Així que amb en Pär, el divendres 9 d'octubre ens plantem al peu de la paret, treiem la tenda 2 seconds, els sacs i a dormir! A l'endemà pel matí les vistes són espectaculars.
Un bon despertar
Un cop esmorzats, seguim endavant per la pista fins passar les antenes del cim i situar-nos sota els sostres vermells característics. Allà primera sopresa del dia, ens trobem amb el Wolfgang i el Josep, que se'n van a fer la Niltina.
Fent el material
Fem el material i pujem cap al peu de via. La Redrum comença a sobre d'un sòcol on ens hi enfilem per la seva banda dreta. Un cop a sota la marcada fissura-diedre inicial, ens encordem.
Dels llargs no explicaré massa, ja ha estat molt piada pels blogs i la recent ressenya dels Escalatroncs és excel·lent.
Al primer llarg només cal seguir la marcada fissura i després flanquejar cap a la dreta. Molt atlètic! Amb en Pär fem l'estratègia de cansar-nos el mínim, no fos cas que ens petéssim només començar! Així que a part d'algun esporàdic A0, també em penjo en un dels spits o burils que hi ha. Quin començament!
Arribant a la R1
Al segon llarg anava just de cintes express i passat el sostret, anava patint. En comptes de seguir diedre amunt vaig fer, sense saber-ho, igual que els escalatrons. La llògica em va dur per l'esquerra (saltant-me el pitó del diedre) on només un camalot del 1 em protegia els últims passos fins la R. Vaig estar una bona estona meditant per fer-los!
En teoria, en Pär m'havia de cedir la travessia però el pobre duia mil anys a la penjada R1, així que el deixo tirar endavant. Casum dena, hauré de repetir la via! Vull la foto! :(
Clàssica foto
Al següent llarg, ell torna a tirar. Molt dura la travessia en adherència, llavors ja s'agafa canto i es puja més bé però... uff! He dit que la travessia era dura?
L'últim llarg abans d'arribar a la feixa és més facilet, tot i així recordo haver posat una o dues peces, per tranquilitzar. En Pär arriba i fa el llarg de III i en aquella reunió menjem i bebem una mica. De mentres, una cordada d'aragonesos que fan la Tope Clàssic també arriben a la feixa.
Arriba el llarg de la muerte! Suposat V a les ressenyes dels Ressenya (la que duiem). Molt fi, de navegar i una mica expo. Puc posar un tasconet entre la 2na i 3ra. I ja només em queda tragar saliva per l'exposat slab final fins la reunió. Per mi V+ com una casa de pagès i a sobre difícil de protegir!
El següent llarg és un Ae (la baga que t'estalvia la sortida d'estreps segueix allà... força vella. Estaria bé canviar-la porsiaca). Els passos de 6a no els vaig trobar, V+ com a molt. Vale que potser venia molt valent de l'anterior llarg! :P
Cordada sueco-catalana.
Catalans, aragonesos, suecs i alemanys.
I finalment, un últim llarg molt xulo barrejant una mica d'Ae i lliure amb preses d'escàndol. Arribem les 3 cordades a l'hora al cim, ens fem fotos, xerrem i agafem el camí de baixada tots junts. Gran jornada!
Fent-la petar amb en Wolfgang
