Trobar-ho és força senzill seguint les indicacions de la guia. Es pot optar per aparcar en un pàrking-mirador o seguir la pista que ens porta a les diferents villas i aparcar en algun dels petits llocs que hi ha per a tal. Al final d'aquesta pista hi ha un bar amb una àmplia zona de pàrking, però nosaltres ens el vam trobar tancat.
L'escola em va recordar a Sadernes però molt més agrest i salvatge. Hi ha sectors on el peu de via és una minça passarel·la d'apenes 1m d'amplada per on hi passa el camí. Altres sectors, en canvi, tenen peus de via més còmodes.
El sector Diabólico
Cahorros té fama de dur, ja que té el seu grau propi. A la guia ja t'adverteixen que els 7b de cahorros són 8a's. I així, fent una conversió ràpida... els V són 6a+, els V+ són 6b/+, els 6a's són 6c... i anar fent.
Veient el percal, optem per intentar trobar el sector Palomas. Que a la guia diu que és l'únic amb grau normal i variat: de V+ a 8a+ reals, amb predomini de vies al voltant del 6b.
El problema va ser trobar-ho, a la guia no queda molt ben explicat i no vem trobar la xemeneia que diu que s'ha de remontar per creuar el riu, i la segona opció (creuar el riu més endavant) tampoc era viable degut al cabal. Així que el segon dia d'escalada va convertir-se en un dia d'exploració i excursió, que tampoc està malament. Us deixo amb unes imatges:
Diferents perspectives de varis sectors de Cahorros
El sector Diabólico i la Cueva de las Palomas
El Puente Colgante i el camí d'accés, ja de tornada.