6ena setmana d'afternoon sessions

Aquesta setmana la començo amb el dijous passat. Amb el Marc vam anar al Diafragma de Sant Llorenç un dia molt boirós i humit. Allà hi havia el Xavi F. amb un company, repassant les vies de la banda dreta.

Nosaltres ens vem quedar una mica més a l'esquerra

• Llepòlia, 6b. El Marc la fa per escalfar i jo li faig un tiento a vista i no surt. De fet, vaig escalar fatal i amb males vibracions. Al baixar, si li hagués fet un 2n intent l'hagués pogut encadenar però tenia un mal rotllo a dins i vaig decidir no escalar més. A part, queien gotes... bufff nose, no tenia el dia.

Ens movem una mica més a l'esquerra a intentar una via que pel què sabem, encara no estava encadenada:

• Madam Chatarrilla, 7a. Al primer intent, el Marc fa un petit saque i se la va controlant i quedant amb els passos. Al 2n intent no perdona i s'emporta la 1ra ascensió de la via, proposant-la de 7a. A veure si es repeteix i el grau es va consensuant :)

---

Dilluns d'aquesta setmana, ara si, vaig estar pel Gruyère de Sant Llorenç. La intenció era provar, a vista, una via que encara no havia provat d'allà.

• Quan farem grau?, 6b. La començo prou bé però arribo al pas dur i a la que pujo peus per posar la cinta, el bidit se'm fa dolent i no ho veig clar... Ho torno a intentar i em passa el mateix, torno a baixar i li demano al Marc si em pot posar la cinta, que amb la cinta posada ho veig més clar. Al 3r intent ja puc xapar-la i arribo a la cadena sense més problemes :)

El Marc s'ha anat barallant amb la Rèquiem, 7a. Però es queda amb la R a la cara i no la pot xapar, quina putada!
A més, aquella tarda som testimonis d'un rescat del GRAE al Gruyère. Un noi ha tingut una caiguda descontrolada i ha caigut de cap per avall, colpejant-se el genoll fent-se un tall, i no podia caminar. Des de la meva opinió, no calia mobilitzar un helicòpter. Pujant un cotxe i fent venir dos persones amb una camilla n'hi havia prou, o anant a peu coix ajudat dels seus 2 amics.
Això va fer-me reflexionar...

---

Dimecres amb el Marc i el David anem al Prohibitivo de Montserrat, per variar de Santllors. Jo arribo més tard que ells i em tenen el que seria el meu projecte del dia muntat.

• Riss, 6b+. Començo fent-li un top-rope, per escalfar i veure si és viable o no... Arribat al bombo flipo amb colors, em penjo a cada pas i em costa molt treure la bona seqüència. Li faig un 2n top-rope controlant molt més bé però caic en un dinàmic en el bombo, això fa que al baixar estigui més tranquil i decideixi treure la corda. Al 3r intent i ja anant per sota encadeno! Buaaa! Que content! :D

Entre pegue i pegue, el David es baralla i encadena la X, 7c. I el Marc s'ha estat barallant i de poc encadena la Diagonal de la X, 6c+/7a.

---

Dijous sant tornem-hi al Gruyère on em trobo amb el Marcel i el Marc, que ja fa rato que hi són. Busco gent i em trobo al Tranki al Silenci. Quan acaba el seu pegue a la Zigger-Zagger em ve a assegurar al meu projecte del dia:

• Ganyon, 6b+. La monta l'Oriol descalç de xapa a xapa. Jo li faig fins a 3 top-ropes en tota la tarda. El primer em serveix per enrecordar-me de lo durs que eren els passos de baix, el segon per memoritzar bé la seqüència intermitja i veure clar la sortida roma fins la R. Finalment al 3r, encadeno amb la corda per dalt. El proper dia cal posar-li el punt vermell!
  

Primera setmana de Juny afternoon sessions 1

El dimarts 2 de Juny, quedem amb el Marc i el mestre-i-mentor (aka Mimo) per anar a fer totxo. Sembla que en Dani vol seguir exemple d'altres companys que fent friki han progressat a la tàpia... hehehe

Sent imparells donarà per fer poca cosa, potser ens hauria valgut més quedarnos al Diafragma, a la Sardineta o als Diedres, però aprofitem per fer de guies de sectors esportius al Dani i cap al Gruyère, que sempre ve de gust anar-hi.

• Punt Vermell, 6a. Bona per escalfar pels no-lolos. Passet dur per sortir del podrit i passet dur per sortir a la rampa roma final. El Dani l'encadena a vista bastant ràpid posant cintes, jo l'encadeno al meu ritme de tortuga i el Marc la desmonta.

Dubtem en quina atacar després, si la Quan farem grau? o la Ella es así. La primera sabem que té lo dur al podrit, la segona és més via. Així que està clara la decisió.

• Ella es así, 6b. S'hi torna a posar el Dani primer posant cintes, cau a la sortida de roms del final però acaba pujant. Jo tinc els meus problemes en el mateix punt, em penjo i finalment m'acabo agafant a la següent cinta per xapar. El Marc encadena xiulant.

Comença a fer-se fosc i amb el Xavi del CAU, que havia vingut a passar la tarda escalant amb un company per la Soleia, ens n'anem cap al cotxe amb el frontal. Sempre som els que tanquem la paradeta :P


Dimecres 3 de Juny pujo a les Gaites a trobar-me amb el Mohawk, Jortx i Silver. Han estat fent un bon grapat de vies i embarcant-se per segons llargs innexistents. Ells rai que estan fortíssims!
Al arribar jo, en Jortx i en Silver ja marxaven, i amb en Mohawk ens n'hem anat cap a la cara sud del Cavall Bernat a fer el clàssic. Allà hem escalat la JA-RO amb la entrada a la R0 d'aquesta per la Insoculòrum. D'aquesta manera he repetit la meva primera via dels germans Masó (en aquest cas un germà i el pare Masó).

La combinació de vies deu ser la més llarga del Burret: fa uns 65m repartits en 2 llargs. Ha estat restaurada canviant alguns dels seus vells i deteriorats spits i burils per parabolts però encara en conserva algun jusament en un dels passos durs (romàntic style).

Els llargs han quedat repartits en que jo faria el 1r i el Mohawk el 2n.

Ressenya extreta de www.santllors.com

Pel que fa a dificultat la via no és exposada. Al primer llarg hi trobarem 4 spits a la via dels Masó, que ens faràn pujar molt tranquils. Després s'arriba a un replà on comença la JA-RO, que té un primer pas, per caçar un spit, d'aquells de millor no caure. Tot seguit xapem un parabolt i ve el pas més difícil del 1r llarg, cal anar pujant peus per preses bones fins que ens hem d'estirar per sortir al replà, flanquejar a la dreta per bona presa fins a un parabolt al costat d'un spit (no fer reunió aquí, com jo que m'he confós!) seguir amunt per un diedret amb bona presa, xapar un spit al sortir-ne i flanquejar de nou a dretes fins a la reunió de dos parabolts amb anella en una petita repisa.
El segon llarg surt recte amunt, primer per uns passets de V, en fang premsat, assegurats amb parabolts ben apropet. Algun que altre còdol sobresortit ens ajudarà a pujar amb més tranquilitat. Tot seguit trobem un bombo on haurem de pujar bastant de peus i tibar de bona presa per enfilar-nos-hi, allà començen els 2 o 3 passos de 6a. Un cop superat el bombo, caldrà enfilar-se sobre un bloc de tamany tauleta-de-nit on hi trobarem una possible reunió. Aquí és on hi ha un spit ancestral que m'ha ajudat a tirar-li amunt d'A0 ja que se m'ha trencat l'única presa bona que hi havia, i no he volat perquè tenia el pes sobre el gran bloc, que sinó... El grau ara deu haver pujat una lletra o es deu haver d'escalar una mica més a l'esquerra, pel mig del bloc.
Un cop sobre el bloc, queda un tràmit de IV+ per una zona amb menys podrit i més bona roca fins al cim.

Una via bastant recomanable per fer alguna cosa diferent de la Normal :)

Primeres afternoon sessions del 2009 a Santllors

Divendres 27 de Març vam pujar amb l'Aleix i el Marc a les Gaites.

L'Aleix va tornar a calçar-se els gats després d'un parón de 2 setmanes i va fer-li un primer pegue a la Súper cucona. Un 6a clàssic de les Gaites amb assegurances justes (5+R) que protegeixen els passos més complicats dels seus 20m. Amb les cintes posades vaig intentar-ho jo també.

• Súper cucona, 6a. Comença amb presa no gaire bona i polida, a la segona xapa li apreto i en surto airós, descanso a la feixa mentre em decideixo a encarar la fisura final, poc a poc i complicant-me la vida en algun xapatge, degut a la distància entre xapes, arribo a la cadena amb un somriure :) Feia molts anys que la tenia pendent i encara no havia trobat el moment per tornar-hi!
  

Animats per l'encadene, el Marc es monta la Vertical Extrem, un antic 6b més complicat que el 6b+ de la seva esquerra. Amb la nova revisió ha quedat de 6c però això ho sabriem més tard.
El Marc li fa un bon intent de primer però hi ha un parell de passos molt llargs a baix que el tomben. Jo m'hi poso en top-rope i al loro que no estamos tan mal! No controlo els passos de baix encara, són durs... però estudiant-los bé pot sortir! La part de dalt és un V+ finet de continuïtat amb un sol pas més dur de tibar-li més.


El divendres 24 d'Abril quedo amb el Marc per anar per Santllors però els dos tenim propostes diferents, que si quedarnos al Diafragma, que si als Diedres... al final el convenço per anar al Gruyere, ja que ell encara té 6c's per fer i jo tinc molta feina a la part dreta.

Al arribar-hi, algunes vies gotejen però les que volem provar estàn aparentment seques, així que el Marc escull la Fes-te'n un fes-t'ho, un 6c+ clàssic de la zona. Abans però, per escalfar farà l'Hemisferi Nord (com li he proposat) i així jo ja hi tinc les cintes posades per provar-la.

No sè que li passa al bou però avui no té el dia, l'acaba muntant renegant a dalt... al baixar m'explica que està tota la sortida mullada i que fa força yuyu. Dubto al principi, però tiro la corda avall i m'hi poso de primer.

• Hemisferi nord, 6a+. Té entrada comuna amb la Punt Vermell, llavors flanqueja a dretes força metres sense assegurar, molt fàcil, per pujar paral·lela al diedre de la Punt Vermell per una placa. El primer pas difícil el faig més tranquil ja que degut a la meva embergadura el xapo d'un invertit bastant bo. Cap a mitja via el fred ja es nota i perdo sensibilitat a les mans, per sort els cantos son bons i no me'n vaig avall. Arribats a la placa roma de dalt de tot pateixo i maleeixo l'aigua, però poc a poc i bona lletra (i tibant de roms molls) acabo encadenant un dels meus molts projectes del Gruyere. Un de menys! ;D

Vist el panorama, passem de fer cap més via allà, ja que les altres sortides encara estaven més molles que la de l'Hemisferi nord, així que reculem i optem per anar al sol del Diafragma, allà ens trobem amb el Marcel i l'Anna que hi porten tota la tarda escalant-hi. Xerrem uns minuts i anem al projecte del Marc, la Dolça despedida. Un 6c+ de 4 xapes a bloc. Fa un primer intent i no surt, l'acaba de muntar i es queda amb els passos. Llavors és el meu torn per seguir fent els deures, i em poso a la Batvia Esquerra i a la 3ra xapa em penjo. M'ha passat el de sempre, els peus se'm queden avall i no veig on són els forats per posar-los :\
Tornem a la Dolça despedida i casum dena, tampoc hi ha sort! Una caiguda fent el flanqueig a dretes li espatlla el rotpunkt. I si proves per l'esperó, bou?
Ara si... 2n i últim intent a la Batvia esquerra... i ara amb les cintes posades i sabent on son els cantos.

• Batvia esquerra, 6a. No té més secret que no entretenir-se i no deixar-se els peus avall (almenys jo, que sóc força alt). La via és pilosa i de canto petit. Però en aquest 2n intent acaba caient.

Ja començo a enfilar els vells projectes! :D

Posant-nos al dia

Buff, no sabeu les ganes que tinc d'acabar el projecte del mal i dedicar-me a la vida de currant i escalador i prou :) Sembla que això ja s'acosta... (si tot va bé!)

Doncs això, per acabar de posar el blog al dia piaré dues sortidetes que van "saber a poco" però vaja, millor allò que res ;)

A finals de maig, vaig engatussar l'Alba per tornar a la Torre Moratxa a fer una matinal (mes aviat mig dia, per l'hora que era) ràpida.
El primer cop que vam ser-hi vem acabar ben esgarrinxats intentant fer un camp a traves per anar cap a Roca Maura i això em va fer perdre la meva credibilitat cada cop que volia tornar-hi i li deia que em sabia el camí. Ha passat molt temps, però hem aconseguit tornar-hi :P

Per començar vaig repetir la única via que havia escalat a la zona, la número 3. Al seu dia em va semblar un V+ molt dur, tirant a 6a. Aquest cop en canvi, amb prou feines li hagués posat V+. Jo la deixaria en V/V+.
Té un inici de placa tumbadeta amb presa per anar tirant fins que s'arriba a una repisa que trenca la continuitat pero ens obsequia amb passos mes verticals i amb bones gandes. A destacar que està equipada amb spits, bolts i un pitó que podriem dir que protegeix el pas... quines idees :P

La segona via que vaig provar va ser la seva veïna, la número 4. Aquesta si que es mereix el V+ més que la seva companya. Té una entrada dureta en un bombet, llavors ja progressa per un tram mes vertical, on ajudats pels cantos que fa una fissura a la seva dreta, anirem superant bé. Arribant a la R és on hi ha els passos més fins però controlant els peus es fa bé. Surt a vista i en baixo content.

Llàstima que l'Alba no volgués provar res perquè les dues vies són força divertides.




Un parell de caps de setmana després, vem quedar amb el MSN per acostar-nos a fer una matinal al Gruyere de Sant Llorenç, ja que sabiem que hi havia el Marcel amb l'Anna i en Genís.
Com no, vem arribar a quarts de quinze (és un clàssic en nosaltres i en mi, jo de fet tinc la virtut d'arribar tard a tot arreu!) i va donar temps a fer poca cosa però el passeig i la companyia ja van valer la pena.

Vem començar amb la més fàcil de la zona, la Pa i Trago.
Un V+ molt agradable de fer, força llarguet i ben trobat. Potser als baixets se'ls hi fa més dura ja que al crux, ser alt et permet agafar un canto bo sense passet de bidit intermig ^_^
Tant el MSN com jo encadenem mentre en Genís reclama menjar...

Aleshores va començar a arribar un grupet d'unes 6 o 7 persones, amb les ressenyes del Fernando i el Marcel els va orientar quan ho van requerir.
De mentres, el MSN es va posar a la Gañon, un 6b+ de la placa de la dreta bastant fotut. No va encadenar i jo en top-rope tampoc. Si us he de ser sincers vaig acabar de pujar remuntant-me tibant de la corda del top-rope... vaya tela! Jejeje com a mínim vaig arribar a la 3ra xapa sense parar, ja que el pas entre la 1ra i la 2na xapa recordo que l'havia trobat inhumà l'any passat.
Serà que estem millorant i tot?

I des d'aleshores no he escalat més! :(

Bé, a l'espera de saber què em diuen del projecte i que d'aqui 2 caps de setmana és la Festa Major de Terrassa, us informo que el dissabte 5 de Juliol han montat un Open d'escalada en bloc. Si estigués més en forma potser m'hi apuntava però estic per l'arrastre, MSN si t'hi apuntes et venim a animar!

Una via de referencia

Sant tornem-hi. Com ja es habitual ultimament, seguim les nostres peregrinacions intersetmanals amb el Marcel i el Marc cap a la zona friki de Sant Llorenç per excelencia: La Font Soleia.



Aquest cop pero, sabiem que hi havia companys bloggers per la zona :P

Al parking de Can Pobla ens trobem amb en Carles i el Ron (el seu gos). Ens faran companyia durant la tarda.

Al arribar als Diedres ens trobem amb en Groinket i la Gemma. Acaben de fer la Camuflaje, la Montserrat, la Selah... a veure si fan algun comentari al seu blog! ;)
Seguim endavant i a la Camuflaje hi ha l'Oskar i la Marta, nosaltres anem cap al Gruyere a "escalfar", ells vindran despres.

Overbooking al Gruyere (com sempre). El Marcel encadena la via i el Marc i jo la provem en top-rope:

• Ella es asi, 6b. (top-rope) L'inici es mes facil que la Punt Vermell, despres anar fent fins als passos roms del final on llepo i no em surten. Peus! El Marc como no, amb la seva habilitat de cotar la troba mes facil que la Punt Vermell... No t'equivoquis Marcus! :P

Arriben l'Oskar i la Marta. Fan la Hemisferi Nord entrant per la Quan farem grau. Bona combinacio que queda 6b. Mentre en proven alguna mes nosaltres anem cap a la Placa de l'Heura a provar el 6c de referencia de la Font Soleia (avui he entes moltes coses... hehe).

• Clave Omega, 6c. (top-rope) Comença enfilante a l'arbre, fas un pas al podrit i ja estas a la roca bona. La majoria son cantos molt bons (tot i que una mica llepats), passos llargs, desplom, moviments dinamics... La sortida dura. M'ha molat molt, pero encara em falta menjar mes bistecs ;)
  

Ara entenc la cotacio DURA de Sant Llorenç :)

Foto: la cara EST de Sant Llorenç. Mola la franja de roca bona eh? ;)

Anar tatxant vies...

Ahir per la tarda, com va sent habitual ultimament, quedem el Marc Serra i jo per anar al Gruyere. Ell no hi ha estat mai i s'emporta un bon regust de boca malgrat que el coco li ha jugat una mala passada.

El marc al nou 6b del Diafragma Central (foto d'arxiu)

La tarda és curta i ens encantem una mica, només fem un parell de vies:

• Punt Vermell, 6a. El Marc la monta, li ha faltat un pelín de decisió per endur-se-la a vista. El proper dia se l'emporta segur! Jo avui he triomfat i he encadenat aquest viote de continuitat al 1r intent del dia (això que no les tenia totes i només l'havia provat un cop en top-rope)!!! No està mal! :D El mètode Piri funciona al 100%!
  
• Hemisferi nord, 6a+. La provem en top-rope directament (ventatges de la situació dels descuelgues :P). El Marc encadena en top-rope-a-vista i la troba més fàcil que l'anterior. Serà bloquero el tio! Jo em penjo a un pas i veig llògic el "+" entre les dues vies ja que tens una seccio de passos mes durs que la seva via veina. Podria ser un projecte factible però encara l'he de probar una mica més i treure-li els passos.
  

Llastima que el sector estigui a petar sempre i no hem pogut muntar la Pa i Trago, la via mes facil del sector pero super recomanable. Llarga, scellements i bon canto. Un altre dia sera :)

Aquesta tarda ens han acompanyat també la Susana i la Marta; i ambdues han fet la Punt Vermell en top-rope com si es passegessin... M'han deixat ben sorpres!

Mes afternoon sessions a La Mola

Dijous passat toca una altra visita als sectors oblidats de Sant Llorenç. Aquest cop, hi vaig acompanyat pel MarcS.

Quedem a les 18:30 a Can Robert (es tard pero no puc quedar mes d'hora, aixo de treballar...). Pujem fins a Can Poble i ens n'anem cap al Diedre del Dau a la SARDINETA DE DALT.

• Je ne se pa, V+. Escalfem en aquesta curta via amb un ultim pas peleon que fa posar-te les piles i pensar en els peus. Encadeno a la primera. El Marc l'encadena sense problemes en top-rope, fa 2 mesos que no escala degut a una lesio al peu.

El Marc a Je ne se pa

• Obelix, 6a. Nomes l'havia provada una vegada el passat Setembre. Aquest cop encadeno a la primera posant cintes i patint a l'ultima xapa. Perfecte! El Marc s'ha vist be i li fot de primer amb les cintes posades i tambe encadena, a veure si torna al seu nivell de 6b/c aviat :)

Content despres d'encadenar la nyapera Obelix

Donem per finiquitada la zona i ens n'anem cap al DIAFRAGMA on ens trobarem primer la Neula i, al arribar a les Batvies, amb en Jaume Grimp, en Groinket, la Gemma i altres companys seus. Tot un plaer coneixeus després de tant temps llegint-vos :)

Curiosa composicio, sol al Diafragma i boira al cim de La Mola

Ells estan apretant a les Batvies i em sembla que se les han tret totes. Abans de marxar la Gemma encadena amb suma facilitat la nova via a la dreta de les Batvies, amb el nostre material, i ens deixa el top-rope muntat ja que ells ja marxaven.

• via nova, 6b? Des de sota pintava mes xunga pero al posar-m'hi (en top-rope) vaig trobant cosetes. A la part de dalt és més tècnica. M'ha agradat i li he vist color. Sembla que s'esta a punt d'equipar una linia molt evident i amb canto a la dreta d'aquesta via, compartint entrada i reunio. A veure si no tarden massa... o ens hi posarem nosaltres ;P

La Gemma encadenant la nova via

Amb aquestes vies fetes i havent conegut a mes bloggers ens n'anem a casa contents i amb ganes de repetir :)

______________________

Ahir per la tarda va ser diferent. El MarcS no ha pogut venir però he quedat amb el Josep, el MarcelM (gran coneixedor de Sant Llorenç, equipador i restaurador :P).

En Marcel assegurant al Josep amb la Placa de l'Heura, la Font Soleia, els Districtes i el Mur Blau al fons...

El destí de la tarda: EL GRUYERE. Molta gent, com sempre :)
Al arribar allà ens trobem amb en Jaume i en Groinket a punt de començar la via Pa i Trago. Nosaltres anem més enllà i fem les vies:

• Punt Vermell, 6a. Després de que en Marcel l'encadeni, la provem en top-rope. Passos extranys al podrit (on he relliscat) i boníssima fins la R (ja m'ha sortit del tirón). Té un passet a la part de dalt però surt. El proper dia li posaré jo el punt vermell... ;) En Josep encadena en top-rope sense problemes.

En Josep a la roca bona de la Punt Vermell

• Pa i Trago, V+/6a. Equipada amb químics, boníssima tota ella. L'encadeno al flaix (un flaix d'aquells que t'enganyen i et fan anar per on no toca, més meritori que anar a lorsai hehe) amb les cintes posades. Hi ha algun aleje però molt bon canto. Recomanable al 100%.
  
• Cañon, 6b+. Crec que el + no hi sobra pas. Al podrit no regalen res i faig un A0. Després és pilosa, de controlar els peus i canto petit. La vaig pujant fent unes 3 parades fins a la cadena (en top-rope, of course) però baixo amb bon regust de boca.

En Marcel entrant a la roca bona de la Cañon i un bou encadenant la Performance, 7a.

Som els últims en marxar de la Soleia i ens n'anem amb la sensació d'haver aprofitat molt bé la tarda, a veure si no tardem a quedar una altre vegada i tornar-hi ;)