Txubaskos Baskos amb poca elegància.

A l'endemà de Tartareu estic fet pols. Feia un mes que no escalava i encara feia més que no apretava tant!
Les opcions eren anar a Collegats, Vilanova de Meià o a fer més esportiva. Sembla que dónen núvol a Vilanova i cap allà que anem.

Fem un cafè al Cirera i mirem els llibres de ressenyes. Inicialment voliem fer dues vies (equipades), la Txubaskos per començar i la Necronomicón per acabar. El problema de fer tants plans, és que després no surten com volem... i entre pitos i flautes ens vem quedar només amb una via.

Vistes a la Roca dels arcs i en Xavi davant de la paret de Zaratrustra

Enfilem carretera amunt i aparquem a una esplanada davant la Paret de Zaratrusta. Hi ha una aproximació còmode i ràpida. El peu de via es localitza fàcilment (pintada amb el nom a peu de paret).

• L1, V+. Començo jo. Collons com apreta l'escalada aquí a Vilanova! I jo que estic fet un pocapila... vaig fent, algun pas em costa més que algun altre però per canto no serà (i verticalitat tampoc). Arribo a una repisa pensant que ja s'acabava la meva agonia però vaig veure que tot just acabava de començar: 3 expansions em separen de la R1. Em costa passar-me a la placa però finalment ho aconsegueixo i vaig pujant. Arribat al últim spit veig que l'han reforçat amb un parabolt al costat (moltes caigudes, penso). És, sense cap dubte, un dels dos passos més durs de la via. Vaig cansat, el sol ha sortit i les mans em suen. Els cantos allà es tornen més petits o roms així que solvento la papereta amb poca elegància U_u'

Primers i últims passos del L1

• L2, V/V+. Ara li toca al Xavi. Surt de la reunió per una placa vertical amb bona presa, hi ha un moment en que hi ha un passet una mica més complicat abans d'arribar a la R però aquest cop l'elegància torna a mi ;)
  

• L3, IV+. Llarg per gaudir de cada moviment. El pas més complicat està sortint de la R, ja que li pots caure a sobre del company. Aprofito entre el 2n i 3r spit per estrenar el meu semàfor d'àliens. Quin plaer escalar aquest tram!

Acabant el L3

• L4, V+. Amb diferència el llarg més difícil de la via, sobretot la part del desplomet final. O això o és que la meva pila estava pels terres (que també). El Xavi no té problemes i jo torno a guarrejar el pas.

La última reunió, amb intenció de baixar a peu, als arbres. Jo també hi era!

Per baixar, el més ràpid hagués estat rapelar la via o baixar caminant cap a l'esquerra (direcció cap al Pilar del Segre) i no cap a la dreta, com vam fer nosaltres, cascant-nos un descens de més o menys 1h quan en 10 minuts haguéssim pogut estar a baix.
Arribats al cotxe ens entra la mandra i passem d'anar a la Roca dels Arcs, preferim tornar cap a caseta.

Santllors-news: La Falconera

A la web de Sant Llorenç del Munt, hi han disponibles des d'ahir els croquis de la Falconera i la miranda de la Falconera. El big-wall de Sant Llorenç!

Una altra molt bona feina de recopilació d'en Marcel en col·laboració amb molts escaladors locals. Gràcies a tots :)

Primera visita a Tartareu

Trinxats del cansament acomulat ens llevem a les quinientes, desistim d'anar a Boí. Esmorzem amb la calma i ens posem direcció Balaguer. Comprem fruita, que ens servirà de dinar, a Lo Pagès (Bellcaire d'Urgell).
Seguim cap a Os de Balaguer. Ens apropem a les parets, es veuen molt guapes i disfrutones. Llàstima de la solana que fa! Així que seguim fins a Tartareu i arribem a l'hora perfecte en que ja hi comença a haver ombra a tots els sectors.

Cap dels dos hi ha estat mai així que mirem la guia del Wild West i optem per un sector amb força varietat de sisens (entre altres coses més dures), L'obsessió de tibar.

• Piga la figa, 6a+. Encadeno a vista, però no m'ha semblat més de V+. Diedre i sortida amb bon canto.
• El higo de la novia, 6b. El Xavi s'hi posa i es lia a la sortida del sostret, al baixar em canta la seqüència bona i encadeno al flash. M'ha semblat un 6b suau.

Bé, toca seguir escalant ja que hi ha bones sensacions. Veiem dues linies de 6b i 6c que comparteixen reunió. La Calma Xixa, el 6b, és veu bastant més dur que la via anterior i estudiem els passos, de bidits amagats, des del terra abans de començar. El Xavi la treu a vista i es posa les cintes al 6c. Jo li faig un bon intent al "flash-enemigo" (ell feia un dels passos d'uns romos quan al costat hi havia canto bo. Allà m'inflo, intento destrepar fins al respòs però m'acabo penjant). Acabo de muntar-la i ens n'anem a mirar altres sectors a veure si trobem vies d'altres estils.

Anem mirant i, al sector Cavall de Troia, ens crida l'atenció un petit desplom seguit d'un diedre: La Sonrisa de Monalisa, 6b. El Xavi s'hi posa i encadena a vista. Em canta les mil maravelles de la via i me l'apunto per provar-la després. Tornem a les vies que teniem muntades.

• Calma xixa, 6b. 3 primeres xapes d'entrada regletera, passos llargs i bidits amagats. S'agafa canto per respirar una mica abans d'afrontar un bombet. Agafo un canto que el Xavi no utilitzava, remunto peus i baixo voltes abans d'afrontar la plaqueta de peus dolents per xapar la R. Al 2n intent ha sortit molt bé! Com canvia tot si saps on has d'anar :P
  

Al baixar, desmonto i trec les cintes del 6c del costat (no ens motiva) i tornem cap a l'altre sector, que les vies ens han agradat més.

El Xavi segueix provant vies i es posa amb la Sobredosi de Voltarén, un 6b+ que comparteix R amb la Sonrisa. També encadena a vista i opina que també és boníssima.

Ha arribat el meu torn.

• La sonrisa de Monalisa, 6b. Entrada desplomada amb canto i passos llargs. Al diedre baixo voltes, vaig fent pensant que ja la tinc al sac i arribant a l'última xapa m'equivoco i me'n vaig per unes preses dolentes a l'esquerra. Intento desfer l'error però m'estic inflant i acabo volant fins a mitja via. No he vist un canto gros com el meu cap, que m'hagues permès encadenar-la al flash. La ràbia de no encadenar dura poc, ja que m'ha quedat bona sensació de lluitar-la fins a l'esgotament.
  

Mentre jo reposo, en Xavi es posa amb Sindicat vertical, 6c+. Començament desplomadet amb canto, un reposet sota el sostre i allà s'encalla ja que no veu un canto bo. Arribant a la R també s'ho mira una mica. Va cansat però la deixa muntada, depèn de com anem de temps li farà un top-rope o per sota.

Torna a arribar el meu torn i em torno a posar a La sonrisa, no he descansat prou i de poc m'espinyo xapant la tercera. Les ales obertes, els colzes més amunt que el cap i les mans que no tanquen... pilla Xavi que estic fos! Veig que comença a fosquejar i jo no em veig amb proutes forçes per anar ràpid desmontant-la, ni en A0! Sóc un pocapila!

Acabem la jornada amb en Xavi desmuntant la Sonrisa de Monalisa per sota i intentant un top-rope a la Sindicat Vertical a les fosques.

Anant cap al cotxe comença una tempesta elèctrica... i nosaltres carregats de ferregots!!!

Tartareu m'ha agradat, hi tornaré que hi he deixat feina pendent! :)

Tarda fugaç columpiant-nos al Faraó de baix

Acabat de pintar el pis, muntar mobles i tota la pesca, em queden 3 dies de vacances. Sortim el Xavi i jo dilluns a la tarda direcció Cervera, a L'Ametlla de Segarra, amb intenció d'anar a escalar a algun lloc de la zona de Lleida o de la zona de Prades, tot depenia del temps ja que en principi voliem anar cap a Cavallers però amb el temps tonto que va fer, vem desistir.

Fem una primera parada a Montserrat, al Faraó de baix, on provem tres vies:

• Killdafly, 6a+. La munta el Xavi per escalfar i jo l'encadeno amb les cintes posades. Boníssima! Amb uns passets al principi, bons forats al mig i uns passets a la placa final. Surt a la primera no sense els meus dubtes al principi i un "ara no caiguis!" mental arribant a la reunió ;D

El Xavi es posa amb el Sr Pivot, 6c+ i se la deixa a punt amb un parell de parades.

• Sestao 0 Barakaldo 6, 6b. M'hi poso per sota i les marques de magnesi em tiren cap a la roca vermellosa. A la 3ra xapa em penjo i és que m'he desviat massa a la dreta, m'ho miro i veig que va més per l'esquerra. Tot i així passo de seguir amunt, que es fa fosc i en Xavi té opcions per encadenar. La desmonto destrepant i azerant a la inversa. Hi tornaré.
  

Abans de marxar, el Xavi aconsegueix encadenar la via mig a les fosques. Anem a sopar al Bruc, veiem el Barça i cap a Cervera. El nostre camp base dels propers dos dies.

Agost lesionat

El 20 de Juliol vaig lesionar-me les vaines del tendó peroné curt. He estat gairebé parat fins ara farà una setmana. Durant aquest temps he fet poquissima cosa... anem a passar llista:

Subirats (29 de Juliol):
M'hi acosto amb dos companys de feina, els hi munto la Pili. Un V del sector Toro que el millor que té és la placa final. No se n'acaben de sortir del tot bé així que baixem dificultat i els hi munto la Com tu vulguis, IV+, equipant-me-la amb tascons i àliens.

Marxo del sector, de nit, content per haver portat al Roque i al Monty a escalar, però amb el turmell bastant infladot, i és que m'he anat notant alguna fiblada mentre escalava.

Monty i Roque

Sadernes (24 d'Agost):
Torno a escalar després de gairebé un mes de parón...
Hi ha l'Aleix, l'Oriol i l'Ane a Sadernes, així que ens hi acostem amb l'Alba per escalar amb ells, o si més no, intentar-ho.

Per començar, l'Oriol es baralla amb un 7b de la Panxa del Bisbe però no li acaba sortint, seguim fins al Pont d'en Valentí i l'Oriol li torna a fer un tiento a un altre 7b que l'acaba deixant al dente. Per part de l'Aleix, l'Ane, l'Alba i jo, ens posem amb una via curteta però atlètica del final del sector: Bitxitu, 6a. A les noies els hi costa però l'Ane quasi se la treu de primera i l'Alba fa un bon intent en top-rope. L'Aleix l'encadena a vista i jo al flash (una mica inflat de braços). Bé... sembla que després d'un mes encara me'n recordo d'escalar!
Acabem la tarda a l'Aventura, on provo per sota L'aventura, 6b+. L'Ane la munta i l'Aleix se la treu al 2n intent. Molt bé!
En el meu cas, baixo a mitja via perquè em noto unes fiblades al turmell. La via és bona, caldrà tornar-hi!

Castell s'espasa (foto d'arxiu)