Primeres afternoon sessions del 2009 a Santllors

Divendres 27 de Març vam pujar amb l'Aleix i el Marc a les Gaites.

L'Aleix va tornar a calçar-se els gats després d'un parón de 2 setmanes i va fer-li un primer pegue a la Súper cucona. Un 6a clàssic de les Gaites amb assegurances justes (5+R) que protegeixen els passos més complicats dels seus 20m. Amb les cintes posades vaig intentar-ho jo també.

• Súper cucona, 6a. Comença amb presa no gaire bona i polida, a la segona xapa li apreto i en surto airós, descanso a la feixa mentre em decideixo a encarar la fisura final, poc a poc i complicant-me la vida en algun xapatge, degut a la distància entre xapes, arribo a la cadena amb un somriure :) Feia molts anys que la tenia pendent i encara no havia trobat el moment per tornar-hi!
  

Animats per l'encadene, el Marc es monta la Vertical Extrem, un antic 6b més complicat que el 6b+ de la seva esquerra. Amb la nova revisió ha quedat de 6c però això ho sabriem més tard.
El Marc li fa un bon intent de primer però hi ha un parell de passos molt llargs a baix que el tomben. Jo m'hi poso en top-rope i al loro que no estamos tan mal! No controlo els passos de baix encara, són durs... però estudiant-los bé pot sortir! La part de dalt és un V+ finet de continuïtat amb un sol pas més dur de tibar-li més.


El divendres 24 d'Abril quedo amb el Marc per anar per Santllors però els dos tenim propostes diferents, que si quedarnos al Diafragma, que si als Diedres... al final el convenço per anar al Gruyere, ja que ell encara té 6c's per fer i jo tinc molta feina a la part dreta.

Al arribar-hi, algunes vies gotejen però les que volem provar estàn aparentment seques, així que el Marc escull la Fes-te'n un fes-t'ho, un 6c+ clàssic de la zona. Abans però, per escalfar farà l'Hemisferi Nord (com li he proposat) i així jo ja hi tinc les cintes posades per provar-la.

No sè que li passa al bou però avui no té el dia, l'acaba muntant renegant a dalt... al baixar m'explica que està tota la sortida mullada i que fa força yuyu. Dubto al principi, però tiro la corda avall i m'hi poso de primer.

• Hemisferi nord, 6a+. Té entrada comuna amb la Punt Vermell, llavors flanqueja a dretes força metres sense assegurar, molt fàcil, per pujar paral·lela al diedre de la Punt Vermell per una placa. El primer pas difícil el faig més tranquil ja que degut a la meva embergadura el xapo d'un invertit bastant bo. Cap a mitja via el fred ja es nota i perdo sensibilitat a les mans, per sort els cantos son bons i no me'n vaig avall. Arribats a la placa roma de dalt de tot pateixo i maleeixo l'aigua, però poc a poc i bona lletra (i tibant de roms molls) acabo encadenant un dels meus molts projectes del Gruyere. Un de menys! ;D

Vist el panorama, passem de fer cap més via allà, ja que les altres sortides encara estaven més molles que la de l'Hemisferi nord, així que reculem i optem per anar al sol del Diafragma, allà ens trobem amb el Marcel i l'Anna que hi porten tota la tarda escalant-hi. Xerrem uns minuts i anem al projecte del Marc, la Dolça despedida. Un 6c+ de 4 xapes a bloc. Fa un primer intent i no surt, l'acaba de muntar i es queda amb els passos. Llavors és el meu torn per seguir fent els deures, i em poso a la Batvia Esquerra i a la 3ra xapa em penjo. M'ha passat el de sempre, els peus se'm queden avall i no veig on són els forats per posar-los :\
Tornem a la Dolça despedida i casum dena, tampoc hi ha sort! Una caiguda fent el flanqueig a dretes li espatlla el rotpunkt. I si proves per l'esperó, bou?
Ara si... 2n i últim intent a la Batvia esquerra... i ara amb les cintes posades i sabent on son els cantos.

• Batvia esquerra, 6a. No té més secret que no entretenir-se i no deixar-se els peus avall (almenys jo, que sóc força alt). La via és pilosa i de canto petit. Però en aquest 2n intent acaba caient.

Ja començo a enfilar els vells projectes! :D

No escalo bé a Les Gaites...

Començem la setmana fent una visita flash a les Gaites després de passar el finde en el dique seco. Dilluns al sortir de la feina, me'n vaig corrents cap allà on el Marc ja m'hi espera amb la corda desplegada, l'arnés i els gats posats, i tota la ferralla a sobre.

Ens posem a la zona de la via Angie on podrem aprofitar més el temps fent uns top-ropes a vies més duretes:

• Angie, 6a. Que no us enganyin les ressenyes que allò no és un V ni de conya! El Marc encadena a vista. Jo ja em vaig baixar d'ella una vegada per l'aleje que hi ha... opto per pujar-la en top-rope i malgrat escalar amb males vibracions al cap i fent passos molt rígids... encadeno. Serà questió de posar-li un excalèxtric o d'acabar de fer bé el re-equipament? (Té un casquet d'spit sense xapa al mig de l'aleje on si caus et trenques els turmells ja que piques en una panxa. Hi falta un bolt allà?).

Jo al aleje de la Angie

• Bufagaites, 6b+. Aquesta la prova el Marc en top-rope, arriba bé fins al bombo i allà cau. Llàstima! Tot i això li troba els passos i acaba pujant.

El Marc al bombo

• Parida Saltimbanqui, 6c+ Em poso en aquesta via per error, pensant que la del Marc era 6c+ i aquesta era 6b+. Acabo fent 2 A0 al bombo infernal i la resta surt bé en top-rope.

Un bon entrenament!

Què dir de les Gaites... que els 4 primers metres de roca estan una mica sobadillos però després la roca és boníssima i la zona és ideal per les tardes d'estiu (i que no sé pq però jo no hi escalo còmode... serà el conglomerat?)

De les vies 13 cap a la 29 estan amb parabolts i/o spits. Totes, o la gran majoria, en bon estat.
Les vies del grup dels 7ens les reunions i més d'algun anclatge fan por...

El Cavall Bernat de La Mola

Dijous pel matí, aprofitant que no tenim classe, el Marc i jo ens hem escapat cap a Sant Llorenç amb l'objectiu de fer el Cavall Bernat per la via Variant 1 de la Normal.

A les 9.30 marxavem de cal Marc i paràvem al forn que hi ha a la benzinera Q8 (entre Terrassa i Matadepera) per agafar energies amb uns croissants de xocolata acabats de fer.

A les 10.15 érem a peu de via. Mentre el Marc feia els seus estiraments, jo he investigat per la paret de l'esquerra de les vies equipades amb químics del Cap de Mort i he vist una linia equipada amb spits i xapes daurades (molt noves i lluents). No hi havia alejes a simple vista, però tampoc he arribat a veure cap R. Algú en sap alguna cosa?


Bé, a lo que anàvem: La via consta de 2 llargs. El primer amb 2 parabolts, algun pas de V i una reunió feta en una repisa enorme amb un sol parabolt clavat a terra. Al costat hi havia un spit (molt nou) sense xapa.
Al segon llarg trobem: Parabolt amb xapa i maillon soldat, un pitó i l'espàrrec d'un parabolt (en teoria la R1 però era més còmode fer-la on l'hem fet), xapo el parabolt i tiro amunt fent oposició amb les mans i amb els peus oberts. Pitó ancestral dins de la fisura amb un filferro (curiosament sempre hi ha estat, bon senyal i bon pitó :P), un passet més per la fisura i xapo l'spit (també d'aquells vells, ronyosos, rovellats i que la xapa gira) que hi ha en el pas clau (IV) on has d'encastar-te tot tu i tirar amunt com un cuc per poder xapar un altre pitó que queda en una repisa a l'esquerra i llavors amb uns passos de II/III arribes a la R2.

Hem fet moltes fotos, algunes panoràmiques, algunes a nosaltres... i és que el dia ha estat esplèndid!



Observacions: El ràppel es pot fer amb una corda simple de 60m, arriba just. Tascons opcionals per protegir millor la fisura del segon llarg (entren de conya). Dur algun jersei és recomanable, és una zona amb molt vent.



Al acabar del Cavall Bernat, hem anat a provar sort a Les Gaites. Dic provar, perquè de sort no n'hem tingut :( Hem intentat la via Angie. A la ressenya surt de V, però és un V+/6a com una casa de pagès! (Merci per corroborar la info Mohawk, ja estava a punt de posar-me a plorar xD)

Cap a mitja via, té un petit desplom amb uns bolos amb forma fàlica que sobresurten. Allà la opció d'encadenar se'n ha anat en orris ja que he agafat una bústia amb la mà equivocada i no he pogut fer el canvi de mà. No ha estat un saque perquè tenia el parabolt als morros però vaja, que m'he penjat.
Després de sortir del sostret (molt guapo per cert), he xapat els dos parabolts següents i allà m'he quedat, em faltava una placa vertical, un parabolt i reunió. Però fins a l'ultim bolt hi havia un bon aleje (més de 4m) i una caiguda moooolt dolenta. Maillon i avall. El Marc l'ha provada fins allà i per baixar, li he ensenyat el sistema de descuelgue d'anclatges dubtosos amb un prússik a la corda ascendent, mentre va baixant i treu les cintes. D'alguna cosa ha servit!

L'Angie, juntament amb la Cati, la Renom-Olmedo i la Cucona (la Supercucona també), són les vies esportives més clàssiques i guapes de les Gaites! (Bé, jo només he provat la Cucona i Supercucona, i mitja Angie. Però tothom ho diu :P) Totes re-equipades. Tinc ganes de provar-les!

La Cova de les Gaites

Juntament amb La Sardineta, la Cova de les Gaites va ser un dels primers sectors d'escalada esportiva de Sant Llorenç del Munt, on s'hi va començar a introduïr l'escalada esportiva a mitjans dels anys vuitanta.

Aquesta paret, està molt aprop del Cavall Bernat. Per acostar-vos-hi, podeu agafar de referència el mapa que vaig fer al post de Boulder a Sant Llorenç.

És una zona ideal per ara que comença a fer caloreta i per a l'estiu sobretot, els peus de via estan a l'hombra i com que escales en una canal, el sol hi toca de plé només un parell d'hores al migdia.

Ultimament trobarem la majoria dels itineraris re-equipats amb parabolts i algun spit també, una pena que les reunions no estiguin tant bé, sobretot les de les vies de l'esquerra.
Unes vies clàssiques de la zona són la Cati, la Renom-Olmedo, l'Angie, la Cucona i la Super Cucona. Obertes per gent de Sabadell i Terrassa: Enric Renom, M. Olmedo, Cesc Abad, Pep Turull, Cesc Isern...

Un dels inconvenients de la zona, és que moltes vies tenen els primers metres amb les preses sobades i que no totes estan re-equipades.



Aquesta ressenya és dels butlletins de l'Esplai Alpí Info i la va ver el Xavi Grané després de re-equipar un bon grapat de vies del sector. Els graus estan actualitzats respecte la ressenya anterior.

Podeu consultar la ressenya antiga de la zona al blog d'en Mohawk.