6.11.09

Redrum al Cap del Ras

Feia temps que volia anar a Àger a escalar. De fet, quan vaig veure la foto de la travessia de la Redrum vaig dir-me: Jo la vull!!!

Així que amb en Pär, el divendres 9 d'octubre ens plantem al peu de la paret, treiem la tenda 2 seconds, els sacs i a dormir! A l'endemà pel matí les vistes són espectaculars.

Un bon despertar

Un cop esmorzats, seguim endavant per la pista fins passar les antenes del cim i situar-nos sota els sostres vermells característics. Allà primera sopresa del dia, ens trobem amb el Wolfgang i el Josep, que se'n van a fer la Niltina.

Fent el material

Fem el material i pujem cap al peu de via. La Redrum comença a sobre d'un sòcol on ens hi enfilem per la seva banda dreta. Un cop a sota la marcada fissura-diedre inicial, ens encordem.
Dels llargs no explicaré massa, ja ha estat molt piada pels blogs i la recent ressenya dels Escalatroncs és excel·lent.

Al primer llarg només cal seguir la marcada fissura i després flanquejar cap a la dreta. Molt atlètic! Amb en Pär fem l'estratègia de cansar-nos el mínim, no fos cas que ens petéssim només començar! Així que a part d'algun esporàdic A0, també em penjo en un dels spits o burils que hi ha. Quin començament!

Arribant a la R1

Al segon llarg anava just de cintes express i passat el sostret, anava patint. En comptes de seguir diedre amunt vaig fer, sense saber-ho, igual que els escalatrons. La llògica em va dur per l'esquerra (saltant-me el pitó del diedre) on només un camalot del 1 em protegia els últims passos fins la R. Vaig estar una bona estona meditant per fer-los!

En teoria, en Pär m'havia de cedir la travessia però el pobre duia mil anys a la penjada R1, així que el deixo tirar endavant. Casum dena, hauré de repetir la via! Vull la foto! :(

Clàssica foto

Al següent llarg, ell torna a tirar. Molt dura la travessia en adherència, llavors ja s'agafa canto i es puja més bé però... uff! He dit que la travessia era dura?

L'últim llarg abans d'arribar a la feixa és més facilet, tot i així recordo haver posat una o dues peces, per tranquilitzar. En Pär arriba i fa el llarg de III i en aquella reunió menjem i bebem una mica. De mentres, una cordada d'aragonesos que fan la Tope Clàssic també arriben a la feixa.

Arriba el llarg de la muerte! Suposat V a les ressenyes dels Ressenya (la que duiem). Molt fi, de navegar i una mica expo. Puc posar un tasconet entre la 2na i 3ra. I ja només em queda tragar saliva per l'exposat slab final fins la reunió. Per mi V+ com una casa de pagès i a sobre difícil de protegir!

El següent llarg és un Ae (la baga que t'estalvia la sortida d'estreps segueix allà... força vella. Estaria bé canviar-la porsiaca). Els passos de 6a no els vaig trobar, V+ com a molt. Vale que potser venia molt valent de l'anterior llarg! :P

Cordada sueco-catalana.

Catalans, aragonesos, suecs i alemanys.

I finalment, un últim llarg molt xulo barrejant una mica d'Ae i lliure amb preses d'escàndol. Arribem les 3 cordades a l'hora al cim, ens fem fotos, xerrem i agafem el camí de baixada tots junts. Gran jornada!

Fent-la petar amb en Wolfgang

3.11.09

Diesel per l'Empordà

Ja no tinc 18 anys.

Això em va quedar clar un cap de setmana que ens vem endur al Pär a conéixer l'Empordà. Vem passar el dissabte escalant a Ullà on jo no vaig fer més que arrossegar-me (sortir de festa la nit anterior i dormir 3h té aquest preu).
Ja que jo no vaig fer res destacable, piaré una mica les vies que vem escalar tots:

  • La via de tots, V/V+. Inicialment cotada de IV+ però podria ser tranquilament un V+. La fem per començar. Recordo haver-hi passat xiulant l'últim cop i avui m'hi arrossego. Tot i així encadeno. És bastant tècnica.
  • Maria, 6a. La fan el Marc i en Par. Com es nota la diferència d'embergadura! L'Ane se la treu en top rope, jo no la faig que ja la tinc al sarró i em reservo per la següent.
  • Peligrosa Maria, 6a+/b. A mi em sembla més 6b, però per allà alguns pensaven que era 6a+. Igualment, la via és xula. Té un tram inicial d'apretar-li i passos d'embergadura. El més difícil sortir del minidesplom. Allà vaig patinar una mica i ja vaig acabar la via de xapa a xapa acobardat.
  • Records d'un amic, V+. Una via que si vas a Ullà, l'has de fer. 5 estrelles.
  • Gamusí, V+. Pas d'entrada cabró i després festival de canto. També val la pena fer-la.
  • Disseny gràfic, 6b. M'hi vaig posar en top-rope i tot prou bé a excepció del passet de mitja via. Haurem de tornar-hi que la via s'ho val!
  • La patakada, 6c+. Un viot de continuïtat de 40m que tant en Pär com el Marc es treuen a vista. Chapeau!!!
En Par encadenant la Patakada
Acabem la jornada amb l'Oriol que ens ve a veure des de Girona per anar a sopar al Mas Pou de Palau Sator. Ens fotem el menú i sortim rodolant. A la tornada cap a Calella, l'Alba ha de dur el cotxe que jo fa rato que ja dormo.

A l'endemà, tots ens aixequem passades les 12 del migdia. Suposo que la fartanega de cargols per sopar en tenen part de culpa (i en el meu cas, la son acumulada).
Esmorzem i mentre uns se'n directe cap a Solius, jo i l'Alba ens n'anem a La Bisbal a recollir tot el que ens falta pel pis.

Esmorzant amb la calma

Arribem a Solius i el Marc ja s'està esbarallant amb un 6c de Roca Ponça, la Trempera matinera. Jo tenia la idea d'encadenar la Hotel Rich California, que l'havia fet en top-rope amb en Piter feia temps.

Com que el 6a+ està ocupat, em plantejen escalfar de xapa a xapa del 6c. Vaig fent parant-me cada dos per tres, i fent a-zeros cada quatre per cinc. Hi ha un lloc on allunyen una mica i passo de seguir, p'abajooo!!

El Marc pujant i l'Ane baixant
  • Hotel Rich California, 6a+. Molt més difícil que Els amants del crocanti, a l'Agulla del pí. Aquí hi ha molta més verticalitat i el tema va de laterals. Bé, encadenada al primer intent!
Per acabar el dia, vaig motivat de la via bloquera del Totxo del Porc.

  • Basarda, 6c. Sempre que vinc motivat per aquí, la provo. Aquest cop tampoc surt però això si, em noto moooolt millor que les altres vegades. Que dur el pas a bloc del mig! Massa pels meus dits :(
Ja és tard i el Pär ha marxat amb l'Ane i l'Oriol. Agafem els trastos i amb l'Alba i el mini-yo ens en tornem cap a Terrassa.