18.12.07

Massima vibrazzione 2/4 - Ponoig

Perdó pel retard pero vaig de cul entre el projecte, compres nadalanques, dinars, festes... Percert, bon Nadal! ;)

El 2n dia d'escalada Alacantina, va tocar anar a aquest tapión que és el Ponoig...


El Ponoig amb llums de matí

Em creureu o no, pero jo em vaig cagar una mica al veure aquella quantitat de roca.... "Per aqui ens hem d'enfilar?!", vaig pensar.... "glups!"

Cal dir que som uns domingueros de cuidado. Tot i llevar-nos a les 6.30 a Finestrat, no vem començar a escalar fins les 10 passades...


Polop de la Marina pel matí

Avui, faig cordada amb un expert de les vibracions, en Kletterer, i amb la Gemma. Darrera nostre vindran en Pep i en Ceci. La via escollida és la via dels Catalans.

1r llarg
: La resenya marca IV+... pfff vaia IV+!!! Va fent uns flanquejos extranys per unes repises trencades. Hi trobarem algun pitó i bastants arbusts per posar-hi alguna baga. En Kletterer hi posa algun friend per completar l'equipament. Finalment, després d'un pas de matojo-tracción hi ha la R1 (dos parabolts) en una repisa.


The maximus vibrantus exponentis

A la que arribo a la R, en Kletterer tona a sortir de 1r i de seguida arriba en Pep a fer-nos companyia a mi i la Gemma a la R1.

2n llarg: Surt recte amunt, primer algun passet fàcil de placa, després progressem aprofitant un diedre fins que trobem un lleuger desplom que el passarem per l'esquerra. Llavors és terreny fàcil fins la R2

Però clar... en Kletterer és més pàjaru que jo (difícil!) i no va veure la R2 així que va seguir tirant amunt fins que se li van acabar les cordes i vem tenir que fer aquell crit que a mi fa pujar-me els ouets al coll: ENSAMBLE!!!! Primer va pujar uns metres la Gemma i a darrera jo. Els dos una mica escagarrinats però vaja... vem anar fent :P

3r llarg: sortint de la R2 a mà dreta hi ha una canal/diedre on anirem fent algun pas bonic i algun pas bastant guarrot (terra i branques) fins que arribem a una placa (més fisurada per la dreta) i progressem per allà (friends i tascons). Al arribar a la R veiem que el Carlos ha fet reunió d'una mena de càncam i dos pitons. 2m més amunt hi havia la R3 bona però clar.. al sortir nosaltres en ensamble, és el que li queia més aprop.

Bufff quina canya, molts metres de IV+ i una calor asfixiant!!! Cal dur molta aigua fins hi tot a plè Desembre!

Pep i Ceci a la R3 des d'on més tard rapelarien...

4t llarg: arriba l'unic llarg equipat amb expansions, 2 spits i un buril (bastant distanciats i vellets) protegeixen la placa de V+. Jo no sé si era la calor, l'alçada, el pes, el tufillo a cagat o què, però vaig pringar... Per on la Gemma va passar xiulant, jo vaig fer un descansillo a mitja placa. Finalment, s'acaba sortint per la dreta de la placa fent uns passos més facils i arribes a una repisa 5 estrelles amb ombreta, perfecte per seure una estona i treure's els gats per relaxar els peus.



Aqui esperem a que les dues cordades que tenim davant facin el L5 i el L6: 6a/A0 i A1+/6a+. Tenim temps per gaudir de les vistes, xerrar, reunir-nos amb en Ceci i en Pep, hidratar-nos...



Encara anem per aquí!

5è llarg: Flanqueig ultra assegurat amb pitons (i quina por que fotien tots primets i rovellats... brbrbr). El kletterer passa molt sobrat, fent senzill el pas de 6a on jo faig un A1 ja que la Gemma m'hi havia deixat un estrep. Segueix flanquejant i a mesura que m'acosto a la R, no se si va ser perquè vaig veure la Gemma enfilada als estreps o què, però vaig fer una entrada espectacular a la R penjat d'estreps, tibant de braç.... tinc una tècnica d'estreps esperpèntica!

En Carlos anant de sobbrettis ;)


La penjada R5

Arribats aqui, prenem una decisió (sàvia, segons el meu parer): retirada.
Encara quedava el 6è llarg d'A1+, el 7è de IV+, el 8è de IV+/V, el 9è de IV+ i aquí s'acabava la via dels Catalans, fugint per l'escape. Però tothom ens havia dit que era més senzill i menys perillós, fer els 3 últims llargs de la via dels Valencians, la primera de la paret. Pertant teniem un 10è llarg de IV+, un 11è de 6a i un 12è de IV+.
En total 7 llargs.
Possibilitats de pringar? Infinites.

D'aquella penjada reunió vam unir cordes i vem fer un primer ràppel cap a la incertesa d'un mini-bosc que ens quedava a sota els peus. Allà hi havia una altre reunió amb 2 parabolts més i anella. D'aquí vam baixar a la R2 (la que algú, i no miro a ningú, es va saltar). De la R2 a una R entre aquesta i la 1, i d'allà al terra. Tots els rappels equipats amb parabolts i anelles caseres (eslabons de cadena) o maillons.

En Pep rappelant

Ponoig amb llum de tarda

Quin "aliviu" tornar a tocar el terra :P Allà vem menjar un parell de mandarines i cap al pàrking falta gent. Els primers vam ser nosaltres. Al cap de poc, van tornar el Jordi i la Cristina, que venien de fer la Flor de Luna i no els hi va agradar massa. Com que el Mimo, en Pelut, la Marta i la Laia no apareixien... va arribar el momento slack-line. I a sota el parking de furgonetes, entre arbres, el Jordi i en Carlos van muntar el que seria el nostre passatemps fins que ja no vam tenir llum i vam tornar als cotxes per esperar les cordades de las Hadas.

Jordi slacklining!

Kletterer slacklining!

Quan ja hi vam ser tots, tocava anar cap al bar de Finestrat a fer uns gots de vi i unes cerveses per explicar batalletes i parlar dels projectes del següent dia.

Ah, per sopar, vem aprofitar la llum dels fanals del costat de la Font del Molí, on a part de sopar, també hi vem fer unes sessions de slackline. Percert, es nota qui ha anat al yankee i qui no... :P

Sopant... o dormint?

Més slackline... pobre fanal!

10.12.07

Mássima vibrazzione 1/4 - Puig Campana

Dimecres a la tarda em recull en Mimo i baixem a Barcelona a buscar la Laia i la Gemma a Barcelona. D'alla cap a Reus a buscar en Kletterer, en Pep i en Ceci. D'allà cap a l'Ampolla a buscar la Marta i vingue cap a Alacant.

El viatge es fa llarg, parem a una àrea de servei a sopar i seguim el trajecte fins que ben entrada la nit, arribem al que serà el nostre camp base: Finestrat (al costat de la font del Molí on ens abastirem d'aigua).
Allà ja hi ha en Jordi i la Cristina que dormen plàcidament a la furgo, així que preparem els sacs i a vivaquejar!

Preparant l'esmorzar


Esmorzant amb vistes al Puig Campana


Dijous, després d'esmorzar, tots fem atacs diversos a varies vies del Puig Campana: Aresta Pepsi, Esperó Finestrat, Via dels Entorns, Via Júlia... Amb en Mimo fem el material, agafem aigua i alguna cosa de menjar i ens n'anem a l'Esperó Elegant.

Com vaig suar per arribar al peu de via...

La via fa uns 300m i està practicament desequipada. La màxima dificultat està al 2n llarg on hi ha un petit tram de 6b+ que es supera amb uns passos llargs A0.

1r llarg: M'estreno amb els friends, aliens, tascons i catxarros varis. Es fa prou bé (IV) i es protegeix encara millor. La reunió es fa en unes sabines a una repisa bona. Des d'allà veiem com la Marta i la Laia superen l'espectacular 2n llarg de la via Júlia:

Marta i Laia

2n llarg: Comença dur de seguida ve el tram d'A0 i sortida de 6a. El Dani va tirant amb la fifi i el fa prou fàcil, a mi em costa més. En aquest tram trobarem pitons varis amb alguna baga penjant-hi per arribar a fer l'A0, un spit entrat només 1/4... començo a vibrar! Arribant a la R tomba més. La reunió la fa a 2 claus bons (a sota hi havia 2 burils que no veiem fins que abandonem la R) reforçant-la amb un tascó.

Tram d'A0, toca passar-se a la fisura de la dreta

3r llarg: Surto i de seguida puc col·locar un friend i un tasco a canyon! Segueix per terreny fàcil fins que has de fer un pas de IV+ vertical amb canto, que me l'he de mirar ja que a mi les alçades i les vies desequipades.... hehehe. Tot i així protegeixo el pas amb algun alien i tascó petit i amunt cap a una R 3 estrelles. Repisa ultrabona i un pí ben gros.

A mesura que anem pujant, Benidorm emergeix entre les parets...

4t llarg: surt el Dani recte amunt i agafa un petit diedre fisurat (el de la dreta!), tot prou fàcil fins un tram de placa que no es pot protegir però surt bé. Arriba a un jardinet on fa reunió d'un ponts de roca reforçat amb friends i tascons.

Jo en un dels llargs.

5è llarg: s'ha d'anar a la dreta a buscar el pati. Hi ha un buril/spit i un clau. Els passos son més difícils i al veure que em costarà, li cedeixo al Dani que acabarà aquest i els 2 llargs següents. Volem tenir llum per baixar ;) Passat aquest primer tram vertical i amb pati (V), ve un flanqueig que s'ha de mirar una mica, llavors ja surt recte amunt per terreny facil i cantellut (IV). Reunió a prova de bombes d'un super pont de roca a una repisa molt còmode.

Reunió!

6è llarg: ens n'anem a buscar el marcat esperó que li dona nom a la via per terreny evident (IV), apurem les cordes i el Dani monta reunio a una repisa amb uns tascons i aliens.

Pati!

7è llarg: seguim l'esperó fins al final -apurant cordes-. Fàcil, disfrutón i amb pati (IV). A dalt seguim una mica recte fins a un jardinet amb arbres on ens calçem, menjem una madalena ràpid i a buscar els punts vermells per baixar.


L'elegant esperó

Descens:
Un cop aquí (que no al cim), hem de seguir a la dreta buscant uns punts vermells que marquen el camí per arribar a la tartera. Trobarem algun tram (els més dificils) equipat amb cables. Mola arribar-hi amb llum o saber-se el camí... ull! Un cop a la tartera només cal baixar fins al peu de via i d'allà cap al cotxe.
Acabada la tartera ens prenem el nostre temps menjant alguna mandarina per recuperar forces ja que no ens queda aigua...

Al cotxe, ja de nit, els municipals ens esperaven. Algun veí, al veure la llum dels frontals d'alguns companys nostres i altres escaladors, els havia mobilitzat. Fem unes trucades als companys i els tranquilitzem. Tothom està baixant bé i sense problemes.

D'aquí, cap al bar a trobar-se amb la colla. A més, arriba el Pelut i la gent comença a fer plans per demà anar al Ponoig a seguir vibrant!

5.12.07

Pont!

Semirecuperat de l'esquena, m'he deixat enredar pel Dani i baixo els 4 dies a fer via llarga per Alacant. Ens llegim el dilluns!!!