Ultimes dosis soliuenques

Aquest hivern quasi que no he passat per Solius. No ha estat fins ara a la Primavera que m'hi he deixat caure. Els dies han estat el 10 d'Abril i aquest passat dissabte 8 de Maig.

A l'Abril, tornant d'escalar pel matí a La Rocosa de Sant Feliu de Guíxols (un sector local amb un total de 14 vies), tornem a Solius amb l'Enrique. Allà hi ha la colla dels recauxutats que porten tot el dia manxant-li.

Però anem a pams, a la Rocosa vaig provar:

• Els bessons, V+/6a. Via vertical, cantelluda i prou atlètica que et va inflant. Té un passet tonto al principi i un altre arribant a la R però està molt assegurada. Surt a vista i em decanto per 6a.
• Eclipse, 6b/+. Diedre tècnic que et mena a una placa fina, tècnica i amb poca adherència. No veig un cantell enorme quan em quedaven 2 bolts per arribar a la R i em penjo. L'acabo de cinta a cinta. M'ha semblat un 6b dur. Sobretot els passos finals.
• La Confiança, 6c?. Diuen que és una entrada de 6c amb cantells picats i que la resta és 6b suau. Provo la entrada però no hi ha manera, passos llargs de bidit a monodit i la roca no és tan adherent com m'agradaria. Passo de lesionar-me i passo a mode contemplatiu.

Faig un vol abans de marxar i veig les vies de grau més facil que estàn força deteriorades. Ja només en queden unes 10 en bon estat d'equipament, que és on hem estat. La majoria amb bon cantell però poca adherència. A destacar també algun boulder de la zona amb potencial.

L'hivern vinent hi tornarem a tatxar-ne alguna més :)

A lo que anavem, a Solius. Al arribar, tots els recauxutats marxen menys el Víctor. Fa calor així que ens n'anem cap a la cara Est de Rocaponça.

Escalfo amb Hotel Rich California, un 6a+ que l'anterior vegada m'havia costat bastant i avui resolc amb més facilitat. Al baixar poso les cintes a Trempera matinera, l'objectiu del dia. Un antic 6b+ recotat a 6c per trencament de preses.

A mesura que vaig baixant i posant les cintes, vaig provant els passos. Val, la última part controlada després d'un parell d'ullades. Segueixo baixant i em trobo el pas del monodit, provo agafant-lo amb la mà dreta però veig que em va millor amb l'esquerra, el moviment em surt més natural i em surt a la primera l'enllaç amb la part final.

Per mi, la part més difícil està en els passos d'abans d'agafar el monodit i en l'entrada. La proven l'Enrique i el Victor mentre la vaig matitzant... li faig un top-rope i me la deixo amb una parada. Al baixar tiro la corda avall, descanso 2 minuts o ni això, tinc la seqüència molt clara, em sé els 24 moviments que he de fer de memòria i a on he de posar tots els peus... quina sensació més estranya!

• Trempera matinera, 6c. Arriba el moment i no fallo. Així que encadeno el meu primer 6c amb una sensació molt estranya, he flotat, quasi diria que no m'ha costat... com canvia una via quan la interioritzes i te la saps de memòria...

Abans d'acabar el dia, provo per variar la Basarda i curiosament, m'aguanto molt bé del bidit picat del 3r bolt, la pega és que hi vaig creuat en el primer intent que li faig i el power que em quedava era mínim, em penjo. L'acabo de muntar amb bona sensació de que el proper cop que la provi puc encadenar-la.

Per altra banda, aquest passat dissabte 8 de Maig vaig tornar-hi amb en Victor i l'Àlvar. A les 9 del matí ens trobem al pàrking i no hi ha ningú. Baixant de la Bisbal queien gotes però allà no plou. Jo tinc ganes de provar vies que no hagi fet mai i els proposo de baixar a la Sud de Roca Ponça.

• Banyacroa girl, V+. Entrada difícil i molla, que em costa una relliscada. Xapo agafat de la cinta. Hi ha un parell de cantos que estàn plens d'aigua i no ho veig clar. Baixo. L'Àlvar la monta en un plis i el Víctor tampoc falla. Aprofito que el sol hi ha incidit i l'ha assecat una mica, els cantos tenen més tacte que abans i ara si que encadeno. És una via discontínua amb tot concentrat a l'entrada.
• Tenaya, 6a+. L'Àlvar la torna a muntar, el Víctor diu que ja l'ha fet i que es reserva per després, jo encadeno a vista. Adherència durant quasi tota la via a destacar un pas a l'entrada i un altre a mitja via on s'ha d'apretar més. La part final va per roca una mica trencada i al despenjar-se, la corda roça molt amb un bloc sospitós. Estaria bé sanejar una mica aquesta part final o baixar la reunió.

Al acabar, trobem que la roca s'ha assecat molt amb el vent i el sol que fa i baixem a la part de baix, on s'han equipat vies noves. D'esquerra a dreta: Ziggy Stardust i les aranyes de Mart, 6c+. L'ucky o luck, 6b. Per Sant Jordi, V/+. Ringo star, 6c. Aires de cetaci, 7a. El freelance de goma cuita!, 6b+. A l'ombra dels Beatnics, 6b+. Surrealisme ramader, 6b. Ornitografia coetània, 6a+. Expulsats del cel, 6c+. Out of time man!, 6c. La prolongació de l'home és la pipa, 6b. Vivria, 6a+. Eternament jove, 6b/V (Aresta de 2 llargs exposats).

• El freelance de goma cuita!, 6b+. Per variar, l'Àlvar ens la recomana i monta. En Víctor li fa un bon top-rope i jo l'encadeno al flash. Com enganya la via! des de sota sembla que tingui molts peus i que els passos siguin senzills però quan hi ets has de fotre unes apretades...! A destacar l'entrada atlètica, el flanqueig amb invertits on he hagut d'empotrar genoll esquerra i talonejar amb el peu dret, i la sortideta d'adherència sense mans. Al final de la via ja s'afluixa i dóna més canto... sort! Una via curta però intensa, molt recomanable!
• Aires de cetaci, 7a. Aprofitem que comparteix reunió amb El Freelance i li fem un top-rope cada un. Està tot concentrat a l'entrada on crec, que assajant-la una mica, podria sortir. La resta de la via tampoc és fàcil, 6b (o més) d'adherencia, que com la seva via veïna, va posant-se cada cop més fàcil.

En Víctor i l'Àlvar han de marxar i jo aprofito que han arribat uns nois de La Selva i els hi demano si puc escalar amb ells, cosa que accepten (gràcies cracks!). Resulta que amb un d'ells, en Xevi, haviem coincidit al Cau del Duc. Escalem una via de 6b a la dreta del sector prou divertida:

• La prolongació de l'home és la pipa, 6b. Afronta un diedre i un sostret amb força canto però que obliga a col·locar-se bé. Després de les apretades a les vies anteriors em sembla fàcil i tot!

L'encadenem els tres i per avui ja n'hem tingut prou. Ells s'en tornen a la cara Est de Roca Ponça on hi tenen uns amic provant la via dels Casals i jo me'n vaig cap a La Bisbal a dinar. Al final, ha estat un matí ben aprofitat!

Diesel per l'Empordà

Ja no tinc 18 anys.

Això em va quedar clar un cap de setmana que ens vem endur al Pär a conéixer l'Empordà. Vem passar el dissabte escalant a Ullà on jo no vaig fer més que arrossegar-me (sortir de festa la nit anterior i dormir 3h té aquest preu).

Ja que jo no vaig fer res destacable, piaré una mica les vies que vem escalar tots:

• La via de tots, V/V+. Inicialment cotada de IV+ però podria ser tranquilament un V+. La fem per començar. Recordo haver-hi passat xiulant l'últim cop i avui m'hi arrossego. Tot i així encadeno. És bastant tècnica.
• Maria, 6a. La fan el Marc i en Par. Com es nota la diferència d'embergadura! L'Ane se la treu en top rope, jo no la faig que ja la tinc al sarró i em reservo per la següent.
• Peligrosa Maria, 6a+/b. A mi em sembla més 6b, però per allà alguns pensaven que era 6a+. Igualment, la via és xula. Té un tram inicial d'apretar-li i passos d'embergadura. El més difícil sortir del minidesplom. Allà vaig patinar una mica i ja vaig acabar la via de xapa a xapa acobardat.
• Records d'un amic, V+. Una via que si vas a Ullà, l'has de fer. 5 estrelles.
• Gamusí, V+. Pas d'entrada cabró i després festival de canto. També val la pena fer-la.
• Disseny gràfic, 6b. M'hi vaig posar en top-rope i tot prou bé a excepció del passet de mitja via. Haurem de tornar-hi que la via s'ho val!
• La patakada, 6c+. Un viot de continuïtat de 40m que tant en Pär com el Marc es treuen a vista. Chapeau!!!

En Par encadenant la Patakada

Acabem la jornada amb l'Oriol que ens ve a veure des de Girona per anar a sopar al Mas Pou de Palau Sator. Ens fotem el menú i sortim rodolant. A la tornada cap a Calella, l'Alba ha de dur el cotxe que jo fa rato que ja dormo.

A l'endemà, tots ens aixequem passades les 12 del migdia. Suposo que la fartanega de cargols per sopar en tenen part de culpa (i en el meu cas, la son acumulada).

Esmorzem i mentre uns se'n directe cap a Solius, jo i l'Alba ens n'anem a La Bisbal a recollir tot el que ens falta pel pis.

Esmorzant amb la calma

Arribem a Solius i el Marc ja s'està esbarallant amb un 6c de Roca Ponça, la Trempera matinera. Jo tenia la idea d'encadenar la Hotel Rich California, que l'havia fet en top-rope amb en Piter feia temps.

Com que el 6a+ està ocupat, em plantejen escalfar de xapa a xapa del 6c. Vaig fent parant-me cada dos per tres, i fent a-zeros cada quatre per cinc. Hi ha un lloc on allunyen una mica i passo de seguir, p'abajooo!!

El Marc pujant i l'Ane baixant

• Hotel Rich California, 6a+. Molt més difícil que Els amants del crocanti, a l'Agulla del pí. Aquí hi ha molta més verticalitat i el tema va de laterals. Bé, encadenada al primer intent!

Per acabar el dia, vaig motivat de la via bloquera del Totxo del Porc.

• Basarda, 6c. Sempre que vinc motivat per aquí, la provo. Aquest cop tampoc surt però això si, em noto moooolt millor que les altres vegades. Que dur el pas a bloc del mig! Massa pels meus dits :(

Ja és tard i el Pär ha marxat amb l'Ane i l'Oriol. Agafem els trastos i amb l'Alba i el mini-yo ens en tornem cap a Terrassa.

Pujant de grau a Solius

El 10 de Maig pujem a Solius l'Alba, l'Ester, en Marc i jo. L'Ester no havia escalat mai i Solius sempre m'ha semblat un bon lloc perquè la gent aprèngui què és això d'enfilar-se per les parets gaudint d'un bon paissatge.

Peu de via

Començem per l'Agulla Central:

• L'Aprofitada, 6a. Tal com diu el nom és una via que agafa la placa d'adherència entre la Tallades encara pud i La caleta per acabar sorint per la fissura de la primera. Té un pas d'equilibrista a mitja via que si no l'escaquejes cal anar al tanto. Surt a vista posant cintes.

Sortint per l'estètica Tallades

• El puto avi, 6b+. El Marc l'encadena a vista posant cintes, jo m'enveno els dits de la mà esquerra amb esparadrap i al primer intent encadeno, no pas sense patir un cop agafat el canto salvador! Quina il·lusió! Solius és el meu talismà, sempre pujo de grau allà :D

Ja no se m'escapa!

Amb aquestes dues vies fetes i la moral pels núvols ens n'anem al cantó oposat de l'Agulla Central d'on érem. Allà hi ha dues vies de IV i IV+ del Padrino. Més esglaonades i amb més canto que la resta de vies.
Allà l'Ester s'estrena fent en top-rope la Mitilus edulis soliuencis (la de l'esquerra). L'Alba la repeteix i aprofita al baixar per fer la veïna Postgarnatxa 26F (la de la dreta).
A l'esquerra d'aquestes, el Padrino n'ha obert una altra anomenada Cloïsa de la Lluïsa. Un III+/IV per acabar d'arrodonir aquest sub-sector d'iniciació que també comptava amb unes vies del Pere.

Ester a la Mitilus

Amb el Marc tenim ganes de provar alguna coseta més picantona i acabem anant a la cara Nord-est de Roca Ponça, on hi ha una de les millors vies de Solius:

• Flames de pedra, 6c+/7a. Ens hi posem pensant que era un 6c a seques. El Marc li fa dos intents però no surt. Jo amb un top-rope en tinc prou i em surt fins al pas d'abans d'empotrar el genoll. El pas de sortir de l'empotrament també té el seu què i he de sortir amb A0, però a excepció d'aquesta secció, la resta surt prou bé. Ai que tindré un projecte... :P
  

Es pot espatarrar un més?

Fent iniciació per Solius

L'últim dia de Febrer, ens emportem al cosí de l'Alba per iniciar-lo a l'escalada en roca, ja que ha començat a anar pel bulder de La Bisbal.
Escollim Solius perquè té bastantes vies fàcils i llargues, i perquè agafi confiança amb els peus i vegi que no tot és questió de tibar de braç.

Ens hem quedat a l'Agulla Central amb un grup de nois (entre ells, el nebot del Joan Asín) que també iniciaven a algun amic seu.

Hem començat muntant la President, que també m'ha servit per fer el canvi de xip de tants dies escalant en calcària. L'Alba i en Francisco l'han pujada, en top-rope, sense més problemes que alguna tremolor a la cama, normal en les primeres escalades.

Hem seguit per la Tallades encara pud, un V+ dels llargs. Una via molt xula i completa ja que començes en placa, et passes a diedre i acabes sortint empotrant les mans en una fisura durant 3 o 4m, tot un Indian Creek en miniatura! Hehe. Jo he encadenat a la primera i m'he pogut treure l'espineta que tenia clavada de les primeres 24h de Solius que vaig assistir, al 2006! L'Alba l'encadena en top-rope i en Francisco ja ho ha tingut més complicat, però amb alguna ajuda ha acabat arribant a dalt. Molt bé!

La Tallades va per la fisura paral·lela a La Page (on estic)

La següent ha estat una altra que em faltava per encadenar a la zona, l'havia provat fa anys i m'havia sortit en top però no de primer: La llei del puma, un 6a amb algun pas contundent.
Aqui l'Alba ha aconseguit superar el tram dur però no li ha molat gaire el flanqueig de segona, així que ha preferit baixar. En Francisco hi ha posat ganes però no ha pogut... per ara, perquè apunta a maneres!

L'Alba sense voler deixar anar el canto bo ;P

Abans de canviar de sector hem menjat una mica i m'he posat amb la Putu avi. No sé perquè pensava que era 6b a seques, després m'han xivat per allà que tenia el plus! Tot anava bé fins que he patinat al pas clau, merda! Ja la teniaaa! :_( L'acabo de muntar i li veig color per una propera ocasió.

La Núria fa temps en el crux. Foto by Mohawk!

Baixant m'ha tocat desmuntar les dues vies anant pendulant per la paret.. hehe.

Abans de marxar, la intenció era fer una de les noves vies que hi ha abans de la zona principal de l'Agulla de Dalt, IV's i IV+... però ens hem posat a xerrar amb els nois que estaven per allà i ja se'ns ha fet tard, així que cap a La Bisbal a que em prenguin el pèl i a disfrassar-nos! Que aquí van tard i celebren el carnestoltes una setmana tard (sino no els hi va ni Déu, que tothom fuga cap a Palamós o Girona :P).

Tatxaaaaaaan!

Escapadeta matinal a Solius

El cap de setmana següent a Bellavista no hagués escalat a no ser que el Marc no s'hagués ofert a pujar per terres gironines, així que per estalviar-li uns kilòmetres quedem a Solius.

Veient com de congestionada està l'agulla central, anem cap a la cara nord-est de l'Agulla de Dalt a unes vies que es repeteixen poc.

• Xit, 6a. Ja l'havia provat fa... dos anys! Joer, veieu com no progresso?! El Marc s'hi posa a vista però cau al pas clau, l'acaba de montar sense problemes. Òju que és més llarga del que sembla! Jo m'hi poso amb les cintes posades i perdo l'equilibri al mateix pas, merda ja el tenia! Tot i això acabo arribant fins a dalt amb una caiguda.

• Anada, 6a+. Al baixar de l'anterior, aprofitant que comparteixen R, li poso les cintes i repetim el ritual: el Marc comença. Veig que pateix més del compte i acaba arribant a la cadena fent una parada en un dels passos llargs d'adherència que hi ha. Jo veient el percal tiro per el maravellós món del top-rope i casualment l'encadeno. Cagundés!

Situació de les vies, a la cara NE de l'agulla de dalt

Decidim canviar de sector, ja que aquestes vies tant finetes d'adherència no acaben de motivar al company. Així que el porto a una via que segur que no el defraudarà:

• Basarda, 6c. El Marc se l'endú al 2n pegue. Jo la provo de 1r i per passar la 3ra xapa he de fer un A0 . Em falta bloqueig!!!! Li acabo fent un parell de tientos més en top-rope que l'únic que fan és deixar-me cuit ja que aquell pas pot amb mi.

Foto d'arxiu amb en Piter

I això és tot el que va donar de sí el matí. Millor això que res :)

Més vies tatxades a Solius

Ara fara 2 setmanes, vaig quedar amb en Piter i l'Albert, el seu germà, per anar a fer una matinal a Solius.

El dia anterior havia plogut i alguna via humitejava, però no era trivial.

Vem decidir començar per l'Agulla central, on jo encara no tinc totes les vies encadenades, i me'n vaig endur un parell al 1r intent:

• La Page, V. Llarga via de 30m, tota fàcil (IV?) amb un únic pas al mig, que em va costar bastant fins que no vaig decidir-me a fer-lo. És el que li dona grau a la via. Va sortir a vista posant cintes i pensant-m'ho molt al crux. En canvi, l'Albert i en Piter s'hi van passejar...

• La Taladro, 6a+. Es la 2na via de la dreta de tot, amb parabolts del 8. Entrada d'adherència dura i després seguir aguantant fins la R. Encadeno al 1r intent amb les cintes posades. Perfecte! :D

En aquesta última via, vem veure com de dos parabolts amb xapes amb anella a la R, només en queda una. El més curiós és que han deixat el cargol de la xapa furtada cargolat al espàrrec del parabolt. Al lloro al despenjar-se!

Fetes aquestes dues vies vem anar a tibar-li al Totxo del Porc:

• Basarda, 6c. Tsunami de pocs metres amb 4 xapes. Jo trobo la linia molt bona, tot i tenir algun picat. En total són uns 10 moviments en el tram dur amb passos molt guapos (bloqueros, llargs, regletes, cantos, roms...), avui no ens surt a cap dels tres. Jo per descomptat m'hi poso en top-rope ;P

Acabada de matxacar aquesta via, ens n'anem cap a Roca Ponça, a la cara est. Alla l'Albert i jo intentem de primers, la primera via que trobem baixant a mà dreta. Cap dels dos ho veu clar per tirar amunt i en Piter l'acaba encadenant per nosaltres, deixant-nos-la a punt pel top-rope.

• Hotel Rich California, 6a+. Curiosament, al tenir el top-rope muntat encadeno no sense patir en algun pas de presa lateral; i és que cal navegar una mica per trobar la bona presa que et permet tirar amunt. A destacar l'últim seguro de la via abans de la R: un buril. Diria que se li ha afegit fa poc, perquè fa un temps em van comentar que el final d'aquesta via era una mica expo. No és la típica via de Solius i es veu una mica de sika que aguanta una llastra amb bons cantos... esperem que aguanti!

Un cop avall, fem material i en Pere i l'Albert fan la seva, jo escalo la última via del dia amb l'Alba i la seva mare, que han vingut a veure'ns patir a Roca Ponça. Quina via havia de ser?

• La llum de l'Alba, V. S'han trencat alguns cantos però no baixa la graduació (clar que jo tinc molta embergadura...). Tant bona com sempre! L'Alba no escala per mal d'esquena però si que ho fa la seva mare després de deixar-se enredar... el principi li costa però la 2na meitat li surt brodada :)

Amb totes aquestes vies fetes, ja podem anar a dinar que ja va sent hora ;)

Triomfant de nou a Solius!

Dijous vaig estar liat amb el PFC, cap al tard no em venia de gust anar al rocòdrom i me'n vaig anar a fer unes cerveses amb els amics.
Al arribar a dissabte, em notava amb ganes d'escalar. Tenia bones vibracions :)

Ja havíem quedat amb el Marc que aquest dissabte aniríem a Solius i després de fer un bon esmorzar a Terrassa, autopista i cap a escalar en granit!

Al arribar, ens n'anem a l'Agulla Central per tornar a fer una primera presa de contacte:

• Elogi a la paciència, V. Crec que és una de les primeres vies obertes del Tranki. Ens surt bé als dos. Degut a la aglomeració que es comença a fer a la zona (tot i estar ben acompanyats per uns escaladors Gironins), decidim moure'ns cap a una altra agulla.

Arribem a la cara Est de l'Esperó i recordo que hi ha una via que no vaig acabar una vegada fa temps amb l'Alba, el Mohawk i familia:

• L'Avi pitu, V+. Fàcil fins que arribes als passos abans de la reunió on t'has d'equilibrar bé i trobar els bons laterals que et permeten fer el pas i xapar la R. Tornem a triomfar els dos a la primera. Bé, ja m'he tret una espineta que tenia clavada.
  

El sol començava a apretar i ja que érem on érem, ens n'anem cap a la cara nord de l'Esperó a fer un parell de sisens que hi ha, bastant guapos:

• Toloumne Meadows, 6a. Fa dues "24h d'escalada a Solius" vaig provar-la i em vaig fer caqueta al pas on vaig decidir desmuntar i anar a una altra cosa. Aquest cop el Marc se la treu a vista i jo amb cintes posades, encadeno també al 1r intent. Bé Pere, anem bé! Una altra espina fora!
  

• Beatle Juice, 6a+. Eufòric de l'encadenament de Toloumne Meadows, li poso les cintes a Beatle Juice i ho provo a vista. Primera sorpresa del dia: m'emporto un bon saque en el pas clau (avui la ment està a favor meu i li ha agradat!). Segueixo amunt i munto la via amb només aquest petit percanç. Al baixar em miro el pas i trobo la meva seqüència (encara que després me n'oblido!). El Marc s'hi posa i com no, encadena a la primera. Jo m'hi torno a posar i aquest cop si que encadeno! Perfecte! 2n triomf important del dia! :D
  

Bien! Avui pinta bé la cosa, ja m'he endut dos sisens, un saque i encara estic més motivat!
Ja pelats una mica de fred per la zona ombrívola on érem, anem cap a la cara sud de l'Esperó per barallar-nos amb una via d'un sol pas dur i bastant exposada (4 parabolts + R en 18m aprox):

• L'Ernano, 6a+. Els dos acabem fent el 1r pas en A0 i vinga a passar por per xapar els següents parabolts. Quins alejes tu! Tot i això... la via és ramposa i se suposa que no cauràs però... ai, si caus! Al baixar, la torno a provar i l'acabo encadenant en top-rope trobant una seqüència de passos que va per l'esquerra del 1r parabolt. El Marc també li fa l'intent en top i també se la treu. Ja tenim deures pel proper dia si ens ve de gust patir una mica... ;)

Moment de fer una parada tècnica mentres dinem (entrepà i olives) al mirador que hi ha davant del Totxo del Porc, amb vistes a quasi totes les agulles... Quin lloc més idíl·lic :)



Vinga, hem acabat de dinar i encara ens queden agulles on anar a trepar! Finalment ens decidim per anar a la cara Oest de Roca Ponça:

• La gavina (L1), 6a. A aquesta via li tinc ganes, és de les "fàcils" que em queden per fer a la cara Oest. Li demano al Marc si me la deixa intentar a vista posant cintes. No hi té cap objecció i em cedeix els honors. Començo, visualitzo bé la seqüència del monodit (quin monodit més genial!) i perfecte, surt la via sense problemes! Estic amb la R1 als nassos i començo a dubtar: tiro amunt? Li deixo al Marc que la faci fins a dalt i la provo en top-rope?... Mentre dubtava, el Marc i un parell d'escaladors que estaven al costat em comencen a animar i si si, a intentar el 2n llarg!
• La gavina (L1+L2), 6b. Buf.. primers passos difícils, això està molt dret i els cantos son molt petits! Més d'una vegada m'entra una mica de poca confiança en mi mateix i si em sortiran els passos, però com que fa res he volat, ara mateix no tinc por ni de que allunyin (que no és el cas) ni de volar (perquè és vertical) i pas a pas vaig progressant.. hi ha flow! Els moviments flueixen un darrera l'altre! Fins que... arribo a la reunió! No m'ho crec! El primer 6b que encadeno i a sobre A VISTA! QUE CONTENT QUE ESTIC! :D

Llàstima que els dos no poguem compartir la felicitat ja que el Marc cau a les últimes xapes, quina putada ;( (igualment, així hi ha excusa per tornar-hi! :D)



Al baixar intercanvio el telèfon amb un futur habitant de La Bisbal per quedar per anar a escalar, en Roger (un dels que m'havia donat ànims per tibar-li al 2n llarg). Salutacions des d'aquí als dos si ho llegiu! :)

Decidim marxar quedant-nos sense fer la que volíem que fos l'última via del dia, La llum de l'Alba, ja que començava a ser tard.

Auto-reflexió: Cal forçar més l'escalada al meu límit. Avui sense pors, però apretant ben fort, he encadenat un 6b, el meu primer 6b. A sobre, a vista!
Què vol dir això?
- Que puc fer molt més grau del que estic fent ara?
- Que he de començar a provar coses més dures?
- Que hauria de tenir molts més 6b's encadenats abans d'haver fet aquest a-vista?
- Que l'"entrenament" dóna els seus fruits?
- Que em deixi de tonteries i me'n vagi a escalar més?

Aconselleu-me mestres!!!!

2nd Round: Solius

Divendres al acabar de la Placa Sibarit, vaig anar a sopar amb l'Ivan i els de la meva colla. La intenció era anar a dormir d'hora ja que demà havia de pujar fins a Solius on havia quedat amb l'Aniol. La realitat va ser una altra... al llit a les 4:30 i és que feia mooolts dies que no feia cap sopar amb ells!

El dijous em vaig llevar mig adormit, mig ressacós. Però sobretot... tard! Em vesteixo, agafo roba per passar la nit a Girona i corrents cap amunt. Al arribar al peatge de Vidreres truco a l'Aniol dient-li que vaig una mica tard... resulta que el desperto! Quin parell!!!
Al final arribo jo abans que ell, igual que els seus pares que venen en busca d'unes claus...

Al grà. El pàrquing està al 100% cosa que ens espanta d'un principi... més endavant descobrirem que hi ha gent del maresme fent un curset d'escalada. Entre ells un pescador d'estels... encantat, profe! ;)

Ambient a l'Agulla Central

Aquest grup s'ha dividit entre l'Esperó i l'Agulla Central. Nosaltres al arribar a la Central ens trobem que l'única via lliure és:

• La Llum de l'Alba, V. La millor via de Solius (hehehe!) Començo jo i cooollons! La recordava més fàcil!!! Tot i així encadeno. L'Aniol no falla i almenys podem dir que començem bé el dia.
• Peix Fregit, V+. L'Aniol me la va vendre de V però ja deia jo que la vaig trobar més dura... a les ressenyes li donen el +! Tot i així guapa i em fa suar per encadenar-la a vista (el sol també va col·laborar en fer-me suar, recoi quina calor!). L'Aniol tampoc falla i ens n'anem a la que seria l'última via del dia.
• Il Padrino, V+/6a. Via dedicada al pare de l'Aniol. Ell l'havia fet de segon però mai de primer i jo ja la tenia encadenada a vista, així que ell fa els honors i quasi encadena! Rellisca a la tercera xapa però tot i això, segueix amunt. El proper dia cau, bou! Jo, amb les cintes posades l'encadeno però patint i amb una contractura al coll per tibar massa hehehe.

Onsight a Il Padrino l'Abril del 2006

Finalment, desmonto la via (díficil!) i aprofitem que tenim la corda passada per fer una mica el brètol al Quart de l'Eduard (6a+) i el Puto Avi (6b+). A mi no em surten els passos durs i tiro avall que la pell ja em cou. L'Aniol en canvi, acaba treient-se el pas del Quart de l'Eduard!

I aquí acaba el finde de retrobada Escalada&Pere. Aquesta setmana una mica de plafo o roco, per poder-me defensar una mica a la trobada blogger, i fins dissabte BOUS!

Les 24h de Solius 10ena edició!

L'any passat vaig anar a la novena edició i va valdre la pena. Us perdreu aquesta especial desena edició? ;)

Una trobada blogger improvitzada

Després de passar al Pla B, resignats per la pluja (el Pla A era escalar, el B era no fer-ho), durant tota la Setmana Santa (a sobre que m'agafo festa)... Dissabte finalment fa un dia radiant i l'aprofitem ben aprofitat a Solius. Mig pactat mig improvitzat ens reunim:
Equip Activitats de muntanya: Piter, Albert, Montse, Marc.
Equip Cel i Avern: Tranki, Laia, Jaume.
Equip Pijuclimb: Piju, Marian, Mila, Lluc
Equip Alçades amor i odi: en un principi jo i posteriorment l'Alba, l'Anna i en Cristobal.

Per la tarda, trobarem el petit equip local de Sant Feliu de Guíxols format per un únic però potent escalador, en Carlos Vega "Karli".

Ens reunim tots a la plaça de l'Esperó. Les vies que vaig fer jo van ser les següents:

• Drecera Vertical, V+. La tenia pendent ja que l'últim cop que la vaig fer se'm van acabar les cintes a mitja via. D'aquest cop no passa i queda encadenada.
• L'Estel Solitari, V+/6a. La provo en top-rope després de que el Tranki la monti. Originalment la via anava més per la dreta i era un 6a+ MOLT dur! La provo per allà i no surt, per l'esquerra acaba caient però si que es mereix el 6a segons la meva opinió.
• La polvera, V+. Situada a la cara sud. El tram difícil és a l'inici. Surt a vista. Més tard l'acaben provant l'Anna i en Cristobal a part de tots els altres.
  
• Sol Solet, V+. Pensant que era el El Pop de Lluna (6b) surto amb les dues primeres xapes passades i em sorprenc amb la facilitat que trec el pas dur... remirant les ressenyes veiem que efectivament es tractava d'un V+ que podria ser 6a per l'entradeta... (ser alt en aquesta via té ventatge! :P)

Al cap de poc se senten uns crits... PÉGÉBÉEEE!!!!.... ON SOOOOU???.... VALE JA VINC!!!.... i apareix en Tranki reclutant voluntaris per desmontar la Via dels Casals a Roca Ponça.

• Via dels Casals, 7b o V/Ae (70m?). La via té 3 llargs però els bous del Tranki i el Piju l'encadenen del tirón. Amb el Tranki la fem en dos llargs. Bé la fem... ell torna a encadenar i jo improvitzo uns estreps amb un parell de bagues i simulo una fifi amb una cinta exprés per poder-me arrossegar paret amunt. Al principi em fa respecte però l'Oriol té molta labia i em tranquilitza i m'anima ràpidament. En aproximadament una hora (?) som a dalt i rapelem a duo per la via Normal.

Roca Ponça cara Oest


Where are Wallie's?

L'equip Alçades amor i odi (menys jo) se'n tornen cap a casa després de dinar i esperar pacientment per poder-nos fer alguna foto, llàstima que no esperéssin fins veure'ns dalt :P
La familia Pijuclimb i la colla Activitats de muntanya també se'n van després d'esperar a que tornéssim a terra. El mateix pels dos companys del CADE que havien vingut amb l'Oriol, la Laia i en Jaume també marxen.

Amb l'Oriol ens n'anem a tibar més al contrafort de l'Agullola. Pel camí ens trobem en Karli que porta 2 mesos sense lligar-se a una corda (cosa de la paternitat), s'apunta amb nosaltres!
Espectacle garantit:

• Banyaloques Band, 7a+. L'Oriol encadena a la primera i en Karli fa un molt bon retorn a l'esportiva fent-li un pegue en top-rope.
• La Vaca Cega, 7b+. Pot ser la via més dura de Solius? La deixen montada des de la R de la Banyaloques, la proven en top-rope els dos i finalment l'Oriol l'encadena de primer per segon cop (crec).

Karli a Banyaloques Band, 7a+

Jo anava amb la idea de fer alguna via més però ja arriba l'hora de marxar i no em sap pas greu després de l'espectacle vist. Ells fan intercanvi de telèfons mentre jo busco una albarca perduda i per acabar, en Karli ens descobreix una petita nova zona a l'Empordà de la que ja anirem parlant... ;)

Aniré penjant més fotos de seguida que en tingui i les pugui editar.
Piju, pots passar-me les de la via dels Casals?
Tranki, tens el meu gri-gri?

Un senyor regal!

Avui a Solius hi ha aparegut una via nova :)


Ahir anava boig buscant companys per anar avui a escalar... ni l'Aniol, la meva última esperança del que estava quasi segur que no fallaria, no podia.. Fins que, parlant per telèfon, li vaig dir: "i el teu pare què fa demà?". Després d'estar parlant i contemplant possibilitats, en Josep Maria em va fer una oferta a la que era impossible dir que no.
Això és un regal i lo altre són tonteries: Equipar una nova via, batejar-la i fer la 1ra ascensió :D

A les 10:15 he quedat amb ell al parquing de Solius. No hi havia gaire gent... 6 cotxes contant els nostres 2. Hem carregat els trastos cap a l'Agulla Central i hem començat provant la futura via en top-rope des de la reunió de la via El petit princep. Val a dir que m'ha deixat els honors de fer-ho quasi tot :P Escalar la futura ruta en top-rope, escollir la posicio dels anclatges, catar la roca (hi havia algun tram que no tenia un bon so), fixar cordes, i amuuuunt! Ell s'ha encarregat de fer els forats amb el taladro i jo anava posant els bolts. Ens ha costat tot el matí decidir on anava tot (som uns perfeccionistes hehe) i també hi ha hagut un parell de fiascos que resoldrem en un futur fent manualidades-Disney... (dos forats un pel màssa justos on el parabolt entrava i sortia com si res).

La nova via és La llum de l'Alba, V-. 5 parabolts inox M10 i reunió de cadena amb anella i parabolts M12. Aproximadament 15m. Entre les vies El Petit Princep i Taladro.
Equipada per Josep Maria Bosch i Pere Cuyàs el dia 30 de Desembre del 2006. (Després de deliberar mooooolta estona)
Primera ascensió per Pere Cuyàs.

Ho sento.... ho havia de dir :P



Ha quedat una via força maca i estètica, en un lloc assoleiat i arraserat del vent, per que tothom la disfruti! Ja direu què us sembla ;) Ah! i aneu collant el grau... per si tira més cap a IV+ o cap a V.

I moltes gràcies Josep Maria!

Torna a fallar el coco....

El passat diumenge havent dinat, mentre l'Alba estudiava, vaig fer una escapada fugaç a Solius aprofitant que els del Club Alpí Universitari corrien per allà.

Ràpidament vaig enganyar al Joan per anar a provar el V+ de l'Agulla del pi i aprofitant que comparteix reunió amb un 6b, provar-lo.

• Carril bici, V+. Passet punyetero entre la 2na i 3ra xapa, arribes a una repiseta i surts per una placa tumbada en adherència. Surt a vista.
• Els amants del crocanti, 6b. La provo en top-rope i encadeno a la primera! Com a màxim li posaria 6a+ per l'entrada fina fina que té, la resta es d'anar-s'ho mirant bé i trobar alguna presa salvadora. El Marsi la prova al flash mentre li vaig cantant tots els passos i l'encadena! Olé fiera!

Mentre la gent va provant aquestes dues vies amb el Marsi ens n'anem a la cara Nord de l'Agulla de dalt i provem:

• Xit, 6a. Entrada atlètica, cantos bons amb alguna babaresa i final en adherència. Combina parabolts al inici i spits al final. Em falla el coco quan s'acaben els cantos i toca adherència aixi que li deixo els honors al Marsi que gustosament l'acaba i marxem pitant pq els manresans ja ens esperaven al cotxe. Via molt recomanable! Molt estètica i ben trobada!

El proper dia tocarà encadenar aquestes dues vies i visitar la cara Est de l'Agulla del Pi. Té 4 vies (V, V+, V+, 6a) que sembla que m'estiguin esperant!

Ahir també vaig treure'm una mica el gusanito al rocòdrom del Club Natació Terrassa amb l'Ivan. Vem fer 2 V+ que vaig encadenar a la primera i després ens vem posar al mega-desplom on l'Ivan va provar una combinació de preses de 6b i se la va treure parant un parell de cops a descansar. Jo de primer no vaig fer massa (amb totes les preses... 6a+) així que ho vaig provar en top-rope i també vaig haver de parar a reposar algun cop. Cagun dena.. mira que allà entrenar el coco és fàcil i va i no m'atreveixo! Sóc un cas! El proper dia que vagi al roco serà només per practicar caigudes!!!! M'auto-obligo!

Ah! Avui m'han arribat les guies de Montserrat Cara Sud i la de Gorros. A veure com acaba tota la polèmica... esperarem a divendres com ha comentat en MadVeras per a seguir parlant-ne ;)

Solius 5 - Pere 0

Bé, el Mohawk ja ha fet la crònica del passat dissabte però també m'apunto a opinar de la trobada i de les vies (encara que una mica tard :P).

Vem començar per dues vies de l'Esperó:

• L'Avi Pitu, V+. Es va fent fins a la xapa d'abans de la R que és on es posa vertical i hi ha el pas de la via. M'entra yuyu i l'acabo fent en top-rope sense problemes després que el Mohawk l'acabi de montar (per segon cop). Queda pendent. 20m
  
• Per on surt el sol, V+. Aquesta no la provo jo, ja la tinc encadenada d'altres vegades. Pas dur (si es va pel dret) a l'inici (escaquejable entrant per l'esquerra). Al mig una placa fàcil d'adherencia i ja ets dalt. Molt xula. 20m

Seguim pel Totxo del Porc i provem l'única via que queda equipada:

• Basarda, 6c. Una canya! El Mohawk la treu a vista i la Núria i jo la provem en top-rope. La veig factible però haurem de treballar fort i sobretot amb els romos! :P

A l'Agulla Central fem les dures de la banda esquerra:

• El putu avi, 6b+. La provo en top-rope. Molt d'equilibri pero amb les xapes aprop... l'anirem provant amb el temps. La Núria la treu en top-rope.
  
• El quart de l'Eduard, 6a+. Tota fàcil fins que arribes al pas i no saps com posar-t'hi... i jo menys que soc gros! en fi... acabo sortint del pas trampejant i tibant de les cintes com puc... La Núria també se la treu en top-rope. Veig molt més viable El putu avi que aquesta pel pas morfològic que té.
  

Finalment, acabem l'última via del dia al contrafort de l'Agullola:

• El fill de Utah!!, 6c+. Segons les ressenyes és un 7a però "he sentit veus" que no és tant dura, hehehe. El Mohawk encadena a la primera (olé crack!) i la Núria i jo ens hi posem en top-rope. És una via atlètica, de tibar de bons cantos en desplom... M'encanta!
  

Un dissabte molt divertit on en Klein va gastar totes les seves energies corrent per Solius, en Cristobal i l'Anna van fer una via de l'Esperó cada un, l'Irene ho va intentar però no va voler forçar els seus limits, l'Alba va veure que fa 4 dies s'enfilava com volia i en canvi dissabte li va costar més del compte (aiiii que ens fem graaans :P), la Núria ens va enganyar a tots fent-nos una exhibició, la Selene va fer més de 100 fotos i videos de la trobada a part de fer una via a l'Esperó, en Mohawk ho va encadenar tot a la primera (incloent l'a-vista de Basarda) i jo... jo encara sóc un petit padawan al que li falta molt camí per recorrer :P

Mini trobada a Solius

Sembla ser que aquest dissabte ens trobarem un altre cop alguns bloggers per escalar. Aquest cop a Solius.

En principi hem quedat a les 10:30 del mati al Parking. Qui vulgui venir ja ho sap ;)

Ah! Aquesta NO es la 2na trobada blogger oficial. Esta prevista ferla cap a finals de novembre o pel desembre, tambe per la zona de Solius i Romanya de la Selva. Avisats quedeu! ;)

24h d'escalada a Solius

Divendres vaig anar a dormir tard, suposant que fotria un mal temps del carall (com deien les previsions). La sorpresa al llevar-me el dissabte va ser majúscula: QUIN BON TEMPS! De fet.. massa bon temps, aquesta calor per l'escalada en aderhencia no és massa bona però en fi. A trucar l'Aniol i vinga cap a Solius!

Al arribar, els FillsDeSolius estan preparant tot el tinglado a la zona de l'Esperó. Mentrestant l'Aniol, el Ferran (ambdós, Diables de l'Onyar) i jo ens n'anem a la cara nord de l'Agulla de Baix. Una de les poques parets amb ombra i vies assequibles pel nostre nivell:

• Novita V/V+. Surt a vista. Pas de bloc al principi i la resta bé. Comparteix reunió amb la seva veïna, la...
• Calimero's Route, 6a. La provo en top-rope, els passos xungos de baix em surten, no trobo el canto clau per sortir cap a la reunió i descanso, buscant i rebuscant el trobo i el pas es fa moooolt més fàcil.

Un cop ja les hem provades, monto la reunió triangulant dues sabines a dalt de la Batman. Només té els parabolts.

• Batman V+/6a. La provem en top rope, un inici dur amb un moviment dinàmic i un petit llançament. La resta cantos bons. Surt a la primera.

Mentre fem aquestes 3 vies curtetes (2 xapes les dues primeres, i 3 xapes la 3ra), arriben uns quants Diables de l'Onyar més i dinem allà a la sombreta i gaudint d'una suau brisa i parlant de muntanya. Al cap d'una estona anem cap a l'Esperó on em trobo amb el Jose, un company del bulder del Club Natació Terrassa. El noi amb qui vaig coincidir al vèrtic mentre em provava uns gats. El llunàtic d'en viking amb el seu company, el Pepe que no paren de fer birres ;) Parlem una estona, fem plans per l'estiu i ens posem a escalar a l'Esperó. A mitja via em truca l'Alba (senyal que ha acabat l'estudi i ha arribat a Solius), em baixo i la vaig a buscar al parking, l'Aniol acabarà la via (i es trobarà amb l'aleje a la via L'Esperó de 10m de l'últim spit a la reunió). Amb l'Alba intento a la Nord de l'Esperó:

• Toloumne Meadows, 6a. Arribo al que suposo el pas clau de la via i d'allà no passo. Em falten 10cm per xapar i poder fer el pas amb menys pressió psicològica. La desmonto de xapa a xapa i anem a fer alguna altra cosa.
  

Després del fracàs, assegurem el tret anant cap a l'Agulla Central i provo una de les que fa temps que tenia ganes de fer:

• Tallades encara put, V+. 30m de via guapissima (la corda de 60m m'arriba just) El pas clau està al entrar a la fisura després del diedre. Molta calor, xafogor i humitat que el magnesi no és capaç de parar. Xapo un dels parabolts agafat a la express i trepitjant el bolt de sota :S
  

A la via del costat hi ha uns nois de Girona que resulta que també estiuegen per Calella, parlem sobre el Pinell, Sadernes, Rocamaura... em deixen 3 express per poder fer la via i no anar faltat (això de tenir-ne només 9... mal asuntu!)

Arriba l'hora de sopar i anem cap a l'Esperó. Amanida, butifarra i tall rodó. M'ho acabo tot, una mica més i em menjo el fil del tall rodó de la gana que tenia! Tinc l'honor de seure a la dreta del molt honorable GUILLAMON i davant dels pares de l'Aniol (deixa'l anar al Josep Maria amb el vi... ;P).

Cap a les 11 tocades, comença una de les projeccions més esperades de la nit amb entre 100 i 150 persones escoltant atentament l'amena xerrada 10 anys de cara a la paret (1954-1964) a càrrec d'el Francesc Guillamon. Ens explica els orígens de la cordada Anglada-Guillamon, les aventures passades, els companys escaladors de l'època: Porkoski, Haus, Pany, Cerdà a Montserrat i d'altres, Rabadà i Navarro a Riglos, etc... les vies obertes tant a Montserrat, Riglos, Dolomitas, Andes, etcètera. Sempre amb la seva clau d'humor molt divertida.


Ens vem quedar que li faltava parlar de Pirineus i Pedraforca (durant el sopar em va comentar que ell era partidari de les restauracions de les vies i que estava dacord en com havien re-equipat l'Anglada-Guillamon de la sud del Pedra) ja que vem marxar cap a un quart d'una ja que l'estudi que tocava fer l'endemà pel matí era obligat. Però m'han xivat que després de la xerrada es va fer una projecció de com penjar-se (Aniol fes-nos-en cinc cèntims), una gimcana nocturna on els dos guanyadors es van endur una corda cada un, segona actuació (musical) dels Diables de l'Onyar, el vivac i l'escalada matutina diumenge pel matí.

El proper any, cumplirem amb les 24h! Molt bon ambient, molt bona gent, molt ben organitzat i molt bon rotllo. Us la recomano ;)

Només me'n penedeixo de no haver-me comprat la samarreta dels Fills de Solius, a veure si puc fer un pedido ;)

Foto 1. Ferran escalant la Novita assegurat per l'Aniol. L'Esperó al fons.
Foto 2. El menda escalant la Calimero's Route en el tram més difícil, la mossegada del sol!
Foto 3. Projeccions del mestre Guillamon.
Foto 4. Percussió dels Diables de l'Onyar.

Plans per les properes setmanes

Ahir parlant amb l'Aniol em va comentar les dates de les 24h de Solius d'aquest any i em va passar el cartell. Resulta que cau en 17 i 18 de Juny... dates compromeses!

Primer: és l'últim cap de setmana abans de la Selectivitat! (Alba). Hi ha possibilitats que jo m'hi passi tot el dia i ella més cap a la nit. Seria divertit fer el fanàtic les 24h! x)~ La projecció d'en Guillamon també pot ser molt interessant, igual que la gimcana nocturna :)

Segon: és la data del referèndum de l'Estatut (interessants els següents blogs: Saül Gordillo, SpainNews i el conegut Racó Català entre d'altres). Per això m'ha agradat aquest tema dels fòrums de Caranorte i segurament voti per correu.

Tercer: no sé si tindré algun examen la setmana següent. En principi la tindré força bé, en tinc dos la setmana que ve i faltarà saber una data.

Com he dit, la setmana vinent tinc dos examens, pertant... és molt probable que aquest cap de setmana mel passi empollant. Per això intentaré demà fer una escapada per posar-me de cara a la paret a algun sector fresquet i ben equipat. Alguna recomanació? Algú s'apunta? Si no hi hagués sort, a la tarda farem sessió de bulder als Minyons o al CNT (rocòdrom també contemplat).

Dissabte Solius

Aquest cap de setmana hem trepat poc i hem fet força el gamba per Calella i Pals. Dissabte però, vem anar l'Alba i jo a Solius. Allà haviem quedat amb el Marc i l'Oriol que havien pujat expressament des de Terrassa per coneixer aquesta zona que tant ens agrada.

Allà, a l'Agulla Central, vem coincidir amb l'Aniol i un company seu de Girona.

A l'Agulla Central vem escalar:

• Petit príncep (IV+) Encadenada i la deixo muntada. Primer contacte del Marc i l'Oriol amb la roca de la zona, el Sauló. L'Alba la prova en top-rope
  
• President (IV) Oberta pel pare de l'Aniol, un dels Fills de Solius. L'alba l'encadena a la primera, després jo també encadeno, el Marc i l'Oriol la proven primer en top-rope i posteriorment l'encadenen de primers.
  
• El rei de la marxa enrera (V+) Via nova a la dreta de la Petit Princep, de les dues que hi ha és la de més a la dreta. Equipada amb parabolts del 8. Reunió amb parabolts del 10. Surt a vista! Tots els altres la proven en top-rope.
  
• Taladro (6b) En principi la volia provar en top-rope, ja que comparteix reunió amb El rei de la marxa enrera, però m'animo i li foto de primer a vista. Caic just abans de xapar l'ultim parabolt. L'acabo muntant. L'Alba i el Marc la proven en top-rope.
  

Després, a l'Agulla de Dalt:

• Entranyable Roser (IV) Els hi recomano al Marc i a l'Oriol que la monten de primers els dos. Via fàcil tècnicament, però amb un pati espectacular.
  
• Xemeneia (IV) La provo fins a la meitat. M'entra cangueli i deixo un maillon. L'Alba i jo ens n'anem a la platja. El Marc l'acaba muntant de primer i recupera el maillon. Et dec una birra! ;D (s'ha de fer reunió a la via de l'esquerra: El somni del peix volador que volia ser escalador, ja que la "R" de la Xemeneia és un arbust sec amb una baga podrida)
  

Foto 1: L'agulla central
Foto 2: L'agulla de dalt amb la Xemeneia al mig