Buff, no sabeu les ganes que tinc d'acabar el projecte del mal i dedicar-me a la vida de currant i escalador i prou :) Sembla que això ja s'acosta... (si tot va bé!)
Doncs això, per acabar de posar el blog al dia piaré dues sortidetes que van "saber a poco" però vaja, millor allò que res ;)
A finals de maig, vaig engatussar l'Alba per tornar a la Torre Moratxa a fer una matinal (mes aviat mig dia, per l'hora que era) ràpida.
El primer cop que vam ser-hi vem acabar ben esgarrinxats intentant fer un camp a traves per anar cap a Roca Maura i això em va fer perdre la meva credibilitat cada cop que volia tornar-hi i li deia que em sabia el camí. Ha passat molt temps, però hem aconseguit tornar-hi :P
Per començar vaig repetir la única via que havia escalat a la zona, la número 3. Al seu dia em va semblar un V+ molt dur, tirant a 6a. Aquest cop en canvi, amb prou feines li hagués posat V+. Jo la deixaria en V/V+.
Té un inici de placa tumbadeta amb presa per anar tirant fins que s'arriba a una repisa que trenca la continuitat pero ens obsequia amb passos mes verticals i amb bones gandes. A destacar que està equipada amb spits, bolts i un pitó que podriem dir que protegeix el pas... quines idees :P
La segona via que vaig provar va ser la seva veïna, la número 4. Aquesta si que es mereix el V+ més que la seva companya. Té una entrada dureta en un bombet, llavors ja progressa per un tram mes vertical, on ajudats pels cantos que fa una fissura a la seva dreta, anirem superant bé. Arribant a la R és on hi ha els passos més fins però controlant els peus es fa bé. Surt a vista i en baixo content.
Llàstima que l'Alba no volgués provar res perquè les dues vies són força divertides.
Un parell de caps de setmana després, vem quedar amb el MSN per acostar-nos a fer una matinal al Gruyere de Sant Llorenç, ja que sabiem que hi havia el Marcel amb l'Anna i en Genís.
Com no, vem arribar a quarts de quinze (és un clàssic en nosaltres i en mi, jo de fet tinc la virtut d'arribar tard a tot arreu!) i va donar temps a fer poca cosa però el passeig i la companyia ja van valer la pena.
Vem començar amb la més fàcil de la zona, la Pa i Trago.
Un V+ molt agradable de fer, força llarguet i ben trobat. Potser als baixets se'ls hi fa més dura ja que al crux, ser alt et permet agafar un canto bo sense passet de bidit intermig ^_^
Tant el MSN com jo encadenem mentre en Genís reclama menjar...
Aleshores va començar a arribar un grupet d'unes 6 o 7 persones, amb les ressenyes del Fernando i el Marcel els va orientar quan ho van requerir.
De mentres, el MSN es va posar a la Gañon, un 6b+ de la placa de la dreta bastant fotut. No va encadenar i jo en top-rope tampoc. Si us he de ser sincers vaig acabar de pujar remuntant-me tibant de la corda del top-rope... vaya tela! Jejeje com a mínim vaig arribar a la 3ra xapa sense parar, ja que el pas entre la 1ra i la 2na xapa recordo que l'havia trobat inhumà l'any passat.
Serà que estem millorant i tot?
I des d'aleshores no he escalat més! :(
Bé, a l'espera de saber què em diuen del projecte i que d'aqui 2 caps de setmana és la Festa Major de Terrassa, us informo que el dissabte 5 de Juliol han montat un Open d'escalada en bloc. Si estigués més en forma potser m'hi apuntava però estic per l'arrastre, MSN si t'hi apuntes et venim a animar!