Primera setmana de Juny afternoon sessions 1

El dimarts 2 de Juny, quedem amb el Marc i el mestre-i-mentor (aka Mimo) per anar a fer totxo. Sembla que en Dani vol seguir exemple d'altres companys que fent friki han progressat a la tàpia... hehehe

Sent imparells donarà per fer poca cosa, potser ens hauria valgut més quedarnos al Diafragma, a la Sardineta o als Diedres, però aprofitem per fer de guies de sectors esportius al Dani i cap al Gruyère, que sempre ve de gust anar-hi.

• Punt Vermell, 6a. Bona per escalfar pels no-lolos. Passet dur per sortir del podrit i passet dur per sortir a la rampa roma final. El Dani l'encadena a vista bastant ràpid posant cintes, jo l'encadeno al meu ritme de tortuga i el Marc la desmonta.

Dubtem en quina atacar després, si la Quan farem grau? o la Ella es así. La primera sabem que té lo dur al podrit, la segona és més via. Així que està clara la decisió.

• Ella es así, 6b. S'hi torna a posar el Dani primer posant cintes, cau a la sortida de roms del final però acaba pujant. Jo tinc els meus problemes en el mateix punt, em penjo i finalment m'acabo agafant a la següent cinta per xapar. El Marc encadena xiulant.

Comença a fer-se fosc i amb el Xavi del CAU, que havia vingut a passar la tarda escalant amb un company per la Soleia, ens n'anem cap al cotxe amb el frontal. Sempre som els que tanquem la paradeta :P


Dimecres 3 de Juny pujo a les Gaites a trobar-me amb el Mohawk, Jortx i Silver. Han estat fent un bon grapat de vies i embarcant-se per segons llargs innexistents. Ells rai que estan fortíssims!
Al arribar jo, en Jortx i en Silver ja marxaven, i amb en Mohawk ens n'hem anat cap a la cara sud del Cavall Bernat a fer el clàssic. Allà hem escalat la JA-RO amb la entrada a la R0 d'aquesta per la Insoculòrum. D'aquesta manera he repetit la meva primera via dels germans Masó (en aquest cas un germà i el pare Masó).

La combinació de vies deu ser la més llarga del Burret: fa uns 65m repartits en 2 llargs. Ha estat restaurada canviant alguns dels seus vells i deteriorats spits i burils per parabolts però encara en conserva algun jusament en un dels passos durs (romàntic style).

Els llargs han quedat repartits en que jo faria el 1r i el Mohawk el 2n.

Ressenya extreta de www.santllors.com

Pel que fa a dificultat la via no és exposada. Al primer llarg hi trobarem 4 spits a la via dels Masó, que ens faràn pujar molt tranquils. Després s'arriba a un replà on comença la JA-RO, que té un primer pas, per caçar un spit, d'aquells de millor no caure. Tot seguit xapem un parabolt i ve el pas més difícil del 1r llarg, cal anar pujant peus per preses bones fins que ens hem d'estirar per sortir al replà, flanquejar a la dreta per bona presa fins a un parabolt al costat d'un spit (no fer reunió aquí, com jo que m'he confós!) seguir amunt per un diedret amb bona presa, xapar un spit al sortir-ne i flanquejar de nou a dretes fins a la reunió de dos parabolts amb anella en una petita repisa.
El segon llarg surt recte amunt, primer per uns passets de V, en fang premsat, assegurats amb parabolts ben apropet. Algun que altre còdol sobresortit ens ajudarà a pujar amb més tranquilitat. Tot seguit trobem un bombo on haurem de pujar bastant de peus i tibar de bona presa per enfilar-nos-hi, allà començen els 2 o 3 passos de 6a. Un cop superat el bombo, caldrà enfilar-se sobre un bloc de tamany tauleta-de-nit on hi trobarem una possible reunió. Aquí és on hi ha un spit ancestral que m'ha ajudat a tirar-li amunt d'A0 ja que se m'ha trencat l'única presa bona que hi havia, i no he volat perquè tenia el pes sobre el gran bloc, que sinó... El grau ara deu haver pujat una lletra o es deu haver d'escalar una mica més a l'esquerra, pel mig del bloc.
Un cop sobre el bloc, queda un tràmit de IV+ per una zona amb menys podrit i més bona roca fins al cim.

Una via bastant recomanable per fer alguna cosa diferent de la Normal :)

El Cavall Bernat de La Mola

Dijous pel matí, aprofitant que no tenim classe, el Marc i jo ens hem escapat cap a Sant Llorenç amb l'objectiu de fer el Cavall Bernat per la via Variant 1 de la Normal.

A les 9.30 marxavem de cal Marc i paràvem al forn que hi ha a la benzinera Q8 (entre Terrassa i Matadepera) per agafar energies amb uns croissants de xocolata acabats de fer.

A les 10.15 érem a peu de via. Mentre el Marc feia els seus estiraments, jo he investigat per la paret de l'esquerra de les vies equipades amb químics del Cap de Mort i he vist una linia equipada amb spits i xapes daurades (molt noves i lluents). No hi havia alejes a simple vista, però tampoc he arribat a veure cap R. Algú en sap alguna cosa?


Bé, a lo que anàvem: La via consta de 2 llargs. El primer amb 2 parabolts, algun pas de V i una reunió feta en una repisa enorme amb un sol parabolt clavat a terra. Al costat hi havia un spit (molt nou) sense xapa.
Al segon llarg trobem: Parabolt amb xapa i maillon soldat, un pitó i l'espàrrec d'un parabolt (en teoria la R1 però era més còmode fer-la on l'hem fet), xapo el parabolt i tiro amunt fent oposició amb les mans i amb els peus oberts. Pitó ancestral dins de la fisura amb un filferro (curiosament sempre hi ha estat, bon senyal i bon pitó :P), un passet més per la fisura i xapo l'spit (també d'aquells vells, ronyosos, rovellats i que la xapa gira) que hi ha en el pas clau (IV) on has d'encastar-te tot tu i tirar amunt com un cuc per poder xapar un altre pitó que queda en una repisa a l'esquerra i llavors amb uns passos de II/III arribes a la R2.

Hem fet moltes fotos, algunes panoràmiques, algunes a nosaltres... i és que el dia ha estat esplèndid!



Observacions: El ràppel es pot fer amb una corda simple de 60m, arriba just. Tascons opcionals per protegir millor la fisura del segon llarg (entren de conya). Dur algun jersei és recomanable, és una zona amb molt vent.



Al acabar del Cavall Bernat, hem anat a provar sort a Les Gaites. Dic provar, perquè de sort no n'hem tingut :( Hem intentat la via Angie. A la ressenya surt de V, però és un V+/6a com una casa de pagès! (Merci per corroborar la info Mohawk, ja estava a punt de posar-me a plorar xD)

Cap a mitja via, té un petit desplom amb uns bolos amb forma fàlica que sobresurten. Allà la opció d'encadenar se'n ha anat en orris ja que he agafat una bústia amb la mà equivocada i no he pogut fer el canvi de mà. No ha estat un saque perquè tenia el parabolt als morros però vaja, que m'he penjat.
Després de sortir del sostret (molt guapo per cert), he xapat els dos parabolts següents i allà m'he quedat, em faltava una placa vertical, un parabolt i reunió. Però fins a l'ultim bolt hi havia un bon aleje (més de 4m) i una caiguda moooolt dolenta. Maillon i avall. El Marc l'ha provada fins allà i per baixar, li he ensenyat el sistema de descuelgue d'anclatges dubtosos amb un prússik a la corda ascendent, mentre va baixant i treu les cintes. D'alguna cosa ha servit!

L'Angie, juntament amb la Cati, la Renom-Olmedo i la Cucona (la Supercucona també), són les vies esportives més clàssiques i guapes de les Gaites! (Bé, jo només he provat la Cucona i Supercucona, i mitja Angie. Però tothom ho diu :P) Totes re-equipades. Tinc ganes de provar-les!