Els bonys de Collbató

Dissabte, com va sent habitual, quedo amb el Marcel i amb 2 amics seus. Decidim anar cap als Totxos CAM Nou Barris, a l'esquerra dels Graus de Collbató.

Com també va sent habitual, he sortit a fer la copa divendres (sopar amb els de la feina) i els llençols se m'enganxen i el mal de cap està allà donant pel... sac.

Després de fer l'aproximació llarga passant pel Jardinet, Graus i finalment als Totxos, ens posem amb un parell de vies a l'esquerra del Totxo Pinotxo. Vies curtes i poc interessants, però que van bé per escalfar i agafar rodatge de primer.

• L'home del sac, V/V+. Té un parell de passos interessants a l'entrada i al final, la resta és facil i discontinua. L'encadeno bé a vista mirant-m'ho una mica al final.
• ?, V+/6a. És la via nova a la dreta de l'home del sac. És més interessant i més difícil que l'anterior, té una placa final bastant guapa però que s'ha de mirar bé. M'acabo penjant per muntar-la.

Acabant aquesta via, arriben en Pere i en Joan d'un intent frustrat al Pedraforca. Ja és bo veure cares conegudes :)

Representació de la blogesfera escaladora del vallès

Decidim pujar amb ells mentres fan la via Amistat infinita, i fem la de la seva dreta. Una via facileta per seguir amb la reentré climberiana de primer.

• ?, IV+. Via curta equipada amb 3 spits. Divertida però curta. Ens despenjem de la reunió bona, ja que el descuelgue d'aquesta via és un sol spit amb anella.

Acabant aquesta, el Marcel ens ve a buscar (jo feia cordada amb un dels seus amics, en Joan) i ens recomana que provem les vies del Totxo de l'Estel, que estan molt bé. Jo no les tinc totes de posar-m'hi de primer però despres que el Joan topropegi la via nova del Pere Forts, em decideixo i tiro la corda avall...

• Quanta cabra!, 6a. Via molt contínua i molt bona! L'encadeno així mig al flash amb les cintes posades (patint en un parell de llocs pero vaja, es va fent bé). Perfecte! Ja me'n puc anar content cap a casa amb els deures fets :D
• ?, 6b. Ja per acabar, aprofito que hi ha el top-rope muntat i m'hi poso. Va sortint bé (hi ha un aleje important a mitja placa però hi ha molt bona presa...) fins que arribo sota el desplom . Allà comencen els dubtes, però hi ha bon canto. El Marcel em canta la seqüència, faig les dues remades importants i a la que estic desxapant l'última cinta, em patina un peu i caic.

Llàstima pq si m'arriba a sortir me n'hagués anat encara més content cap a casa. Tot i així, el regust del dia ha estat molt bo. Poc a poc i bona lletra, anar agafant rodatge que d'aqui no res vindrà la temporada de la Font Soleia i s'ha d'agafar pila... :)

Trobareu més piades d'aquest sector als blogs d'en Groinket i d'en Jaumegrimp 1, i 2.