Alçades... amor i odi

Començant l'any a Margalef

2011-01-10T09:46:00.004+01:00

Hola! Fa mil que no actualitzava... falta de temps, de ganes, de motivació... No és que hagi parat d'escalar, ni molt menys! Senzillament m'havia passat a ser un consumidor més d'informació en comptes d'aportar-ne. Comoditat, vagància, etc...

Aquest 2011 ha començat bastant bé per dos motius. El primer haver tornat a escalar a Margalef i a més, haver-ho fet 3 dies seguits! Des del 2007 que no hi anava!!! I el segon per haver compartit escalades amb un nou blogger, l'Ivan de Factor 2.

Així que després de la monumental ressaca de cap d'any, el dia 2 de Gener enfilo cap a Reus per recollir l'Ivan. D'allà, carretera cap a Margalef. Arribem a les 10h15 i el Jose aka Bombero de la Roca ja ens espera.

El primer dia, el sector a visitar va ser la Braseria. Un bon sector d'hivern si s'està entre el 6a i 6a+ però amb l'inconvenient de que la majoria de vies tenen una entrada a bloc més o menys difícil que moltes vegades li dóna o li treu el plus a les vies.

Churrasco, 6a. Entrada a bloc extranya on s'han de pujar molt els peus seguida d'una placa més aviat tècnica amb poc cantell que es posa més vertical arribant a la R. Allà de poc m'espinyo perquè no tenia sensibilitat a les mans del fred que feia, tot i així i apretant a sac, arribo a la reunió dignament.
Frente boquerón, 6a+. L'entrada a bloc és més dura fisicament comparada amb la Churrasco, però més fàcil tecnicament. Senzillament s'ha de tibar més però pots anar jugant amb els peus. La resta de la via és més fàcil que la Churrasco ja que hi ha molt més canto en tota la via.

Mentre érem al sector, arriba la tropa de saballuts: Xavi, Òscar, Bernat i Miquel. Ells fan la Parrillades (fineta), el Boquerón vacilón (semlant a la Frente boquerón) i la Tabletón. Finalment surt el sol i tenim ganes de canviar de sector.

Ells se'n van a Can Si fa o no fot on més tard comenten que han fet un 7a i un 7b iguals de difícils/fàcils, i nosaltres marxem cap a El Chumino. És un sector de vies curtes de grau mig amb seqüències de passos a bloc.

És una guakkada, V+. La fa l'Ivan embolicant-se a l'entrada i complicant-se-la bastant. Potser se l'ha convertit amb un 6a? Tot i així encadena a vista.
Farte confi, 6b. A vista fallo anant per uns ínfims bidits de mitja falange amb extensió a tope. El Jose troba una seqüència de passos llargs però amb més cantell una mica més a la dreta i la treu al flash. Jo li faig un segon intent i surt amb la seqüència del Jose i l'Ivan al seu segon intent també l'encadena. Té un pas de confiança sortint del bombet, on els cantos desapareixen. Que tens!
Poc cacho, 6b. Via de 12 moviments de mà, ni un més ni un menys. El Jose falla a vista però això em permet estudiar bé la seqüència (tinc dits de mantega però bona memòria) i la bordo al flash. L'Ivan li fa un tiento però ha gastat els seus últims cartutxos a la via anterior. El Jose però, al 2n intent no perdona.
El chumino, 6c. Marcada fisura amb forma d'aparell reproductor femení que dóna nom al sector. M'hi poso a vista però té un pas a bloc sortint de la fisura que malgrat veig la seqüència clara, no tinc ni la força ni el bloqueig ni res per poder-la fer. Tiro de canya i ja arribo fins la R sense més complicacions. El José la prova però s'encalla al mateix lloc, i és que el pas és una burrada!

Aquí acaba el nostre primer dia, el Jose s'en torna cap a Terrassa i jo faig nit a la Fonda Tres Pins amb l'Ivan. El balanç del dia és molt satisfactori emportant-me a la llibreta 4 vies: 6a, 6a+, 6b, 6b.

El segon dia comença millor pel què fa a sol. Com que el cap de setmana ja ha passat, anem cap a un dels sectors estrella de grau intermig de tot Margalef, el Camí de l'Ermita. Ull amb aquest sector perquè acostuma a estar a petar de gent, i és normal perquè les vies són totes molt bones i llargues. Nosaltres van estar prou tranquils tot i haver-hi gent i vam fer noves amistats per a properes escalades.

Sembla que no però les apretades d'ahír ens van passar factura i avui només fem 4 vies reposant molt entre via i via, gaudint del dia que ens va fer.

Sóc roig, 6a. Via d'uns 25m amb una primera meitat de IV+ per una placa tombada seguit d'una placa vertical de 4 xapes amb bons forats però que cal navegar una mica per trobar bé les seqüències. Surt bé a vista.
Lolita pasión, 6a+. Aquesta és bastant més dura i contínua que l'anterior, també cal navegar entre les dues fisures i és que els passos són poc evidents. Encadeno a vista però em deixa molt inflat! Aquí l'Ivan es treu l'espineta que tenia i l'encadena al primer intent. Bona manera de celebrar l'aniversari :)
La chinita de al lao, 6b. Uff, quina via més bona. Tècnica i pilera amb una secció de decisió cap a la meitat on el canto escasseja i costa veure's els peus. Jo me l'apunto a vista amb uns braços com butifarres i aquí l'Ivan té el 2n regal del dia encadenant-la al primer intent. Felicitats bou!
Picus pardus, 6a. Aquesta només la fa l'Ivan i encadena a vista i posant cintes. Comenta que és molt llarga i cap al final, quan tomba, les xapes allunyen.
La divina Colette, 6b. Jo m'he reservat aquesta via pel final. I tot i la tècnica entrada i els passos de canto petit, acabo col·locant-me bé i donant-ho tot per arribar a la cadena.

La valoració del dia ha estat genial, 4 vies a vista. Com ahir: 6a, 6a+ i 2 6b's. I diria que és el primer cop que faig 2 6b a vista en el dia. M'hagués agradat provar les vies principals com la súper recomanable Flors i violes, però millor venir-hi amb una bona base de pila, no fos cas que pringui arribant a la R després de 30m escalats :P

Finalment, el tercer i últim dia les forçes ja flaquejaven i no vam fer gaire cosa. L'objectiu del dia era un 6b molt bo i recomanable de Can Torxa, y lo que surja... Aquest és un arxiconegut sector amb vies bastant bones però que ja estàn una mica sobades degut a la facilitat d'accés.

L'escorpí, 6a. Casualment va ser l'únic 6a que vaig provar en la meva primera visita a Margalef i va sortir-me en top-rope. Avui el feia posant cintes. És un bon 6a amb reposos entre els passos i no val a badar arribant a la cadena.
Senyor Esperó, V. Mentre esperem a que una orda d'italians deixin lliure la via que volem provar, fem temps amb aquest V de regust clàssic. Molt bonic.
Freekandó, 6b. Comença l'Ivan però a mitja via està rebentat i els gats que porta no acaben d'anar del tot bé pels passos de foradets que hi ha, em toca posar-m'hi a mi amb només mitja via montada... i amb penes i treballs, les ales mirant a Cuenca i els braços com porres xapo la role. Objectiu aconseguit! :D

Després d'aquestes vies ens donem un respir per menjar i fer vida social. Acabem provant un parell de vies dels Cingles del Molí en top rope.

Berberecho blues, 6c. Via on cal controlar bé els cantos sobretot entre la 4ta i la 5ena xapa. La sortida cap a la R també és una mica tensa. Jo crec que més descansat i controlant bé les seqüències pot sortir.
Piastic, 6b. Aquesta només la fa l'Ivan, tampoc li surt però se la deixa controlada per una altra ocasió.

El balanç d'aquest tercer dia ha estat inferior als dos primers, però dira que no havia escalat mai 3 dies seguits fent esportiva... No està mal: V, 6a, 6b.

Resumint, que m'emporto un V, tres 6a's, dos 6a+ i tres 6b's a vista, un 6b al flash i un altre 6b al segon intent. Jo ja ho firmava abans d'anar-hi! :)

Fotos properament...

Informatica per escaladors

2010-11-17T21:19:00.002+01:00

Acabo de llegir el blog del Dani i vull donar la meva opinió. He intentat deixar un comentari però obtenia un error a cada intent, així que ho deixo com a post del meu blog.

Jo crec que tot això ha començat sent un granet de sorra que desafortunadament s'ha convertit en una muntanya.

Cada post que es publica a cada blog, queda emmagatzemat en un fitxer XML, tècnicament s'anomena RSS.
A no ser que en les opcions de configuració del vostre blog ho restringiu, s'està fent públic el contingut de cada post que heu realitzat. Això des de Blogspot es fa: Configuració -> Canal del lloc web -> Permetre fluxos d'actualització del blog.

Aquest arxiu RSS que generem automaticament per defecte, es pot visualitzar des de tots els lectors de feeds que existeixen, com Google Reader, Netvibes, etc... o des d'altres fonts de sindicació com les que comentes: Aumosta (és un agregador de blogs privat on hi ha els blogs que els Kutre's volen seguir) o l'"apanyo" del blogticulos, que no deixa de ser un agregador de feeds manual i rudimentari, però que fa molt bé la seva feina i va ser el pioner.
De fet, ara fa poc, 8a.nu permet als seus usuaris posar l'adreça del seu feed per mostrar les actualitzacions del seu blog dins la seva pàgina.

Jo de fet, utilitzo un lector de feeds, el Google Reader, per així, saltar directament i ràpida als continguts dels blogs, obviant dissenys, colors cridaners, músiques, enllaços externs, públicitats...
Quan vull deixar un comentari sí que entro al blog en qüestió.

La nostra responsabilitat com a autors, és decidir si volem generar un RSS complert, si el volem generar escurçat (de manera que si qui està llegint vol seguir-ho fent, ha d'accedir al blog de l'autor) o no generar-ne. Aquesta última opció crec que no ens beneficia com a autors a l'hora de que google ens indexi, però això ja són coses més tècniques. Les millors opcions, des del punt de vista tècnic, són mostrar el RSS escurçat o complert.
En conclusió, si un no vol que un tercer generi benefici del seu contingut, s'ha de restringir el RSS. La restricció corre a càrrec vostre! Que la desconeixença no us faci creure que us estan utilitzant.

És per això que blogsdeescaldada.com no està fent cap acte il·legal, senzillament mostra el què la gent permet que es publiqui.
Em sorprèn Dani, que tot i que fa més d'un any que blogsdeescalada funciona, no ha estat fins ara que té la possibilitat d'una PETITA recompensa econòmica (per no arribar a recuperar la inversió feta en allotjament i domini), de la qual me n'alegro (i molt!), no s'hagi fet públic aquest escrit, al igual que la campanya de desprestigi que s'ha iniciat als comentaris de molts blogs.
Potser molts no us enrecordeu o ho desconeixeu, però el B2EC també va tenir una petita font d'ingressos els primers mesos de gestació.

Blogsdeescalada és una eina al servei de tots i en cap moment s'apropia del contingut de cap blog.

Tal i com dius, Dani, que cadascú faci el què vulgui. Tenir la informació és l'important.

El poca-pila d'Ogassa

2010-11-15T11:07:00.003+01:00

A l'endemà de la retrobada amb els estadencs, vem anar tots a fer esportiva a Ogassa.

Ogassa m'agrada molt, és un sector ideal per l'hivern amb vies de continuïtat amb canto decent (fins a 6b -que no he provat res més dur-). El problema d'aquell dia va ser que venia en molt baixa forma, i on el cap tirava, el cos no responia. Vaig dedicar-me a fer més vida social que penjar-me a la paret.

Tot i així alguna cosa vaig provar. Vam començar amb un 6a anomenat Per sika akàs. M'hi poso a vista i a mitja via no veig clar el pas, el provo recte per la linia de xapes i la mala caiguda sobre repisa em fa desistir. Després em dirien que hi ha uns cantos més a la dreta i la via sortia bastant més fàcil. Què hi farem...

Mentalment aquest fiasco m'ha deixat tocat i anem amb l'Albert a fer algo més fàcil. Ens posem amb la Niu de falcons, una via de V o V+ amb caràcter alpí, amb bons alejes però sempre amb bon cantell. Va bé per recuperar les sensacions.

Com que la gent diu que és fàcil, anem a per la King Kong, de 6b a les ressenyes però a mi m'ha semblat 6a/+, encadeno amb les cintes posades després de veure varis companys fent-la bastant sueltos. Baixo bastant inflat!

Paro una mica per ganyipar i fer vida social. Al cap d'una estona em poso amb la última via que escalaria aquell dia i és que tinc la pila sota mínims: Churrimangui. Un 6a bonic però amb un aleje a mitja via que em fa vibrar una mica i m'acabo petant intentant buscar un canto còmode per xapar ( a tots la mà se m'obria). Xapo agafat de la cinta, reposo i acabo la via.

Abans de marxar, asseguro a l'Albert a una de les vies que més m'agrada d'aquesta escola, Els Ulls de la Gemma. Un 6a preciós que recomano a tothom!

Stoc de Coc + Monges mascles a Malanyeu

2010-11-08T17:31:00.005+01:00

El cap de setmana del 16 i 17 d'Octubre vam retrobar-nos els assistents a les Estades de joves alpinistes de la FEEC d'enguany al refugi de Coll de Merolla.

Amb en Noel i la Sandra, vam decidir quedar per Malanyeu per escalar-hi una mica abans d'anar cap al refugi a la tarda. Aquesta escalada va ser la primera després de la mossegada del gos i recordo la sensació de tenir la pell del voltant de la cicatriu molt fina i sensible amb el fregament de la roca.

La via ens va agradar molt als tres. La Sandra es va encarregar del primer llarg, un V amb un passet per acabar d'arribar a la reunió que em va agafar desentrenat.

El segon llarg va ser per mi (ja era la idea :P), recordo que em va costar horrors xapar les últimes cintes degut al pes i fregament de les cordes. És un llarg increiblement llarg (50m?), bo i bonic. El vaig disfrutar de principi a fi.

L'últim llarg, el de les Monges Mascles, va ser per en Noel. Jo me l'imaginava més curt i més senzillet que el 2n de la Stoc de coc, però a l'hora d'escalar-lo vaig trobar-lo molt semblant pel que fa a dificultat. Pel què fa a allargada déu n'hi do també, deu arribar als 40m.

La conclusió és que la via és molt bona. Fent la combinació de les Monges Mascles, queda una via molt homogènia en el V+ súper-recomanable! No us la perdeu i menys ara que és època Malanyeuenca ;)

Acabada la via i amb una trucada a la Lu per agilitzar la baixada, vem omplir un cistell de camagrocs i cap al refugi de Coll de Merolla a veure els companys, gaudir del sopar que ens va preparar en Pau i disfrutar de les fotos i videos de tothom.

Primera visita al Piteu

2010-11-05T01:10:00.003+01:00

Aquest setembre, després de les múltiples lesions que he anat patint, vaig quedar amb l'Aleix per anar a fer rodatge a Montserrat.

El lloc escollit va ser El Piteu. A priori motivat pels comentaris que he anat llegint de que el grau era molt suau. En el fons tenia ganes de pujar-me la moral ;)

Al grà, no vem fer gaires vies perquè ens hi vam posar tard i haviem de plegar d'hora, el Barça és el Barça:

Vam començar amb la Niña Bonita, un V que sembla més fàcil des de sota. Placa tècnica (gairebé d'adherència) amb un passet per xapar la reunió que et posa les piles. Em va semblar dificil i a l'Alba li va costar també lo seu.

La següent ja va ser un V+, la Via Gra. Carai amb els cinquens-sup del Piteu, però aqui no deien que regalaven el grau?! O sóc jo que estic fluix? Pas intens a meitat de via i una tibadeta per superar un bombet abans d'arribar a la R. La linia no m'ha desagradat, està prou ben trobada.

Seguim amb la progressió del grau i passem a un 6a, la No me siento las yemas. Aquest ja em sembla més ben graduat i a part, la via és bastant bona. Ressegueix un esperó amb bon cantell i passos xulos, amb aleje final (però fàcil).

Bé, tot ha anat bé fins aquí, així que toca posar-nos amb la "famosa" Larry, el 6b+ del Piteu. Hem aprofitat que comparteix reunió amb la via anterior per deixar-hi les cintes posades. M'hi poso motivat a vista i sorprenentment encadeno. Té una entrada que resolc dinamicament, seguit d'un parell de passos llargs amb bon cantell. Aleshores hi ha un pas finet de dits que et deixa sota el bombo on cal encertar per on passar-lo. Amb prou feines li donaria 6b.

L'Aleix també triomfa en les mateixes vies alternant-nos el torn. L'Alba ha aprofitat per llegir més que escalar i jo vaig tornar a casa motivat. Llàstima que la motivació va durar poc degut a la mossegada que em va cardar un gos a la mà i me la va deixar inservible per trepar durant 3 setmanes més... per sort ja hem tornat a trepar i em sento amb motivació de tornar a fer alguna piada al blog ;)

Dent d'Orlu, A bisto de nas

2010-08-05T15:56:00.007+02:00

El pont de Sant Joan vem agafar amb el Serra i cap a la Cerdanya, amb la idea d'escalar a la Dent d'Orlú, però amb cap objectiu clar en ment. A mi tant em feia escalar a la cara Est com a la llarga cara Nord.

Finalment, els nostres horaris alpinístics ens van condicionar i vam acabar a la "curta" cara Est.

Amb les ressenyes del CAF Montagnards Ariégeois en mà, és fàcil arribar tant al pàrking com al peu de les vies.

La primera pujada ens fa suar... quina calor! Per sort, quan ens acabem posant a la via, només patim els 3 o 4 primers llargs al sol, la resta de la via la fem a l'ombra i una jaqueteta ens va anar la mar de bé.

La A Bisto de Nas és de les vies fàcils de la cara Est però que et fa escalar entre seguros (com totes les vies, vaja). Bàsicament tot són llargs d'adherència mantinguts en el V/+ grau trencats per petits esperons o diedres, que són molt divertits de fer. Llàstima que a la part superior, hi ha algun llarg que atravessa alguna zona plena de terra i verdura. Tot i això, el recorregut sempre mira de buscar les millors plaques per sortir a dalt de la cresta.

Després dels dos primers llargs, una mica de tràmit, destaca el tercer llarg.

On després d'uns passets durets d'adherència (si no els encares bé) -millor per la dreta de les xapes-, comença el festival de canto primer per una mena d'esperó i després per una placa vertical.

El quart llarg també dóna una mica de dificultat als baixets. És un esperonet més tècnic on t'has de passar a la dreta, no saps ben bé quan, per anar cap a uns diedres.

Jo amb la meva embergadura no vaig tenir gaires problemes.

El cinquè llarg surt per un diedre on vaig col·locar algun àlien per minimitzar l'efecte psicològic.

De seguida se'n va cap a la dreta per arribar al que seria el llarg potser més dur, el sisè. On hi ha una petita travessia a dretes cap a una mena de berruga. A la trave hi ha algun pas més delicat que els altres, que també ens va sortir sense gaires complicacions.

El setè llarg, és el que passa pel mig de les herbotes. Just després de trepitjar terra i herbes has de fer un passet d'adherència una mica forçat (amb una mica de canto a l'esquerra). Després d'aquest pas s'agafen preses més grosses, es passa un petit desplomet i reunió.

Els tres llargs següents són bastant semblants i ràpids de fer. Es poden fer bé a l'ensamble tot i que nosaltres vam fer-ho a llargs.

Allà s'acaba la via tot i que encara no ens desencordem. Seguim la cresta cap al cim amb algun passet de III fins a trobar una instal·lació de ràppel, on ens reunim.

Allà, ja desencordats i amb bambes acabem d'arribar al cim. En total, diria que vem tardar unes 6h.

Piquem una mica i cap avall, amb les cames ben cansades, que encara arribarem amb sol al cotxe.

Cerdà-Riera a l'Agulla de l'Arbret

2010-06-23T17:29:00.004+02:00

Aquest passat dissabte, tot i intentar buscar amb qui anar a escalar acabo desistint i me'l passo fent dissabte, valgui la redundància. Diumenge ho tinc malament per escalar tot el dia ja que el meu germà celebra el quart de segle i tenim dinar familiar. Quedo amb l'Ivan ben d'hora i ens n'anem cap a Agulles.

Saca Gran, Arbret, Bessones...

Ell fa temps que no fa cap via de més d'un llarg i jo no vull apretar gens, així que ens n'anem d'excursió a l'agulla de l'Arbret per fer l'Aresta Brucs y lo que surja. Un cop som al Coll de les Portelles decidim anar pel camí llarg, cap a la Saca Gran remuntant/destrepant alguna canal i algun tram amb cordes fixes. D'allà fins l'agulla de l'arbret, ja només són 5 minuts seguint les marques vermelles.

L'Arbret

Començo jo, només cal anar navegant entre còdols. Les 5 o 6 assegurançes que hi ha (spits i parabolts) estàn on fan falta. Reunió en la característica bauma.

El segon llarg l'enceta l'Ivan, sortint per l'esquerra de la bauma i tornant a navegar entre còdols, primer més vertical fins que es va ajaient arribant a la reunió. Ens podem saltar una reunió antiga d'un spit amb eslabó de cadena i parabolt amb xapa i seguir fins al replà, on al costat d'un arbust, hi ha una reunió més nova i còmode.

L'Ivan a la 2na reunió, amb bones vistes de les Bessones i la Miranda de les Bohïgues

El tercer llarg és una grimpadeta fàcil sense cap assegurança fins l'arbret. Aprofito un parell de còdols per entaforar-hi un tascó mitjà, ja que els porto, que queda a caldo. Al costat de l'arbret hi ha dos bolts on farem reunió.

Jo arribant al cim

Ens donem 15m de corda cada un i acabem de pujar al cim de l'agulla. Quines vistes :) Xerrem i gaudim del moment.

Per baixar, podem fer un rappel per la cara est des d'una instalació de cadena amb anella entre el cim i l'arbret o bé rappelar la via en dos ràppels: el primer des de l'arbret a la R1 i el segon fins a terra.

Com que estem sols a la agulla i estem del plan romàntic-love-climber, baixem pel bell mig de l'agulla.

Unes vistes increïbles

Per tornar, acabem l'excursió circular fins al refugi i d'allà de nou a Can Massana.

La veritat és que hem anat lents i haguéssim pogut aprofitar i fer alguna altra via, però estem de reentrè... poc a poc :)

Sant tornem-hi: Maya a la paret Oest del Cap de Mort

2010-06-22T17:15:00.006+02:00

La setmana passada ja m'enfilava per les parets.

Ja feia un mes i una setmana que feia repòs, que no escalava. Al principi ho duia fatal, pensant en lo gafe i cafre que sóc. Cada estiu igual, que si no és el colze és un turmell i sinó un dit... merda!

A partir de la 2na setmana, vaig canviar els hàbits dels caps de setmana i vaig recuperar sortides nocturnes amb els amics. Entre això, la Patum, concerts i sopars amb els de la feina, vaig anar fent més suportables els caps de setmana, però ja tocava posar-s'hi de nou.

La Mola entre sol, núvols i boira...

Dijous, després d'intentar-ho el dilluns, el dimarts i el dimecres... aconsegueixo fer cordada amb un altre blogger, l'Elliotnnes. És un altre romàntic de Sant Llorenç, com jo.

Com que tot just m'estic testejant el dit, em fa por anar a tibar de regletes o de cantos, i li proposo anar a fer el clàssic per la zona del Cap de mort. Pensava en l'Anglada-Guillamón a l'Esquirol combinada amb alguna del Burret, però em va venir al cap una altra via de 2 llargs a la Paret Oest del Cap de Mort, la Maya.

Jose Manuel al principi del L1

Malgrat en Jose Manuel no ha fet mai cap via llarga, algun dia hauria de ser el primer dia! Així que la Maya (o 2na sense monitor, com també es coneix) amb 2 llargs, completament equipada (restaurada amb parabolts), grau fàcil i zero compromís era un bon lloc on estrenar-se.

La via està dividida en dos llargs, clarament diferenciats per la qualitat de la roca, com a tot Sant Llorenç.

El primer llarg em toca a mi. Té un inici dur, que m'enganxa fred. La roca està una mica humida de les plujes de principi de setmana, així que faig la força justa a cada còdol i intento col·locar-me tant bé de peus com puc per tal de no enviar res avall. Per sort els parabolts estàn força a prop i els passos més fins els fas ben protegit.

Superant el primer pas de la via

Podriem dir que és una escalada bastant tècnica, amb poques preses de mans però prou tombat com per anar pujant a base de peus. La topo marca V. Un V bastant apretat.

Just abans d'arribar a la 1ra R hi ha un pas complicat, però miran-t'ho bé, surten les preses i ja s'arriba per terreny més senzill a la reunió.

Primera reunió, en una repisa molt còmode

En Jose Manuel recupera el llarg sense cap mena de problema, comentant com de tècnica és l'escalada. Arribat a la reunió canviem cap de cordada, li refresco com ha de muntar la següent reunió i cap amunt.

Elliotnnes recuperant el primer llarg

Aquí la roca fa el típic canvi on penses... perquè no tot Sant Llorenç és aixi?! Sortida de la reunió molt vertical amb grans cantells i de seguida ja torna a tombar i les preses tornen a ser més romes. La reunió es troba just passat l'últim ressalt, al costat de la reunió antiga.

Se'm nota a la cara, necessitava escalar! :D

Baixem per la canal de les Gaites, ha estat una tarda ben aprofitada :)

Fi d'una via, inici d'una amistat

Crack a Mont-ral

2010-06-18T09:29:00.006+02:00

Fa un mes, el 15 de maig, vaig anar amb l'Enrique a escalar a Mont-ral.

Jo tenia molts projectes en ment. De fet, masses per fer-los en un dia! Des de finiquitar les vies de l'Arrepenjada, a provar algun dels bons i llargs sisens del Riu i com no, fotre-li un intent a la Calypso. Em feia molta il·lusió i em veia capaç d'encadenar-la en un parell o tres intents.

Arribant al sector El riu

Arribem al parking i en comptes de baixar cap al sector Terra Negra pel camí típic, proposo de baixar cap al Riu, per l'altre camí. En 10 minuts ets a peu de via per un camí molt planer.

Jolly Jumper, 6a. Una via cinc estrelles d'escalada en diedre. Més difícil a la part inferior i a mesura que vas pujant, la placa de la dreta va donant més cantos. Llarga com un dia sense pà. Surt a vista però no amb tanta soltura com m'hagués agradat, a Mont-ral el grau va car.

Enrique a Jolly Jumper

Quan en baixo, el vent que bufava pel peu de via ha refredat molt a l'Enrique que al posar-s'hi no té sensibilitat a les mans i s'ha de penjar, al cap de poc ja està més recuperat i tira amunt sense més problemes.

Al peu de via segueix fent vent, i li proposo que aprofitant que ja està escalfat, que faci ell de primer la següent via.

Gos Salvatge, 6b. L'Enrique la munta amb un parell de parades. Arriba el meu torn i vaig fent, hi ha algun passet amb canto bastant petit i pocs peus, la distància entre les xapes tampoc ajuda a fer els passos amb tranquilitat però tot i així em planto a 2 xapes de la reunió. Malhauradament no arribo a la role ja que em baixo d'aquell punt...

Enrique al primer crux de Gos Salvatge

...allà hi torna a haver un passet per agafar una fissura, i ja sortir en diedre fins a la reunió. Però just fent el moviment per anar a buscar la fissura sento un CRACK. Primer penso que he trencat un trosset de roca de la regleta on tenia la mà dreta, però al agafar la seguent presa, una fiblada al dit anular em fa deixar-la anar de cop i demanar-li a l'Enrique que em baixi.

Mengem una mica, l'Enrique torna a pujar fins on he arribat jo en top-rope i acaba la via de nou.

Maleeixo la meva mala sort i canviem de sector, potser puc fer algo encara en top-rope...

Els Gegants

Passem pels Gegants i veiem l'Oriol, amb un company de la PxB, provant la Calypso. Xerrem una estona i seguim endavant, com a mínim li ensenyo una mica l'escola a l'Enrique.

Oriol a Calypso

Arribats a Terra Negra, aprofito que m'acabo de trencar per provar una via que mai havia escalat, i fins feia menys d'una hora, no m'atreia posar-m'hi.

Per la canalla, IV+. El primer bolt està una mica alt i el segon també està prou distanciat. T'obliga a fer un passet que tot i tenir molt canto i no estar mal protegit, em costa fer-lo. Un cop superada l'entrada, ens queden 3 o 4 xapes molt juntes en una placa amb canto d'escàndol.

Jo hagués ajuntat els bolts una mica més a la part inferior i els hagués distanciat a la part superior. No estic bé, el dit em fa mal i els IV+ em costen...

L'Enrique en canvi puja xiulant i corraborem que estic tocat. Ell vol fer encara alguna via més abans de marxar, com a mínim per aprofitar el viatge.

Enrique a Jolly Jumper

Peus negres, V+. La guia de rockfax diu que si pots evitar fer diedre, potser la fas de 6a. Però és absurd que a 40 cm tinguis el diedre i no l'utilitzis, a banda que només utilitzant la placa, com a 6a no quadra. L'Enrique encadena i jo pujo en top-rope. Almenys escalant en diedre no castigo tant el dit.

Al baixar aprofito com un putilla i faig la via del costat en top-rope.

I fumats, 6a. Vale que no tenia el dit en condicions però això no és V+ ni de conya. Entre que hi ha sobamenta i que els passos tampoc tenen tant canto, em penjo arribant al final, on s'ha de tibar justament amb la mà que tinc xunga.

Comparant-la amb la Yes Fatu o Faiste, el 6a de la seva dreta, aquesta la trobo bastant més difícil. La Yes... és només d'un pas que si tens embergadura i trobes el canto, surt bé. La I fumats és sostinguda de principi a fi.

Acabant la via, desmuntem el xiringuito i cap al cotxe... quina mala pata :(

Bé, està clar que sóc un ànsies i hauria hagut de parar al moment i no escalar res més, però em fotia fer el viatge en và.

Ara fa un mes que no escalo. Em vaig esquerdar la politja A4 i al arquejar noto que les C2 i C3 em fan mal, tant per sota com per sobre del dit, suposo que la meva hiperlaxitud tampoc ajuda :\

Anglada-Guillamon a les Bagasses

2010-06-02T16:52:00.001+02:00

Diumenge 2 de maig... ens fotem a dormir a l'estació d'Àger no sense abans fer un bon àpat amb en Dani, l'Anna, en Josep i la Mireia. Mentres ens adormim, arriba més gent. Alguns dormen en a les furgonetes i alguns aprofiten el cobert, on som, per ocupar el seu espai. Malhauradament, d'imbècils el món n'és plè i quan ja estavem en plè son arriben un parell d'energúmens que es foten a fotre crits, música, etc... Era ben bé per tornar-els-hi a l'endemà, mentre ells dormiem i nosaltres marxavem, però per la seva sort, natros som més educats.

En Josep i la Mireia anirien a provar sort a Montrebei i nosaltres, després de deliberar, optem per anar a Bagasses. Encara és d'hora i aprofitem per anar a esmorzar al Hotel de Terradets. Al tornar, encara no hi ha ningú a la paret.

Per mi, que era el primer cop que escalava a Terradets, em feia especial il·lusió fer-ho per la línia pionera de la paret, l'Anglada-Guillamon. Oberta al 1959!

La via, tot i anar pels llocs menys verticals de la paret, assoleix el cim per un recorregut molt llògic on és difícil perdre's tot i trobar-se majoritariament desequipada. A més, és una bona via per aprendre a navegar, catxarrejar, i posar-se en la ment dels aperturistes, ja que poca cosa hi trobarem.

Com que en Dani l'ha escalat varis cops, ens cedeix a mi i l'Anna el cap de cordada i per evitar molts canvis de corda, anirem fent 2 llargs cada ú.

Començo jo. El primer llarg és una senzilla trepada per una rampa per anar a buscar un diedre. Al sortir-ne d'aquest, una mica més enllà hi ha una reunió d'expansions. IV

El segon llarg és una passejada literal. S'ha de caminar per un jardinet fins a uns arbres. Malaguanyats peus de gat! Aquí, tiren el Dani i l'Anna tan bon punt arriben a la reunió.

El tercer llarg és un flanqueig d'esquerres per una repisa, ben bé de 60m (una mica més). Podem fer reunió a la primera sabina grossa que trobarem (amb un bagueto descolorit) o podem seguir flanquejant 5m més per arribar a una altra sabina, una mica més robusta, amb una expansió de reforç. Diria que van haver de sortir uns metres ensamblats per tal d'arribar-hi amb cordes de 60.

Hi ha un parell de burins només començar i la resta alguna sabina, algun tascó i algun alien. III+

Canvi de cap de corda, segueix l'Anna. Surt recte amunt per una placa molt fàcil en busca d'un gran arbre, allà podem fer reunió o seguir amunt, allargant el llarg, fins una repisa amb dos parabolts. IV-

El següent llarg de l'Anna ja té un xic més de dificultat, la sortida de la R és fàcil però una mica exposada. És tombadeta però hi ha poca presa de mà. De seguida s'arriba a una fissura -un pel sobada- que ens porta cap a la dreta on hi ha pitons de museu, i d'allà, amunt cap a una R de bolts amb unes bones vistes panoràmiques de la paret. Friends i àliens basicament. IV/+

Tornem a canviar caps de corda, em toca a mi un llarg curtet però molt bonic on s'escala per un diedre de llibre, a protegir amb friends mitjans. Quan s'acaba, cal caminar uns metres cap a l'esquerra per una feixeta fins situarnos a l'esquerra d'una linia de pitons. IV+

El següent llarg puja en tendència a l'esquerra fins arribar a una sabina on hi poso una baga ben llarga, llavors es flanqueja cap a la dreta. Hi ha dos bolts i també afegeixo una xapa recuperable a un vell cap de burí (tot amb cintes desplegables). Al sortir del flanqueig, toca escalar una placa/diedre assegurada amb pitons. Les preses no estàn molt sobades però no podriem dir que tenen un tacte òptim. Toca obrir la bossa de magnesi i sucar una mica els dits. Apreto una mica més les dents i entre pitons i algun friend-alien arribo a la R de dos bolts en una minirepisa a l'esquerra del diedre. V o més :P

Aquesta R és una mica incòmode per a cordades de 3, com que en Dani ha arribat l'últim, li proposem que escali algo de primer i cap problema. És un llarg xulo, primer amb un flanqueig de dretes i després d'una curta plaqueta fàcil, hi ha una xemeneia també molt senzilla però divertida. Reunió en un boix de la feixa. Ja quasi ho tenim! IV+

Toca caminar uns 100m cap a la dreta per la feixa fins situar-nos al peu del marcat diedre de sortida. Aprofitem que en Dani ve l'últim pq torni a enllaçar un parell de llargs. Aqui ja vem seguir les indicacions del mestre, no sabem si l'Anglada i en Guillamon van pujar pel diedre plè de vegetació o un xic a la dreta, com nosaltres, però com que la intuició ens duia per allà, cap allà que vam tirar.

En Dani va fer una tirada llarga de 70-75m, vem sortir a l'ensamble, per unes plaques un xic a la dreta del diedre. Recordo que hi havia un bolt en una primera placa i crec que la resta eren sabines i friends/tascons al gust. R en una sabina. IV

El penúltim llarg "original", li oferim a l'Anna, que em sembla que no li venia massa de gust però al final va accedir. Crec recordar que aquest llarg em va costar una mica més que l'anterior. És d'anar-s'ho mirant bé on colocar els seguros, majoritariament tascons i sabines llaçades. Parlant de tascons, ens en van caure alguns, si algú els troba i els vol tornar que deixi un comentari ;) La R es fa a peu del diedre de sortida en unes expansions velletes (spits?) unides amb una cadena però amb possibilitat de reforçar-ho. IV de mirar-s'ho.

Ara toca la guínda del pastís, el mític últim llarg de l'Anglada-Guillamon, aquell que molt poca gent fà per passar-se a la Vidal Farreny, sortosament em toca a mi! Yuhu!

Realment val la pena fer la via només per fer aquest llarg. Quina vista aquell parell!! Una manera rodona d'acabar aquesta genial via.

Primer sortim ben oberts de potes pel diedre-xemeneia de sobre la reunió on podrem posar algun friend a caldo. El millor és reservar-se el 3 i el 4 per més amunt o posar-los i un cop còmodes i havent fet el pas, substituïr-los per alguna peça mes petita. La roca no dona excessiva confiança però no vaig arrencar res. Acabat el diedre, arribem a una petita repisa on hi ha un pont de roca, a la nostra esquerra, no posat. Llavors toca flanquejar a l'esquerra cap a una baga blanca que marca on hi ha el pitó de sortida, en el flanqueig és on ens alegrarem d'haver carretejat durant tota la via els números 3 i 4 de camalot. Sense el 4 es pot passar però queda més exposat. Xapem el pitó i toca fer un pas de tibar-li per remuntar-se a la placa final, on hi ha un altre pitó i alguna sabineta que ens poden facilitar el pas. Sortim de la paret en tendència a l'esquerra fins un arbre on fem la ultima R. Per mi V/+.

Per baixar fem el descens de sempre de Bagasses: seguim el camí cap a la dreta, baixem uns trams per unes cadenes, fem un ràppel de 55m i seguim el camí, cap a la dreta, cap a la carretera on hi arribem ajudats d'una corda fixa amb nusos.

Bé, esperava no tardar a tornar a Terradets però just el dia abans de tornar-hi em vaig fotre enlaire una politja d'un dit de la mà dreta. Toca fer bondat unes setmanes :(

Ultimes dosis soliuenques

2010-05-10T16:37:00.005+02:00

Aquest hivern quasi que no he passat per Solius. No ha estat fins ara a la Primavera que m'hi he deixat caure. Els dies han estat el 10 d'Abril i aquest passat dissabte 8 de Maig.

A l'Abril, tornant d'escalar pel matí a La Rocosa de Sant Feliu de Guíxols (un sector local amb un total de 14 vies), tornem a Solius amb l'Enrique. Allà hi ha la colla dels recauxutats que porten tot el dia manxant-li.

Però anem a pams, a la Rocosa vaig provar:

Els bessons, V+/6a. Via vertical, cantelluda i prou atlètica que et va inflant. Té un passet tonto al principi i un altre arribant a la R però està molt assegurada. Surt a vista i em decanto per 6a.
Eclipse, 6b/+. Diedre tècnic que et mena a una placa fina, tècnica i amb poca adherència. No veig un cantell enorme quan em quedaven 2 bolts per arribar a la R i em penjo. L'acabo de cinta a cinta. M'ha semblat un 6b dur. Sobretot els passos finals.
La Confiança, 6c?. Diuen que és una entrada de 6c amb cantells picats i que la resta és 6b suau. Provo la entrada però no hi ha manera, passos llargs de bidit a monodit i la roca no és tan adherent com m'agradaria. Passo de lesionar-me i passo a mode contemplatiu.

Faig un vol abans de marxar i veig les vies de grau més facil que estàn força deteriorades. Ja només en queden unes 10 en bon estat d'equipament, que és on hem estat. La majoria amb bon cantell però poca adherència. A destacar també algun boulder de la zona amb potencial.

L'hivern vinent hi tornarem a tatxar-ne alguna més :)

A lo que anavem, a Solius. Al arribar, tots els recauxutats marxen menys el Víctor. Fa calor així que ens n'anem cap a la cara Est de Rocaponça.

Escalfo amb Hotel Rich California, un 6a+ que l'anterior vegada m'havia costat bastant i avui resolc amb més facilitat. Al baixar poso les cintes a Trempera matinera, l'objectiu del dia. Un antic 6b+ recotat a 6c per trencament de preses.

A mesura que vaig baixant i posant les cintes, vaig provant els passos. Val, la última part controlada després d'un parell d'ullades. Segueixo baixant i em trobo el pas del monodit, provo agafant-lo amb la mà dreta però veig que em va millor amb l'esquerra, el moviment em surt més natural i em surt a la primera l'enllaç amb la part final.

Per mi, la part més difícil està en els passos d'abans d'agafar el monodit i en l'entrada. La proven l'Enrique i el Victor mentre la vaig matitzant... li faig un top-rope i me la deixo amb una parada. Al baixar tiro la corda avall, descanso 2 minuts o ni això, tinc la seqüència molt clara, em sé els 24 moviments que he de fer de memòria i a on he de posar tots els peus... quina sensació més estranya!

Trempera matinera, 6c. Arriba el moment i no fallo. Així que encadeno el meu primer 6c amb una sensació molt estranya, he flotat, quasi diria que no m'ha costat... com canvia una via quan la interioritzes i te la saps de memòria...

Abans d'acabar el dia, provo per variar la Basarda i curiosament, m'aguanto molt bé del bidit picat del 3r bolt, la pega és que hi vaig creuat en el primer intent que li faig i el power que em quedava era mínim, em penjo. L'acabo de muntar amb bona sensació de que el proper cop que la provi puc encadenar-la.

Per altra banda, aquest passat dissabte 8 de Maig vaig tornar-hi amb en Victor i l'Àlvar. A les 9 del matí ens trobem al pàrking i no hi ha ningú. Baixant de la Bisbal queien gotes però allà no plou. Jo tinc ganes de provar vies que no hagi fet mai i els proposo de baixar a la Sud de Roca Ponça.

Banyacroa girl, V+. Entrada difícil i molla, que em costa una relliscada. Xapo agafat de la cinta. Hi ha un parell de cantos que estàn plens d'aigua i no ho veig clar. Baixo. L'Àlvar la monta en un plis i el Víctor tampoc falla. Aprofito que el sol hi ha incidit i l'ha assecat una mica, els cantos tenen més tacte que abans i ara si que encadeno. És una via discontínua amb tot concentrat a l'entrada.
Tenaya, 6a+. L'Àlvar la torna a muntar, el Víctor diu que ja l'ha fet i que es reserva per després, jo encadeno a vista. Adherència durant quasi tota la via a destacar un pas a l'entrada i un altre a mitja via on s'ha d'apretar més. La part final va per roca una mica trencada i al despenjar-se, la corda roça molt amb un bloc sospitós. Estaria bé sanejar una mica aquesta part final o baixar la reunió.

Al acabar, trobem que la roca s'ha assecat molt amb el vent i el sol que fa i baixem a la part de baix, on s'han equipat vies noves. D'esquerra a dreta: Ziggy Stardust i les aranyes de Mart, 6c+. L'ucky o luck, 6b. Per Sant Jordi, V/+. Ringo star, 6c. Aires de cetaci, 7a. El freelance de goma cuita!, 6b+. A l'ombra dels Beatnics, 6b+. Surrealisme ramader, 6b. Ornitografia coetània, 6a+. Expulsats del cel, 6c+. Out of time man!, 6c. La prolongació de l'home és la pipa, 6b. Vivria, 6a+. Eternament jove, 6b/V (Aresta de 2 llargs exposats).

El freelance de goma cuita!, 6b+. Per variar, l'Àlvar ens la recomana i monta. En Víctor li fa un bon top-rope i jo l'encadeno al flash. Com enganya la via! des de sota sembla que tingui molts peus i que els passos siguin senzills però quan hi ets has de fotre unes apretades...! A destacar l'entrada atlètica, el flanqueig amb invertits on he hagut d'empotrar genoll esquerra i talonejar amb el peu dret, i la sortideta d'adherència sense mans. Al final de la via ja s'afluixa i dóna més canto... sort! Una via curta però intensa, molt recomanable!
Aires de cetaci, 7a. Aprofitem que comparteix reunió amb El Freelance i li fem un top-rope cada un. Està tot concentrat a l'entrada on crec, que assajant-la una mica, podria sortir. La resta de la via tampoc és fàcil, 6b (o més) d'adherencia, que com la seva via veïna, va posant-se cada cop més fàcil.

En Víctor i l'Àlvar han de marxar i jo aprofito que han arribat uns nois de La Selva i els hi demano si puc escalar amb ells, cosa que accepten (gràcies cracks!). Resulta que amb un d'ells, en Xevi, haviem coincidit al Cau del Duc. Escalem una via de 6b a la dreta del sector prou divertida:

La prolongació de l'home és la pipa, 6b. Afronta un diedre i un sostret amb força canto però que obliga a col·locar-se bé. Després de les apretades a les vies anteriors em sembla fàcil i tot!

L'encadenem els tres i per avui ja n'hem tingut prou. Ells s'en tornen a la cara Est de Roca Ponça on hi tenen uns amic provant la via dels Casals i jo me'n vaig cap a La Bisbal a dinar. Al final, ha estat un matí ben aprofitat!

Humitats a Perles

2010-05-07T17:35:00.004+02:00

El passat dissabte 1 de maig, me'n vaig cap a Perles amb en Dani i l'Anna.

Arribo al pàrking al migdia, recuperant hores de son. Un post-it al parabrises del cotxe d'en Dani m'informa que són al Roc d'en Betriu. Cap allà que vaig!

Al arribar tenen muntat el clàssic diedre i els acompanyen dues amigues de l'Anna que s'estàn esbarallant amb uns sisens de més a la dreta.

Mirador, V+. Un bonic diedre que s'ha d'escalar. Igual de llarg que bonic. L'Anna la repeteix en top-rope per desmuntar-la.
Bloc suspès, 6a. En Dani l'encadena a vista i me la deixa amb les cintes a punt. Jo tampoc fallo tot i que té una entrada de mirar-s'ho una mica. Quina angúnia el bloc suspès! :P
Rostoll, 6b. En Dani segueix amb la motivació d'anar fent a vista però s'encalla en un punt i un ruixat fa acte de presència, s'escapa per la bloc suspès i al baixar el ruixat sembla que ha parat... així que aprofito jo i m'hi poso aprofitant que em canta la seqüència clau al baixar. Anant de primer no fallo i arribat als últims passos del desplom es fot a ploure fort! Argh, totes les adherències molles a dalt, no paro de sucar magnesi però no aconsegueixo eixugar res... li foto pit i collons i surto encara no sé com. Xapo la reunió i me l'enduc al flash + plovent! Això hauria de tenir doble mèrit! hehe

Desmunto corrents, ens aixuploguem una mica a fer el material i cap al cotxe i al bar. Aquest cop en comptes d'anar al Thaussà anem a La Societat, també de Nargó. L'Eva tenia torn de tarda i aprofitem i li fem companyia. Així a més, ens fa uns entrepans de truita amb ous de les seves gallines! Això si que és triomfar! ;)

A mitja tarda ens n'anem cap a Terradets on farem nit a l'estació d'Àger...

Primera afternoon session 2010 - Gelida

2010-05-07T00:25:00.006+02:00

Al sortir de treballar ens trobem amb l'Albert, el Marc i el Xavi. Són les 18h i des de Sant Cugat, un dels sectors que ens queden més a prop (pagant el peatge de Martorell) és Gelida. Cap allà que enfilem i a tres quarts de set ja estem començant la primera via.

Foto d'Arxiu

Ja fa gairebé un any de l'última visita a l'escola, i no hi havia tornat. No per falta de ganes, sinó per lo agobiant que pot arribar a ser Gelida un cap de setmana. Sembla que a l'última hora de la tarda, entre setmana, s'hi està bé. A veure si anem repetint i vaig fent els deures pendents.

Mentre en Xavi i en Marc es queden a la paret principal per provar la via Xapes Negres (7a+ o 7b), amb l'Albert ens n'anem a la dreta del tot, que pel nostre grau hi estarem millor.

Avui, començaré jo totes les vies de primer posant-lis les cintes, ja que l'últim dia va començar l'Albert.

Núm 12, 6a+. El diedret de la figuera. Surt molt còmode fins que arribes a la barana de sota el diedre, allà costa una mica posar-s'hi ja que els peus que hi ha no són massa bons. Tot i així faig un moviment de contorsionista i aconsegueixo muntar-me al diedre. Un cop hi ets ja és molt fàcil fins la reunió. Surt a vista.
Núm 15, 6b. Segons l'arxiu del bloc, la vaig encadenar al flash+toprope al 2007! Recordava que la tenia encadenada i m'havia de treure l'espineta. El que passa, és que 2 anys i mig passen factura i és com si hagués escalat la via a vista... i sí, me l'enduc a la primera! :D
Núm 11, 6b. Motivat i veient que encara queda mitja horeta per les 9, em poso a la via. Entrada fineta, amb poca presa de mans i peus molt petits, alguns en adherència. Arribes a un canto plà i toca fer un moviment dur per arribar a un canto bo, allà no t'has d'encantar i has de col·locar-te bé de peus per seguir tirant amunt i xapar amb tranquilitat, un cop fet aquest penúltim xapatge ja et pots relaxar i arribar a la R per una placa tombada amb canto. A vista! :D

Carai, feia temps que no escalava vies d'esportiva tant fluïd ni sense preocupar-me d'on era l'última xapa. Molt bones sensacions!

Setmana Santa 2010 - Cahorros

2010-04-14T12:24:00.007+02:00

El segon dia que teniem planificat d'escalada era per conèixer l'escola de Los Cahorros, situada a Monachil, al costat de Granada.

Trobar-ho és força senzill seguint les indicacions de la guia. Es pot optar per aparcar en un pàrking-mirador o seguir la pista que ens porta a les diferents villas i aparcar en algun dels petits llocs que hi ha per a tal. Al final d'aquesta pista hi ha un bar amb una àmplia zona de pàrking, però nosaltres ens el vam trobar tancat.

L'escola em va recordar a Sadernes però molt més agrest i salvatge. Hi ha sectors on el peu de via és una minça passarel·la d'apenes 1m d'amplada per on hi passa el camí. Altres sectors, en canvi, tenen peus de via més còmodes.

El sector Diabólico

Cahorros té fama de dur, ja que té el seu grau propi. A la guia ja t'adverteixen que els 7b de cahorros són 8a's. I així, fent una conversió ràpida... els V són 6a+, els V+ són 6b/+, els 6a's són 6c... i anar fent.

Veient el percal, optem per intentar trobar el sector Palomas. Que a la guia diu que és l'únic amb grau normal i variat: de V+ a 8a+ reals, amb predomini de vies al voltant del 6b.

El problema va ser trobar-ho, a la guia no queda molt ben explicat i no vem trobar la xemeneia que diu que s'ha de remontar per creuar el riu, i la segona opció (creuar el riu més endavant) tampoc era viable degut al cabal. Així que el segon dia d'escalada va convertir-se en un dia d'exploració i excursió, que tampoc està malament. Us deixo amb unes imatges:

Diferents perspectives de varis sectors de Cahorros

El sector Diabólico i la Cueva de las Palomas

El Puente Colgante i el camí d'accés, ja de tornada.

Setmana Santa 2010 - Loja

2010-04-12T15:06:00.004+02:00

Aquesta setmana santa l'hem passat per terres andaluses. Entre canyes, tapes, desplaçaments de cotxe, canyes, tapes, visites turístiques i més canyes i tapes, hem escalat una mica :P

La primera escola va ser Loja, a la província de Granada.

Loja té la particularitat de tenir parets al nord del poble i parets al sud, d'aquesta manera s'hi pot escalar tot l'any. Nosaltres vem anar a les parets orientades al sud, la zona es diu El Hacho.

Loja amb el Tajo de la estación a l'esquerra i el Tajo del diedro al mig.

El Hacho té dos sectors principals: Tajo de la estación i el Tajo del diedro.

Si hagués estat només per l'Ivan i el Marc haguéssim anat al Tajo de la estación, ja que la majoria de vies són desplomades i també hi ha una cova amb xorreres, coliflors... Però al haver de buscar un sector amb vies de IV a 7a ens vem decantar pel Tajo del diedro.

El sector no està malament: Té bons peus de via amb l'extra de trobar-hi blocs amb vies marcades amb punts vermells. La roca és un calcàri de bona qualitat, gens sobada. La majoria de vies estàn amb químics i la resta parabolts.

Malhauradament, la pluja va fer acte de presència abans d'hora i no vem poder escalar massa.

L'Ivan i la Carol van començar per unes vies curtes i explosives que comparteixen reunió: Limpiate el culo que tienes magnesio IV, Abrete de piernas V, Levanta el culo 6a+. Les troben molt dures pel grau proposat.

Jo començo per la Quasimodo, un 6a+ de 4 xapes i reunió amb molt canto en baixada. Em costa prou però encadeno a vista. En Marc ha optat per començar per un 6b que té una pinta brutal, Mascarada: placa, bombillo, fisura-diedre i placa abans de la R. Molt completa! Jo com a segona via, abans d'encarar la Mascarada, segueixo escalfant amb Carnaval. Un 6a+ boníssim!!!! Canto canto canto i un pas que em costa però m'acabo treient abans de xapar la R.

Mentrestant, l'Ivan s'està esbarallant amb un 6a molt cabró, Tributo. No l'encadena i la deixa muntada fins on ha arribat.

Parem un moment per menjar i beure una mica i començen a caure gotes, més que gotes és un ruixat bastant cabró! Oops, i nosaltres amb la Tributo i la Mascarada muntades!!! En Marc acaba la Tributo i jo em poso a desmuntar la Mascarada en top-rope. Acabem xops!

Pleguem trastos amparats en el desplom, anem fins al cotxe i passa el que ha de passar... que para de ploure! Per unanimitat decidim anar-nos-en a Granada a tapear!

Escalant amb Empordanesos

2010-03-23T12:04:00.005+01:00

Aquest dissabte em reuneixo amb una bona colla del club Matxacuca (Sevide entre altres!). Quedem per anar a descobrir el sector Infinity de Begur però al final, ningú hi sap anar i veient com està el dia d'ennuvolat, anem cap al plà B: l'Estartit.

Deu n'hi do la destrossa que ha fet el temporal de neu: molts arbres caiguts i la drecera que puja a Rocamaura per darrera les cases està impracticable. Així que s'ha d'agafar el camí que surt del final del carrer per accedir-hi.

A Rocamaura ja hi hem estat tots, així que aquest cop ens n'anem cap al sector de Torre Moratxa (ressenyes).

Àlvaro a la via 5 de Torremoratxa

Allà faig les següents vies:

Num 5, V+/6a. Començo escalfant aquí. És la que em falta d'aquest mini-sectoret de 3 vies llarguetes. Entrada tècnica amb poca presa, un bombet i una placa d'equilibri abans de la R. Surt sense problemes a vista.

Num 11, 6b. Fallo a vista posant cintes, l'acabo de muntar i veig com s'ha de fer el pas. Al 2n intent no fallo i el pas que a vista m'havia semblat durissim, el faig apretant la meitat. Una via molt ben assegurada i recomanable! Malgrat els comentaris dels graus de les vies al blog de l'Alex, a tots ens ha semblat un bon 6b.

Num 13, 6a+. Veient el què comenten els companys, la distància i l'estat dels spits i pitons m'hi poso en top-rope. Aquesta via amb un restaurament canviaria, i és que hi ha trams exposats i el material fixe no és que sigui l'òptim per a escalda esportiva. En top-rope encadeno però la trobo difícil i tècnica. Sobretot la meitat inferior. La meitat superior és més atlètica però encara hi ha algun bloc inestable i cauen pedres. Compte!

Num 2, 6a+ dur. Seguim gastant forces en aquest desplom. Comença l'Enrique però no té el dia i es baixa, l'Álvaro l'acaba de muntar i jo la provo amb les cintes posades i sabent com va. Es tracta d'una via amb un principi d'adherència fàcil, però poc assegurat, i un pany desplomat amb bon canto. Aquesta és la via que m'infla més del dia, tot i així encadeno al flash :D

El gruix del grup marxa i ens quedem l'Álvaro, l'Enrique i jo. Així que anem a gastar els últims cartutxs a Rocamaura. Allà provem:

Canto de sang, 6c?. Som incapaços de resoldre la dura, difícil i bloquera entrada, així que faig A0 de la primera cinta i segueixo amunt. El desplom final suposo que s'ha d'afrontar per la placa i no utilitzant el diedre (com comprovo al baixar), però un és llarg i la fa com la lògica li mana. D'aquesta manera queda un V+ amb entrada d'A0.

Pika fort, 6b. Acabem el dia encadenant els 3 aquesta curta i bloquera via de 3 xapes. Ells tiren pel recte i jo, que no estic tant fort, m'he d'inventar uns moviments de bicicleta. Tot i així arribem els 3 a la cadena :)

Un bon dia amb bones sensacions. Val a dir que valdria molt la pena invertir en aquests dos sectors, reequipar-los i sanejant les vies més velles. I a més, encara hi ha possibilitat per nous equipaments!

Primera foquejada de la temporada

2010-03-09T11:05:00.010+01:00

Dilluns 8 de Març del 2010

A les 13h marxavem de la feina. Cervesa al bar amb els amics, dinar a casa dels pares, preparar trastos i a esperar un company que plegava a les 17h que ens recollís a l'Isma, al Pol i a mi.

El carrer de davant i de darrera de casa

Tardem molt en arribar a lloc, ja que la gent s'ha d'anar canviant pel camí de pujada parant a diferentes cases.

Diferents carrers de Matadepera

No arribem a Can Robert malgrat les cadenes (de corda), ja que una s'acaba sortint. Així que deixem el cotxe a l'alçada del carrer que puja cap al boulder del Cap del Faraó i ens equipem.

Aparcats i amunt!

En Jordi puja amb raquetes, el Pol i l'Isma amb l'snow a l'esquena i jo faig la primera foquejada de la temporada (a bones hores!).

Molta neu!

Pujem fins al pàrking de les Agonies sense problema. Allà jo m'he de treure els skis ja que m'enfonso fins al genoll.

Vista del Cavall Bernat des del pàrking de les Agonies

Pujem per la Canal de les Bruixes obrint traça fins a la pista de Can Pobla a Can Robert.

Pujant per la Canal de les Bruixes i per davant de la pista de Can Robert.

Allà em calço els skis de nou i seguim fins a Can Pobla. Són les vuit del vespre. Malhauradament no podrem arribar al cim de la Mola i cap avall.

Tots a can Pobla i vistes de Terrassa

Una baixada divertidíssima per la pista fins a Can Robert i des d'allà, seguir esquiant per l'Avinguda Can Marcet fins a la rotonda de l'escola Montcau - La Mola, al Passeig del Pla.

Esperat retorn a Beuda

2010-02-26T10:45:00.004+01:00

Tenia ganes de tornar a Beuda i la recent aixecada de la prohibició em va motivar molt.

És curiós com uns argumenten nidificacions quan en realitat, el que volen dir és posar la por al cos als propietaris, coaccionant i enganyant dient-els-hi que en hipotètics casos d'accidents, ells en serien els responsables....

Sort que els escaladors locals, ajuntament i FEEC han fet una bona gestió i ara, tots podem tornar a gaudir de l'escalada a Beuda.

Quedo amb en Dani, Adri i l'Enrique de Platja d'Araal bar de Beuda a les 9.30 però no arribo fins tocades les 10 (el despertador em fa una mala passada). Sorry nois!

Ens dirigim a un dels sectors principals, El Castell. Just al costat del sector Gossos. Allà tenim bastanta feina entre V i 6c.

En Dani i l'Adri es posen a la Ginesta per anar escalfant mentre jo i l'Enrique fem cordada:

La mamella, 6a. Començo escalfant en aquesta via. Té un passet tonto a mitja via que el pots escaquejar per l'esquerra i queda un xic més fàcil. Jo el faig pel recte, la presa és més petita i t'has de col·locar bé de peus. De seguida es torna a agafar bon canto i s'arriba d'una manera curiosa a la R (bavaresa horitzontal).

Guxefti, 6a+. Comparteix entrada amb la via anterior i es decanta a l'esquerra per una placa d'adherència. Afronta l'arribada a la R per una placa molt vertical amb uns passos atlètics i amb alguna presa petita. També surt a vista.

Toca posar-se amb un dels objectius del dia... l'Enrique la monta sense poder encadenar i jo em vaig mentalitzant...

Bavaresa Namasté, 6a+. Una de les vies recomanables de Beuda en el seu grau. Bé, tots coincidim que és un 6a+ dur. Inici en diedre per afrontar el crux a la placa tècnica (curiosament, entre els spits hi ha un parell de pitons en el pas). Me'l miro, controlo els peus, em col·loco bé i agafo els cantos que toquen. Que bé, surt a la primera! :D

Tot eufòric de l'encadenament, em deixo muntada la Garrotxa Exòtica (6c) per provar-la després en top-rope. Just al tocar a terra coincidim amb l'altre grup que estàn escalant al sector Gossos: ni més ni menys que en Quo amb la Susi, en Ferran i la Laia (i en Güllich!).

La Laia té montada una via que li fa mandra desmontar, i dóna la casualitat que jo tinc pendent encadenar-la de primer (va sortir en el primer intent, en top-rope, a la primera visita de l'escola).

Una fiblada a la pell, 6a+. Una via llarga i atlètica amb un passet una mica cabrón cap a la meitat, de presa petita. En general molt disfrutona. Comparant-la amb la Namasté, aquesta és més suau. El que passa és que l'altra és molt dura!

Menjem una mica i el Ferran fa un 6b+ que m'estava mirant de reüll. Amb l'Oriol ens plantejem fer-li un top-rope, però el Ferran ens anima a intentar-ho de primers. Que si no ens surt ell la torna a fer.

Speet de maig, 6b+. Inici raro per agafar una placa vertical molt guapa, amb més canto del que aparenta. Ara que, cal col·locar-se bé i no fallar cap moviment. El Ferran em fa un flash brutal de bo i sense adonar-me'n em planto a l'últim pas. Em poso un xic nerviós buscant el canto per sortir. Replantejo la jugada: miro avall, recoloco peus i els pinçaments que em semblaven dolentots, ara se'm fan més bons. Yuhu!!! 6b+ al flash!

PGB a Speet de maig.

L'Enrique la intenta però està molt petat li surt amb dos descansos. L'Oriol fa el tonto en el primer intent i quan ja la tenia decideix parar. Instint clàssic, suposo xD

No sap si fotre-li o què, però li pot la pressió del grup i al segon intent no falla ;)

Mentrestant, el Ferran ha escalat la Garrotxa Exòtica i li ha agradat prou. L'Enrique li fa un top però no pot amb la seva ànima i es baixa a mitja via. Començen a caure gotes i la via s'ha de desmontar. Així que li fotré en top-rope, que ja era la intenció inicial.

Garrotxa exòtica, 6c. Em faig el nus, m'assegura el Ferran. Li demano que no em porti molta comba, que a mi els 6c's encara m'impressionen numericament. Començo pujant per la placa, el canto és prou franc i els passos surten bé. Això si, hi ha uns alejes de cuidado! El pas més dur de la placa és arribant a la xapa de sota el sostre, on les regletes es tornen molt petites i els peus van en adherència. Desxapo, agafo el gran canto del sostre i em deixo guiar per la meva intuïció i els consells del Ferran (no se m'hagués acudit talonejar en aquell tac, per exemple). Pas a pas, vaig superant-me i arribant a la seguent xapa, i a la següent... i sense adonar-me ja sóc a dalt d'aquests 25m! Increïble, no m'ho crec... hauré de tornar per poder homologar el meu primer 6c!

Acabem el dia fent una cervesa i parlant de sectors, projectes, ilusions i hiperlaxituds al bar de Beuda, tot fent una cervesa gaudint dels colors de la posta de sol. Un dia magnífic!

Fred a Penya Senyal

2010-02-16T16:56:00.003+01:00

9 de Gener. Dia gèlid i tota Catalunya bastant tapada. Decidim que la millor opció és anar cap el Garraf, que sembla que hi haurà alguna clariana... a veure si tenim sort a Penya Senyal.

A les 10 ens trobem a Port Ginesta l'Aleix i l'Oriol de Barcelona, l'Albert i el Xavi de Sabadell i jo i el Marc com a representants Terrassencs. Carda un fred de collons i ens refugiem al bar on esmorzem. Jo, que menjo molt pels ulls, em deixo endur per un entrepà de calamars amb all-i-oli. Molt recomanable però compte que no us passi factura després ;)

Enfilem cap al sector, fàcil de trobar amb les indicacions i ressenyes del Fernando. Allà segueix fent fred i vent. Jo m'abrigo amb el plomes però passo d'escalar, com l'Aleix, el fred ens pot. En canvi, el Xavi, l'Albert, el Marc i l'Oriol es posen a la Nacha de Noche, Niña de puerta oscura, Del Sergio...

Sembla que el vent para i el sol guanya terreny als núvols. Hora d'escalar, Aleix?

The end is the begin, V+. Surt a vista. No està mal per escalfar si no fa fred: arribo a la cadena amb les mans gelades i al baixar i treure'm els gats, tinc els dits grocs... collons quina rasca!!!
#20, 6b. L'Aleix la monta i veient la ubicació de les xapes passo de posar-m'hi de primer: pots picar de peus a la repisa inicial xapant el primer i segon bolt. Després té un aleje considerable del 3r al 4t i uns passos tècnics amb una roca que no m'acaba de donar massa confiança. Tot i així l'encadeno en top-rope.
#17, 6a+. M'hi poso per sota a vista però un cop a sobre la llastra hi ha un pas que no el sé veure, m'aprofito de que l'Oriol està baixant de la via del costat i em canta els passos on-the-fly. Me l'apunto al flash.
Marcel·lí, 6b+. Aprofito que el Xavi l'acaba de pujar, per colar-me abans de l'Albert i fer-li un top-rope. Bufff, una via molt física i difícil a vista! Això si, una línia brutal! M'arrossego una mica i ja dono el dia per finalitzat.

Bé.. encara rai que amb el fred que feia vam poder fer algo. Això si, ja m'agradaria tenir la resistència a l'entorn dels meus companys: el Xavi es va apuntar 8 vies a vista entre 6a i 6b+ i una al 2n intent!

Sobre el sector, no és cap meravella. La roca té poc forat, és més aviat roca trencada que fa cantos plans i regletes. L'equipament és correcte a tota la zona però al sector de les vies Viana Jones, Spirou... a les vies que vaig provar semblava fet amb tira-linies. És a dir, despenjant-se a sac des de dalt i posant bolts cada X metres sense buscar els llocs òptims d'on xapar. Si més no, és la impressió que vaig endur-me.

Tot i així, la roca no està sobada i és un sectoret a tenir en compte a l'hivern (quan no faci tant fred) per gent que es mogui pel 6è grau.

Gèlides taules de la llei

2010-01-14T16:28:00.004+01:00

El dia 4 de Gener és l'últim dia de festes que molts podrem fer coses. Quedo amb els terrassencs Serra i Oriol, també amb els saballuts Òscar, Moi, Xavi i amb en Pär. La méteo pinta bastant malament a tot arreu, però sembla que cap al nord del Berguedà encara es podrà fer algo, així que fem via cap allà.

Els 9 arribem al pàrking al mateix moment i veient el panorama, tot ennuvolat (a dures penes es veia la cinglera de Fígols) ens n'anem a escalfar a Ca l'Anglada: entrepans de truita, cafès amb llet, cacaolats calents... Intentem entretenir-nos el mínim possible (això és força temps) i cap a la paret.

Els forts van directes a les Taules de la Llei. Jo amb l'Oriol em quedo una mica abans on escalfem amb algo més fàcil.

University, 6a. La faig fins la segon reunió amb les mans glaçades. A cada pas he de parar a saccejar els braços, no per l'inflor sinó perque circuli la sang cap als dits! M'ha donat la impresió que el L1 era més dur que el L2. Tot i que la suma dels dos llargs units, si que podria ser un 6a facilet... Surt bé a vista.

L'Oriol a Pixapins

Després del torn de l'Oriol, ens movem cap a les Taules de la Llei on aquells ja estàn ben escalfats i ja estan provant 6c+ i 7a's de la taula dreta. Jo em poso amb un dels objectius del dia.

Pixapins, 6b. Altre cop pillo de mans i no se m'escalfen fins que no baixo de la role. Aquesta via m'ha agradat molt! Continuïtat pura i dura, amb un passet cap a la meitat i un un altre al sostret. A vista! :)

Asseguro a uns i altres, xerro amb d'altres, menjo una mica i m'entra el dilema. Tinc les cintes posades a la Pasión Maldita, un 6c bastant assequible, i a una via del qual tenim referència com a projecte a les ressenyes que portem. Els companys que l'han escalat diuen que està a l'entorn de 6b/c i que els hi ha agradat molt també. Al final em decideixo per aquesta última.

En Moi a Pixapins

Bongomaniac 6b/+. Placa inicial de continuïtat a l'estil de la Pixapins, s'arriba a un petit slab molt tècnic i amb presa molt petita, ja només queda superar el sostre i arribar a la R. Jo l'he trobat més dura que la Pixapins i em decanto pel 6b+. I si senyor, també surt a vista! Quin gran dia!

Nota: reunió força precària.

Encara em quedaven forçes i moral per provar la Pasión Maldita, llàstima que ja no quedava llum. Fem material, encenem els frontals i cap a casa!

No sé si és que el fet de no notar-me els dits em feia tirar amunt agafat de coses que si me'ls hagués notat hagués tingut els meus dubtes, o el fet de que al ser una escalada de cantos i forats roms em fa estar en igualtat de condicions que els companys. El cas és que Malanyeu m'agrada i se'm dona bé. El proper cop a veure si puc fer la Stoc de Coc o la dels Senzills i al baixar a veure com va per la Pasión Maldita... :D

Estrenem l'any a Bellavista

2010-01-11T13:19:00.003+01:00

El dia 2 de gener quedo amb el suec i els saballuts per anar a Bellavista.

Aquesta temporada era el 3r cop que hi pujava: El primer amb el Marc, vam estar sols tot el dia. El 2n cop amb el Marc, Xavi i Òscar, hi havia un parell o tres cordades més. I aquest tercer cop amb en Pär, en Xavi i l'Òscar. L'aparcament a tope, gent als 7ens, gent als 6ens, gent a la cova... ha estat la vegada que ho he vist més plè! Suposo que la gent vol tatxar projectes abans de les restriccions que començen el 15 de gener...

Aquests dies, he pogut tatxar algunes vies que feia temps que tenia ganes de fer. Utilitzaré les ressenyes del G.E. Malgratenc, que corren per internet:

#20, 6a. Aquesta l'hem fet per escalfar. Té una primera part bastant tècnica, un bon repòs i una segona part més atlètica. Per mi és un bon 6a.

#17, 6a+. Comparteix reunió amb la número 16. Per mi aquesta és sensiblement més difícil que la seva via veïna i el 6a+ trobo que li escau. Té un tramet molt vertical d'equilibri en patates i un passet per arribar a la lleixa abans d'afrontar els passos comuns de les dues vies. Aquesta la tenia pendent i surt al primer intent.

#14, 6a+/b. Via curteta i prescindible. Es tracta d'un pas a bloc, i molt llarg, de tibar d'un cigronet que sobresurt. Tot el grau està concentrat allà i com que la via és curta, me l'apunto de 6a+ dur. Li faig fer al Xavi per escalfar i jo l'encadeno al flash. Aquesta apretada em va condicionar tot un dia de cansament...

#13, 6b. Comença amb passos llargs, agafant una xorrera per posar-nos en diedre i anar fent facilment fins a l'últim pas que costa veure'l. La tenia encadenada en top-rope de feia uns anys i aquest cop no vaig fallar. Llàstima que sigui poc contínua.

Bon viatge, 6b+. Semblava que no es deixaria encadenar mai! El primer dia vaig provar-la en top-rope i em vaig quedar al crux. El segon dia, vaig provar-la per sota i em vaig baixar del crux, no tenia forçes per acabar-la de muntar. El tercer dia li faig un top-rope per recordar els passos i encadeno. Baixo, espero 10 minuts i li faig el pegue bo per sota. Finalment!!!! Quina línia tant bona!

Tampoc hem triumfat del tot i hi ha hagut vies que s'han quedat en el tinter per a futures visites:

#1, 6b. El pas entre la 3ra i la 4ta xapa em va tombar dues vegades amb dues respectives volades. Consisteix en ajuntar mans en una regleta de mitja falange, obrir mà dreta en una mena de pinça grossa, creuar esquerra en un lateral, aguantar la porta, pujar dreta en un hombro i xapar.... Doncs els meus dits de mantega no s'aguanten gaire bé de la regleta i això sumat a la falta de power va fer que em quedés amb les ganes d'encadenar-la. Tot i així la vaig acabar muntant. Next time...

#18, 6c. Animat amb el Marc, el primer dia vaig intentar-la per sota. Primer uns passos tècnics d'adherència, després uns moviments d'equilibri en regletes fins que arribes a un bombo que no vaig saber superar i allà em vaig quedar. Després del bombo hi ha una fisura que s'ha d'escalar una mica en babaresa però obrint cames a dreta i esquerra per equilibrar-se. Molt bona!

#9, 7a+. Aquesta ja m'hi vaig posar en top-rope. Entrada en xorrera fàcil (V+) + pas a bloc inhumà o A1e (com va ser el meu cas) + placa amb molt canto (6a+) i xorrera + entrada desplomada a sostre (?) + sortida del sostre amb cantos amagats i placa vertical fins la R (?) = 7a+. Moviments molt guapos, però no estic acostumat a desploms ni sostres, em vaig cagar i al sostre vaig preferir que em baixessin. Per quan sigui gran! ;)

Bé, ja només em queden 2 6b's i llavors de 6c en amunt, caldrà posar-se més fort! O ens afanyem a tornar-hi abans del 15 de Gener o fins al 15 d'Agost no podrem tornar-hi (i a l'Agost va a ser que no!), així que... Bellavista, fins l'hivern vinent!

Bon any 2010!

2010-01-05T14:41:00.006+01:00

Bon any nou a tothom! I com diu la dita: any nou, vida nova.

Vida nova és el que intentaré donar-li al blog, de nou. Ultimament he estat una mica desmotivat d'actualitzar, ja que la feina se m'anava acomulant i cada cop em feia més mandra posar el blog al dia.

Tinc entrades pendents de llocs com l'Alt Urgell, on vaig escalar amb en Pär la Cafè, copa i puro. I també vem fer una mica d'esportiva per Perles, amb tota la colla, on vem disfrutar de valent amb la roca excepcional dels Roures.

A Montserrat també m'hi he anat deixant caure. A principis d'estiu, vem fer la CADE de la Miranda de la Portella amb el Serra, interessant però s'escala poc. Més tard, amb la Bàrbara, vem fer el camí de l'Alsina entrant pel diedre de la dreta. Més recentment, amb el Marc i l'Aleix vem repetir l'Àrea de Servei, entrant pel llarg de 6a+ i vem acabar el dia a la Panxa del Bisbe fent la Per davant sortint per la variant Canaletes.

També ens vem deixar caure amb el Marc pel Gerro on vaig poder encadenar la Kill da poma al segon intent i la Big Kikuiu en top-rope després de fallar per sota.

A Sant Llorenç també m'hi vaig deixar caure a l'estiu amb el Serra, vem repetir la clàssica de la Falconera: La que faltava. Molt recomanable!

A Vilanova de Meià també m'hi vaig deixar caure un dia amb l'Aleix, veniem d'intentar fer algo per Sant Llorenç de Montgai però estava tot a petar, al final ens vem posar a la Navarro. Aquell dia jo no vaig tenir massa el dia, sort de l'Aleix que és valent!

Fa poc em vaig estrenar al Malpàs de Travil amb el Xavi, Marc i Oscar. Vaig disfrutar de valent amb la dels ositos, l'Esperó del petitó i la Sant Antoni. Totes a vista :D

Pel pont de la constitució, vem baixar cap a Alacant, a sumar-nos a la festa del Mimo, Kletter, Jordi, Albert, Pelut, Marcel, Busybee, etc... Amb el Marc vem "repetir" el Diedro UBSA del Peñon de Ifach, però en el 6è llarg ens vem embolicar i en comptes de trobar el ràppel, per anar a buscar els 2 llargs de sortida, vem anar a espetegar a la última i aèria reunió del Navegante. Sort dels estreps, de la cordada de manyicos i del Dani i el Pelut...

A l'endemà vem baixar revolucions i vem disfrutar a l'Esperó Central del Puig Campana. El tercer dia voliem fer la GEDE de l'estret del Mascarat. Em vaig liar i vaig acabar fent el primer llarg de la Búlder Terminal. No vem veure clar la continuació i em va ser impossible tornar a la línia de la GEDE, així que vem anar a acabar el dia fent esportiva al Toix.

L'últim dia el vem gastar fent esportiva a Cabacés, disfrutant de les vies d'esportiva dels Solans.

Un dia de molt fred, vem visitar Os de Balaguer amb el Xavi, el Marc i l'Ivan. El lloc ens va agradar, hi tornarem!

També he estat per Bellavista però ja que la primera escalada de l'any va ser allà, ja faré el resum al seu corresponent post.

A veure si poc a poc, puc anar ressenyant tot el que hi ha en aquest post ;)

Bon any a tothom i a tibar-li fort!!!

Redrum al Cap del Ras

2009-11-06T11:44:00.000+01:00

Feia temps que volia anar a Àger a escalar. De fet, quan vaig veure la foto de la travessia de la Redrum vaig dir-me: Jo la vull!!!

Així que amb en Pär, el divendres 9 d'octubre ens plantem al peu de la paret, treiem la tenda 2 seconds, els sacs i a dormir! A l'endemà pel matí les vistes són espectaculars.

Un bon despertar

Un cop esmorzats, seguim endavant per la pista fins passar les antenes del cim i situar-nos sota els sostres vermells característics. Allà primera sopresa del dia, ens trobem amb el Wolfgang i el Josep, que se'n van a fer la Niltina.

Fent el material

Fem el material i pujem cap al peu de via. La Redrum comença a sobre d'un sòcol on ens hi enfilem per la seva banda dreta. Un cop a sota la marcada fissura-diedre inicial, ens encordem.

Dels llargs no explicaré massa, ja ha estat molt piada pels blogs i la recent ressenya dels Escalatroncs és excel·lent.

Al primer llarg només cal seguir la marcada fissura i després flanquejar cap a la dreta. Molt atlètic! Amb en Pär fem l'estratègia de cansar-nos el mínim, no fos cas que ens petéssim només començar! Així que a part d'algun esporàdic A0, també em penjo en un dels spits o burils que hi ha. Quin començament!

Arribant a la R1

Al segon llarg anava just de cintes express i passat el sostret, anava patint. En comptes de seguir diedre amunt vaig fer, sense saber-ho, igual que els escalatrons. La llògica em va dur per l'esquerra (saltant-me el pitó del diedre) on només un camalot del 1 em protegia els últims passos fins la R. Vaig estar una bona estona meditant per fer-los!

En teoria, en Pär m'havia de cedir la travessia però el pobre duia mil anys a la penjada R1, així que el deixo tirar endavant. Casum dena, hauré de repetir la via! Vull la foto! :(

Clàssica foto

Al següent llarg, ell torna a tirar. Molt dura la travessia en adherència, llavors ja s'agafa canto i es puja més bé però... uff! He dit que la travessia era dura?

L'últim llarg abans d'arribar a la feixa és més facilet, tot i així recordo haver posat una o dues peces, per tranquilitzar. En Pär arriba i fa el llarg de III i en aquella reunió menjem i bebem una mica. De mentres, una cordada d'aragonesos que fan la Tope Clàssic també arriben a la feixa.

Arriba el llarg de la muerte! Suposat V a les ressenyes dels Ressenya (la que duiem). Molt fi, de navegar i una mica expo. Puc posar un tasconet entre la 2na i 3ra. I ja només em queda tragar saliva per l'exposat slab final fins la reunió. Per mi V+ com una casa de pagès i a sobre difícil de protegir!

El següent llarg és un Ae (la baga que t'estalvia la sortida d'estreps segueix allà... força vella. Estaria bé canviar-la porsiaca). Els passos de 6a no els vaig trobar, V+ com a molt. Vale que potser venia molt valent de l'anterior llarg! :P

Cordada sueco-catalana.

Catalans, aragonesos, suecs i alemanys.

I finalment, un últim llarg molt xulo barrejant una mica d'Ae i lliure amb preses d'escàndol. Arribem les 3 cordades a l'hora al cim, ens fem fotos, xerrem i agafem el camí de baixada tots junts. Gran jornada!

Fent-la petar amb en Wolfgang

Diesel per l'Empordà

2009-11-03T11:46:00.000+01:00

Ja no tinc 18 anys.

Això em va quedar clar un cap de setmana que ens vem endur al Pär a conéixer l'Empordà. Vem passar el dissabte escalant a Ullà on jo no vaig fer més que arrossegar-me (sortir de festa la nit anterior i dormir 3h té aquest preu).

Ja que jo no vaig fer res destacable, piaré una mica les vies que vem escalar tots:

La via de tots, V/V+. Inicialment cotada de IV+ però podria ser tranquilament un V+. La fem per començar. Recordo haver-hi passat xiulant l'últim cop i avui m'hi arrossego. Tot i així encadeno. És bastant tècnica.
Maria, 6a. La fan el Marc i en Par. Com es nota la diferència d'embergadura! L'Ane se la treu en top rope, jo no la faig que ja la tinc al sarró i em reservo per la següent.
Peligrosa Maria, 6a+/b. A mi em sembla més 6b, però per allà alguns pensaven que era 6a+. Igualment, la via és xula. Té un tram inicial d'apretar-li i passos d'embergadura. El més difícil sortir del minidesplom. Allà vaig patinar una mica i ja vaig acabar la via de xapa a xapa acobardat.
Records d'un amic, V+. Una via que si vas a Ullà, l'has de fer. 5 estrelles.
Gamusí, V+. Pas d'entrada cabró i després festival de canto. També val la pena fer-la.
Disseny gràfic, 6b. M'hi vaig posar en top-rope i tot prou bé a excepció del passet de mitja via. Haurem de tornar-hi que la via s'ho val!
La patakada, 6c+. Un viot de continuïtat de 40m que tant en Pär com el Marc es treuen a vista. Chapeau!!!

En Par encadenant la Patakada

Acabem la jornada amb l'Oriol que ens ve a veure des de Girona per anar a sopar al Mas Pou de Palau Sator. Ens fotem el menú i sortim rodolant. A la tornada cap a Calella, l'Alba ha de dur el cotxe que jo fa rato que ja dormo.

A l'endemà, tots ens aixequem passades les 12 del migdia. Suposo que la fartanega de cargols per sopar en tenen part de culpa (i en el meu cas, la son acumulada).

Esmorzem i mentre uns se'n directe cap a Solius, jo i l'Alba ens n'anem a La Bisbal a recollir tot el que ens falta pel pis.

Esmorzant amb la calma

Arribem a Solius i el Marc ja s'està esbarallant amb un 6c de Roca Ponça, la Trempera matinera. Jo tenia la idea d'encadenar la Hotel Rich California, que l'havia fet en top-rope amb en Piter feia temps.

Com que el 6a+ està ocupat, em plantejen escalfar de xapa a xapa del 6c. Vaig fent parant-me cada dos per tres, i fent a-zeros cada quatre per cinc. Hi ha un lloc on allunyen una mica i passo de seguir, p'abajooo!!

El Marc pujant i l'Ane baixant

Hotel Rich California, 6a+. Molt més difícil que Els amants del crocanti, a l'Agulla del pí. Aquí hi ha molta més verticalitat i el tema va de laterals. Bé, encadenada al primer intent!

Per acabar el dia, vaig motivat de la via bloquera del Totxo del Porc.

Basarda, 6c. Sempre que vinc motivat per aquí, la provo. Aquest cop tampoc surt però això si, em noto moooolt millor que les altres vegades. Que dur el pas a bloc del mig! Massa pels meus dits :(

Ja és tard i el Pär ha marxat amb l'Ane i l'Oriol. Agafem els trastos i amb l'Alba i el mini-yo ens en tornem cap a Terrassa.

D'esportiva per Cavallers

2009-10-15T11:45:00.009+02:00

Pel pont de l'11 de Setembre vam pujar una bona colla cap a Cavallers. Érem l'Alba, la Bàrbara, en Pär, l'Aleix i jo.

Per variar vem fer nit a la Borda Vidal, a Erill. Allà vem coincidir sense saber-ho amb en Joan Palou i l'equip de la Laura.

El primer dia vam visitar el Pas de l'Ós. La llarga aproximació va valer la pena (sols tot el dia). És un sector que consta de dues parets, la de l'esquerra té vies verticals amb regletes i canto, la de la dreta té més vies d'adherència. M'ha agradat i és un sector que m'apunto per tornar-hi.

L'aproximació i el team català

Tracción fatal, 6a. Em motiva com a primera via del dia, una entrada desplomada amb canto i després adherència. Com em va costar l'últim pas! A vista.

L'Oso yonki, 6a+. L'Aleix s'hi posa i encadena a vista, darrera seu vaig jo i tot hi els meus dubtes en el crux, encadeno. Molt bona! Flash.

El final i el principi de l'Oso yonki.

Asseguro al Pär, estic amb l'Alba gaudint del paisatge, mengem una mica i canviem de paret.

UIAA, V. L'Alba té ganes d'escalar, li munto aquesta via que té un passet al mig, la resta adherència fàcil però amb bons alejes. Un altre passet tonto per xapar la R i jastà. A l'Alba li costa una mica el pas del mig (vens d'un flanqueig i has de fer una sortida de piscina) però li acaba sortint. La Bàrbara també el fa. L'he trobat rareta.

Mentrestant en Pär i l'Aleix estan provant un suposat 6b+.

Top model, 6b. Em canten els cantos i sorprenentment encadeno amb no massa esforç, de seguida els hi dic que per mi, com a molt 6b. I a l'endemà ens ho confirma el Luichy: van moure la reunió a un lloc més còmode de xapar i perd el plus. Bastant guapa. Al flash.

La placa final de la Top Model, boníssima!

A l'endemà toca visitar l'Afrikan Wall.

Jo tinc ganes de posar-me amb la Todo a 100, ja que l'any passat estava lesionat del colze i només vaig fer un parell de vies a la Kanalla.

Avui sembla que el tema anirà de fissures. En Pär ha escalat molt arreu del món i bastant a Indian Creek. Em fa una mica de teaching de la tècnica del hand-jamming i es posa a una via fàcil de fissura amb els friends i els guants de fissura.

Mandinga, V. Em deixa els guants de fissura i vaig intentant-ho. Que complicat! Sembla que t'hàgis d'escórrer en qualsevol moment. Acabo pujant més en diedre que en fissura però ha estat un tast interessant. Encadeno xapant més bolts que friends ;P

L'Aleix de mentres, practica amb els friends i tascons a la Katanga.

Artifo?

Sinbamba, 6a. La fan tots abans de mi. Verge santa quina angúnia aquests slabs de cavallers! Tot i així surt a la primera :)

Quina perspectiva!

Després d'encadenar aquesta última i mentre l'Alba la desmonta, comença a ploure. Decidim marxar i amb en Pär i l'Alba anem a fer turisme per Taüll. L'Aleix i la Barbara es quedaràn encara intentant de fer algo més però quan ens trobem més tard, ens expliquen que ni han pogut acabar la primera via, que els hi ha caigut el cel al damunt!

Acabem el dia sopant a la creperia de Taüll. Que difícil decidir-se entre tantes crêpes!

Concentració amb l'uniforme clàssic-climbing!

L'últim dia el passem a la Pared Inerte. Abans de començar a escalar ens trobem el Luichy i intercanviem 4 paraules.

Servandico, V+. Em costa bastant! Una via de colocar-se per fer el pas i que dóna la sensació d'escalar poc. Com a mínim encadeno a vista.

Mentre els companys fan un 6a+ rotllo clàssic, Passiones Quirúrjicas, jo em poso a una altra via.

El diedre de la Passiones Quirúrjicas amb la placa, a l'esquerra, per on va la Servandico.

¡Que bueno que viniste! 6a. Un pas a l'entrada que no sé agafar-lo em fa desistir, s'hi posa l'Aleix i se'l treu facilmente. Al baixar ell, m'hi torno a posar jo i aquest cop si que encadeno. La via és bastant més bona que l'anterior, escales molt més :)

L'Aleix superant-ne el passet.

Per acabar ens posem en una de les millors vies del sector.

Directa americana, 6b. L'Aleix la munta i jo m'hi poso en top-rope, em fa mandra anar de primer a una via tant llarga (35m)! La primera part em surt neta. En el pas de pujar-me a la placa, el cul se m'envà enrera i m'ajudo de la cinta i la bavaresa final surt neta a excepció d'un pas de tibar d'un rom. Collons que bona que és!

Lay back power!

Amb aquesta via ens despedim de Cavallers, segurament fins l'any vinent. A veure si m'ho puc muntar per pujar a Comalestorres, que ja són anys vulguent fer la Blues, la Festuc i moltes més! :)

La Tardor d'en Nebjeperura

2009-10-15T11:37:00.008+02:00

Fa molt temps que tenia ganes d'escalar a la Dent d'en Rossell. Més que escalar a la Dent concretament, el que tenia eren ganes d'escalar El somni d'en Rossell.

El que m'atreia era la idea d'escalar una via molt llarga, molts metres (gairebé 500!) i 100% segura. Sí, el fet que estigués parabolada de baix a dalt em donava seguretat i em feia minimitzar la mica de por que havia tingut fent via llarga als meus inicis. Els que em coneixeu més ja sabeu que sóc més aviat cagadet i que el tema de les alçades no el duia massa bé (d'aquí el nom del blog). Ara però, sembla que estem canviant, el costat fosc (o potser és el costat de la llum?) m'està atraient cada cop més. I jo encantat!

Finalment, vaig anar a la Dent d'en Rossell a escalar. La via escollida per aquell dia va ser la Tardor d'en Nebjeperura després d'unes recomanacions, via Facebook, d'en Mohawk i els ànims de la Lu.

La Tardor és una via més curta que el Somni, semi-equipada (pitons i algun parabolt), molta possibilitat d'autoprotecció, més diversió i -almenys per mi- poc patiment. Ah, i amb totes les reunions equipades, que això també va bé ;)

Amb el Marc sortim ben d'hora de Terrassa cap al Ripollès. Parem al Bar Gusi a esmorzar i demanem que ens facin uns entrepans per emportar. Seguim fins a Queralbs i allà agafem la pista que ens porta fins a Fontalba. Aparquem a l'última corba, just a sobre d'un bosc cremat.

Allà ens equipem i baixem direcció al bosc cremat, cap avall. Hi haurà un moment que trobarem un caminet ben fressat i el seguirem cap a l'esquerra. Al cap de poc arribarem al cim de la Dent. Ja només ens queda baixar per la nostre dreta (nosaltres vem fer una mica el senglar) fins que arribarem a la feixa. Abans però, una corda fixa característica per ajudar-nos a fer un petit destrepe i alguna que altre fita ens haurà indicat que anem per bon camí.

La Lu té un croquis per arribar a peu de via que va bé tenir-lo al cap!

Imatges del descens i la corda fixa.

Gràcies a la bona ressenya d'en Luichy, no ens va ser gens difícil de trobar la via i seguir-ne el traçat. El problema que teníem és que anavem amb corda simple, així que per evitar fregament vam fer totes les possibles reunions.

El peu de via. Escarpia amb un tros de corda.

L1 (1/2): El més difícil era el pas entre les dues primeres assegurançes, per anar ràpid no vaig posar-hi res però un friend petit m'hagués tranquilitzat, ja que hi ha molsa a les preses de peus. També vaig posar un tasconet a sobre del pitó. Compte amb unes llastres que hi ha just abans d'arribar a la PR, es veuen força mòbils. Reunió d'un parabolt i un pitó.

L1 (2/2): Segueix el Marc per una mena de diedre inclinat, assegurat amb pitons. Per sortir-ne toca escalar en diedre amb unes bústies d'escàndol per seguir per una xemeneia atlètica. Quin llarg més guapo! Aquí el company va col·locar algun friend i recordo que a mi em va costar horrors pujar-hi amb el motxillot que duiem, i és que el putilla del Marc a sobre em va fer traginar-li les bambes!

Quin llarg més bo!

L2 (1/2): Tot i no veure-ho molt clar tiro amunt. Xapo els dos primers pitons i em trobo amb una fisureta molt vertical. Hi poso un C2 que utilitzo com a presa de mà per seguir amunt per la placa, ja més fàcil fins a l'altre possible reunió. Triangulo el pitó amb un friend i un tascó i en res tinc el Marc al costat.

El Marc arribant a la R de pitó+friend+tascó.

L2 (2/2): El més destacable d'aquest llarg és el pas de 6a (V+?) que marca la ressenya. Bastant atlètic però compte! Que s'ha de tibar d'una llastra afilada que sembla que estigui posada allà per tallar la corda al més desprevingut, així que prohibit caure ;)

A la R2-oficial aprofitem per fer un mos, a mi m'estava agafant una mica de mareig que se'm passa ràpid després de l'entrepà i beure aigua. Seguim amunt!

Vistes a la feixa.

L3: Aquest ja el faig complert, pujo per un diedre on hi quedaven millor els tascons que els friends, xapo el parabolt i m'entussodeixo per anar directe a l'esquerra. Malament! M'acabo penjant i veig que he de seguir una mica més amunt abans de tombar a l'esquerra. Xapo el pitó, poso un C2 a la fissura i arribo al parabolt on torno a descansar (més psicològicament que fisicament), segueixo amunt encintant alguna sabina, posant algun altre friend i xapant algun altre pitó. Al arribar a la R en Marc em felicita però li acabo confessant que m'he pillat del parabolt ;P

Equipant el diedre i flanquejant a l'esquerra.

L4: Moment de foto i li toca al Marc! Llarg més espectacular que difícil. Potser costa més superar la repiseta per arribar a la R4 que el pas de foto :P

El Marc a LA FOTO i jo a la R4

L5: Li cedeixo al Marc, la butllofa del dit petit del peu m'està matant. Se surt en travessia, aèria, cap a la dreta. Arribats a la primera cal tirar amunt (les dues expansions que marca la ressenya estàn una sobre l'altre). El pas de 6a té molt canto i finalment arribem a la R5. Una terrasseta amb dos pitonacos.

Seguim amunt fins a trobar un bon lloc on posar-nos les bambes i plegar la corda. Ha estat un gran dia d'escalada on he disfrutat del paisatge, de l'entorn, de cada llarg, de cada protecció emplaçada i del company de cordada.

Vistes a la vall de Núria i del bou i el vedell.

Caminem fins al cim de la Dent i desfem el camí d'aproximació, aquest cop en pujada, cap al cotxe.

Una via molt recomanable!

De material hem dut un joc de tascons, semàfor d'àliens, camalots del 0,5 fins al 2 i cintes llargues.

Txubaskos Baskos amb poca elegància.

2009-09-25T01:48:00.000+02:00

A l'endemà de Tartareu estic fet pols. Feia un mes que no escalava i encara feia més que no apretava tant!
Les opcions eren anar a Collegats, Vilanova de Meià o a fer més esportiva. Sembla que dónen núvol a Vilanova i cap allà que anem.

Fem un cafè al Cirera i mirem els llibres de ressenyes. Inicialment voliem fer dues vies (equipades), la Txubaskos per començar i la Necronomicón per acabar. El problema de fer tants plans, és que després no surten com volem... i entre pitos i flautes ens vem quedar només amb una via.

Vistes a la Roca dels arcs i en Xavi davant de la paret de Zaratrustra

Enfilem carretera amunt i aparquem a una esplanada davant la Paret de Zaratrusta. Hi ha una aproximació còmode i ràpida. El peu de via es localitza fàcilment (pintada amb el nom a peu de paret).

L1, V+. Començo jo. Collons com apreta l'escalada aquí a Vilanova! I jo que estic fet un pocapila... vaig fent, algun pas em costa més que algun altre però per canto no serà (i verticalitat tampoc). Arribo a una repisa pensant que ja s'acabava la meva agonia però vaig veure que tot just acabava de començar: 3 expansions em separen de la R1. Em costa passar-me a la placa però finalment ho aconsegueixo i vaig pujant. Arribat al últim spit veig que l'han reforçat amb un parabolt al costat (moltes caigudes, penso). És, sense cap dubte, un dels dos passos més durs de la via. Vaig cansat, el sol ha sortit i les mans em suen. Els cantos allà es tornen més petits o roms així que solvento la papereta amb poca elegància U_u'

Primers i últims passos del L1

L2, V/V+. Ara li toca al Xavi. Surt de la reunió per una placa vertical amb bona presa, hi ha un moment en que hi ha un passet una mica més complicat abans d'arribar a la R però aquest cop l'elegància torna a mi ;)

L3, IV+. Llarg per gaudir de cada moviment. El pas més complicat està sortint de la R, ja que li pots caure a sobre del company. Aprofito entre el 2n i 3r spit per estrenar el meu semàfor d'àliens. Quin plaer escalar aquest tram!

Acabant el L3

L4, V+. Amb diferència el llarg més difícil de la via, sobretot la part del desplomet final. O això o és que la meva pila estava pels terres (que també). El Xavi no té problemes i jo torno a guarrejar el pas.

La última reunió, amb intenció de baixar a peu, als arbres. Jo també hi era!

Per baixar, el més ràpid hagués estat rapelar la via o baixar caminant cap a l'esquerra (direcció cap al Pilar del Segre) i no cap a la dreta, com vam fer nosaltres, cascant-nos un descens de més o menys 1h quan en 10 minuts haguéssim pogut estar a baix.
Arribats al cotxe ens entra la mandra i passem d'anar a la Roca dels Arcs, preferim tornar cap a caseta.

Santllors-news: La Falconera

2009-09-22T13:35:00.004+02:00

A la web de Sant Llorenç del Munt, hi han disponibles des d'ahir els croquis de la Falconera i la miranda de la Falconera. El big-wall de Sant Llorenç!

Una altra molt bona feina de recopilació d'en Marcel en col·laboració amb molts escaladors locals. Gràcies a tots :)

Primera visita a Tartareu

2009-09-08T13:19:00.004+02:00

Trinxats del cansament acomulat ens llevem a les quinientes, desistim d'anar a Boí. Esmorzem amb la calma i ens posem direcció Balaguer. Comprem fruita, que ens servirà de dinar, a Lo Pagès (Bellcaire d'Urgell).
Seguim cap a Os de Balaguer. Ens apropem a les parets, es veuen molt guapes i disfrutones. Llàstima de la solana que fa! Així que seguim fins a Tartareu i arribem a l'hora perfecte en que ja hi comença a haver ombra a tots els sectors.

Cap dels dos hi ha estat mai així que mirem la guia del Wild West i optem per un sector amb força varietat de sisens (entre altres coses més dures), L'obsessió de tibar.

Piga la figa, 6a+. Encadeno a vista, però no m'ha semblat més de V+. Diedre i sortida amb bon canto.
El higo de la novia, 6b. El Xavi s'hi posa i es lia a la sortida del sostret, al baixar em canta la seqüència bona i encadeno al flash. M'ha semblat un 6b suau.

Bé, toca seguir escalant ja que hi ha bones sensacions. Veiem dues linies de 6b i 6c que comparteixen reunió. La Calma Xixa, el 6b, és veu bastant més dur que la via anterior i estudiem els passos, de bidits amagats, des del terra abans de començar. El Xavi la treu a vista i es posa les cintes al 6c. Jo li faig un bon intent al "flash-enemigo" (ell feia un dels passos d'uns romos quan al costat hi havia canto bo. Allà m'inflo, intento destrepar fins al respòs però m'acabo penjant). Acabo de muntar-la i ens n'anem a mirar altres sectors a veure si trobem vies d'altres estils.

Anem mirant i, al sector Cavall de Troia, ens crida l'atenció un petit desplom seguit d'un diedre: La Sonrisa de Monalisa, 6b. El Xavi s'hi posa i encadena a vista. Em canta les mil maravelles de la via i me l'apunto per provar-la després. Tornem a les vies que teniem muntades.

Calma xixa, 6b. 3 primeres xapes d'entrada regletera, passos llargs i bidits amagats. S'agafa canto per respirar una mica abans d'afrontar un bombet. Agafo un canto que el Xavi no utilitzava, remunto peus i baixo voltes abans d'afrontar la plaqueta de peus dolents per xapar la R. Al 2n intent ha sortit molt bé! Com canvia tot si saps on has d'anar :P

Al baixar, desmonto i trec les cintes del 6c del costat (no ens motiva) i tornem cap a l'altre sector, que les vies ens han agradat més.

El Xavi segueix provant vies i es posa amb la Sobredosi de Voltarén, un 6b+ que comparteix R amb la Sonrisa. També encadena a vista i opina que també és boníssima.

Ha arribat el meu torn.

La sonrisa de Monalisa, 6b. Entrada desplomada amb canto i passos llargs. Al diedre baixo voltes, vaig fent pensant que ja la tinc al sac i arribant a l'última xapa m'equivoco i me'n vaig per unes preses dolentes a l'esquerra. Intento desfer l'error però m'estic inflant i acabo volant fins a mitja via. No he vist un canto gros com el meu cap, que m'hagues permès encadenar-la al flash. La ràbia de no encadenar dura poc, ja que m'ha quedat bona sensació de lluitar-la fins a l'esgotament.

Mentre jo reposo, en Xavi es posa amb Sindicat vertical, 6c+. Començament desplomadet amb canto, un reposet sota el sostre i allà s'encalla ja que no veu un canto bo. Arribant a la R també s'ho mira una mica. Va cansat però la deixa muntada, depèn de com anem de temps li farà un top-rope o per sota.

Torna a arribar el meu torn i em torno a posar a La sonrisa, no he descansat prou i de poc m'espinyo xapant la tercera. Les ales obertes, els colzes més amunt que el cap i les mans que no tanquen... pilla Xavi que estic fos! Veig que comença a fosquejar i jo no em veig amb proutes forçes per anar ràpid desmontant-la, ni en A0! Sóc un pocapila!

Acabem la jornada amb en Xavi desmuntant la Sonrisa de Monalisa per sota i intentant un top-rope a la Sindicat Vertical a les fosques.

Anant cap al cotxe comença una tempesta elèctrica... i nosaltres carregats de ferregots!!!

Tartareu m'ha agradat, hi tornaré que hi he deixat feina pendent! :)

Tarda fugaç columpiant-nos al Faraó de baix

2009-09-08T11:47:00.003+02:00

Acabat de pintar el pis, muntar mobles i tota la pesca, em queden 3 dies de vacances. Sortim el Xavi i jo dilluns a la tarda direcció Cervera, a L'Ametlla de Segarra, amb intenció d'anar a escalar a algun lloc de la zona de Lleida o de la zona de Prades, tot depenia del temps ja que en principi voliem anar cap a Cavallers però amb el temps tonto que va fer, vem desistir.

Fem una primera parada a Montserrat, al Faraó de baix, on provem tres vies:

Killdafly, 6a+. La munta el Xavi per escalfar i jo l'encadeno amb les cintes posades. Boníssima! Amb uns passets al principi, bons forats al mig i uns passets a la placa final. Surt a la primera no sense els meus dubtes al principi i un "ara no caiguis!" mental arribant a la reunió ;D

El Xavi es posa amb el Sr Pivot, 6c+ i se la deixa a punt amb un parell de parades.

Sestao 0 Barakaldo 6, 6b. M'hi poso per sota i les marques de magnesi em tiren cap a la roca vermellosa. A la 3ra xapa em penjo i és que m'he desviat massa a la dreta, m'ho miro i veig que va més per l'esquerra. Tot i així passo de seguir amunt, que es fa fosc i en Xavi té opcions per encadenar. La desmonto destrepant i azerant a la inversa. Hi tornaré.

Abans de marxar, el Xavi aconsegueix encadenar la via mig a les fosques. Anem a sopar al Bruc, veiem el Barça i cap a Cervera. El nostre camp base dels propers dos dies.

Agost lesionat

2009-09-08T11:17:00.005+02:00

El 20 de Juliol vaig lesionar-me les vaines del tendó peroné curt. He estat gairebé parat fins ara farà una setmana. Durant aquest temps he fet poquissima cosa... anem a passar llista:

Subirats (29 de Juliol):
M'hi acosto amb dos companys de feina, els hi munto la Pili. Un V del sector Toro que el millor que té és la placa final. No se n'acaben de sortir del tot bé així que baixem dificultat i els hi munto la Com tu vulguis, IV+, equipant-me-la amb tascons i àliens.

Marxo del sector, de nit, content per haver portat al Roque i al Monty a escalar, però amb el turmell bastant infladot, i és que m'he anat notant alguna fiblada mentre escalava.

Monty i Roque

Sadernes (24 d'Agost):
Torno a escalar després de gairebé un mes de parón...
Hi ha l'Aleix, l'Oriol i l'Ane a Sadernes, així que ens hi acostem amb l'Alba per escalar amb ells, o si més no, intentar-ho.

Per començar, l'Oriol es baralla amb un 7b de la Panxa del Bisbe però no li acaba sortint, seguim fins al Pont d'en Valentí i l'Oriol li torna a fer un tiento a un altre 7b que l'acaba deixant al dente. Per part de l'Aleix, l'Ane, l'Alba i jo, ens posem amb una via curteta però atlètica del final del sector: Bitxitu, 6a. A les noies els hi costa però l'Ane quasi se la treu de primera i l'Alba fa un bon intent en top-rope. L'Aleix l'encadena a vista i jo al flash (una mica inflat de braços). Bé... sembla que després d'un mes encara me'n recordo d'escalar!
Acabem la tarda a l'Aventura, on provo per sota L'aventura, 6b+. L'Ane la munta i l'Aleix se la treu al 2n intent. Molt bé!
En el meu cas, baixo a mitja via perquè em noto unes fiblades al turmell. La via és bona, caldrà tornar-hi!

Castell s'espasa (foto d'arxiu)

7ena setmana d'afternoon sessions

2009-07-24T17:42:00.002+02:00

Dilluns quedo amb en Pär, un suec afincat a Barcelona amb qui he contactat mitjançant el 8a.nu (estic massa fanàtic de Sant Llorenç i controlo totes les ascensions! xD).

Pujem als Diedres on tinc un parell d'objectius: Alcàntara-Molina i Orgasmatrón. 6b i 6b+ respectivament.

Camuflage, 6a+. Escalfem amb una de les bones del sector. En Pär (Pere, en suec) l'encadena a vista i jo encadeno al seu darrera.

Ens animem a veure què tal amb el projecte menys ambiciós del dia (com a mínim pel que fa al grau).

Alcántara-Molina, 6b. Inici en diedre fàcil fins a una repisa. Allà ve un pas dur amb un aleje amb mala caiguda sobre la repisa. Sortint del pas dur em lio i me'n vaig a la dreta en comptes de cap a l'esquerra, intento desfer el meu error i destrepant sento un CREC al turmell dret, a l'intentar apoyar-lo em fa mal i em deixo caure. En Pär, que l'ha muntat abans que jo, al baixar jo aprofita per fer-la del tirón anant en top-rope el tram del xapatge perillós. Jo, cazurro de mi, li vull fer un top-rope però acabo tibant més de la corda que escalant. Igualment, em serveix per controlar algun canto i seqüència per a la propera vegada.

Sembla que tinc el tendó del peroné que se m'ha mogut i depèn del moviment em fa mal.

Encara hi ha llum així que li proposo una vieta curta però ben trobada de la sardineta de dalt, que ens ve de camí cap al cotxe:

Xapada contínua, 6a+. Té un pas a bloc, difícil a vista, al principi. La poca llum que hi havia no ajudava i en Pär s'ha de penjar. Un cop vist el canto ja fa la via fins dalt.

Dimarts reposo i em dedico a fer gestions amb la meva companyia de mòbil.

Dimecres, fanàtic de mi, al plegar de la feina torno a quedar amb en Pär i pujem al Gruyère. Allà per sota de 6c només em queden la Nada por aquí i la Ganyon.

Nada por aquí, 6a+. S'hi posa en Pär però no ho veu clar... jo ho provo però és una escalada tècnica a la part de baix i el peu em fa mal. Acabo desmuntant les tres cintes que teniem posades en A0.
Ganyon, 6b+. La setmana passada en 2 top-ropes la vaig controlar i al 3r top-rope vaig encadenar. És una via vertical amb bons peus on s'ha de tibar més de canto que no pas fer posturetes. Encadeno posant cintes i en Pär l'encadena darrera meu sense despentinar-se :D

Amb aquesta via feta jo ja em planto, volia fer-la ara que la tenia fresca (fins hi tot m'havia dibuixat la seqüència de cantos en un paper...) i no deixar-la en l'oblit. Abans de marxar en Pär intenta la Performance però es baixa a mitja via. Massa desplomada per ell.
En Xavi monta la Parèntesi anant a la R de la Fes-te'n un fes-t'ho. En Pär la desmonta, quasi a les fosques, en top-rope. I amb això donem el dia per finiquitat.

Bé, poc a poc els projectes van sortint! Ara a reposar el peu i a veure si la setmana vinent estic més recuperat :)

6ena setmana d'afternoon sessions

2009-07-17T19:50:00.004+02:00

Aquesta setmana la començo amb el dijous passat. Amb el Marc vam anar al Diafragma de Sant Llorenç un dia molt boirós i humit. Allà hi havia el Xavi F. amb un company, repassant les vies de la banda dreta.

Nosaltres ens vem quedar una mica més a l'esquerra

Llepòlia, 6b. El Marc la fa per escalfar i jo li faig un tiento a vista i no surt. De fet, vaig escalar fatal i amb males vibracions. Al baixar, si li hagués fet un 2n intent l'hagués pogut encadenar però tenia un mal rotllo a dins i vaig decidir no escalar més. A part, queien gotes... bufff nose, no tenia el dia.

Ens movem una mica més a l'esquerra a intentar una via que pel què sabem, encara no estava encadenada:

Madam Chatarrilla, 7a. Al primer intent, el Marc fa un petit saque i se la va controlant i quedant amb els passos. Al 2n intent no perdona i s'emporta la 1ra ascensió de la via, proposant-la de 7a. A veure si es repeteix i el grau es va consensuant :)

---

Dilluns d'aquesta setmana, ara si, vaig estar pel Gruyère de Sant Llorenç. La intenció era provar, a vista, una via que encara no havia provat d'allà.

Quan farem grau?, 6b. La començo prou bé però arribo al pas dur i a la que pujo peus per posar la cinta, el bidit se'm fa dolent i no ho veig clar... Ho torno a intentar i em passa el mateix, torno a baixar i li demano al Marc si em pot posar la cinta, que amb la cinta posada ho veig més clar. Al 3r intent ja puc xapar-la i arribo a la cadena sense més problemes :)

El Marc s'ha anat barallant amb la Rèquiem, 7a. Però es queda amb la R a la cara i no la pot xapar, quina putada!
A més, aquella tarda som testimonis d'un rescat del GRAE al Gruyère. Un noi ha tingut una caiguda descontrolada i ha caigut de cap per avall, colpejant-se el genoll fent-se un tall, i no podia caminar. Des de la meva opinió, no calia mobilitzar un helicòpter. Pujant un cotxe i fent venir dos persones amb una camilla n'hi havia prou, o anant a peu coix ajudat dels seus 2 amics.
Això va fer-me reflexionar...

---

Dimecres amb el Marc i el David anem al Prohibitivo de Montserrat, per variar de Santllors. Jo arribo més tard que ells i em tenen el que seria el meu projecte del dia muntat.

Riss, 6b+. Començo fent-li un top-rope, per escalfar i veure si és viable o no... Arribat al bombo flipo amb colors, em penjo a cada pas i em costa molt treure la bona seqüència. Li faig un 2n top-rope controlant molt més bé però caic en un dinàmic en el bombo, això fa que al baixar estigui més tranquil i decideixi treure la corda. Al 3r intent i ja anant per sota encadeno! Buaaa! Que content! :D

Entre pegue i pegue, el David es baralla i encadena la X, 7c. I el Marc s'ha estat barallant i de poc encadena la Diagonal de la X, 6c+/7a.

---

Dijous sant tornem-hi al Gruyère on em trobo amb el Marcel i el Marc, que ja fa rato que hi són. Busco gent i em trobo al Tranki al Silenci. Quan acaba el seu pegue a la Zigger-Zagger em ve a assegurar al meu projecte del dia:

Ganyon, 6b+. La monta l'Oriol descalç de xapa a xapa. Jo li faig fins a 3 top-ropes en tota la tarda. El primer em serveix per enrecordar-me de lo durs que eren els passos de baix, el segon per memoritzar bé la seqüència intermitja i veure clar la sortida roma fins la R. Finalment al 3r, encadeno amb la corda per dalt. El proper dia cal posar-li el punt vermell!

Actualitzacions de santllors.com

2009-07-08T12:06:00.003+02:00

El dijous 14 de Maig vam innagurar la web d'escalada a Sant Llorenç del Munt (Santllors pels amics).

Gairebé no han passat 2 mesos i la guia impresa que es pot comprar als establiments col·laboradors ja s'ha quedat antiquada (ja farem la versió 2 quan ens en demanin més). D'aquesta manera, hem creat una petita pàgina d'actualitzacions de la guia impresa. Si llegiu els texts, podreu trobar un enllaç a aquesta pàgina dins del fòrum. Actualitzeu-vos-la si voleu ;)

A través del fòrum i d'e-mails privats, també hem pogut anar actualitzant i corregint molta informació. Gràcies a tots pel vostre feedback!

Aprofito també per comentar que cada mes intentem afegir ressenyes de nous sectors. Al juny vam innagurar la zona de l'Obac amb la ressenya de la Placa Sibarit. Aquest mes l'actualització serà... estigueu a l'aguait ;)

Cada cop veig més clar que ha estat tot un encert el format escollit per a fer la guia! Què us ha semblat a vosaltres?

5a setmana d'afternoon sessions

2009-07-02T01:30:00.002+02:00

Diumenge 28 de Juny, després de tenir a l'Aleix pasturant per la Soleia durant 4h, vaig arribar (és el que tenen els mals entesos i els dinars de sant Pere :P). Vam decidir començar per una de les vies pioneres de Sant Llorenç. Tant pionera que fins hi tot hi era abans de que la Paret Gran tingués la primera via!

Al sector dels Diedres, hi ha una placa amb les primeres vies i els primers V+ de Sant Llorenç: la Tot seguit, la Quercus, la Wassdiplastik i la Perleskletxa. Les dues primeres les va re-equipar el Marcel fa un any i les altres dues el Fernando, amb químics, fa més anys. Val a dir que aquestes vies van ser desequipades pels seus aperturistes/equipadors en senyal de protesta pel primer artícle que va sortir de Sant Llorenç a la Desnivel i així van quedar fins que ara mateix, en podem tornar a disfrutar de les 4 vies.

Allà vam fer només el V+ clàssic:

Quercus, V+. Té canto però cal tibar fort, bloquejar fort, fer passos llargs i trobar els peus (que costa bastant, ja que són forats i quan mires avall no els veus!). L'Aleix va posar-s'hi de primer i va patir lo seu. Per ser V+ (ejem..) no regalen res! Jo vaig aprofitar-me d'escalar-la al flash i amb les cintes posades i va sortir al primer intent, no exempt de patiment!

Aquesta via ens va deixar ben tous, així que passant de fer les vies veïnes que teniem en ment, Camuflage, Hamburgueses de colors, Alcántara-Molina, Orgasmatrón... , i vam seguir fins al Gruyère. Allà la familia Burgada-Cura va veure en directe un a-vista a càrrec de l'Aleix i l'escalador més lent del món (el menda!). Mentres jo estava a la meva via del pal "ara faig el pas, ara no el faig, ara m'ho miro, ara m'ho penso..." les seves dues filles van tenir temps d'encadenar l'Hemisferi Nord! Caldrà millorar la meva ultra velòcitat escalatoril!!!

Ella es así, 6b. Per fi surt! I mira que no m'ho esperava ja que el mètode del Marcel no m'anava bé i el mètode del Marc, Dani i Aleix, pensava que tampoc però aquest cop va funcionar! Animat per tota la tropa quan jo ja m'anava a penjar, vaig acabar pujant peus, aguantant-me d'una punxeta amb el pellèju de la tercera falange del dit i amunt! Vaig patir una mica per no caure als roms de dalt, no fos cas que no tornés a sonar la flauta! ;P

L'Aleix té ganes de més tralla i a mi m'entra el bajón post-encadene de projecte.

Parèntesi, 6c. L'Aleix la munta amb alguna parada però el desplom final el tomba i baixa de l'últim químic. Jo ja m'hi poso en top-rope i amb la canya penjant de l'arnés per xapar la R. La part de la placa pot sortir amb algun intent més seriós però la part final, anant pel recte, la veig molt dura! Potser per l'escaqueig de la fisura si que podria sortir-me... però llavors ja no serà 6c, no? ;)

Avui, 1 de Juliol, m'acosto a la Sardineta de Baix a l'acabar de treballar. Hi ha el Serra amb el Javi i el Xavi amb un company seu de Sabadell, un altre Marc :P
A l'hora que arribo el Serra i el Javi ja han fet feina a la Sardineta de Dalt i ara es barallen amb la Blackout i la Entrada directa, en canvi el Xavi i el Marc només han fet la Cazo Grande.

Entre els meus projectes d'avui hi havia o anar a per la Blackout o a per la Yankee i la Mirage. L'elecció és clara tinguent-la muntada ;) Abans de posar-m'hi, demano al Xavi si em pot assegurar a un V+ bastant bo, que a mi ja m'escalfa.

Usimàndries, V+. Placa vertical amb bons cantos amb un passet de tibar-li per sortir del podrit. La faig més suelto que l'última vegada (per la trobada blogger a St Llorenç, diria!)

Un cop feta aquesta, vaig a assegurar al Javi que està provant l'Entrada directa a la Blackout en top-rope. Quan acaba, resulta que ha de marxar, les cintes són seves i només porta 4 cintes del Serra, en deixa dues a la reunió i les altres a les primeres dues xapes. Bé.. millor això que res.

Al primer intent ja m'he de pillar de la 2na cinta per xapar-la. Ai que patirem! Trec la meva sequència per fer aquest pas (dinàmic a canto bo i xapar la 2na un cop passada) i segueixo amunt per canto bo fins a una placa més fina, xapo i em torno a penjar per mirar-m'ho, segueixo amunt. Arribo a la part final i em costa molt decidir-me ja que s'acaba tot el canto bo i venen uns passets de còdols petits fins que et pots posar dret a una vira horitzontal i d'allà ja és fàcil fins la R. Al baixar repasso alguna seqüencia en top-rope, recordo cantos de mà, recordo peus i asseguro al Serra a la Entrada Directa. Abans l'ha encadenat al primer intent en top-rope i aquest cop no falla posant-li el punt vermell. Felicitats bou!

Finalment arriba l'hora de la veritat...

Blackout, 6b. Entrada de canto petit i passos a bloc seguida per una part de continuïtat sobre bon canto. Sobre una placa més tècnica hi ha un bon repòs que et permet afrontar els últims passos finets més fresc. Amb totes les cintes posades i les seqüències ben memoritzades encadeno, sorprenentment amb bastanta més facilitat de la que m'esperava! Un altre projecte aconseguit! :D

I amb aquestes, cap als cotxes i tot xerrant se'ns han fet les 22h45! Com allarga el dia! :D

Seguiment de blogs: www.blogsdeescalada.com

2009-06-30T15:03:00.005+02:00

Vull fer-vos coneixedors de la web que s'ha currat el Marc (a manija!). És una mena de blogtículos però tot automatitzat, amb blogs més propers i d'altres més llunyans. Espero que s'ho acabi de currar i hi posi secció internacional ;) Ale bou, ja tens feina!!!

Si veieu que el vostre blog no hi és, no dubteu a enviar un e-mail a blogsdeescalada@gmail.com

4a setmana d'afternoon sessions

2009-06-23T12:06:00.006+02:00

La setmana passada vaig estar encostipat, i al arribar de treballar només tenia forçes per estirar-me al llit o al sofà. No va ser fins el dijous que em vaig notar millor, però amb el Marc teniem poc temps. Els dos haviem sortit tard de la feina i no quedava massa llum, així que vem optar per fer una via que no haviem fet cap dels dos, a la paret Oest del Cap de Mort

El Cap de Mort

Matiné, 50m, 6b (V/A0 obl). La via està situada entre la Box i la Camel. De moment és fàcil de situar, ja que és la única amb parabolts (repeteixo, de moment). Està dividida en 3 llargs que es poden fer en 2, com vam fer nosaltres (L1 i L2 empalmables), o en 1 fins hi tot!

L1, 6a. Puja per una placa típica de la zona (fang premsat amb bastants còdols), s'escala prou bé i les xapes estan a prop (com a tota la via). La R està al peu d'un petit sostret.

L2, 6b. Aquí ja comença la roca bona. Es surt del sostret per un petit diedre que hi ha a l'esquerra i venen uns passos de presa grossa, però roma, en un tram molt vertical que sembla que tira una mica enrera. Passat aquest camp de patates que es pot superar en A0 tranquilament (és el que vaig fer jo), ve una excursió de III+ fins la R2, que està en una bona repisa.

L3, V+. Surts de la repisa per roca boníssima, hi ha un passet que costa més que els altres però la proximitat de les xapes no ens fa patir. S'arriba al cim facilment i fem la R3 en dos parabolts al terra.

Maquíssima la posta de sol darrera de Montserrat des del cim de la paret del Cap de Mort amb la part menys urbanitzada de Matadepera als peus, quasi tot verd des d'allà fins l'Obac. Bones sensacions :)

Per baixar hi ha dues opcions. Es poden fer dos ràppels, de la R3 a la R1 i d'allà al terra, o baixar a peu per la canal de les Gaites. Nosaltres vam optar per aquesta possibilitat que tot i ser més llarga, ens va permetre allargar una mica més la tarda passant sota les parets de la primera cinglera de la Mola.

Com a combinació interessant de la zona, recomano escalar el burret per la Ja-Ro i després la Matiné a la paret Oest del Cap de Mort. Queden un total d'uns 120m escalats amb un grau obligat de V/A0 i ben assegurades totes amb parabolts.
Al baixar, es pot completar la jornada fent esportiva a les Gaites i et queda un dia d'escalada autèntica Santllorençina ;)

Aquesta setmana, com que té pinta que no escali massa per Santllors, afegeixo els rotpunkts d'ahir al Diafragma amb el Marc.

Via kk, 6a. Entrada per cantos molt bons fins a una repisa a la meitat de la via que marca un altre tipus d'escalada molt més fina i tècnica que ens posarà la nostra tècnica de peus a prova. Cal superar la reunió per xapar-la comodament ;) Aquesta via la tenia atravessada des de feia 2 o 3 anys! No m'havia sortit mai i diria que la vaig fer pel lloc més difícil, vaig estar a punt d'anar avall un parell de cops. Sóc un desoptimitzador!

Los 5 contra el calvo, 6b. Surt al flash gracies un flash-amic del Marc que s'ho va currar molt tant cantant-me algun que altre canto com donant-me ànims quan estava més crític. VIOTE del Marcel i el Jordi! Cal apretar-li al flanqueig per disfrutar després de la placa. Les assegurances estan a lloc, no allunyen encara que ho sembli ;)

I anar fent!!!! :)
Totes les ressenyes les podreu trobar a www.santllors.com

Terra de dinosaures a la Bucòlica

2009-06-18T09:00:00.003+02:00

El diumenge del pont de l'1 de Maig no pintava bé per fer més l'alpinettis i ens va motivar més anar-nos-en a fer roca. Des de la Cerdanya baixem fins l'Alt Urgell. Fem una parada obligada als Embotits Ubach d'Organyà (llonganissa de muntnya SEMPRE!) i ens n'anem cap a la Paret Bucòlica. En Marcel i la Núria es vàren posar al Bàlsam del Tigre i el meu mestre i jo a la Terra de Dinosaures (ressenya)

Començo jo, pertant em toquen els llargs imparells:

L1, V. Placa amb un passet una mica fi a la que es posa vertical. Arribant a la reunió prefereixo assegurar el tiro i poso l'àlien groc. Aquella R és potser la més incòmode de tota la via.

Arribant a la R1

L2, 6a. Alguns el coten de V+ i d'altres de 6a. Per mi 6a dur. Malgrat arribo bé als cantos, les vires horitzontals són massa poca cosa per les meves falanges hiperlàxes i em costa bastant superar el tramet de placa de després del sostre.

En Dani encadenant a l'orsai el L2 i en Marcel arribant a la R1 del Bàlsam.

L3, V+. Surt per un tram verticalillu i ben assegurat fins que va perdent inclinació i arriba a una repisa intermitja a la paret. Allà la lio i faig R a la de la Olaya, triangulant un alien groc amb l'spit que hi ha. El Dani ho soluciona ràpid fent un canvi de R a la bona, que no havia vist al pujar :S

L4, V+. Comença vertical amb cantos laterals i bons peus, es va fent fins que s'arriba a la reunió on uns passos més llargs i més aeris ens faràn tibar una mica més. Per mi bastant més senzills que el L2.

En Dani a la placa del L4

L5, V+. La sortida de la reunió és fineta i cal anar bé de peus. Hi ha dos o tres cantos bons trencats (segueixen sent bons però no tant). Després ja tomba i per terreny una mica descompost i herbós s'arriba a un gran arbre al final de la paret on farem la última reunió.

No ens van donar entrepà de nocilla!!!

Bona via i bona companyia! :)

Pringada al pont de l'1 de Maig

2009-06-17T09:00:00.001+02:00

Què va passar el pont de l'1 de Maig?
Amb la idea d'anar a la Punta de la Vinyola, a Puymorens. Ens trobem una bona colla a casa d'en Rafa.
Amb en Dani pujem el divendres cap a mitja tarda, ja que auguraven mala méteo per fer algo de bo aquell dia. D'aquesta manera vaig poder anar a fer coses que feia temps que no feia, com ara un dinar-barbacoa amb els amics no-escaladors :)
A la tarda de divendres, el mono ja m'estava menjant per dins de no fer res amb el bon dia que estava fent i així que el David, la Laura i jo ens en vem anar a matar el cuc a Targassone.
Vem estar pel sector Themis i vem fer uns quants blocs entre 4b i 5c. Els 6a's que vaig provar no els vaig ni olorar.

Blocamés, PGB, blocamés!

El Cadí al vespre i el gran sopar!

A l'endemà ens aixequem a les 3 del matí, horari alpino. Esmorzem i enfilem cap a la Vinyola. Abans d'arribar a l'aparcament ja tenim el marrón a sobre i un xiri-miri torracollons que ens va donant pel sac. Decidim canviar de plans i anar cap al circ de Cambra d'Ase.
Som: l'Ester, la Núria, el Marcel, el Nacho, el Dani i servidor. Quasi tots amb skis menys la Núria que vaig deduïr que va veure clar que ha d'aprendre a skiar urgentment :P

En Marcel, l'Ester i la Núria

Al arribar als corredors ens vam quedar flipats amb la de neu que hi havia, comentaven els companys que no havien vist el Vermicelle mai així!

Nacho, Dani i el circ.

De fet, tanta neu ens va acabar de destrempar, pq veniem amb la intenció de fer vies amb neu dura i roca, no rampes de neu on pujariem fent-hi esgranons, així que decidim anar cap a casa a dormir una estona i a veure que fem a la tarda. Déu n'hi do amb la baixada, la quantitat de neu nova caiguda ens va putejar una mica a tots fent-nos-en anar a terra més vegades de les que haguéssim volgut.

A la tarda jo hagués anat a fer algo de roca però la gent està mandrosa. Finalment ens n'anem la Núria, el Marcel, el Martí i jo cap a Targassone altre cop, aquest cop al sector Deux Payenes. Fem algun bloc entre 4b i 5b i cap a cal Rafa i la Bego, que ja es fa fosc!

3ra setmana d'afternoon sessions

2009-06-16T19:37:00.000+02:00

El dijous 4 de Juny cau al primer intent del dia (el 2n en total) la Blanca Setmana Santa (6b) a la part central del Diafragma. Hi havia fet un top-rope fà un parell d'estius, així que sense opcions al a vista ni al flash, el Marc em posa les cintes, em canta els passos i al primer intent del dia surt!

El divendres 5 acompanyo al Marc a provar l'Esquirol (7b) (fins la R intermitja de la No hagas bromas) a les Agonies. Aprofito i li faig un top-rope a la famosa No hagas bromas i diria que en lliure em van sortir 2 o 3 passos. No sé escalar en desploms! :S al Marc li va de poc i cau a l'última xapa de l'Esquirol fins la R intermitja... ja està més aprop bou!

Al Diafragma altre cop, el dilluns 8 de Juny vaig encadenar la Batvia dreta (6b) al 2n intent del dia (3r en total). Aquest primer intent va ser amb el Mohawk fa 3 o 4 anys, quan ens vam conèixer, i en top-rope, clar. Aquell dia el Marc de poc no s'emporta la primera ascensió (coneguda) de la Tibant lo braç. Té pinta a 7b bloquero... Seguirem informant!

El dimecres 10 de Juny, ens acostem a la Placa Sibarit amb el Marc i el Xavi. Anem a provar una via que n'hem tingut constància de la seva existència ara fa poc. Està situada uns 50m a l'esquerra de la Solitude. Resulta ser un 6a+ rarot, equipat amb spits, que supera un parell de panxetes. El pas està concentrat a la primera. No encadeno, el pas em fa pols els dits i prefereixo reservar-me així que em baixo a mitja via. El Marc i el Xavi encadenen sense problemes.
Algú té info d'aquesta via? Nom? Equipador/s?
Tornem a la zona principal i després de que el Xavi encadeni a vista la Barco de locos (6a+), m'hi poso de primer (per primer cop, sempre l'havia fet en top) i encadeno bastant al límit. Patint molt als passos nyaposos de mitja via, i costant-me mil trobar el canto bo de sortida a la R (la poca llum ajudava, sinó que li diguin el Marc que l'ha hagut de desmontar a les fosques!)

Seguirem informant!

El celler de les monges

2009-06-12T00:50:00.001+02:00

El cap de setmana del 23 i 24 de maig es presenta dividit en un dia que no toca escalar i un dia que sí que toca.
Mentre esperem ansiosos el diumenge, l'Ester, l'Alba, el Marc i jo ens n'anem a celebrar l'aniversari de l'Alba fent un arròs amb llobregant i una degustació de postres a la Fonda Caner de Begur. La relació qualitat-preu és excel·lent i el tracte millor.

Bo-nís-sim!

A la tarda fem un vol per Calella per acabar de païr l'arròs i és que ens hem atipat de mala manera. Ufff que bo que estava! Aprofitem per ultimar detalls i trucades amb l'Ivan. A l'endemà anirem al Celler de les monges, a Sadernes.

Arribem a quarts de quinze per variar i hi ha un grup força nombrós que té ocupades quasi totes les vies del sector, a excepció dels cinquens de l'esquerra. A mi em va perfecte així aprofito per escalfar.

Kalimotxo, V. Inici lletjot però la via va guanyant a mesura que enfiles més amunt. Arribo al pas clau i no veig com resoldre'l. Ho provo per la dreta, per l'esquerra... no hi ha manera. Així que desisteixo i baixo. Quin començament!

Asseguro al Marc i l'encadena. Els nois ja han anat plegant del sector i el Marc té ganes de provar algo més dur així que després de pillar a la Tempranillo (7a), es posa a la Reserva Garrotxina (6c) i li surt amb una parada.
Amb aquestes arriba l'Ivan amb la Carol i la Txell. Ja hi som tots!

Després de que l'Ivan escalfi una mica, em deixa montada la via de més a la dreta.

Vi Blanc, 6a+. És la única via del sector que ja havia provat en anterioritat. Arribo bé fins a la última xapa però el pas per arribar a la R el trobo duríssim, no ho veig clar i baixo.

Pfff.. no podria haver anat pitjor! Amb ganes de fer-ho millor torno a començar: Torno a la Kalimotxo i aquest cop encadeno! Bé.. això ja està millor! Envalentonat, torno a la Vi Blanc i torno a encadenar (bastant in-extremis). Ol·lé! Ja ho tenim això!

Mentrestant, també he estat assegurant al Marc a la Vi Blanc que encadena a vista i a la Reserva Garrotxina que encadena al 2n intent. Perfecte bou! També prova la Vi negre (6b) però cau arribant a la R. Llàstima!

La Vi Negre menjant-se l'Ivan

Reposem una estona i ens atrau una línia:

Most, 6b. El Marc torna a encadenar a vista i aquest cop encadeno al flash. Sembla que ja he agafat carrerilla! La línia és boníssima però els cantos són bastant llefiscosos. No deixa de ser una bona via on cal posar-s'hi bé.

Aquesta última, fins hi tot l'Alba la prova en top-rope! I no ho fà gens malament, un parell de parades i arriba a la cadena.

Abans de marxar, aprofito que encara hi ha un 6c muntat i el provo en top-rope.

Reserva Garrotxina, 6c. A la meitat m'he de penjar a descansar. És un tipus de via que se'm dona bé, però encara em falta pila i més força de dits per encadenar-la ;) Baixò amb un bon regust de boca ja que no m'ha calgut fer cap A0.

L'Ivan encadenant-la al 2n intent

I aquí s'acaba el finde d'activitat roquera. Com sempre, som els últims de marxar del sector. Arribem al pàrking que ja és fosc i només hi queden els nostres cotxes :)

PD: Ni una sola foto ben enfocada!

Estrena a la Nord de Montserrat

2009-06-10T00:00:00.002+02:00

El dia: 30 de maig. El company: el Marsi. La paret: la Miranda de Santa Cecilia. La via: la STAE. (ressenya1, ressenya2)

Miranda de Santa Cecília

Semblava difícil trobar company per aquell cap de setmana, ja que era dels desafortunats que el dilluns treballaven. La meva idea principal era anar a la Dent d'en Rosell però no vaig trobar parella de ball, així que l'únic que em volia acompanyar a fer algo era el Marsi amb la condició d'estar a les 15h a Manresa. La via ja la va mig-triar ell, i a mi em va anar perfecte, pq havia vist la piada al blog del Gatsaule, al del Xavi Díez i al del Joan Asín i es veia d'aquelles vies de disfrutar sense patir massa i realment la via em va sorprendre gratament i va agradar-me moltíssim!

Ens trobem a les 9h al pàrquing de Santa Cecília i començem a perdre temps: van arribant noies a unes proves d'accés al curs de tecnificació per dones i el Marsi coneix a tot Déu, també als monitors, en Pep Climent i en Ferran Caranorte. Entre pitos i flautes aqui perdem 30mins ben bons.

La segona pèrdua de temps està en l'aproximació. Jo m'havia llegit una bona piada al fòrum de la FEEC que indicava com arribar sense problemes. Tot i que ell havia fet El vianant a la mateixa paret, ens liem i acabem pujant per una canal fins que la vegetació i la roca ens barren el pas. Reculem i trobem la fita que no haviem vist. D'allà a peu de via ens resta una aproximació una mica selvàtica. Es nota que no es repeteixen gaire aquests itineraris.

Arribats a peu de via el Marsi enceta el primer llarg, ara retro-equipat. A la primera fisura hi queda un pitó i s'hi han afegit 2 parabolts. La supera en artificial amb l'àlien vermell i el camalot del 0,75. Després la dificultat baixa i l'escalada a base de matoll-tracció puja. Cada buril ha estat substituït per un parabolt (encara hi queden els burils) i a la reunió hi ha dos parabolts amb anella.

El començament de la via

El segon llarg (un llarg de 5 estrelles) em toca a mi, i tot i escalar amb molta lentitud acabo arribant a la R equipant aquell diedre fisurat a base de tots els friends grossos que dúiem (hagués molat dur el 2 repetit), un tac de fusta podridot sense cordino, un pont de roca i un àlien. Hi ha un parabolt al principi, per evitar el factor-2 i un parabolt al final abans d'arribar a la R2; molt còmode, amb anelles i amb molt bones vistes.

Espectacularment bo!

El tercer llarg surt cap a l'esquerra per pujar per unes plaques de IV equipades amb 3 bolts. El Marsi segueix amunt empalmant amb el L4, una placa molt bona de V equipada amb burils, dobles burils i 2 o 3 parabolts intercalats.
El L5 consisteix en una rampa de III i un pas de V (a bloc). En Gatsaule va dir que era fàcil pels alts... jo el vaig solventar amb un A0. Potser va dir-ho per això ;)

Jo arribant a la reunió i en Marsi encadenant el pas!

A partir de la R5 ve la tonyina de la via. El sisè llarg va per una placa de roca blanquinosa típica de la cara nord, fisurada de dalt abaix, equipada amb algun pitó, burils, un tac i un parell de parabolts. Amb els friends que dúiem, en Marsi va poder protegir bé algun pas intermig i a sobre va encadenar a vista. Jo vaig fer festival d'A0 i tot i així algun pas com el d'enfilar-te a la primera repisa va costar-me bastant :S

El llarg amb més duresa

La R6 es fa en un parabolt, un pont de roca i algun buril, però el Marsi va decidir tirar-li amunt empalmant amb el setè llarg. Que comença per terreny més descompost equipat amb un parell de pitons i segueix per una xemeneia espectacularment bonica. Allà va posar-hi el camalot del 2 ben endins.

En Gaspar sortint de la xemeneia i jo cap a la meitat (la motxilla penjant!)

L'arribada a la comodíssima R7 és espectacular, quines vistes de la nord d'Ecos! Massa vies i massa poc temps! ;(

El vuitè llarg comença amb un pas equilibrista assegurat amb un parabolt i amb tota la timba als peus. La dificultat és decreixent: de V+ molt fi de nyapes assegurat amb 2 o 3 burils més, fins a arribar a un parabolt on la cosa ja tomba i s'arriba caminant a la R8 que el Marsi va fer a un arbre.

Els primers passos del 8è llarg

D'allà ni ens vem reunir, vaig grimpar directe amunt per una mena de canal desequipada (novè llarg), allà vaig llaçar un arbre que fa de R9 i vaig seguir desè llarg amunt per una placa de IV+ amb bona presa i equipada amb un spit fins al cim.

La canal fàcil del L9

Allà podem fer reunió de dos caps de burí sense xapa o arribar-nos a la instal·lació de la ferrata i fer reunió allà. Si així ho fem compte amb les pedres!

El vedell i el bou!

Aqui ja no vam fer com el Mohawk i en Gatsaule (per manca de temps, no de ganes!), i vam començar el llarg descens per la ferrata. No ens va caldre fer cap ràppel però les mans van quedar tocades ;P Al cotxe vam arribar-hi a una hora no-acordada i en Marsi va fer tard a la cita, no es pot tenir tot!

Marsi, va molar tornar a fer cordada junts! Hem de repetir més sovint! (Passa'm les fotosssss! hehe)
Gràcies Gaspar i companya per la paciència. Sorry, sóc un escalador lent :P

Pujant de grau a Solius

2009-06-09T00:00:00.000+02:00

El 10 de Maig pujem a Solius l'Alba, l'Ester, en Marc i jo. L'Ester no havia escalat mai i Solius sempre m'ha semblat un bon lloc perquè la gent aprèngui què és això d'enfilar-se per les parets gaudint d'un bon paissatge.

Peu de via

Començem per l'Agulla Central:

L'Aprofitada, 6a. Tal com diu el nom és una via que agafa la placa d'adherència entre la Tallades encara pud i La caleta per acabar sorint per la fissura de la primera. Té un pas d'equilibrista a mitja via que si no l'escaquejes cal anar al tanto. Surt a vista posant cintes.

Sortint per l'estètica Tallades

El puto avi, 6b+. El Marc l'encadena a vista posant cintes, jo m'enveno els dits de la mà esquerra amb esparadrap i al primer intent encadeno, no pas sense patir un cop agafat el canto salvador! Quina il·lusió! Solius és el meu talismà, sempre pujo de grau allà :D

Ja no se m'escapa!

Amb aquestes dues vies fetes i la moral pels núvols ens n'anem al cantó oposat de l'Agulla Central d'on érem. Allà hi ha dues vies de IV i IV+ del Padrino. Més esglaonades i amb més canto que la resta de vies.
Allà l'Ester s'estrena fent en top-rope la Mitilus edulis soliuencis (la de l'esquerra). L'Alba la repeteix i aprofita al baixar per fer la veïna Postgarnatxa 26F (la de la dreta).
A l'esquerra d'aquestes, el Padrino n'ha obert una altra anomenada Cloïsa de la Lluïsa. Un III+/IV per acabar d'arrodonir aquest sub-sector d'iniciació que també comptava amb unes vies del Pere.

Ester a la Mitilus

Amb el Marc tenim ganes de provar alguna coseta més picantona i acabem anant a la cara Nord-est de Roca Ponça, on hi ha una de les millors vies de Solius:

Flames de pedra, 6c+/7a. Ens hi posem pensant que era un 6c a seques. El Marc li fa dos intents però no surt. Jo amb un top-rope en tinc prou i em surt fins al pas d'abans d'empotrar el genoll. El pas de sortir de l'empotrament també té el seu què i he de sortir amb A0, però a excepció d'aquesta secció, la resta surt prou bé. Ai que tindré un projecte... :P

Es pot espatarrar un més?

Primera setmana de Juny afternoon sessions 1

2009-06-03T22:24:00.005+02:00

El dimarts 2 de Juny, quedem amb el Marc i el mestre-i-mentor (aka Mimo) per anar a fer totxo. Sembla que en Dani vol seguir exemple d'altres companys que fent friki han progressat a la tàpia... hehehe

Sent imparells donarà per fer poca cosa, potser ens hauria valgut més quedarnos al Diafragma, a la Sardineta o als Diedres, però aprofitem per fer de guies de sectors esportius al Dani i cap al Gruyère, que sempre ve de gust anar-hi.

Punt Vermell, 6a. Bona per escalfar pels no-lolos. Passet dur per sortir del podrit i passet dur per sortir a la rampa roma final. El Dani l'encadena a vista bastant ràpid posant cintes, jo l'encadeno al meu ritme de tortuga i el Marc la desmonta.

Dubtem en quina atacar després, si la Quan farem grau? o la Ella es así. La primera sabem que té lo dur al podrit, la segona és més via. Així que està clara la decisió.

Ella es así, 6b. S'hi torna a posar el Dani primer posant cintes, cau a la sortida de roms del final però acaba pujant. Jo tinc els meus problemes en el mateix punt, em penjo i finalment m'acabo agafant a la següent cinta per xapar. El Marc encadena xiulant.

Comença a fer-se fosc i amb el Xavi del CAU, que havia vingut a passar la tarda escalant amb un company per la Soleia, ens n'anem cap al cotxe amb el frontal. Sempre som els que tanquem la paradeta :P

Dimecres 3 de Juny pujo a les Gaites a trobar-me amb el Mohawk, Jortx i Silver. Han estat fent un bon grapat de vies i embarcant-se per segons llargs innexistents. Ells rai que estan fortíssims!
Al arribar jo, en Jortx i en Silver ja marxaven, i amb en Mohawk ens n'hem anat cap a la cara sud del Cavall Bernat a fer el clàssic. Allà hem escalat la JA-RO amb la entrada a la R0 d'aquesta per la Insoculòrum. D'aquesta manera he repetit la meva primera via dels germans Masó (en aquest cas un germà i el pare Masó).

La combinació de vies deu ser la més llarga del Burret: fa uns 65m repartits en 2 llargs. Ha estat restaurada canviant alguns dels seus vells i deteriorats spits i burils per parabolts però encara en conserva algun jusament en un dels passos durs (romàntic style).

Els llargs han quedat repartits en que jo faria el 1r i el Mohawk el 2n.

Ressenya extreta de www.santllors.com

Pel que fa a dificultat la via no és exposada. Al primer llarg hi trobarem 4 spits a la via dels Masó, que ens faràn pujar molt tranquils. Després s'arriba a un replà on comença la JA-RO, que té un primer pas, per caçar un spit, d'aquells de millor no caure. Tot seguit xapem un parabolt i ve el pas més difícil del 1r llarg, cal anar pujant peus per preses bones fins que ens hem d'estirar per sortir al replà, flanquejar a la dreta per bona presa fins a un parabolt al costat d'un spit (no fer reunió aquí, com jo que m'he confós!) seguir amunt per un diedret amb bona presa, xapar un spit al sortir-ne i flanquejar de nou a dretes fins a la reunió de dos parabolts amb anella en una petita repisa.
El segon llarg surt recte amunt, primer per uns passets de V, en fang premsat, assegurats amb parabolts ben apropet. Algun que altre còdol sobresortit ens ajudarà a pujar amb més tranquilitat. Tot seguit trobem un bombo on haurem de pujar bastant de peus i tibar de bona presa per enfilar-nos-hi, allà començen els 2 o 3 passos de 6a. Un cop superat el bombo, caldrà enfilar-se sobre un bloc de tamany tauleta-de-nit on hi trobarem una possible reunió. Aquí és on hi ha un spit ancestral que m'ha ajudat a tirar-li amunt d'A0 ja que se m'ha trencat l'única presa bona que hi havia, i no he volat perquè tenia el pes sobre el gran bloc, que sinó... El grau ara deu haver pujat una lletra o es deu haver d'escalar una mica més a l'esquerra, pel mig del bloc.
Un cop sobre el bloc, queda un tràmit de IV+ per una zona amb menys podrit i més bona roca fins al cim.

Una via bastant recomanable per fer alguna cosa diferent de la Normal :)

Última setmana de Maig afternoon sessions.

2009-06-01T12:27:00.004+02:00

El dimecres 27 de Maig pujo amb el Marc al Diafragma.
Jo tenia feina a la banda dreta i és que hi ha una via de 5 estrelles del Marcel que val molt la pena fer i l'últim-i-primer cop que vaig provar-la em vaig quedar amb la mel als llavis havent-me de penjar a un pas on em vaig quedar sense pila. Aquest cop va sortir del tirón després que el Marc m'hi deixés les cintes posades:

Die-dròsi, 6a+. Inici pel podrit fàcil, placa amb passos llargs fins agafar el diedre amb canto intermitent, sortida del diedre amb preses romes i final taquicàrdic-equilibrista amb la xapa uns metres sota els peus que no ens deixarà tranquils fins xapar la role. Boníssima Marcel!

Al baixar posem les cintes a una altra via d'ell i una altra perla del Diafragma:

Astènia, 6b+. Inici pel podrit amb 3 cantos picats on calen, no cal fer-se mal abans de començar a escalar! ;) Bastanta pila, bombo, placa de ditets, millor canto a dalt i sortida equilibrista menys expo i més fàcil que l'anterior. Li faig un intent flashejat pel Marc però aquells cantos són massa lesius pels meus lligaments. Abans de marxar li faig un top-rope per anar-me quedant amb els passos però encara està lluny.

Abans de posar-me en aquestes vies potser valdria més la pena provar els altres 6a+ i 6b's que em queden encara per la banda esquerra i central... no cal córrer i tenen una mica més de canto ;)

El divendres 29 de Maig va tocar anar a la Placa Sibarit, també amb el Marc.
Allà els dos hi teniem feina (jo bastanta hehe). Vaig treure'm una via que feia temps que tenia atravessada i sí que l'havia pogut encadenar en top-rope però no de primer i també em vaig endur una sorpresa provant una via que veia impossible per mi.

El vuelo del Dória, 6a+. Cotada de 6b originalment i rebaixada a 6a+ després de les impressions de més escaladors. Una via bastant oposada a l'estil que se'm dona bé, de canto molt petit i bloquera. Després de que el Marc l'encadeni, m'hi poso amb les cintes posades i oh lalà! Rot-punkt patidor! :)

Ara li toca fer els deures al bou i li fa un primer intent al Síndrome de Woltan, té alguna relliscada però tot i així li va bé per muntar-la, recordar passos i cantos i intentar no fallar al 2n intent. Al baixar em deixa el top-rope muntat a la via del costat, que comparteixen reunió:

Mono pestoso, 6b+. De dificultat decreixent amb una entrada tendinítica i molt a bloc, seguida per uns passos verticals amb canto petit, per acabar tombant i baixant en dificultat. El primer intent és un desastre, el picat m'escup cada cop que pujo canyes i no puc agafar bé el bidit. Al segon intent i donant-ho tot, miràcoli! No deixo escapar el picat, puc agafar bé el bidit i d'allà a la reunió surt sense cap més contratemps.

Perquè hem de marxar, que el Marc ja fa tard, que sinó li feia allà mateix el pegue de la mort! :P
Ah, destacar també que el Marc finalment es va treure el Síndrome de Woltan entre els meus dos top-ropes. Enhorabona bou! Jo ni m'aguantava dels cantos! :S

Ogassa revisited

2009-05-27T00:21:00.000+02:00

Ja feia molt de temps que havia visitat l'escola d'Ogassa i tenia moltes ganes de tornar-hi. No va ser fins el diumenge 17 de Maig que no vam fer-hi una segona visita.

Espero a l'Aleix al bar del poble fent una coca-cola i un entrepà de butifarra que em servirà d'esmorzar i de dinar. Més tard, bastant més tard, arribarien l'Ivan i la Carol :P

Arribats al sector, començem per una via fàcil per escalfar.

Les arenes, V. Segons la guia V+ però no li veig el "sup" per enlloc. Molt maca i disfrutona, amb els cantos brillants però francs.

Un cop escalfats, tenim ganes de provar el 6a de més a la dreta però està ocupat, ens mirem el Gran diedre però no fa massa bona pinta i així que ens posem una altra via de la zona.

Via del gat mesquer, 6a. IV+/V tota la via a excepció d'un diedre desplomat i aeri amb passos llargs. L'Aleix l'encadena a vista i jo al darrera, fent el pas d'una manera diferent a ell. Al baixar li comento que no em sembla que sigui un 6a gaire sòlid, però arribem a la conclusió que l'embergadura ajuda.

Ja ha quedat lliure la via que voliem provar, i es que una familia de grimpaires la tenien ocupada ;) Mentrestant, també hem anat comentant la jugada amb uns nois de Vic que li estan apretant a la Pajaro Ryobi.

Els ulls de la Gemma, 6a. Quin viote! L'Aleix se la curra a l'orsai posant cintes i jo me'n torno a aprofitar per encadenar-la al seu darrera. 15m ben bons que començen verticals i van tirant lleugerament enrera, bons cantells i molta continuïtat.

Miro l'hora i quasi toca anar plegant veles ja que m'esperen a La Bisbal... dubto entre anar-me'n amb un bon regust de boca provant un dels V+ que estan provant els Grimpaires o arriscar-me a anar-me'n una mica decebut (o molt content) cap a casa després de provar algo una mica més difícil. Finalment l'Aleix em convenç i em poso amb la última via del dia.

Aprèn a volar, 6a+. Vaig posant cintes i a la que arribo al crux flipo, tinc la xapa sota els peus i no arribo a posar la següent, intento destrepar però em costa. Vaig aguantant de la repisa plana on estic fins que em decideixo a pujar els peus bastant oberts fins que ajudat de la cama esquerra puc aguantar l'equilibri per posar la cinta i xapar. Això m'ha desgastat bastant i a la fissura final les passo putes, i més encara un cop xapat l'últim bolt, on veig que arribar la reunió és difícil de collons! Merda Pere, ara no caiguis!!! Vaig aguantant fins que veig el que seria el meu canto salvador, pujo peus, el trinko i si... és boníssim! Amb un somriure xapo la cadena i baixo ben feliç.

Feta aquesta via toca despedir-me de tots i anar cagant llets cap a La Bisbal, que vaig mitja hora tard! Ogassa m'ha tornat a deixar amb les ganes de tornar-hi, i és que té un estil d'escalada molt agradable i fàcil. I malgrat els cantos estàn bastant sobats, no es nota massa ja que són bons.

Caminant per Sadernes i escalant pel Montgrí

2009-05-21T23:35:00.000+02:00

Fa molts caps de setmana vam fer una sortida de senderisme amb la familia de l'Alba per Sadernes. Vam deixar el cotxe al pàrking de després del càmping i allà vam començar la nostra excursió.

Sadernes és roca i aigua cristalina

Vam anar passant per davant de tots els sectors d'escalada: Castell s'espasa, la cúpula, el pont d'en Valentí... allà vem anar seguint el camí en direcció Sant Aniol d'Aguja, tot molt ben indicat sense (practicament) possibilitat a perdre's.

Moments i paissatges de la sortida.

El paisatge ens va agradar molt i jo vaig recordar que la meva primera ruta de varis dies, estant de colònies, vaig fer-la per allà amb l'esplai quan era petit! Quants records! :_)

Sant Aniol d'Aguja

Arribats a l'ermita de Sant Aniol vem seguir caminant uns minuts més fins al Salt del Brull. Allà, uns barranquistes que disfrutaven de l'abundància d'aigua ens van fer entrar ganes de provar aquest esport de muntanya. Potser més endavant :)

El salt del Brull

Vam estar una estona per allà gaudint del moment i admirant la bellesa del lloc (i unes parets amb unes xorreres brutals!) i vam tornar cap a Sant Aniol on vam dinar i vam estirar-nos una estoneta a prendre el sol.

Becaineta i xorreretes

Després d'una curta becaina, va tocar desfer el camí, aquest cop anant cap al Salt de la Núvia d'on teniem un mirador privilegiat d'una bona part de l'Alta Garrotxa.

Vistes des del camí del salt de la Núvia.
A sota l'Alba pel camí i la meva ombra.

Ja arribant al cotxe no me'n vaig estar de treure el cap a la Cúpula, i veure les vies més dures de Sadernes des de sota. Buf quin desplomarro!

Al wikiloc teniu un track de la sortida.

A l'endemà vam anar a fer una mica d'esportiva amb l'Alba i en Piter (que m'acaba traient les castanyes del foc, com sempre) al Montplà. Ens vam dedicar a repetir vies que ja haviem fet en altres ocasions i acabem el dia gaudint d'una paella a la Gola del Ter, en bona companyia.

Albert al 6a+ i en Pere al V (arxiu)

Cap de setmana light, però també ha estat prou bé ;)

www.santllors.com

2009-05-14T11:15:00.004+02:00

Eps, pels despistats!

AVUI a les 20h al Centre Excursionista de Terrassa
Presentació de la web-guia d'escalades a Sant Llorenç del Munt

US HI ESPERO!

A partir d'avui a la nit, s'obrirà l'accés a la web www.santllors.com on podreu trobar-hi ressenyes de les vies esportives, ressenyes de vies llargues, ressenyes antigues, artícles de revistes que parlen de Sant Llorenç, imatges, videos i molt més!

Mala mar a Montgó

2009-05-13T20:44:00.000+02:00

Com bé va explicar el Mohawk, vam quedar el dissabte 26 d'Abril per anar a escalar a Cala Montgó.

Cala Montgó, ancoratges no-inox / inox /pseudoinox / resines "trencades"...

Primer de tot, dir que amb el poc temps que teniem va ser un fracàs. Jo no m'en recordava ben bé on era el sector i haviem d'estar d'hora a dinar als respectius allotjaments empordanesos.
Ens trobem buscant el sector per sota la torre, el dos anavem perduts. Però al cap de res el trobem i muntem el ràppel per baixar.

Allà ens posem amb la via #8 dels meus croquis, un 6a/+ la única que havia provat l'únic cop que hi havia estat, i em van caldre dos intents per encadenar-la, no com al Mohawk, que se la va treure en menys d'un minut.

A la segona va a la vençuda!

Acte seguit es va posar amb la #9, un suposat 6b que deu ser 6a+ també. Desploma més però els cantos són més vius. Al despenjar-lo veig que em treu les cintes i penso... perquè m'ho fas això Josep?! :_(
I quan m'explica que la R era un químic mig sortit amb la sika rovellada, i un parabolt oxidadíssim... ho entenc i és més, li ho agraeixo!

Malhauradament acabem la visita en aquell mateix moment, ja que la mar s'estava posant molt amenaçadora i les onades anaven a per nosaltres. Tornem a pujar per on hem vingut aprofitant la corda que hem deixat instal·lada pel rappel, recuperem el material que hem deixat a les cadenes des de dalt, ja que ens feia cosa despenjar-nos d'allò i cap a casa falta gent, no sense visitar abans, els bunkers del Cap Trencabraços.

L'aigua invaint el peu de via

Recuperant sensacions a la muntanya gran d'Ullà

2009-05-12T12:07:00.002+02:00

El 19 d'Abril enredo l'Alba per sortir a estirar les cames ja que pel matí el sol aguantarà, en canvi a la tarda vindràn núvols, farà força vent i potser acaben caient quatre gotes.
Agafem el cotxe i ens plantem en 25 minuts, des de La Bisbal, al pàrking de la placa gran a la Muntanya Gran d'Ullà.

Vista de fa un parell d'anys, els arbres morts ja han estat talats

Xino-xano fem l'aproximació fins a peu de via. Ostres... la recordava més curta!
L'Alba em diu que no té ganes d'escalar i que m'assegurarà a totes les vies, però que vagi per feina. Dit i fet:

Records d'un amic, 5c. Continuïtat de bon canto amb algun passet més tècnic entremig. Pilosilla pel seu grau. Encadeno a la primera amb bones sensacions. Al tanto amb un canto que talla.
Gamusí, 5c/6a. Pas difícil al principi que t'agafa fred i la resta és un festival de canto. Aquesta vegada si que encadeno sense problemes, no com el primer cop que vaig provar-la.

Foto d'arxiu amb l'Albert i la Montse escalant aquestes dues vies

Llàstima que aquestes vies es facin poc, hi havia bastanta verdura i sorreta als cantos. Vaig netejar el que vaig poder.

Fetes aquest parell de vies, i donant-me per escalfat, decidim anar a fer les vies de la dreta del tot, que són més curtetes:

La via de tots, 5b. No entrava en els plans però un maillon a la tercera xapa em crida l'atenció, a per ell! Al arribar al maillon ho entenc... a les ressenyes la pinten de IV+/V i aquell pas és bastant recabró. La resta és d'anar-se posant bé i treballar bé de peus, ja que el canto que hi ha no és per tirar cohets. Arribant a la R també té un altre pas tonto (però fàcil). Vaig fent sense estressar-me i encadeno a vista.
María, 6a. Ja l'havia provat en top-rope feia un temps i recordava vagament un moviment dinàmic amb canto... uff em costa però me la trec al primer intent posant les cintes! Bé!

Foto d'arxiu amb en Piter assegurant-me a la Peligrosa María

Al baixar volía fer-li un top-rope a Peligrosa María, un 6b que comparteix la R amb María, però s'ha girat vent i l'Alba està ben congelada, jo en canvi ben calentet després d'haver fet 4 vies una darrera l'altre, així que pleguem veles i anem a treure el cap a Santa Caterina, que no ho havia vist mai.

El proper dia caldrà posar-se amb els 6a+ i 6b's... i a veure si poc a poc vaig encadenant totes les vies del sector, que crec que valen molt la pena! Això si, caldrà estar més d'una hora al sector! ;P

Calders 1 Pere 0

2009-05-11T21:17:00.000+02:00

El 10 d'Abril del 2009, a l'endemà del Bastiments, amb el Marc vem acabar a Calders.

La intenció inicial era anar a la Moretona, però va ser arribar al peu de les vies i començar a plovisquejar. Així que si per la zona feia aquest xiri-miri, a Calders tindriem roca seca. Almenys els panys desplomats!

Aquell dia anavem sense ressenyes i no vaig encadenar res. Ho vaig trobar tot molt físic per mi, la roca donava molt poca confiança i el lloc el vaig trobar ben lleig, però pel que fà a les vies... vinga va! Els hi donarem una segona oportunitat! ;)

Primera linia, 6a. Em fonc intentant superar el crux i em penjo. Que dur començar tibant tant!!! Un cop penjat veig per on va la seqüència i l'acabo fins a dalt, amb la part de dalt una mica molla degut al xiri-miri. No m'acaba de convèncer.
Panxacontent, 6c. Al Marc li calen 2 intents per apuntar-se-la a la llibreta, jo ho intento en top-rope i m'hi arrossego. Les regletes inicials són un infern pels meus dits hiperlaxes i sortir del sostre em costa lo seu!
Dels xais, 6b+. El Marc la monta i se la treu al segon intent. Jo li faig un primer intent de primer però no m'acabo de sentir còmode en aquestes vies tant desplomades i la roca no ajuda a donar-me confiança, baixo i la provo de segon arribant fins a dalt, allargant-la així una mica més.
Enderrocs, 6a/+. Intento salvar el dia encadenant alguna cosa i ho intento aquí, però que va, tot em costa molt, no tinc el dia. La desmunto destrepant i cap a casa!

Bé... caldrà tornar-hi amb una bona dosi de gimnàs, pq això va de tibar-li fort! A més, ara ja sé quin és el 6a més maco de Calders i crec que la Dels xais és factible havent menjat més bistecs ;P

Dilluns de Pasqua a Gelida

2009-05-11T17:49:00.000+02:00

Després del dinar de la mona, sabia que el Marc, l'Aleix, l'Ivan i la Carol corrien per Gelida, així que els truco i m'hi acoplo.
Arribo tard i enganxo al Marc i a l'Ivan provant la Ka No. M'enduc l'Aleix al sector dret i puc fer un parell de vies (ressenyes Groinket):

#14, 6a. Inici d'anar fent fins que s'arriba a un desplom on hi ha passos llargs que em costen de veure i li demano ajut a l'Aleix, em canta on són els cantos i encadeno al flash. Quina por abans de xapar la R... hi ha un bon aleje :P

#6, 6b. L'Aleix li té ganes i li fot un tiento bastant bo. Se la treu amb una parada, sembla que li vagi com anell al dit. Jo no ho tinc tant clar i la provo en top rope, no aconsegueixo trobar la meva seqüencia per superar el crux, la resta és bastant més fàcil. Queda pendent per alguna propera visita...

I amb aquest parell de vies fetes, cap a casa falta gent! Un dilluns ben aprofitat amb via llarga pel matí, dinar familiar i una mica d'esportiva a la tarda :)

Dilluns de pasqua a Can Jorba

2009-05-08T09:25:00.000+02:00

El dilluns 10 d'Abril del 2009 era el meu últim dia de les vacances de Setmana Santa i feia bon temps! Aquella setmana el temps ens va jugar una mala pasada i la majoria de nosaltres ens vam haver de resignar mirant com plovia quasi a diari...

Quedo amb el Dani al bar Anna del Bruc. Al arribar me'l trobo tancat i vaig al Xicu, on hi ha el Salva, el Zombi i companys esmorzant. Esmorzo amb ells mentre arriba en Dani. Mirem ressenyes i parlem una mica fins que marxem cap a Can Jorba.

Bego-Miguel-Kush (croquis)

Aquesta via, juntament amb la Sol Solet, és de les més fàcils de Can Joba. Amb l'alicient que la Bego-Miguel-Kush arriba al cim de l'Agulla de Can Jorba, permetent-nos escalar uns 240m en un grau de dificultat molt assequible i amb la seguretat del seu actual equipament.

Em fa una mica de mandra comentar cada llarg, ja que ja l'han piat molts companys (escalatroncs, trabalon, flx, geam...), així que només en faré quatre pinzellades i afegiré algun comentari.

Nosaltres vam empalmar els 2 primers llargs: Amb una corda simple de 70m s'arriba just (molt just!) sense haver de sortir al ensamble. Alerta! (ja ho veuen) Cal planificar-ho bé i dur cintes prou llargues per evitar el roçament. Recordo que el Dani no va xapar la R1 i va posar cintes molt llargues a la última xapa del L1 i a la primera del L2. Crec que duiem unes 17 cintes express.

Jo arribant a la R2

El tercer em va tocar a mi i es notava que feia temps que no feia cap via llarga, quina lentitud escalant, llàstima que a la que li agafava de nou el gustet a les distàncies entre assegurances vaig arribar a la R3, 2 parabolts amb anella situats en una bona repisa.

En Dani muntant la R4 i jo recuperant el llarg

El 4t llarg el va fer el Dani i el 5è i 6è els vaig empalmar en un de sol. A destacar la sortideta de la R4 que té un passet finet finet.

Jo al L5 i en Dani arribant al cim

Al acabar la via vem acabar de fer cim a l'Agulla de Can Jorba i vam fer un curt ràppel des d'un arbre a la cara est. Per tornar al cotxe vem fer-ho pel camí de la Palomera, tardant aproximadament 1h i 10 minuts.
La idea inicial era fer dues vies, al acabar aquesta posar-nos a la Drac Gos, però jo tinc dinar familiar i amb els horaris que dúiem ens va ser impossible. Queda pendent!

Primeres afternoon sessions del 2009 a Santllors

2009-05-07T16:21:00.000+02:00

Divendres 27 de Març vam pujar amb l'Aleix i el Marc a les Gaites.

L'Aleix va tornar a calçar-se els gats després d'un parón de 2 setmanes i va fer-li un primer pegue a la Súper cucona. Un 6a clàssic de les Gaites amb assegurances justes (5+R) que protegeixen els passos més complicats dels seus 20m. Amb les cintes posades vaig intentar-ho jo també.

Súper cucona, 6a. Comença amb presa no gaire bona i polida, a la segona xapa li apreto i en surto airós, descanso a la feixa mentre em decideixo a encarar la fisura final, poc a poc i complicant-me la vida en algun xapatge, degut a la distància entre xapes, arribo a la cadena amb un somriure :) Feia molts anys que la tenia pendent i encara no havia trobat el moment per tornar-hi!

Animats per l'encadene, el Marc es monta la Vertical Extrem, un antic 6b més complicat que el 6b+ de la seva esquerra. Amb la nova revisió ha quedat de 6c però això ho sabriem més tard.
El Marc li fa un bon intent de primer però hi ha un parell de passos molt llargs a baix que el tomben. Jo m'hi poso en top-rope i al loro que no estamos tan mal! No controlo els passos de baix encara, són durs... però estudiant-los bé pot sortir! La part de dalt és un V+ finet de continuïtat amb un sol pas més dur de tibar-li més.

El divendres 24 d'Abril quedo amb el Marc per anar per Santllors però els dos tenim propostes diferents, que si quedarnos al Diafragma, que si als Diedres... al final el convenço per anar al Gruyere, ja que ell encara té 6c's per fer i jo tinc molta feina a la part dreta.

Al arribar-hi, algunes vies gotejen però les que volem provar estàn aparentment seques, així que el Marc escull la Fes-te'n un fes-t'ho, un 6c+ clàssic de la zona. Abans però, per escalfar farà l'Hemisferi Nord (com li he proposat) i així jo ja hi tinc les cintes posades per provar-la.

No sè que li passa al bou però avui no té el dia, l'acaba muntant renegant a dalt... al baixar m'explica que està tota la sortida mullada i que fa força yuyu. Dubto al principi, però tiro la corda avall i m'hi poso de primer.

Hemisferi nord, 6a+. Té entrada comuna amb la Punt Vermell, llavors flanqueja a dretes força metres sense assegurar, molt fàcil, per pujar paral·lela al diedre de la Punt Vermell per una placa. El primer pas difícil el faig més tranquil ja que degut a la meva embergadura el xapo d'un invertit bastant bo. Cap a mitja via el fred ja es nota i perdo sensibilitat a les mans, per sort els cantos son bons i no me'n vaig avall. Arribats a la placa roma de dalt de tot pateixo i maleeixo l'aigua, però poc a poc i bona lletra (i tibant de roms molls) acabo encadenant un dels meus molts projectes del Gruyere. Un de menys! ;D

Vist el panorama, passem de fer cap més via allà, ja que les altres sortides encara estaven més molles que la de l'Hemisferi nord, així que reculem i optem per anar al sol del Diafragma, allà ens trobem amb el Marcel i l'Anna que hi porten tota la tarda escalant-hi. Xerrem uns minuts i anem al projecte del Marc, la Dolça despedida. Un 6c+ de 4 xapes a bloc. Fa un primer intent i no surt, l'acaba de muntar i es queda amb els passos. Llavors és el meu torn per seguir fent els deures, i em poso a la Batvia Esquerra i a la 3ra xapa em penjo. M'ha passat el de sempre, els peus se'm queden avall i no veig on són els forats per posar-los :\
Tornem a la Dolça despedida i casum dena, tampoc hi ha sort! Una caiguda fent el flanqueig a dretes li espatlla el rotpunkt. I si proves per l'esperó, bou?
Ara si... 2n i últim intent a la Batvia esquerra... i ara amb les cintes posades i sabent on son els cantos.

Batvia esquerra, 6a. No té més secret que no entretenir-se i no deixar-se els peus avall (almenys jo, que sóc força alt). La via és pilosa i de canto petit. Però en aquest 2n intent acaba caient.

Ja començo a enfilar els vells projectes! :D

A Siurana amb la colla

2009-05-06T01:34:00.000+02:00

A l'endemà de Mont-Ral anem a Siurana (5 d'Abril), havent dormit a Lo Refugi, com l'última vegada.

Siurana

L'idea era anar al sector Can Melafots, amb la idea de quedarnos per la zona de les vies Trigonometria i Viernes 13, però obviament aquestes vies estaven agafades per guiris i vem optar a canviar de sector. Així que vem anar cap al Grau dels Masets i ens vem quedar al camí a fer 3 vies bastant bones.

Fam fàcil, V+. Una via força llarga i bona amb un pas complicat al principi i la resta canto bo (amb alejes). Molt recomanable.

El show dels teleñecos, 6a+. Em canten el pas, concentrat en sortir d'un desplom per uns invertits, i encadeno al flash :)

Oriol al Show, jo a la Baronia.

Baronia de Cabacés, 6a. Amb les cintes posades encadeno a vista :D

Marc a Aleva

Tots fem aquestes vies i baixem cap al sector principal on l'Oriol vol provar la Pluja de pedres (7a+) però per variar està ocupada (així com les altres vies). Ens resignem i el Marc es posa amb la Aleva (6b+) però els passos són massa llargs per ell. Després de 2 o 3 intents decidim deixar un maillon, fotre el camp i donar el cap de setmana per acabat. Ens ha entrat una mandritis a tots....

Abans de tornar cap al Vallès, fem un bon àpat a un dels bars de Cornudella. Bàsic!

Fotos by Aleix

A Mont-ral amb la colla

2009-05-05T00:11:00.000+02:00

El cap de setmana del 4 i 5 d'Abril vam baixar cap al Priorat. El dissabte 4 d'Abril va tocar una visita a Mont-ral, on vam anar-hi directament des de Terrassa en Marc, l'Alba i jo. Allà ens hi esperaven l'Oriol, l'Aleix, l'Edu i dos companys d'ells que no me'n recordo com es deien, sorry! :P

Arribem i estàn escalfant motors a Terra Negra, així que ens hi quedem a escalfar nosaltres també:

Llamp de llamp, 4+. Placa amb una bona fissura de dalt a baix de tibar de canto amb un passet una mica tonto cap a l'última tercera part de la via. L'Alba encadena sense problemes.

Recoponostiofono, 6a tricky. L'havia provat una vegada l'últim cop que vam ser-hi i no vaig encadenar però si que recordava haver-li tret la seqüència. Miro com l'escalen el Marc i l'Aleix i amb les cintes posades li foto un bon intent encadenant-la a la primera. Començem bé! :)

L'alba a Llamp de llamp
L'Aleix a la Recoponostiofono

Yes fatu o faiste, 6a. Aquesta l'han anat fent tots així que m'he anat quedant dels cantos i dels passos. Mentre jo estava a la via anterior, l'Alba la prova de segona i se'n surt prou bé i em diu que hi vagi a muerte, i així és... tota la via és de canto, al principi V i al final IV, però al mig té una seqüència una mica complicada, que havent vist als altres i tinguent l'embergadura que tinc no m'ha costat gens. Surt al flash :)

Decidim canviar de terç i baixar a la cara est de l'Arrepenjada. Totes les vies d'allà són molt bones: de pila, llargues, distàncies entre seguros acceptable, més o menys canto...

La Pandilla, V+. S'hi posa l'Aleix abans que jo, i me la deixa amb les cintes posades. Al baixar-lo li comento que l'aleje em fa respecte i que vagi al lloro. Vaig fent, la trobo molt pilosa i arribo al canto d'abans de passar-me a la via de l'esquerra una mica just i havent hagut de fer un dinàmic per agafar-lo. Allà baixo revolucions i veig que la següent xapa cau a can collons... respiro i vaig pujant de peus amb millors cantos de mans, arribo al bolt i el xapo. Un cop allà ja només queden 4 passos verticals però amb bon canto i em torno a apuntar un altre rotpunkt al flash. Per mi la via és un 6a com una catedral comparant-la amb els 6a's que acabem de fer a Terra Negra.

Jo a La Pandilla
L'amic de l'Aleix a Mala vida

Al baixar em deixo les cintes posades a la Pastera del Dimoni, un 6a+ pilós amb un pas a bloc al sortir de la repisa intermitja, i paro d'escalar una estona per nar a mirar aquí i allà, menjar, xerrar i sobretot, reposar. Que La Pandilla m'ha inflat!

Ambientillo a peu de via i en Marc a Bombero Torero.

Mala vida, 6a+. M'hi poso en top-rope amb la idea de desmuntar-la i al baixar posar-me amb la Pastera. També l'havia provat en top-rope i l'havia trobat molt tècnica. Sorprenent-me l'encadeno amb més facilitat de la prevista. Al arribar a dalt en canvi, m'agafa una mandra de tot i quan l'Alba em despenja desmunto la Pastera i anem recollint.

Abans de marxar de Mont-ral, el Marc i l'Oriol s'han estat barallant -sense èxit- amb la Bombero torero i la Trempera matinera, 6b+ i 6c respectivament, als Gegants per dins. A l'Arrepenjada el Marc ha tingut més sort i s'ha endut la Kin Kony, 6b, al segon intent.

En Marc a Kin Kony i l'Oriol a la Trempera matinera

I d'allà, cap al refu de Cornudella, que a l'endemà volem anar a Siurana!

Bastiments 2009

2009-05-01T12:12:00.000+02:00

Quan semblava que la temporada d'ski de muntanya ja començava a minvar, el mal temps de Setmana Santa, convertit en nevades al pirineu, allarguen la temporada d'aquest esport.

Així que l'únic dia de bon temps de la setmana de vacances que m'havia agafat per Setmana Santa va ser el dijous 9 d'Abril i cap al Bastiments amb gent de La Bisbal.

Era el primer cop que feia aquest cim i tot i ser fàcil i ràpid, et deixa ben satisfet.

Tot just sortir del pàrking ja tens una bona remuntada per les pistes de l'estació de Vallter2000 que et posen a to. Un cop deixem enrera el Gra de Fajol gran, ens desviem a l'esquerra, per sota les seva pendent, per anar a buscar el Coll de la Marrana (a sota). El vem trobar en molt bones condicions i gens encornisat.

Des d'allà només cal anar a buscar la pala del Bastiments per la seva esquerra on fent poques però llargues i interminables zetes arribarem al cim.

El dia va ser radiant i hi havia unes vistes a tot el pirineu Oriental guapissimes, com ja es veu a la foto de cim amb el Marc on hi ha una esplèndida estampa del massís del Canigó.

Al baixar per la pala vam disfrutar com camells tot i que la neu ja estava tova. Un cop feta, vam decidir tirar-nos per una canal on girar ja costava més, a part que a cada gir tiravem bons blocs de neu rodolant avall...

Un cop a baix, només ens quedava una rapidíssima i disfrutona baixada per les pistes de l'estació i cap al cotxe! Va ser un matí molt ben aprofitat amb en Pere, en Marc i en Villo, 3 esquiadors Bisbalencs.

Tarda de Sibaritis

2009-04-30T01:27:00.000+02:00

El 22 de Març ens n'anem amb l'Alba a passar la tarda a la Placa Sibarit. Jo encara hi tinc moltes vies pendents i també hi ha vies faciletes per ella. També quedem amb l'Ivan, la Carol i la Txell que arribarien més tard.

Començem de dreta a esquerra:

Pa los niños, IV. Al tanto que els seguros estan lluny, no és una via precisament d'iniciació. Igualment és bastant maca i el pas dur de l'inici es pot escaquejar per l'esquerra (no va ser el cas ;P).

Pa las niñas, IV+. Més difícil que l'anterior ja que es van superant unes panxetes on cal parar més atenció on col·loquem els peus que a les mans.

Nas de mocs, V. L'havia provat un cop en top-rope feia temps, recordava que ni molt menys era un V+/6a com marcava a les meves ressenyes. És una via vertical però amb bona presa sempre, només cal remenar bé per trobar el canto i anar pujant els peus.

L'Alba a la Nas de mocs

#4, 6a. Al baixar de la Nas de mocs, l'Alba m'hi posa les cintes i m'assenyala un parell de cantos claus. M'hi poso per sota (ja estava bastant provada en top rope des de fa anys) i al arribar al cul de vàter m'encallo i no sé com superar-lo, primer provo pel mig i després per l'esquerra. L'Alba s'adona que se m'està fonent la pila i em canta un peu salvador que em permet pujar prou per agafar alguna cosa i tibar amunt. I si! Encadene! Merci baldufa! ;*

L'insuportable pes del cul, V+. Curiosament no la tenia encadenada, aquest cop no va posar resistència. El pas és un xic més fàcil que la via #4, més que res que és molt més evident.

Al despenjar-me de L'insuportable pes del cul, vaig posar-me les cintes al Vuelo del Dória i al veure i recordar que els passos eren durs, prefereixo assajar el pas en top-rope.

El vuelo del Dória, 6a+. Veig que no el tinc massa controlat així que li faig un pegue en top-rope on encadeno in extremis. Al segon top-rope no sona la flauta i em penjo... queda pel proper dia!

MSN al Vuelo del Dória, foto d'arxiu

De mentres han arribat l'Ivan and company i han estat escalant a les vies que hem anat deixant lliures. L'Ivan també s'ha montat el Síndrome de Woltan des de la Mono Pestoso, ja que li he demanat si me la podia muntar per ferli un top-rope.

Mono pestoso, 6b+. Li faig un pegue no massa bo en top-rope. La sequencia està controlada però els meus dits hiperlaxes no poden amb la primera regletilla, el proper dia hauré de venir amb esparadrap i fer-me tappings.

Al baixar asseguro l'Ivan al Síndrome i la desencadena. Poc a poc bou, que duies mesos de parón! ;)

Guia d'escalada de Sant Llorenç del Munt

2009-04-28T21:44:00.007+02:00

Més de 2 anys de feina i molta gent a darrera...

Web-Guia d'escalada del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Dijous 14 de maig a les 20h.
Centre Excursionista de Terrassa

www.santllors.com

Us hi esperem! ;)

del Castell a la Desdentegada

2009-03-17T12:09:00.007+01:00

El 7 de Març teniem tot el dia per trepar amb el Marc i l'Alba, amb tant temps per endavant ens vem acabar aixecant a quarts de quinze... necessitavem dormir!

Dubtavem entre anar a la concorreguda Gelida o al Castell, a la sud de Montserrat.
El Marc havia escalat feia uns mesos al Castell i se'n havia endut un bon record, així que vem optar per aquesta opció.

Aparquem, ens carreguem les motxilles i començem a caminar per aquella riera. A mig camí ens fotem de lloros amb la dura realitat: un cartell explicatiu ens recorda que la zona del Castell està dins de les prohibicions temporals i no s'hi pot escalar. Resignats i veient la hora que era, optem per seguir endavant fins a la Desdentegada, no escalariem massa però almenys caminariem!

Passant pel Castell sentim xivarri i veiem gent escalant. No entenem perquè la gent es salta les restriccions, el cartell era ben visible! :/

Arribats a la Desdentegada anem cap als sectors del final i allà començem a escalar:

#53, 6a. El Marc encadena de primer i jo m'hi poso amb les cintes posades. Pateixo una mica però acabo encadenant! Bon començament.

#54, 6a+. Aqui ja no tinc tanta sort i un xapatge em menja el coco i m'acabo agafant de la cinta per xapar, a partir d'allà em paro a cada cinta... ufff quin coco :S

El sol se'n va així que decidim perseguir-lo i anar cap a la sud del Vermell, allà fem:

Ciencia fricción, 6a. La intento de primer però a la 2na xapa em baixo veient les distàncies entre assegurances, el Marcus l'encadena i li faig un top-rope (encadenant). I resulta que és una via molt bona amb les xapes a lloc. Queda pendent...

Jo al principi i el marc sortint de la xemeneia final

I entre pitos i flautes, anem recollint que tenim una bona patejada fins al cotxe.
Nota mental: el proper dia llevar-se d'hora, consultar les restriccions i anar a la idea des del principi!

Fent iniciació per Solius

2009-02-28T21:10:00.005+01:00

L'últim dia de Febrer, ens emportem al cosí de l'Alba per iniciar-lo a l'escalada en roca, ja que ha començat a anar pel bulder de La Bisbal.
Escollim Solius perquè té bastantes vies fàcils i llargues, i perquè agafi confiança amb els peus i vegi que no tot és questió de tibar de braç.

Ens hem quedat a l'Agulla Central amb un grup de nois (entre ells, el nebot del Joan Asín) que també iniciaven a algun amic seu.

Hem començat muntant la President, que també m'ha servit per fer el canvi de xip de tants dies escalant en calcària. L'Alba i en Francisco l'han pujada, en top-rope, sense més problemes que alguna tremolor a la cama, normal en les primeres escalades.

Hem seguit per la Tallades encara pud, un V+ dels llargs. Una via molt xula i completa ja que començes en placa, et passes a diedre i acabes sortint empotrant les mans en una fisura durant 3 o 4m, tot un Indian Creek en miniatura! Hehe. Jo he encadenat a la primera i m'he pogut treure l'espineta que tenia clavada de les primeres 24h de Solius que vaig assistir, al 2006! L'Alba l'encadena en top-rope i en Francisco ja ho ha tingut més complicat, però amb alguna ajuda ha acabat arribant a dalt. Molt bé!

La Tallades va per la fisura paral·lela a La Page (on estic)

La següent ha estat una altra que em faltava per encadenar a la zona, l'havia provat fa anys i m'havia sortit en top però no de primer: La llei del puma, un 6a amb algun pas contundent.
Aqui l'Alba ha aconseguit superar el tram dur però no li ha molat gaire el flanqueig de segona, així que ha preferit baixar. En Francisco hi ha posat ganes però no ha pogut... per ara, perquè apunta a maneres!

L'Alba sense voler deixar anar el canto bo ;P

Abans de canviar de sector hem menjat una mica i m'he posat amb la Putu avi. No sé perquè pensava que era 6b a seques, després m'han xivat per allà que tenia el plus! Tot anava bé fins que he patinat al pas clau, merda! Ja la teniaaa! :_( L'acabo de muntar i li veig color per una propera ocasió.

La Núria fa temps en el crux. Foto by Mohawk!

Baixant m'ha tocat desmuntar les dues vies anant pendulant per la paret.. hehe.

Abans de marxar, la intenció era fer una de les noves vies que hi ha abans de la zona principal de l'Agulla de Dalt, IV's i IV+... però ens hem posat a xerrar amb els nois que estaven per allà i ja se'ns ha fet tard, així que cap a La Bisbal a que em prenguin el pèl i a disfrassar-nos! Que aquí van tard i celebren el carnestoltes una setmana tard (sino no els hi va ni Déu, que tothom fuga cap a Palamós o Girona :P).

Tatxaaaaaaan!

Bizkotxos i Rocamaura

2009-02-17T00:24:00.008+01:00

Despres de l'escalada per la Garrotxa, tornem al camp base: el pis d'estudiants de l'Alba, a Girona. Allà ens fotem un tiberi a base de bescuits, pastissos, xocolates desfetes... tot mirant videos com King Lines, First Ascent o The return to sender. Quin fanatisme!

A l'endemà la idea era canviar totalment d'escola i anem cap a Rocamaura. Per part meva em vaig agafar el dia de relax i vaig fer poca cosa:

Mikael Douglas, V. La primera via del sector. És d'en Zoilo i ara per fi en conec el nom! L'Alba i la Carol s'hi posen també traient-la bastant bé.

El gork, V+/6a. També d'en Zoilo. Fa temps l'havia encadenat a vista i m'havia semblat 6a com a mínim. Ara la veig com un 6a d'un pas. Tot i així, aquest cop m'he de penjar. Pere, Pere... com estem!

L'Ivan superant el sostret de la Mikael Douglas
L'Oriol havent superat el pas de El gork.

Pica fort, 6b. L'Oriol l'encadena a vista i jo ho provo de 2n, i el pas a bloc inicial pot amb mi. Seria la última de les vies curtes de l'esquerra.

No vull marxar de Rocmaura sense haver fet res més, m'agradaria haver provat la Carme o la número 15 (que l'Ivan encadena a vista) però, tinguent el dia que tinc, prefereixo reservar-me per un dia millor i intentar-les a vista. Així que mirant mirant, decideixo posar-me amb la última via del sector, que ressegueix un diedre desplomat amb bastant canto.

El Marc a la via de V central. Una mica polida però maca de fer.

Núm 24, V+/6a?. Comença amb uns passos de tràmit per situar-te a sota el diedre. Allà ja tens un bon aleje per xapar el següent spit, així que amb compte vaig fent passos amb seguretat fins que el xapo. Llavors bé la tonyina: cal agafar aquella fisura empotrant alguna mà i anar-te espatarrant de cames fins que toca bloquejar d'un empotrament per agafar un canto salvador que ens permet sortir del diedre desplomat. No em va ser pas fàcil, vaig fer una porta... per sort el canto és franc! :) Una bona remada i ja som a la role. Una via bastant interessant! A veure si es fa més i es neteja una mica la roca.

Per haver estat tot un cap de setmana amb possibilitats d'escalar, he fet poques vies. Però vaja, he disfrutat de la companyia. I l'Ivan ha tornat a escalar! I quin retorn... s'endú la Scadel, un 6c/+ al flash i varis 6a+ i 6b's a vista.
Aquell dia també l'encadenarien l'Oriol i el Marc amb un parell o tres intents. Quins bous :)

Legalize it!

2009-02-17T00:22:00.005+01:00

El cap de setmana del 14 i 15 de Febrer vam decidir anar per Girona amb la troupe. El dissabte el vem passar a adueB.
Érem conscients de les prohibicions que el Consorci havia aplicar als selgniC led tolletsaC però, personalment, que a la seva web posin la frase "Aquesta ordenació deixa sense efecte la que figura a l'ordenança publicada al BOP de Girona número 113, de 14 de juny de 2005, pel que fa a la pràctica de l'escalada" i es quedin tan amples no em convenç.

Des del meu punt de vista, una prohibició així ha de sortir a algun BOP o DOGC per a la seva oficialitat, no? En fi... que segurament vam fer el furtiu, com la majoria de gent que segueix escalant-hi i donant vida al poble.

Decidim pujar cap al sector aciamaJ, ja que és el retorn de l'Ivàn a l'escalada i el primer dia de la Carol. Per part meva escalo:

El castell de les bruixes, 5a. Un primer pas complicadet que m'agafa fred i la resta de bon canto i d'anar superant blocs. No m'acaba de fer gràcia el roçament de la corda al baixar... que afilada que pot arribar a ser la calcària!

Pajarerus, 5b. Aquesta via es veu clarament la intenció de fer-la llarga i així aprofitar dos trams de paret. Llàstima de la repisa intermitja, ja que els moviments tant de la part inferior com de la superior son molt bons.

L'Alba al tram inferior de la Pajarerus
El Marc baixant de El vol de la sargantana.

Aresta.com 6a+. Un dels reptes del dia. L'última vegada no m'havia sortit, aquest cop m'hi poso de primer i encadeno! Bé bé! Bon senyal :)

Orus, ke pel kul kaguen els moros, 6a+. Aqui tampoc havia tingut èxit en anteriors vegades. S'hi posa l'Aleix però es baixa, m'hi poso jo i ni la roca ni l'equipament (amb alejes) em dona confiança. Prefereixo reservar-me, baixar i anar a fer una altra via d'un estil menys goril·lero que aquesta.

L'Aleix a l'Orus i l'Oriol encadenant T'hi va la pell a vista.

Ressaca perpètua 6a+. Una de les millors vies de l'escola i del món en general. 32m de continuïtat, amb les xapes on toca. M'hi estic una bona estona, sobretot encallat en el pas fins que trobo la meva seqüència i tiro amunt. Com més amunt pujes més bona és! Encadenada a la primera! L'Aleix s'hi posa en top per desmuntar i també la treu! Clar que si bou!

Foto d'arxiu, del Novembre del 2007

Per el proper dia que hi torni (espero que s'hagi tornat a legalitzar l'escalada a la zona), tinc com a deures l'Orus i la Bavaresa Namasté, a partir d'aquestes... a començar a provar vies un pèl més duretes :P

Cantal, pringada monumental

2009-02-16T00:24:00.000+01:00

Després de la meva estrena amb la Husky de Boí, em van fer una oferta que no vaig saber rebutjar. El Mimo i el Marcel, pujaven tot un cap de setmana a Cantal amb una colla de gent de la FEEC.

Sortíem el divendres vespre des del Vallès i no arribàrem fins la matinada, i és que el poble de Le Claux (on hi ha la Gîte d'etape du Puy Mary), cau a pendre pel cool.
Passat l'aqüeducte de Millau va començar a nevar, més endavant ja trobavem gruixos considerables a banda i banda de l'autovia i la carretera final ja estava bastant nevada.
Sort que el Marcel és un home previsor: duia neumàtics de contacte i molts rallies a l'esquena.

Arribant a Le Claux

Total, que ens fotem a clapar a les 3.

A les 7 ens serveixen un bon esmorzar, és el més aviat que vem aconseguir, i tot seguit enfilem cap a Coll du Serre on deixem els cotxes i començem l'aproximació.

Aproximació a les cascades. Primer per pista de fons, després per un bosc.

Nevant, amb vent, fred i un bon tou de neu (i un servidor sense polaines), arribem al peu de les cascades (1h aprox). Llàstima del dia tapat que feia, pq aquella paret i aquelles cascades deuen fer goig amb una bona méteo.

Vistes de les cascades des de la gîte

La gent es va dividint en grups i per cascades, amb el Dani i el Marcel anem seguint fins que en trobem una que sembla més assequible i amb millors condicions que les anteriors. A part té una coveta a peu de via que ens permet estar una mica més arraserats del vent i de la neu que segueix caient.

Vie du glaçon, II/3+ 95m

Per casualitats de la vida, hem anat a espetegar amb una de les vies més fàcils de la paret (i nosaltres encantats!).
Primer comença el Mimo, assegurat per mi.

En Mimo al 1r llarg

Però arribat a un punt on el ~~gel~~ granizat fa por, decideix que ja en té prou i el baixo amb compte. Tot seguit s'hi posa el Marcel i ara qui assegura és el Dani, així de mentres faig pràctiques d'avalakovs i de posar cargols de gel a peu de via.
Al cap d'una estona, el Marcel ha arribat a la R1 (dos parabolts a la roca) i ens comença a assegurar.

Primer puja el Dani i jo a darrera. No para de nevar i la rasca és considerable (-10º C), em cau algun pedrot de gel a la cara (això em passa per mirar amunt quan no toca) i em deixa el llavi una mica inflat.
El gel és bastant dolent, se m'enfonsa la fulla fins al mànec i no parlem dels cramponassos! En alguns passos semblava que em fabriqués graons! Al anar treient els cargols, el que hi ha a dins sembla un granizat de llimona... glups!
Qui em mana a mi posar-me en aquests fregaos ?!¿ Això em fa posar-me una mica nerviós i pregunto que què tal la reunió. Al saber la resposta escalo menys tens.

L'altre factor afegit era el fred... i és que als ultims trams, se m'escapaven els piolets, al fer la picada, de la nul·la sensibilitat que tenia a les mans!

Jo ben arrebossat arribant a la R1

Arribats tots a la R1, ens plantejem si seguir o no. Veient que el següent llarg només tenia un petit ressalt de 3 o 4 metres i despres perdia continuïtat, i veient el fred que fotia; decidim que el millor és anar avall, que aquest fred ja el passarem a Patagònia i que ja hem pringat prou avui.

Al ser una R força estreta, a mi em despenjen i després ells munten el ràppel. Sort, la meva! Perquè al baixar em torna la sensibilitat a les mans i als dits!
Buff quin mal! Pensava que se'm cremaven, o se'm gelaven, o se'm desfeien, o ves a saber què! Ja feia molts anys que no sentia aquesta sensació i la memòria m'enganyava dient-me que era dur però no n'hi havia per tant... i una merda! Carda un mal de collons!

Al arribar a baix, el dolor va disminuïnt i alguns dels companys de la FEEC que s'han retirat de les altres cascades i ens han oKupat la cova, m'ofereixen un got de tè calentó que em senta de meravella. Nota mental: comprar-me un termo

Ens comenten que som els únics que hem triomfat, i és que el màxim que ha fet la gent han estat 10m de cascada per destrepar-la i marxar cap a la Gîte.

Si les condicions són les que són... no hi podem fer més així que ens retirem nosaltres també.
A la gîte parlem de tot i de res, juguem a cartes, ens dutxem i ens fotem un bon tiberi per sopar. Amb una fusta de formatges de la zona tamany XXL. Boníssim tot!

A l'endemà repetim el ritual de l'esmorzar a les 7 i decidim provar sort a un altre sector: Pont Rouge.

Només passat el Col du Serre, amb algun que altre percanç per una de les furgos, agafem la carretera pertinent. Aquesta pertany a una altra comunitat de pagèsos i no han passat el llevaneus així que un cop tenim les furgos en mig del marrón, toca palejar com condemnats, empènyer i retirar-nos de nou a la gîte.

Maniobres i palejades...

Allà tothom decideix que ja en té prou i se'n van a dutxar, fer maletes, comprar formatges...
Però encara queden tres irreductibles gals que no llençen la tovallola, i cap a Pont Rouge que anem per l'altre carretera. Aquesta si que està en condicions! Vinga que encara farem algo de bo!

Anem fent km's i arribem a la zona. Cotxe amunt... cotxe avall... no trobem res. Arribem a una estació d'ski i veiem un francès que surt de fer una pala de neu poc inclinada amb piolets i crampons. Li preguntem si coneix la zona de Pont Rouge i no entenem res del que ens diu, cap dels tres sap francès!
Serem irreductíbles, però una mica bordegassos també! xD

Així que seguim investigant però no hi ha sort i al final optem per llençar la tovallola i tornar cap a casa, de camí parem a comprar algun formatge i per casualitats de la vida ens trobem amb els altres companys.

Així que tots pujem a les furgonetes i cotxes, i cap a Catalunya falta gent! Que dur és l'alpinisme!

Resumint: 1300km per escalar 40m de gel-granisat. No hase falta que me dises nada más

Primera escalada de tarda: vitaminosis

2009-02-02T18:12:00.006+01:00

Pel cap de setmana del 31 de gener i 1 de febrer donaven plujes arreu, així que amb el Marc vem ser previsors i vem anar-nos-en a aprofitar 2h i mitja de llum en algun sector proper a Barcelona el divendres 30 de Gener al acabar la nostra jornada laboral (els divendres acabem a les 15h).

El dia anterior, decidint la zona em va venir al cap un post de l'Òskar sobre Corbera, i un concret del sector Vitaminosis.

Aquest, és un sub-sector interessant per una tarda ràpida com la d'aquell dia. Cinc vies amb graus de V+ i 6a, i un 6c per acabar-se de petar.
En teníem de sobres.

Made in Japan, V+. És ben vertical i té canto, però m'agafa fred i m'inflo més del compte. Tot i això surt a vista.

Magic bus, V+. Més dura que la Made in Japan, també surt a vista no sense trepar-destrepar-trepar-destrepar algun pas.

Pequeño saltamontes, 6a. Pas bloquero i llarg on jo ja arribo pels pèls amb un dinàmic només començar (òju baixets!) Regletes que mosseguen, peus no massa bons fins que pots agafar un bon canto que et permet pujar peus i agafar el canto salvador. Em lio a la seqüència anant a vista i prefereixo penjar-me, el segon intent el faig massa ràpid i encara em fan mal els dits, així que li cedeixo el torn al Marc perquè encadeni còmodament i al meu 3r intent li puc posar el punt vermell. Curta però intensa.

Entre aquestes, el Marc li ha fet un parell de tientos a la O.K. Pallo (6c) però no hi ha hagut sort. Abans de marxar, també li fa un pegue a la Teodoro... (6a/+?) però al meu torn ja ha enfosquit massa per intentar-la, així que desmontem i cap a casa amb un molt bon regust de boca per haver aprofitat unes poques hores de llum :)

PD: La foto és de l'Òskar. Sorry per robar-te-la sense permís :$

de la Roca dels Arcs a Alòs de Balaguer

2009-01-26T02:20:00.007+01:00

El dissabte 24 de Gener va ser un dia marcat pel vent.

Ja feia temps (anys!) que tenia ganes d'anar-hi però no va ser fins aquell mal dia que ens hi vem decidir. Amb el Marc escollim la Lleida de la Roca dels Arcs. I a la R1 ens baixem per varis motius: bloqueig mental meu, vent, fred...

Cal posar peu de foto?!

Així que veient el panorama, trec la guia del Salvatge Oest de Catalunya de la guantera i veiem que el sector més proper és el Cal Cari d'Alòs de Balaguer. I cap allà que anem!

Capità Nemo, V+. Més cinquè que cinquè sup. Sobreequipada i amb bon canto.

John Silver el llarg, 6a+. El marc encadena a vista i jo llepo. Es veuen les marques de dos cantos que sembla que hagin petat, ja que el pas el trobo bastant difícil per tractar-se d'un 6a+. Bastant sobreequipada.

Torracollons, 6a+. Surt a vista! Adherència de la dura. M'ha fet estar a punt de llençar la tovallola i deixar-me caure en varis passos, per sort he tingut confiança i he seguit amunt :) Aquí, comparant amb les altres vies, hi ha uns bons sartenazos.

Un torracollons a la Torracollons ;)

Tendido supino, 6b. Just quan ja la tenia anant a lorsai em deixo caure perquè em pensava que sortia recte amunt a buscar la R de l'altre via i no li veia gens de color al pas. Un cop al cotxe veiem que anava a buscar la R de l'esquerra... que burro! Segueix la tònica d'alejes de l'anterior.

Abans de marxar, el Marc prova la Variant en top-rope i comenta que la troba bastant dura!

Arribant al tram dur de la via Variant.

Al final encara hem salvat la papereta... Queda pendent l'estrena de veritat a la Roca dels Arcs un dia que no faci tant vent ;)

Ja he escalat a Siurana!

2009-01-20T00:39:00.007+01:00

Ens llevem, esmorzem i just abans de marxar de Lo Refugi arriba el Kletterer. M'havia estat trucant però per aquells mons de Déu jo no tenia cobertura (aiiii el Garrafone). S'apunta amb nosaltres a Siurana i seguint els seus consells anem al sector del Corral Nou on hi ha varies vies de grau baix, bona roca i bon equipament.

Núm 6, V. L'Alba i jo començem per una via solitaria amb un parell de ressalts que li donen el grau. Ens sembla més fàcil i potser li donariem IV+ com a molt. La Muscul Musculman de Vilanova de Prades és més difícil, per exemple.

L'Alba encadenant el V i el V+ del mig

Els altres han estat fent les vies de V+ de més a l'esquerra i ens recomanen la del mig.

Núm 4, V+. Encadeno a vista tibant fort a la part de dalt, i és que no és pas fàcil!

D'allà ens desplaçem fins al final de tot del sector, on hi torna a haver 6ens. Allà el Marc s'ha endut un 6c al 2n intent després de que el Kletterer li montés. Hi ha força gent a la zona ocupant els 6a's així que ens en tornem cap a l'altre extrem amb l'Oriol i l'Ane.

El sector dret amb vies de V a 6c.
Un klettòrius-precarius encadenant el 6c de la zona.

Anem fins el sector que queda davant la timba i l'Oriol encadena a vista el primer 6a+ i el segon 6a. A mi el pati no em fa gaire gràcia i ens posem amb la primera en top-rope.

Núm 28, 6a+. Ens pensavem que era un 6a i surt bé fins als passos d'adherència de dalt. Em jinyo i faig un pas d'A0 a l'igual que l'Alba. Tal para cuál :P

L'Alba al començament del 6a+ i l'Oriol
encadenant el 6a que comparteix reunió

L'Oriol li fa uns pegues a la via núm 26 (6c) en top-rope però té una entrada prou bloquera i va gronxant-se per damunt de la timba (després ens explicaria que se l'ha arribat a treure, però com que no ho hem vist no ens ho creiem :P).

Començar a escalar amb pati dóna el seu rotllo...

Amb l'Alba decidim anar cap a l'altre sector on estarem més còmodes i tranquils. Allà l'Aleix s'acaba de treure a vista la núm 2 (6a+) i me la deixa amb les cintes posades.

Núm 2, 6a+. Bonica via amb un primer tram de tibar i un segon tram d'equilibri i preses romes. Encadeno a vista sota la mirada del Kletterer. Segur que m'ha transmès la màssima vibrazzione in the vertical!

Jo encadenant amb embergadura :P

Al baixar tb tinc la Núm 1 amb les cintes posades i després d'assegurar a l'Oriol i que m'expliquéssin bé on eren els cantos decideixo posar-m'hi de primer.

Oriol i Aleix al 6b.

Núm 1, 6b. Inici de regleta petitona, invertit, pas llarg per pillar canto, 3 remades i sortida roma. Com anell al dit, encadenada al flash!

Val a dir que aquestes dues vies (la núm 1 i núm 2) me les he apuntat amb un plus menys. Pel meu gust estan un pèl sobrecotades.

Abans de marxar anem a celebrar el encadenes del dia al bar, almenys Siurana no ens ha fotut la colleja de Vilanova de Prades... segurament hem escollit un bon sector per pujar una mica la moral ;)

Tres bloggers a la foto i 2 semblen sants
amb aquestes llums que tenen sobre el cap :P