximació va valer la pena (sols tot el dia). És un sector que consta de dues parets, la de l'esquerra té vies verticals amb regletes i canto, la de la dreta té més vies d'adherència. M'ha agradat i és un sector que m'apunto per tornar-hi.

L'aproximació i el team català

Tracción fatal, 6a. Em motiva com a primera via del dia, una entrada desplomada amb canto i després adherència. Com em va costar l'últim pas! A vista.

L'Oso yonki, 6a+. L'Aleix s'hi posa i encadena a vista, darrera seu vaig jo i tot hi els meus dubtes en el crux, encadeno. Molt bona! Flash.

El final i el principi de l'Oso yonki.

Asseguro al Pär, estic amb l'Alba gaudint del paisatge, mengem una mica i canviem de paret.

UIAA, V. L'Alba té ganes d'escalar, li munto aquesta via que té un passet al mig, la resta adherència fàcil però amb bons alejes. Un altre passet tonto per xapar la R i jastà. A l'Alba li costa una mica el pas del mig (vens d'un flanqueig i has de fer una sortida de piscina) però li acaba sortint. La Bàrbara també el fa. L'he trobat rareta.

Mentrestant en Pär i l'Aleix estan provant un suposat 6b+.

Top model, 6b. Em canten els cantos i sorprenentment encadeno amb no massa esforç, de seguida els hi dic que per mi, com a molt 6b. I a l'endemà ens ho confirma el Luichy: van moure la reunió a un lloc més còmode de xapar i perd el plus. Bastant guapa. Al flash.

La placa final de la Top Model, boníssima!

A l'endemà toca visitar l'Afrikan Wall.

Jo tinc ganes de posar-me amb la Todo a 100, ja que l'any passat estava lesionat del colze i només vaig fer un parell de vies a la Kanalla.

Avui sembla que el tema anirà de fissures. En Pär ha escalat molt arreu del món i bastant a Indian Creek. Em fa una mica de teaching de la tècnica del hand-jamming i es posa a una via fàcil de fissura amb els friends i els guants de fissura.

Mandinga, V. Em deixa els guants de fissura i vaig intentant-ho. Que complicat! Sembla que t'hàgis d'escórrer en qualsevol moment. Acabo pujant més en diedre que en fissura però ha estat un tast interessant. Encadeno xapant més bolts que friends ;P

L'Aleix de mentres, practica amb els friends i tascons a la Katanga.

Artifo?

Sinbamba, 6a. La fan tots abans de mi. Verge santa quina angúnia aquests slabs de cavallers! Tot i així surt a la primera :)

Quina perspectiva!

Després d'encadenar aquesta última i mentre l'Alba la desmonta, comença a ploure. Decidim marxar i amb en Pär i l'Alba anem a fer turisme per Taüll. L'Aleix i la Barbara es quedaràn encara intentant de fer algo més però quan ens trobem més tard, ens expliquen que ni han pogut acabar la primera via, que els hi ha caigut el cel al damunt!

Acabem el dia sopant a la creperia de Taüll. Que difícil decidir-se entre tantes crêpes!

Concentració amb l'uniforme clàssic-climbing!

L'últim dia el passem a la Pared Inerte. Abans de començar a escalar ens trobem el Luichy i intercanviem 4 paraules.

Servandico, V+. Em costa bastant! Una via de colocar-se per fer el pas i que dóna la sensació d'escalar poc. Com a mínim encadeno a vista.

Mentre els companys fan un 6a+ rotllo clàssic, Passiones Quirúrjicas, jo em poso a una altra via.

El diedre de la Passiones Quirúrjicas amb la placa, a l'esquerra, per on va la Servandico.

¡Que bueno que viniste! 6a. Un pas a l'entrada que no sé agafar-lo em fa desistir, s'hi posa l'Aleix i se'l treu facilmente. Al baixar ell, m'hi torno a posar jo i aquest cop si que encadeno. La via és bastant més bona que l'anterior, escales molt més :)

L'Aleix superant-ne el passet.

Per acabar ens posem en una de les millors vies del sector.

Directa americana, 6b. L'Aleix la munta i jo m'hi poso en top-rope, em fa mandra anar de primer a una via tant llarga (35m)! La primera part em surt neta. En el pas de pujar-me a la placa, el cul se m'envà enrera i m'ajudo de la cinta i la bavaresa final surt neta a excepció d'un pas de tibar d'un rom. Collons que bona que és!

Lay back power!

Amb aquesta via ens despedim de Cavallers, segurament fins l'any vinent. A veure si m'ho puc muntar per pujar a Comalestorres, que ja són anys vulguent fer la Blues, la Festuc i moltes més! :)

La Tardor d'en Nebjeperura

noreply@blogger.com (PGB) — Thu, 15 Oct 2009 09:37:00 +0000

Fa molt temps que tenia ganes d'escalar a la Dent d'en Rossell. Més que escalar a la Dent concretament, el que tenia eren ganes d'escalar El somni d'en Rossell.

El que m'atreia era la idea d'escalar una via molt llarga, molts metres (gairebé 500!) i 100% segura. Sí, el fet que estigués parabolada de baix a dalt em donava seguretat i em feia minimitzar la mica de por que havia tingut fent via llarga als meus inicis. Els que em coneixeu més ja sabeu que sóc més aviat cagadet i que el tema de les alçades no el duia massa bé (d'aquí el nom del blog). Ara però, sembla que estem canviant, el costat fosc (o potser és el costat de la llum?) m'està atraient cada cop més. I jo encantat!

Finalment, vaig anar a la Dent d'en Rossell a escalar. La via escollida per aquell dia va ser la Tardor d'en Nebjeperura després d'unes recomanacions, via Facebook, d'en Mohawk i els ànims de la Lu.

La Tardor és una via més curta que el Somni, semi-equipada (pitons i algun parabolt), molta possibilitat d'autoprotecció, més diversió i -almenys per mi- poc patiment. Ah, i amb totes les reunions equipades, que això també va bé ;)

Amb el Marc sortim ben d'hora de Terrassa cap al Ripollès. Parem al Bar Gusi a esmorzar i demanem que ens facin uns entrepans per emportar. Seguim fins a Queralbs i allà agafem la pista que ens porta fins a Fontalba. Aparquem a l'última corba, just a sobre d'un bosc cremat.

Allà ens equipem i baixem direcció al bosc cremat, cap avall. Hi haurà un moment que trobarem un caminet ben fressat i el seguirem cap a l'esquerra. Al cap de poc arribarem al cim de la Dent. Ja només ens queda baixar per la nostre dreta (nosaltres vem fer una mica el senglar) fins que arribarem a la feixa. Abans però, una corda fixa característica per ajudar-nos a fer un petit destrepe i alguna que altre fita ens haurà indicat que anem per bon camí.

La Lu té un croquis per arribar a peu de via que va bé tenir-lo al cap!

Imatges del descens i la corda fixa.

Gràcies a la bona ressenya d'en Luichy, no ens va ser gens difícil de trobar la via i seguir-ne el traçat. El problema que teníem és que anavem amb corda simple, així que per evitar fregament vam fer totes les possibles reunions.

El peu de via. Escarpia amb un tros de corda.

L1 (1/2): El més difícil era el pas entre les dues primeres assegurançes, per anar ràpid no vaig posar-hi res però un friend petit m'hagués tranquilitzat, ja que hi ha molsa a les preses de peus. També vaig posar un tasconet a sobre del pitó. Compte amb unes llastres que hi ha just abans d'arribar a la PR, es veuen força mòbils. Reunió d'un parabolt i un pitó.

L1 (2/2): Segueix el Marc per una mena de diedre inclinat, assegurat amb pitons. Per sortir-ne toca escalar en diedre amb unes bústies d'escàndol per seguir per una xemeneia atlètica. Quin llarg més guapo! Aquí el company va col·locar algun friend i recordo que a mi em va costar horrors pujar-hi amb el motxillot que duiem, i és que el putilla del Marc a sobre em va fer traginar-li les bambes!

Quin llarg més bo!

L2 (1/2): Tot i no veure-ho molt clar tiro amunt. Xapo els dos primers pitons i em trobo amb una fisureta molt vertical. Hi poso un C2 que utilitzo com a presa de mà per seguir amunt per la placa, ja més fàcil fins a l'altre possible reunió. Triangulo el pitó amb un friend i un tascó i en res tinc el Marc al costat.

El Marc arribant a la R de pitó+friend+tascó.

L2 (2/2): El més destacable d'aquest llarg és el pas de 6a (V+?) que marca la ressenya. Bastant atlètic però compte! Que s'ha de tibar d'una llastra afilada que sembla que estigui posada allà per tallar la corda al més desprevingut, així que prohibit caure ;)

A la R2-oficial aprofitem per fer un mos, a mi m'estava agafant una mica de mareig que se'm passa ràpid després de l'entrepà i beure aigua. Seguim amunt!

Vistes a la feixa.

L3: Aquest ja el faig complert, pujo per un diedre on hi quedaven millor els tascons que els friends, xapo el parabolt i m'entussodeixo per anar directe a l'esquerra. Malament! M'acabo penjant i veig que he de seguir una mica més amunt abans de tombar a l'esquerra. Xapo el pitó, poso un C2 a la fissura i arribo al parabolt on torno a descansar (més psicològicament que fisicament), segueixo amunt encintant alguna sabina, posant algun altre friend i xapant algun altre pitó. Al arribar a la R en Marc em felicita però li acabo confessant que m'he pillat del parabolt ;P

Equipant el diedre i flanquejant a l'esquerra.

L4: Moment de foto i li toca al Marc! Llarg més espectacular que difícil. Potser costa més superar la repiseta per arribar a la R4 que el pas de foto :P

El Marc a LA FOTO i jo a la R4

L5: Li cedeixo al Marc, la butllofa del dit petit del peu m'està matant. Se surt en travessia, aèria, cap a la dreta. Arribats a la primera cal tirar amunt (les dues expansions que marca la ressenya estàn una sobre l'altre). El pas de 6a té molt canto i finalment arribem a la R5. Una terrasseta amb dos pitonacos.

Seguim amunt fins a trobar un bon lloc on posar-nos les bambes i plegar la corda. Ha estat un gran dia d'escalada on he disfrutat del paisatge, de l'entorn, de cada llarg, de cada protecció emplaçada i del company de cordada.

Vistes a la vall de Núria i del bou i el vedell.

Caminem fins al cim de la Dent i desfem el camí d'aproximació, aquest cop en pujada, cap al cotxe.

Una via molt recomanable!

De material hem dut un joc de tascons, semàfor d'àliens, camalots del 0,5 fins al 2 i cintes llargues.

Txubaskos Baskos amb poca elegància.

noreply@blogger.com (PGB) — Thu, 24 Sep 2009 23:48:00 +0000

A l'endemà de Tartareu estic fet pols. Feia un mes que no escalava i encara feia més que no apretava tant!
Les opcions eren anar a Collegats, Vilanova de Meià o a fer més esportiva. Sembla que dónen núvol a Vilanova i cap allà que anem.

Fem un cafè al Cirera i mirem els llibres de ressenyes. Inicialment voliem fer dues vies (equipades), la Txubaskos per començar i la Necronomicón per acabar. El problema de fer tants plans, és que després no surten com volem... i entre pitos i flautes ens vem quedar només amb una via.

Vistes a la Roca dels arcs i en Xavi davant de la paret de Zaratrustra

Enfilem carretera amunt i aparquem a una esplanada davant la Paret de Zaratrusta. Hi ha una aproximació còmode i ràpida. El peu de via es localitza fàcilment (pintada amb el nom a peu de paret).

L1, V+. Començo jo. Collons com apreta l'escalada aquí a Vilanova! I jo que estic fet un pocapila... vaig fent, algun pas em costa més que algun altre però per canto no serà (i verticalitat tampoc). Arribo a una repisa pensant que ja s'acabava la meva agonia però vaig veure que tot just acabava de començar: 3 expansions em separen de la R1. Em costa passar-me a la placa però finalment ho aconsegueixo i vaig pujant. Arribat al últim spit veig que l'han reforçat amb un parabolt al costat (moltes caigudes, penso). És, sense cap dubte, un dels dos passos més durs de la via. Vaig cansat, el sol ha sortit i les mans em suen. Els cantos allà es tornen més petits o roms així que solvento la papereta amb poca elegància U_u'

Primers i últims passos del L1

L2, V/V+. Ara li toca al Xavi. Surt de la reunió per una placa vertical amb bona presa, hi ha un moment en que hi ha un passet una mica més complicat abans d'arribar a la R però aquest cop l'elegància torna a mi ;)

L3, IV+. Llarg per gaudir de cada moviment. El pas més complicat està sortint de la R, ja que li pots caure a sobre del company. Aprofito entre el 2n i 3r spit per estrenar el meu semàfor d'àliens. Quin plaer escalar aquest tram!

Acabant el L3

L4, V+. Amb diferència el llarg més difícil de la via, sobretot la part del desplomet final. O això o és que la meva pila estava pels terres (que també). El Xavi no té problemes i jo torno a guarrejar el pas.

La última reunió, amb intenció de baixar a peu, als arbres. Jo també hi era!

Per baixar, el més ràpid hagués estat rapelar la via o baixar caminant cap a l'esquerra (direcció cap al Pilar del Segre) i no cap a la dreta, com vam fer nosaltres, cascant-nos un descens de més o menys 1h quan en 10 minuts haguéssim pogut estar a baix.
Arribats al cotxe ens entra la mandra i passem d'anar a la Roca dels Arcs, preferim tornar cap a caseta.

Santllors-news: La Falconera

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 22 Sep 2009 11:35:00 +0000

A la web de Sant Llorenç del Munt, hi han disponibles des d'ahir els croquis de la Falconera i la miranda de la Falconera. El big-wall de Sant Llorenç!

Una altra molt bona feina de recopilació d'en Marcel en col·laboració amb molts escaladors locals. Gràcies a tots :)

Primera visita a Tartareu

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 08 Sep 2009 11:19:00 +0000

Trinxats del cansament acomulat ens llevem a les quinientes, desistim d'anar a Boí. Esmorzem amb la calma i ens posem direcció Balaguer. Comprem fruita, que ens servirà de dinar, a Lo Pagès (Bellcaire d'Urgell).
Seguim cap a Os de Balaguer. Ens apropem a les parets, es veuen molt guapes i disfrutones. Llàstima de la solana que fa! Així que seguim fins a Tartareu i arribem a l'hora perfecte en que ja hi comença a haver ombra a tots els sectors.

Cap dels dos hi ha estat mai així que mirem la guia del Wild West i optem per un sector amb força varietat de sisens (entre altres coses més dures), L'obsessió de tibar.

Piga la figa, 6a+. Encadeno a vista, però no m'ha semblat més de V+. Diedre i sortida amb bon canto.
El higo de la novia, 6b. El Xavi s'hi posa i es lia a la sortida del sostret, al baixar em canta la seqüència bona i encadeno al flash. M'ha semblat un 6b suau.

Bé, toca seguir escalant ja que hi ha bones sensacions. Veiem dues linies de 6b i 6c que comparteixen reunió. La Calma Xixa, el 6b, és veu bastant més dur que la via anterior i estudiem els passos, de bidits amagats, des del terra abans de començar. El Xavi la treu a vista i es posa les cintes al 6c. Jo li faig un bon intent al "flash-enemigo" (ell feia un dels passos d'uns romos quan al costat hi havia canto bo. Allà m'inflo, intento destrepar fins al respòs però m'acabo penjant). Acabo de muntar-la i ens n'anem a mirar altres sectors a veure si trobem vies d'altres estils.

Anem mirant i, al sector Cavall de Troia, ens crida l'atenció un petit desplom seguit d'un diedre: La Sonrisa de Monalisa, 6b. El Xavi s'hi posa i encadena a vista. Em canta les mil maravelles de la via i me l'apunto per provar-la després. Tornem a les vies que teniem muntades.

Calma xixa, 6b. 3 primeres xapes d'entrada regletera, passos llargs i bidits amagats. S'agafa canto per respirar una mica abans d'afrontar un bombet. Agafo un canto que el Xavi no utilitzava, remunto peus i baixo voltes abans d'afrontar la plaqueta de peus dolents per xapar la R. Al 2n intent ha sortit molt bé! Com canvia tot si saps on has d'anar :P

Al baixar, desmonto i trec les cintes del 6c del costat (no ens motiva) i tornem cap a l'altre sector, que les vies ens han agradat més.

El Xavi segueix provant vies i es posa amb la Sobredosi de Voltarén, un 6b+ que comparteix R amb la Sonrisa. També encadena a vista i opina que també és boníssima.

Ha arribat el meu torn.

La sonrisa de Monalisa, 6b. Entrada desplomada amb canto i passos llargs. Al diedre baixo voltes, vaig fent pensant que ja la tinc al sac i arribant a l'última xapa m'equivoco i me'n vaig per unes preses dolentes a l'esquerra. Intento desfer l'error però m'estic inflant i acabo volant fins a mitja via. No he vist un canto gros com el meu cap, que m'hagues permès encadenar-la al flash. La ràbia de no encadenar dura poc, ja que m'ha quedat bona sensació de lluitar-la fins a l'esgotament.

Mentre jo reposo, en Xavi es posa amb Sindicat vertical, 6c+. Començament desplomadet amb canto, un reposet sota el sostre i allà s'encalla ja que no veu un canto bo. Arribant a la R també s'ho mira una mica. Va cansat però la deixa muntada, depèn de com anem de temps li farà un top-rope o per sota.

Torna a arribar el meu torn i em torno a posar a La sonrisa, no he descansat prou i de poc m'espinyo xapant la tercera. Les ales obertes, els colzes més amunt que el cap i les mans que no tanquen... pilla Xavi que estic fos! Veig que comença a fosquejar i jo no em veig amb proutes forçes per anar ràpid desmontant-la, ni en A0! Sóc un pocapila!

Acabem la jornada amb en Xavi desmuntant la Sonrisa de Monalisa per sota i intentant un top-rope a la Sindicat Vertical a les fosques.

Anant cap al cotxe comença una tempesta elèctrica... i nosaltres carregats de ferregots!!!

Tartareu m'ha agradat, hi tornaré que hi he deixat feina pendent! :)

Tarda fugaç columpiant-nos al Faraó de baix

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 08 Sep 2009 09:47:00 +0000

Acabat de pintar el pis, muntar mobles i tota la pesca, em queden 3 dies de vacances. Sortim el Xavi i jo dilluns a la tarda direcció Cervera, a L'Ametlla de Segarra, amb intenció d'anar a escalar a algun lloc de la zona de Lleida o de la zona de Prades, tot depenia del temps ja que en principi voliem anar cap a Cavallers però amb el temps tonto que va fer, vem desistir.

Fem una primera parada a Montserrat, al Faraó de baix, on provem tres vies:

Killdafly, 6a+. La munta el Xavi per escalfar i jo l'encadeno amb les cintes posades. Boníssima! Amb uns passets al principi, bons forats al mig i uns passets a la placa final. Surt a la primera no sense els meus dubtes al principi i un "ara no caiguis!" mental arribant a la reunió ;D

El Xavi es posa amb el Sr Pivot, 6c+ i se la deixa a punt amb un parell de parades.

Sestao 0 Barakaldo 6, 6b. M'hi poso per sota i les marques de magnesi em tiren cap a la roca vermellosa. A la 3ra xapa em penjo i és que m'he desviat massa a la dreta, m'ho miro i veig que va més per l'esquerra. Tot i així passo de seguir amunt, que es fa fosc i en Xavi té opcions per encadenar. La desmonto destrepant i azerant a la inversa. Hi tornaré.

Abans de marxar, el Xavi aconsegueix encadenar la via mig a les fosques. Anem a sopar al Bruc, veiem el Barça i cap a Cervera. El nostre camp base dels propers dos dies.

Agost lesionat

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 08 Sep 2009 09:17:00 +0000

El 20 de Juliol vaig lesionar-me les vaines del tendó peroné curt. He estat gairebé parat fins ara farà una setmana. Durant aquest temps he fet poquissima cosa... anem a passar llista:

Subirats (29 de Juliol):
M'hi acosto amb dos companys de feina, els hi munto la Pili. Un V del sector Toro que el millor que té és la placa final. No se n'acaben de sortir del tot bé així que baixem dificultat i els hi munto la Com tu vulguis, IV+, equipant-me-la amb tascons i àliens.

Marxo del sector, de nit, content per haver portat al Roque i al Monty a escalar, però amb el turmell bastant infladot, i és que m'he anat notant alguna fiblada mentre escalava.

Monty i Roque

Sadernes (24 d'Agost):
Torno a escalar després de gairebé un mes de parón...
Hi ha l'Aleix, l'Oriol i l'Ane a Sadernes, així que ens hi acostem amb l'Alba per escalar amb ells, o si més no, intentar-ho.

Per començar, l'Oriol es baralla amb un 7b de la Panxa del Bisbe però no li acaba sortint, seguim fins al Pont d'en Valentí i l'Oriol li torna a fer un tiento a un altre 7b que l'acaba deixant al dente. Per part de l'Aleix, l'Ane, l'Alba i jo, ens posem amb una via curteta però atlètica del final del sector: Bitxitu, 6a. A les noies els hi costa però l'Ane quasi se la treu de primera i l'Alba fa un bon intent en top-rope. L'Aleix l'encadena a vista i jo al flash (una mica inflat de braços). Bé... sembla que després d'un mes encara me'n recordo d'escalar!
Acabem la tarda a l'Aventura, on provo per sota L'aventura, 6b+. L'Ane la munta i l'Aleix se la treu al 2n intent. Molt bé!
En el meu cas, baixo a mitja via perquè em noto unes fiblades al turmell. La via és bona, caldrà tornar-hi!

Castell s'espasa (foto d'arxiu)

7ena setmana d'afternoon sessions

noreply@blogger.com (PGB) — Fri, 24 Jul 2009 15:42:00 +0000

Dilluns quedo amb en Pär, un suec afincat a Barcelona amb qui he contactat mitjançant el 8a.nu (estic massa fanàtic de Sant Llorenç i controlo totes les ascensions! xD).

Pujem als Diedres on tinc un parell d'objectius: Alcàntara-Molina i Orgasmatrón. 6b i 6b+ respectivament.

Camuflage, 6a+. Escalfem amb una de les bones del sector. En Pär (Pere, en suec) l'encadena a vista i jo encadeno al seu darrera.

Ens animem a veure què tal amb el projecte menys ambiciós del dia (com a mínim pel que fa al grau).

Alcántara-Molina, 6b. Inici en diedre fàcil fins a una repisa. Allà ve un pas dur amb un aleje amb mala caiguda sobre la repisa. Sortint del pas dur em lio i me'n vaig a la dreta en comptes de cap a l'esquerra, intento desfer el meu error i destrepant sento un CREC al turmell dret, a l'intentar apoyar-lo em fa mal i em deixo caure. En Pär, que l'ha muntat abans que jo, al baixar jo aprofita per fer-la del tirón anant en top-rope el tram del xapatge perillós. Jo, cazurro de mi, li vull fer un top-rope però acabo tibant més de la corda que escalant. Igualment, em serveix per controlar algun canto i seqüència per a la propera vegada.

Sembla que tinc el tendó del peroné que se m'ha mogut i depèn del moviment em fa mal.

Encara hi ha llum així que li proposo una vieta curta però ben trobada de la sardineta de dalt, que ens ve de camí cap al cotxe:

Xapada contínua, 6a+. Té un pas a bloc, difícil a vista, al principi. La poca llum que hi havia no ajudava i en Pär s'ha de penjar. Un cop vist el canto ja fa la via fins dalt.

Dimarts reposo i em dedico a fer gestions amb la meva companyia de mòbil.

Dimecres, fanàtic de mi, al plegar de la feina torno a quedar amb en Pär i pujem al Gruyère. Allà per sota de 6c només em queden la Nada por aquí i la Ganyon.

Nada por aquí, 6a+. S'hi posa en Pär però no ho veu clar... jo ho provo però és una escalada tècnica a la part de baix i el peu em fa mal. Acabo desmuntant les tres cintes que teniem posades en A0.
Ganyon, 6b+. La setmana passada en 2 top-ropes la vaig controlar i al 3r top-rope vaig encadenar. És una via vertical amb bons peus on s'ha de tibar més de canto que no pas fer posturetes. Encadeno posant cintes i en Pär l'encadena darrera meu sense despentinar-se :D

Amb aquesta via feta jo ja em planto, volia fer-la ara que la tenia fresca (fins hi tot m'havia dibuixat la seqüència de cantos en un paper...) i no deixar-la en l'oblit. Abans de marxar en Pär intenta la Performance però es baixa a mitja via. Massa desplomada per ell.
En Xavi monta la Parèntesi anant a la R de la Fes-te'n un fes-t'ho. En Pär la desmonta, quasi a les fosques, en top-rope. I amb això donem el dia per finiquitat.

Bé, poc a poc els projectes van sortint! Ara a reposar el peu i a veure si la setmana vinent estic més recuperat :)

6ena setmana d'afternoon sessions

noreply@blogger.com (PGB) — Fri, 17 Jul 2009 17:50:00 +0000

Aquesta setmana la començo amb el dijous passat. Amb el Marc vam anar al Diafragma de Sant Llorenç un dia molt boirós i humit. Allà hi havia el Xavi F. amb un company, repassant les vies de la banda dreta.

Nosaltres ens vem quedar una mica més a l'esquerra

Llepòlia, 6b. El Marc la fa per escalfar i jo li faig un tiento a vista i no surt. De fet, vaig escalar fatal i amb males vibracions. Al baixar, si li hagués fet un 2n intent l'hagués pogut encadenar però tenia un mal rotllo a dins i vaig decidir no escalar més. A part, queien gotes... bufff nose, no tenia el dia.

Ens movem una mica més a l'esquerra a intentar una via que pel què sabem, encara no estava encadenada:

Madam Chatarrilla, 7a. Al primer intent, el Marc fa un petit saque i se la va controlant i quedant amb els passos. Al 2n intent no perdona i s'emporta la 1ra ascensió de la via, proposant-la de 7a. A veure si es repeteix i el grau es va consensuant :)

---

Dilluns d'aquesta setmana, ara si, vaig estar pel Gruyère de Sant Llorenç. La intenció era provar, a vista, una via que encara no havia provat d'allà.

Quan farem grau?, 6b. La començo prou bé però arribo al pas dur i a la que pujo peus per posar la cinta, el bidit se'm fa dolent i no ho veig clar... Ho torno a intentar i em passa el mateix, torno a baixar i li demano al Marc si em pot posar la cinta, que amb la cinta posada ho veig més clar. Al 3r intent ja puc xapar-la i arribo a la cadena sense més problemes :)

El Marc s'ha anat barallant amb la Rèquiem, 7a. Però es queda amb la R a la cara i no la pot xapar, quina putada!
A més, aquella tarda som testimonis d'un rescat del GRAE al Gruyère. Un noi ha tingut una caiguda descontrolada i ha caigut de cap per avall, colpejant-se el genoll fent-se un tall, i no podia caminar. Des de la meva opinió, no calia mobilitzar un helicòpter. Pujant un cotxe i fent venir dos persones amb una camilla n'hi havia prou, o anant a peu coix ajudat dels seus 2 amics.
Això va fer-me reflexionar...

---

Dimecres amb el Marc i el David anem al Prohibitivo de Montserrat, per variar de Santllors. Jo arribo més tard que ells i em tenen el que seria el meu projecte del dia muntat.

Riss, 6b+. Començo fent-li un top-rope, per escalfar i veure si és viable o no... Arribat al bombo flipo amb colors, em penjo a cada pas i em costa molt treure la bona seqüència. Li faig un 2n top-rope controlant molt més bé però caic en un dinàmic en el bombo, això fa que al baixar estigui més tranquil i decideixi treure la corda. Al 3r intent i ja anant per sota encadeno! Buaaa! Que content! :D

Entre pegue i pegue, el David es baralla i encadena la X, 7c. I el Marc s'ha estat barallant i de poc encadena la Diagonal de la X, 6c+/7a.

---

Dijous sant tornem-hi al Gruyère on em trobo amb el Marcel i el Marc, que ja fa rato que hi són. Busco gent i em trobo al Tranki al Silenci. Quan acaba el seu pegue a la Zigger-Zagger em ve a assegurar al meu projecte del dia:

Ganyon, 6b+. La monta l'Oriol descalç de xapa a xapa. Jo li faig fins a 3 top-ropes en tota la tarda. El primer em serveix per enrecordar-me de lo durs que eren els passos de baix, el segon per memoritzar bé la seqüència intermitja i veure clar la sortida roma fins la R. Finalment al 3r, encadeno amb la corda per dalt. El proper dia cal posar-li el punt vermell!

Actualitzacions de santllors.com

noreply@blogger.com (PGB) — Wed, 08 Jul 2009 10:06:00 +0000

El dijous 14 de Maig vam innagurar la web d'escalada a Sant Llorenç del Munt (Santllors pels amics).

Gairebé no han passat 2 mesos i la guia impresa que es pot comprar als establiments col·laboradors ja s'ha quedat antiquada (ja farem la versió 2 quan ens en demanin més). D'aquesta manera, hem creat una petita pàgina d'actualitzacions de la guia impresa. Si llegiu els texts, podreu trobar un enllaç a aquesta pàgina dins del fòrum. Actualitzeu-vos-la si voleu ;)

A través del fòrum i d'e-mails privats, també hem pogut anar actualitzant i corregint molta informació. Gràcies a tots pel vostre feedback!

Aprofito també per comentar que cada mes intentem afegir ressenyes de nous sectors. Al juny vam innagurar la zona de l'Obac amb la ressenya de la Placa Sibarit. Aquest mes l'actualització serà... estigueu a l'aguait ;)

Cada cop veig més clar que ha estat tot un encert el format escollit per a fer la guia! Què us ha semblat a vosaltres?

5a setmana d'afternoon sessions

noreply@blogger.com (PGB) — Wed, 01 Jul 2009 23:30:00 +0000

Diumenge 28 de Juny, després de tenir a l'Aleix pasturant per la Soleia durant 4h, vaig arribar (és el que tenen els mals entesos i els dinars de sant Pere :P). Vam decidir començar per una de les vies pioneres de Sant Llorenç. Tant pionera que fins hi tot hi era abans de que la Paret Gran tingués la primera via!

Al sector dels Diedres, hi ha una placa amb les primeres vies i els primers V+ de Sant Llorenç: la Tot seguit, la Quercus, la Wassdiplastik i la Perleskletxa. Les dues primeres les va re-equipar el Marcel fa un any i les altres dues el Fernando, amb químics, fa més anys. Val a dir que aquestes vies van ser desequipades pels seus aperturistes/equipadors en senyal de protesta pel primer artícle que va sortir de Sant Llorenç a la Desnivel i així van quedar fins que ara mateix, en podem tornar a disfrutar de les 4 vies.

Allà vam fer només el V+ clàssic:

Quercus, V+. Té canto però cal tibar fort, bloquejar fort, fer passos llargs i trobar els peus (que costa bastant, ja que són forats i quan mires avall no els veus!). L'Aleix va posar-s'hi de primer i va patir lo seu. Per ser V+ (ejem..) no regalen res! Jo vaig aprofitar-me d'escalar-la al flash i amb les cintes posades i va sortir al primer intent, no exempt de patiment!

Aquesta via ens va deixar ben tous, així que passant de fer les vies veïnes que teniem en ment, Camuflage, Hamburgueses de colors, Alcántara-Molina, Orgasmatrón... , i vam seguir fins al Gruyère. Allà la familia Burgada-Cura va veure en directe un a-vista a càrrec de l'Aleix i l'escalador més lent del món (el menda!). Mentres jo estava a la meva via del pal "ara faig el pas, ara no el faig, ara m'ho miro, ara m'ho penso..." les seves dues filles van tenir temps d'encadenar l'Hemisferi Nord! Caldrà millorar la meva ultra velòcitat escalatoril!!!

Ella es así, 6b. Per fi surt! I mira que no m'ho esperava ja que el mètode del Marcel no m'anava bé i el mètode del Marc, Dani i Aleix, pensava que tampoc però aquest cop va funcionar! Animat per tota la tropa quan jo ja m'anava a penjar, vaig acabar pujant peus, aguantant-me d'una punxeta amb el pellèju de la tercera falange del dit i amunt! Vaig patir una mica per no caure als roms de dalt, no fos cas que no tornés a sonar la flauta! ;P

L'Aleix té ganes de més tralla i a mi m'entra el bajón post-encadene de projecte.

Parèntesi, 6c. L'Aleix la munta amb alguna parada però el desplom final el tomba i baixa de l'últim químic. Jo ja m'hi poso en top-rope i amb la canya penjant de l'arnés per xapar la R. La part de la placa pot sortir amb algun intent més seriós però la part final, anant pel recte, la veig molt dura! Potser per l'escaqueig de la fisura si que podria sortir-me... però llavors ja no serà 6c, no? ;)

Avui, 1 de Juliol, m'acosto a la Sardineta de Baix a l'acabar de treballar. Hi ha el Serra amb el Javi i el Xavi amb un company seu de Sabadell, un altre Marc :P
A l'hora que arribo el Serra i el Javi ja han fet feina a la Sardineta de Dalt i ara es barallen amb la Blackout i la Entrada directa, en canvi el Xavi i el Marc només han fet la Cazo Grande.

Entre els meus projectes d'avui hi havia o anar a per la Blackout o a per la Yankee i la Mirage. L'elecció és clara tinguent-la muntada ;) Abans de posar-m'hi, demano al Xavi si em pot assegurar a un V+ bastant bo, que a mi ja m'escalfa.

Usimàndries, V+. Placa vertical amb bons cantos amb un passet de tibar-li per sortir del podrit. La faig més suelto que l'última vegada (per la trobada blogger a St Llorenç, diria!)

Un cop feta aquesta, vaig a assegurar al Javi que està provant l'Entrada directa a la Blackout en top-rope. Quan acaba, resulta que ha de marxar, les cintes són seves i només porta 4 cintes del Serra, en deixa dues a la reunió i les altres a les primeres dues xapes. Bé.. millor això que res.

Al primer intent ja m'he de pillar de la 2na cinta per xapar-la. Ai que patirem! Trec la meva sequència per fer aquest pas (dinàmic a canto bo i xapar la 2na un cop passada) i segueixo amunt per canto bo fins a una placa més fina, xapo i em torno a penjar per mirar-m'ho, segueixo amunt. Arribo a la part final i em costa molt decidir-me ja que s'acaba tot el canto bo i venen uns passets de còdols petits fins que et pots posar dret a una vira horitzontal i d'allà ja és fàcil fins la R. Al baixar repasso alguna seqüencia en top-rope, recordo cantos de mà, recordo peus i asseguro al Serra a la Entrada Directa. Abans l'ha encadenat al primer intent en top-rope i aquest cop no falla posant-li el punt vermell. Felicitats bou!

Finalment arriba l'hora de la veritat...

Blackout, 6b. Entrada de canto petit i passos a bloc seguida per una part de continuïtat sobre bon canto. Sobre una placa més tècnica hi ha un bon repòs que et permet afrontar els últims passos finets més fresc. Amb totes les cintes posades i les seqüències ben memoritzades encadeno, sorprenentment amb bastanta més facilitat de la que m'esperava! Un altre projecte aconseguit! :D

I amb aquestes, cap als cotxes i tot xerrant se'ns han fet les 22h45! Com allarga el dia! :D

Seguiment de blogs: www.blogsdeescalada.com

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 30 Jun 2009 13:03:00 +0000

Vull fer-vos coneixedors de la web que s'ha currat el Marc (a manija!). És una mena de blogtículos però tot automatitzat, amb blogs més propers i d'altres més llunyans. Espero que s'ho acabi de currar i hi posi secció internacional ;) Ale bou, ja tens feina!!!

Si veieu que el vostre blog no hi és, no dubteu a enviar un e-mail a blogsdeescalada@gmail.com

4a setmana d'afternoon sessions

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 23 Jun 2009 10:06:00 +0000

La setmana passada vaig estar encostipat, i al arribar de treballar només tenia forçes per estirar-me al llit o al sofà. No va ser fins el dijous que em vaig notar millor, però amb el Marc teniem poc temps. Els dos haviem sortit tard de la feina i no quedava massa llum, així que vem optar per fer una via que no haviem fet cap dels dos, a la paret Oest del Cap de Mort

El Cap de Mort

Matiné, 50m, 6b (V/A0 obl). La via està situada entre la Box i la Camel. De moment és fàcil de situar, ja que és la única amb parabolts (repeteixo, de moment). Està dividida en 3 llargs que es poden fer en 2, com vam fer nosaltres (L1 i L2 empalmables), o en 1 fins hi tot!

L1, 6a. Puja per una placa típica de la zona (fang premsat amb bastants còdols), s'escala prou bé i les xapes estan a prop (com a tota la via). La R està al peu d'un petit sostret.

L2, 6b. Aquí ja comença la roca bona. Es surt del sostret per un petit diedre que hi ha a l'esquerra i venen uns passos de presa grossa, però roma, en un tram molt vertical que sembla que tira una mica enrera. Passat aquest camp de patates que es pot superar en A0 tranquilament (és el que vaig fer jo), ve una excursió de III+ fins la R2, que està en una bona repisa.

L3, V+. Surts de la repisa per roca boníssima, hi ha un passet que costa més que els altres però la proximitat de les xapes no ens fa patir. S'arriba al cim facilment i fem la R3 en dos parabolts al terra.

Maquíssima la posta de sol darrera de Montserrat des del cim de la paret del Cap de Mort amb la part menys urbanitzada de Matadepera als peus, quasi tot verd des d'allà fins l'Obac. Bones sensacions :)

Per baixar hi ha dues opcions. Es poden fer dos ràppels, de la R3 a la R1 i d'allà al terra, o baixar a peu per la canal de les Gaites. Nosaltres vam optar per aquesta possibilitat que tot i ser més llarga, ens va permetre allargar una mica més la tarda passant sota les parets de la primera cinglera de la Mola.

Com a combinació interessant de la zona, recomano escalar el burret per la Ja-Ro i després la Matiné a la paret Oest del Cap de Mort. Queden un total d'uns 120m escalats amb un grau obligat de V/A0 i ben assegurades totes amb parabolts.
Al baixar, es pot completar la jornada fent esportiva a les Gaites i et queda un dia d'escalada autèntica Santllorençina ;)

Aquesta setmana, com que té pinta que no escali massa per Santllors, afegeixo els rotpunkts d'ahir al Diafragma amb el Marc.

Via kk, 6a. Entrada per cantos molt bons fins a una repisa a la meitat de la via que marca un altre tipus d'escalada molt més fina i tècnica que ens posarà la nostra tècnica de peus a prova. Cal superar la reunió per xapar-la comodament ;) Aquesta via la tenia atravessada des de feia 2 o 3 anys! No m'havia sortit mai i diria que la vaig fer pel lloc més difícil, vaig estar a punt d'anar avall un parell de cops. Sóc un desoptimitzador!

Los 5 contra el calvo, 6b. Surt al flash gracies un flash-amic del Marc que s'ho va currar molt tant cantant-me algun que altre canto com donant-me ànims quan estava més crític. VIOTE del Marcel i el Jordi! Cal apretar-li al flanqueig per disfrutar després de la placa. Les assegurances estan a lloc, no allunyen encara que ho sembli ;)

I anar fent!!!! :)
Totes les ressenyes les podreu trobar a www.santllors.com

Terra de dinosaures a la Bucòlica

noreply@blogger.com (PGB) — Thu, 18 Jun 2009 07:00:00 +0000

El diumenge del pont de l'1 de Maig no pintava bé per fer més l'alpinettis i ens va motivar més anar-nos-en a fer roca. Des de la Cerdanya baixem fins l'Alt Urgell. Fem una parada obligada als Embotits Ubach d'Organyà (llonganissa de muntnya SEMPRE!) i ens n'anem cap a la Paret Bucòlica. En Marcel i la Núria es vàren posar al Bàlsam del Tigre i el meu mestre i jo a la Terra de Dinosaures (ressenya)

Començo jo, pertant em toquen els llargs imparells:

L1, V. Placa amb un passet una mica fi a la que es posa vertical. Arribant a la reunió prefereixo assegurar el tiro i poso l'àlien groc. Aquella R és potser la més incòmode de tota la via.

Arribant a la R1

L2, 6a. Alguns el coten de V+ i d'altres de 6a. Per mi 6a dur. Malgrat arribo bé als cantos, les vires horitzontals són massa poca cosa per les meves falanges hiperlàxes i em costa bastant superar el tramet de placa de després del sostre.

En Dani encadenant a l'orsai el L2 i en Marcel arribant a la R1 del Bàlsam.

L3, V+. Surt per un tram verticalillu i ben assegurat fins que va perdent inclinació i arriba a una repisa intermitja a la paret. Allà la lio i faig R a la de la Olaya, triangulant un alien groc amb l'spit que hi ha. El Dani ho soluciona ràpid fent un canvi de R a la bona, que no havia vist al pujar :S

L4, V+. Comença vertical amb cantos laterals i bons peus, es va fent fins que s'arriba a la reunió on uns passos més llargs i més aeris ens faràn tibar una mica més. Per mi bastant més senzills que el L2.

En Dani a la placa del L4

L5, V+. La sortida de la reunió és fineta i cal anar bé de peus. Hi ha dos o tres cantos bons trencats (segueixen sent bons però no tant). Després ja tomba i per terreny una mica descompost i herbós s'arriba a un gran arbre al final de la paret on farem la última reunió.

No ens van donar entrepà de nocilla!!!

Bona via i bona companyia! :)

Pringada al pont de l'1 de Maig

noreply@blogger.com (PGB) — Wed, 17 Jun 2009 07:00:00 +0000

Què va passar el pont de l'1 de Maig?
Amb la idea d'anar a la Punta de la Vinyola, a Puymorens. Ens trobem una bona colla a casa d'en Rafa.
Amb en Dani pujem el divendres cap a mitja tarda, ja que auguraven mala méteo per fer algo de bo aquell dia. D'aquesta manera vaig poder anar a fer coses que feia temps que no feia, com ara un dinar-barbacoa amb els amics no-escaladors :)
A la tarda de divendres, el mono ja m'estava menjant per dins de no fer res amb el bon dia que estava fent i així que el David, la Laura i jo ens en vem anar a matar el cuc a Targassone.
Vem estar pel sector Themis i vem fer uns quants blocs entre 4b i 5c. Els 6a's que vaig provar no els vaig ni olorar.

Blocamés, PGB, blocamés!

El Cadí al vespre i el gran sopar!

A l'endemà ens aixequem a les 3 del matí, horari alpino. Esmorzem i enfilem cap a la Vinyola. Abans d'arribar a l'aparcament ja tenim el marrón a sobre i un xiri-miri torracollons que ens va donant pel sac. Decidim canviar de plans i anar cap al circ de Cambra d'Ase.
Som: l'Ester, la Núria, el Marcel, el Nacho, el Dani i servidor. Quasi tots amb skis menys la Núria que vaig deduïr que va veure clar que ha d'aprendre a skiar urgentment :P

En Marcel, l'Ester i la Núria

Al arribar als corredors ens vam quedar flipats amb la de neu que hi havia, comentaven els companys que no havien vist el Vermicelle mai així!

Nacho, Dani i el circ.

De fet, tanta neu ens va acabar de destrempar, pq veniem amb la intenció de fer vies amb neu dura i roca, no rampes de neu on pujariem fent-hi esgranons, així que decidim anar cap a casa a dormir una estona i a veure que fem a la tarda. Déu n'hi do amb la baixada, la quantitat de neu nova caiguda ens va putejar una mica a tots fent-nos-en anar a terra més vegades de les que haguéssim volgut.

A la tarda jo hagués anat a fer algo de roca però la gent està mandrosa. Finalment ens n'anem la Núria, el Marcel, el Martí i jo cap a Targassone altre cop, aquest cop al sector Deux Payenes. Fem algun bloc entre 4b i 5b i cap a cal Rafa i la Bego, que ja es fa fosc!

3ra setmana d'afternoon sessions

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 16 Jun 2009 17:37:00 +0000

El dijous 4 de Juny cau al primer intent del dia (el 2n en total) la Blanca Setmana Santa (6b) a la part central del Diafragma. Hi havia fet un top-rope fà un parell d'estius, així que sense opcions al a vista ni al flash, el Marc em posa les cintes, em canta els passos i al primer intent del dia surt!

El divendres 5 acompanyo al Marc a provar l'Esquirol (7b) (fins la R intermitja de la No hagas bromas) a les Agonies. Aprofito i li faig un top-rope a la famosa No hagas bromas i diria que en lliure em van sortir 2 o 3 passos. No sé escalar en desploms! :S al Marc li va de poc i cau a l'última xapa de l'Esquirol fins la R intermitja... ja està més aprop bou!

Al Diafragma altre cop, el dilluns 8 de Juny vaig encadenar la Batvia dreta (6b) al 2n intent del dia (3r en total). Aquest primer intent va ser amb el Mohawk fa 3 o 4 anys, quan ens vam conèixer, i en top-rope, clar. Aquell dia el Marc de poc no s'emporta la primera ascensió (coneguda) de la Tibant lo braç. Té pinta a 7b bloquero... Seguirem informant!

El dimecres 10 de Juny, ens acostem a la Placa Sibarit amb el Marc i el Xavi. Anem a provar una via que n'hem tingut constància de la seva existència ara fa poc. Està situada uns 50m a l'esquerra de la Solitude. Resulta ser un 6a+ rarot, equipat amb spits, que supera un parell de panxetes. El pas està concentrat a la primera. No encadeno, el pas em fa pols els dits i prefereixo reservar-me així que em baixo a mitja via. El Marc i el Xavi encadenen sense problemes.
Algú té info d'aquesta via? Nom? Equipador/s?
Tornem a la zona principal i després de que el Xavi encadeni a vista la Barco de locos (6a+), m'hi poso de primer (per primer cop, sempre l'havia fet en top) i encadeno bastant al límit. Patint molt als passos nyaposos de mitja via, i costant-me mil trobar el canto bo de sortida a la R (la poca llum ajudava, sinó que li diguin el Marc que l'ha hagut de desmontar a les fosques!)

Seguirem informant!

El celler de les monges

noreply@blogger.com (PGB) — Thu, 11 Jun 2009 22:50:00 +0000

El cap de setmana del 23 i 24 de maig es presenta dividit en un dia que no toca escalar i un dia que sí que toca.
Mentre esperem ansiosos el diumenge, l'Ester, l'Alba, el Marc i jo ens n'anem a celebrar l'aniversari de l'Alba fent un arròs amb llobregant i una degustació de postres a la Fonda Caner de Begur. La relació qualitat-preu és excel·lent i el tracte millor.

Bo-nís-sim!

A la tarda fem un vol per Calella per acabar de païr l'arròs i és que ens hem atipat de mala manera. Ufff que bo que estava! Aprofitem per ultimar detalls i trucades amb l'Ivan. A l'endemà anirem al Celler de les monges, a Sadernes.

Arribem a quarts de quinze per variar i hi ha un grup força nombrós que té ocupades quasi totes les vies del sector, a excepció dels cinquens de l'esquerra. A mi em va perfecte així aprofito per escalfar.

Kalimotxo, V. Inici lletjot però la via va guanyant a mesura que enfiles més amunt. Arribo al pas clau i no veig com resoldre'l. Ho provo per la dreta, per l'esquerra... no hi ha manera. Així que desisteixo i baixo. Quin començament!

Asseguro al Marc i l'encadena. Els nois ja han anat plegant del sector i el Marc té ganes de provar algo més dur així que després de pillar a la Tempranillo (7a), es posa a la Reserva Garrotxina (6c) i li surt amb una parada.
Amb aquestes arriba l'Ivan amb la Carol i la Txell. Ja hi som tots!

Després de que l'Ivan escalfi una mica, em deixa montada la via de més a la dreta.

Vi Blanc, 6a+. És la única via del sector que ja havia provat en anterioritat. Arribo bé fins a la última xapa però el pas per arribar a la R el trobo duríssim, no ho veig clar i baixo.

Pfff.. no podria haver anat pitjor! Amb ganes de fer-ho millor torno a començar: Torno a la Kalimotxo i aquest cop encadeno! Bé.. això ja està millor! Envalentonat, torno a la Vi Blanc i torno a encadenar (bastant in-extremis). Ol·lé! Ja ho tenim això!

Mentrestant, també he estat assegurant al Marc a la Vi Blanc que encadena a vista i a la Reserva Garrotxina que encadena al 2n intent. Perfecte bou! També prova la Vi negre (6b) però cau arribant a la R. Llàstima!

La Vi Negre menjant-se l'Ivan

Reposem una estona i ens atrau una línia:

Most, 6b. El Marc torna a encadenar a vista i aquest cop encadeno al flash. Sembla que ja he agafat carrerilla! La línia és boníssima però els cantos són bastant llefiscosos. No deixa de ser una bona via on cal posar-s'hi bé.

Aquesta última, fins hi tot l'Alba la prova en top-rope! I no ho fà gens malament, un parell de parades i arriba a la cadena.

Abans de marxar, aprofito que encara hi ha un 6c muntat i el provo en top-rope.

Reserva Garrotxina, 6c. A la meitat m'he de penjar a descansar. És un tipus de via que se'm dona bé, però encara em falta pila i més força de dits per encadenar-la ;) Baixò amb un bon regust de boca ja que no m'ha calgut fer cap A0.

L'Ivan encadenant-la al 2n intent

I aquí s'acaba el finde d'activitat roquera. Com sempre, som els últims de marxar del sector. Arribem al pàrking que ja és fosc i només hi queden els nostres cotxes :)

PD: Ni una sola foto ben enfocada!

Estrena a la Nord de Montserrat

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 09 Jun 2009 22:00:00 +0000

El dia: 30 de maig. El company: el Marsi. La paret: la Miranda de Santa Cecilia. La via: la STAE. (ressenya1, ressenya2)

Miranda de Santa Cecília

Semblava difícil trobar company per aquell cap de setmana, ja que era dels desafortunats que el dilluns treballaven. La meva idea principal era anar a la Dent d'en Rosell però no vaig trobar parella de ball, així que l'únic que em volia acompanyar a fer algo era el Marsi amb la condició d'estar a les 15h a Manresa. La via ja la va mig-triar ell, i a mi em va anar perfecte, pq havia vist la piada al blog del Gatsaule, al del Xavi Díez i al del Joan Asín i es veia d'aquelles vies de disfrutar sense patir massa i realment la via em va sorprendre gratament i va agradar-me moltíssim!

Ens trobem a les 9h al pàrquing de Santa Cecília i començem a perdre temps: van arribant noies a unes proves d'accés al curs de tecnificació per dones i el Marsi coneix a tot Déu, també als monitors, en Pep Climent i en Ferran Caranorte. Entre pitos i flautes aqui perdem 30mins ben bons.

La segona pèrdua de temps està en l'aproximació. Jo m'havia llegit una bona piada al fòrum de la FEEC que indicava com arribar sense problemes. Tot i que ell havia fet El vianant a la mateixa paret, ens liem i acabem pujant per una canal fins que la vegetació i la roca ens barren el pas. Reculem i trobem la fita que no haviem vist. D'allà a peu de via ens resta una aproximació una mica selvàtica. Es nota que no es repeteixen gaire aquests itineraris.

Arribats a peu de via el Marsi enceta el primer llarg, ara retro-equipat. A la primera fisura hi queda un pitó i s'hi han afegit 2 parabolts. La supera en artificial amb l'àlien vermell i el camalot del 0,75. Després la dificultat baixa i l'escalada a base de matoll-tracció puja. Cada buril ha estat substituït per un parabolt (encara hi queden els burils) i a la reunió hi ha dos parabolts amb anella.

El començament de la via

El segon llarg (un llarg de 5 estrelles) em toca a mi, i tot i escalar amb molta lentitud acabo arribant a la R equipant aquell diedre fisurat a base de tots els friends grossos que dúiem (hagués molat dur el 2 repetit), un tac de fusta podridot sense cordino, un pont de roca i un àlien. Hi ha un parabolt al principi, per evitar el factor-2 i un parabolt al final abans d'arribar a la R2; molt còmode, amb anelles i amb molt bones vistes.

Espectacularment bo!

El tercer llarg surt cap a l'esquerra per pujar per unes plaques de IV equipades amb 3 bolts. El Marsi segueix amunt empalmant amb el L4, una placa molt bona de V equipada amb burils, dobles burils i 2 o 3 parabolts intercalats.
El L5 consisteix en una rampa de III i un pas de V (a bloc). En Gatsaule va dir que era fàcil pels alts... jo el vaig solventar amb un A0. Potser va dir-ho per això ;)

Jo arribant a la reunió i en Marsi encadenant el pas!

A partir de la R5 ve la tonyina de la via. El sisè llarg va per una placa de roca blanquinosa típica de la cara nord, fisurada de dalt abaix, equipada amb algun pitó, burils, un tac i un parell de parabolts. Amb els friends que dúiem, en Marsi va poder protegir bé algun pas intermig i a sobre va encadenar a vista. Jo vaig fer festival d'A0 i tot i així algun pas com el d'enfilar-te a la primera repisa va costar-me bastant :S

El llarg amb més duresa

La R6 es fa en un parabolt, un pont de roca i algun buril, però el Marsi va decidir tirar-li amunt empalmant amb el setè llarg. Que comença per terreny més descompost equipat amb un parell de pitons i segueix per una xemeneia espectacularment bonica. Allà va posar-hi el camalot del 2 ben endins.

En Gaspar sortint de la xemeneia i jo cap a la meitat (la motxilla penjant!)

L'arribada a la comodíssima R7 és espectacular, quines vistes de la nord d'Ecos! Massa vies i massa poc temps! ;(

El vuitè llarg comença amb un pas equilibrista assegurat amb un parabolt i amb tota la timba als peus. La dificultat és decreixent: de V+ molt fi de nyapes assegurat amb 2 o 3 burils més, fins a arribar a un parabolt on la cosa ja tomba i s'arriba caminant a la R8 que el Marsi va fer a un arbre.

Els primers passos del 8è llarg

D'allà ni ens vem reunir, vaig grimpar directe amunt per una mena de canal desequipada (novè llarg), allà vaig llaçar un arbre que fa de R9 i vaig seguir desè llarg amunt per una placa de IV+ amb bona presa i equipada amb un spit fins al cim.

La canal fàcil del L9

Allà podem fer reunió de dos caps de burí sense xapa o arribar-nos a la instal·lació de la ferrata i fer reunió allà. Si així ho fem compte amb les pedres!

El vedell i el bou!

Aqui ja no vam fer com el Mohawk i en Gatsaule (per manca de temps, no de ganes!), i vam començar el llarg descens per la ferrata. No ens va caldre fer cap ràppel però les mans van quedar tocades ;P Al cotxe vam arribar-hi a una hora no-acordada i en Marsi va fer tard a la cita, no es pot tenir tot!

Marsi, va molar tornar a fer cordada junts! Hem de repetir més sovint! (Passa'm les fotosssss! hehe)
Gràcies Gaspar i companya per la paciència. Sorry, sóc un escalador lent :P

Pujant de grau a Solius

noreply@blogger.com (PGB) — Mon, 08 Jun 2009 22:00:00 +0000

El 10 de Maig pujem a Solius l'Alba, l'Ester, en Marc i jo. L'Ester no havia escalat mai i Solius sempre m'ha semblat un bon lloc perquè la gent aprèngui què és això d'enfilar-se per les parets gaudint d'un bon paissatge.

Peu de via

Començem per l'Agulla Central:

L'Aprofitada, 6a. Tal com diu el nom és una via que agafa la placa d'adherència entre la Tallades encara pud i La caleta per acabar sorint per la fissura de la primera. Té un pas d'equilibrista a mitja via que si no l'escaquejes cal anar al tanto. Surt a vista posant cintes.

Sortint per l'estètica Tallades

El puto avi, 6b+. El Marc l'encadena a vista posant cintes, jo m'enveno els dits de la mà esquerra amb esparadrap i al primer intent encadeno, no pas sense patir un cop agafat el canto salvador! Quina il·lusió! Solius és el meu talismà, sempre pujo de grau allà :D

Ja no se m'escapa!

Amb aquestes dues vies fetes i la moral pels núvols ens n'anem al cantó oposat de l'Agulla Central d'on érem. Allà hi ha dues vies de IV i IV+ del Padrino. Més esglaonades i amb més canto que la resta de vies.
Allà l'Ester s'estrena fent en top-rope la Mitilus edulis soliuencis (la de l'esquerra). L'Alba la repeteix i aprofita al baixar per fer la veïna Postgarnatxa 26F (la de la dreta).
A l'esquerra d'aquestes, el Padrino n'ha obert una altra anomenada Cloïsa de la Lluïsa. Un III+/IV per acabar d'arrodonir aquest sub-sector d'iniciació que també comptava amb unes vies del Pere.

Ester a la Mitilus

Amb el Marc tenim ganes de provar alguna coseta més picantona i acabem anant a la cara Nord-est de Roca Ponça, on hi ha una de les millors vies de Solius:

Flames de pedra, 6c+/7a. Ens hi posem pensant que era un 6c a seques. El Marc li fa dos intents però no surt. Jo amb un top-rope en tinc prou i em surt fins al pas d'abans d'empotrar el genoll. El pas de sortir de l'empotrament també té el seu què i he de sortir amb A0, però a excepció d'aquesta secció, la resta surt prou bé. Ai que tindré un projecte... :P

Es pot espatarrar un més?

Primera setmana de Juny afternoon sessions 1

noreply@blogger.com (PGB) — Wed, 03 Jun 2009 20:24:00 +0000

El dimarts 2 de Juny, quedem amb el Marc i el mestre-i-mentor (aka Mimo) per anar a fer totxo. Sembla que en Dani vol seguir exemple d'altres companys que fent friki han progressat a la tàpia... hehehe

Sent imparells donarà per fer poca cosa, potser ens hauria valgut més quedarnos al Diafragma, a la Sardineta o als Diedres, però aprofitem per fer de guies de sectors esportius al Dani i cap al Gruyère, que sempre ve de gust anar-hi.

Punt Vermell, 6a. Bona per escalfar pels no-lolos. Passet dur per sortir del podrit i passet dur per sortir a la rampa roma final. El Dani l'encadena a vista bastant ràpid posant cintes, jo l'encadeno al meu ritme de tortuga i el Marc la desmonta.

Dubtem en quina atacar després, si la Quan farem grau? o la Ella es así. La primera sabem que té lo dur al podrit, la segona és més via. Així que està clara la decisió.

Ella es así, 6b. S'hi torna a posar el Dani primer posant cintes, cau a la sortida de roms del final però acaba pujant. Jo tinc els meus problemes en el mateix punt, em penjo i finalment m'acabo agafant a la següent cinta per xapar. El Marc encadena xiulant.

Comença a fer-se fosc i amb el Xavi del CAU, que havia vingut a passar la tarda escalant amb un company per la Soleia, ens n'anem cap al cotxe amb el frontal. Sempre som els que tanquem la paradeta :P

Dimecres 3 de Juny pujo a les Gaites a trobar-me amb el Mohawk, Jortx i Silver. Han estat fent un bon grapat de vies i embarcant-se per segons llargs innexistents. Ells rai que estan fortíssims!
Al arribar jo, en Jortx i en Silver ja marxaven, i amb en Mohawk ens n'hem anat cap a la cara sud del Cavall Bernat a fer el clàssic. Allà hem escalat la JA-RO amb la entrada a la R0 d'aquesta per la Insoculòrum. D'aquesta manera he repetit la meva primera via dels germans Masó (en aquest cas un germà i el pare Masó).

La combinació de vies deu ser la més llarga del Burret: fa uns 65m repartits en 2 llargs. Ha estat restaurada canviant alguns dels seus vells i deteriorats spits i burils per parabolts però encara en conserva algun jusament en un dels passos durs (romàntic style).

Els llargs han quedat repartits en que jo faria el 1r i el Mohawk el 2n.

Ressenya extreta de www.santllors.com

Pel que fa a dificultat la via no és exposada. Al primer llarg hi trobarem 4 spits a la via dels Masó, que ens faràn pujar molt tranquils. Després s'arriba a un replà on comença la JA-RO, que té un primer pas, per caçar un spit, d'aquells de millor no caure. Tot seguit xapem un parabolt i ve el pas més difícil del 1r llarg, cal anar pujant peus per preses bones fins que ens hem d'estirar per sortir al replà, flanquejar a la dreta per bona presa fins a un parabolt al costat d'un spit (no fer reunió aquí, com jo que m'he confós!) seguir amunt per un diedret amb bona presa, xapar un spit al sortir-ne i flanquejar de nou a dretes fins a la reunió de dos parabolts amb anella en una petita repisa.
El segon llarg surt recte amunt, primer per uns passets de V, en fang premsat, assegurats amb parabolts ben apropet. Algun que altre còdol sobresortit ens ajudarà a pujar amb més tranquilitat. Tot seguit trobem un bombo on haurem de pujar bastant de peus i tibar de bona presa per enfilar-nos-hi, allà començen els 2 o 3 passos de 6a. Un cop superat el bombo, caldrà enfilar-se sobre un bloc de tamany tauleta-de-nit on hi trobarem una possible reunió. Aquí és on hi ha un spit ancestral que m'ha ajudat a tirar-li amunt d'A0 ja que se m'ha trencat l'única presa bona que hi havia, i no he volat perquè tenia el pes sobre el gran bloc, que sinó... El grau ara deu haver pujat una lletra o es deu haver d'escalar una mica més a l'esquerra, pel mig del bloc.
Un cop sobre el bloc, queda un tràmit de IV+ per una zona amb menys podrit i més bona roca fins al cim.

Una via bastant recomanable per fer alguna cosa diferent de la Normal :)

Última setmana de Maig afternoon sessions.

noreply@blogger.com (PGB) — Mon, 01 Jun 2009 10:27:00 +0000

El dimecres 27 de Maig pujo amb el Marc al Diafragma.
Jo tenia feina a la banda dreta i és que hi ha una via de 5 estrelles del Marcel que val molt la pena fer i l'últim-i-primer cop que vaig provar-la em vaig quedar amb la mel als llavis havent-me de penjar a un pas on em vaig quedar sense pila. Aquest cop va sortir del tirón després que el Marc m'hi deixés les cintes posades:

Die-dròsi, 6a+. Inici pel podrit fàcil, placa amb passos llargs fins agafar el diedre amb canto intermitent, sortida del diedre amb preses romes i final taquicàrdic-equilibrista amb la xapa uns metres sota els peus que no ens deixarà tranquils fins xapar la role. Boníssima Marcel!

Al baixar posem les cintes a una altra via d'ell i una altra perla del Diafragma:

Astènia, 6b+. Inici pel podrit amb 3 cantos picats on calen, no cal fer-se mal abans de començar a escalar! ;) Bastanta pila, bombo, placa de ditets, millor canto a dalt i sortida equilibrista menys expo i més fàcil que l'anterior. Li faig un intent flashejat pel Marc però aquells cantos són massa lesius pels meus lligaments. Abans de marxar li faig un top-rope per anar-me quedant amb els passos però encara està lluny.

Abans de posar-me en aquestes vies potser valdria més la pena provar els altres 6a+ i 6b's que em queden encara per la banda esquerra i central... no cal córrer i tenen una mica més de canto ;)

El divendres 29 de Maig va tocar anar a la Placa Sibarit, també amb el Marc.
Allà els dos hi teniem feina (jo bastanta hehe). Vaig treure'm una via que feia temps que tenia atravessada i sí que l'havia pogut encadenar en top-rope però no de primer i també em vaig endur una sorpresa provant una via que veia impossible per mi.

El vuelo del Dória, 6a+. Cotada de 6b originalment i rebaixada a 6a+ després de les impressions de més escaladors. Una via bastant oposada a l'estil que se'm dona bé, de canto molt petit i bloquera. Després de que el Marc l'encadeni, m'hi poso amb les cintes posades i oh lalà! Rot-punkt patidor! :)

Ara li toca fer els deures al bou i li fa un primer intent al Síndrome de Woltan, té alguna relliscada però tot i així li va bé per muntar-la, recordar passos i cantos i intentar no fallar al 2n intent. Al baixar em deixa el top-rope muntat a la via del costat, que comparteixen reunió:

Mono pestoso, 6b+. De dificultat decreixent amb una entrada tendinítica i molt a bloc, seguida per uns passos verticals amb canto petit, per acabar tombant i baixant en dificultat. El primer intent és un desastre, el picat m'escup cada cop que pujo canyes i no puc agafar bé el bidit. Al segon intent i donant-ho tot, miràcoli! No deixo escapar el picat, puc agafar bé el bidit i d'allà a la reunió surt sense cap més contratemps.

Perquè hem de marxar, que el Marc ja fa tard, que sinó li feia allà mateix el pegue de la mort! :P
Ah, destacar també que el Marc finalment es va treure el Síndrome de Woltan entre els meus dos top-ropes. Enhorabona bou! Jo ni m'aguantava dels cantos! :S

Ogassa revisited

noreply@blogger.com (PGB) — Tue, 26 May 2009 22:21:00 +0000

Ja feia molt de temps que havia visitat l'escola d'Ogassa i tenia moltes ganes de tornar-hi. No va ser fins el diumenge 17 de Maig que no vam fer-hi una segona visita.

Espero a l'Aleix al bar del poble fent una coca-cola i un entrepà de butifarra que em servirà d'esmorzar i de dinar. Més tard, bastant més tard, arribarien l'Ivan i la Carol :P

Arribats al sector, començem per una via fàcil per escalfar.

Les arenes, V. Segons la guia V+ però no li veig el "sup" per enlloc. Molt maca i disfrutona, amb els cantos brillants però francs.

Un cop escalfats, tenim ganes de provar el 6a de més a la dreta però està ocupat, ens mirem el Gran diedre però no fa massa bona pinta i així que ens posem una altra via de la zona.

Via del gat mesquer, 6a. IV+/V tota la via a excepció d'un diedre desplomat i aeri amb passos llargs. L'Aleix l'encadena a vista i jo al darrera, fent el pas d'una manera diferent a ell. Al baixar li comento que no em sembla que sigui un 6a gaire sòlid, però arribem a la conclusió que l'embergadura ajuda.

Ja ha quedat lliure la via que voliem provar, i es que una familia de grimpaires la tenien ocupada ;) Mentrestant, també hem anat comentant la jugada amb uns nois de Vic que li estan apretant a la Pajaro Ryobi.

Els ulls de la Gemma, 6a. Quin viote! L'Aleix se la curra a l'orsai posant cintes i jo me'n torno a aprofitar per encadenar-la al seu darrera. 15m ben bons que començen verticals i van tirant lleugerament enrera, bons cantells i molta continuïtat.

Miro l'hora i quasi toca anar plegant veles ja que m'esperen a La Bisbal... dubto entre anar-me'n amb un bon regust de boca provant un dels V+ que estan provant els Grimpaires o arriscar-me a anar-me'n una mica decebut (o molt content) cap a casa després de provar algo una mica més difícil. Finalment l'Aleix em convenç i em poso amb la última via del dia.

Aprèn a volar, 6a+. Vaig posant cintes i a la que arribo al crux flipo, tinc la xapa sota els peus i no arribo a posar la següent, intento destrepar però em costa. Vaig aguantant de la repisa plana on estic fins que em decideixo a pujar els peus bastant oberts fins que ajudat de la cama esquerra puc aguantar l'equilibri per posar la cinta i xapar. Això m'ha desgastat bastant i a la fissura final les passo putes, i més encara un cop xapat l'últim bolt, on veig que arribar la reunió és difícil de collons! Merda Pere, ara no caiguis!!! Vaig aguantant fins que veig el que seria el meu canto salvador, pujo peus, el trinko i si... és boníssim! Amb un somriure xapo la cadena i baixo ben feliç.

Feta aquesta via toca despedir-me de tots i anar cagant llets cap a La Bisbal, que vaig mitja hora tard! Ogassa m'ha tornat a deixar amb les ganes de tornar-hi, i és que té un estil d'escalada molt agradable i fàcil. I malgrat els cantos estàn bastant sobats, no es nota massa ja que són bons.

Caminant per Sadernes i escalant pel Montgrí

noreply@blogger.com (PGB) — Thu, 21 May 2009 21:35:00 +0000

Fa molts caps de setmana vam fer una sortida de senderisme amb la familia de l'Alba per Sadernes. Vam deixar el cotxe al pàrking de després del càmping i allà vam començar la nostra excursió.

Sadernes és roca i aigua cristalina

Vam anar passant per davant de tots els sectors d'escalada: Castell s'espasa, la cúpula, el pont d'en Valentí... allà vem anar seguint el camí en direcció Sant Aniol d'Aguja, tot molt ben indicat sense (practicament) possibilitat a perdre's.

Moments i paissatges de la sortida.

El paisatge ens va agradar molt i jo vaig recordar que la meva primera ruta de varis dies, estant de colònies, vaig fer-la per allà amb l'esplai quan era petit! Quants records! :_)

Sant Aniol d'Aguja

Arribats a l'ermita de Sant Aniol vem seguir caminant uns minuts més fins al Salt del Brull. Allà, uns barranquistes que disfrutaven de l'abundància d'aigua ens van fer entrar ganes de provar aquest esport de muntanya. Potser més endavant :)

El salt del Brull

Vam estar una estona per allà gaudint del moment i admirant la bellesa del lloc (i unes parets amb unes xorreres brutals!) i vam tornar cap a Sant Aniol on vam dinar i vam estirar-nos una estoneta a prendre el sol.

Becaineta i xorreretes

Després d'una curta becaina, va tocar desfer el camí, aquest cop anant cap al Salt de la Núvia d'on teniem un mirador privilegiat d'una bona part de l'Alta Garrotxa.

Vistes des del camí del salt de la Núvia.
A sota l'Alba pel camí i la meva ombra.

Ja arribant al cotxe no me'n vaig estar de treure el cap a la Cúpula, i veure les vies més dures de Sadernes des de sota. Buf quin desplomarro!

Al wikiloc teniu un track de la sortida.

A l'endemà vam anar a fer una mica d'esportiva amb l'Alba i en Piter (que m'acaba traient les castanyes del foc, com sempre) al Montplà. Ens vam dedicar a repetir vies que ja haviem fet en altres ocasions i acabem el dia gaudint d'una paella a la Gola del Ter, en bona companyia.

Albert al 6a+ i en Pere al V (arxiu)

Cap de setmana light, però també ha estat prou bé ;)