Sant tornem-hi: Maya a la paret Oest del Cap de Mort

La setmana passada ja m'enfilava per les parets.

Ja feia un mes i una setmana que feia repòs, que no escalava. Al principi ho duia fatal, pensant en lo gafe i cafre que sóc. Cada estiu igual, que si no és el colze és un turmell i sinó un dit... merda!

A partir de la 2na setmana, vaig canviar els hàbits dels caps de setmana i vaig recuperar sortides nocturnes amb els amics. Entre això, la Patum, concerts i sopars amb els de la feina, vaig anar fent més suportables els caps de setmana, però ja tocava posar-s'hi de nou.

La Mola entre sol, núvols i boira...

Dijous, després d'intentar-ho el dilluns, el dimarts i el dimecres... aconsegueixo fer cordada amb un altre blogger, l'Elliotnnes. És un altre romàntic de Sant Llorenç, com jo.

Com que tot just m'estic testejant el dit, em fa por anar a tibar de regletes o de cantos, i li proposo anar a fer el clàssic per la zona del Cap de mort. Pensava en l'Anglada-Guillamón a l'Esquirol combinada amb alguna del Burret, però em va venir al cap una altra via de 2 llargs a la Paret Oest del Cap de Mort, la Maya.

Jose Manuel al principi del L1

Malgrat en Jose Manuel no ha fet mai cap via llarga, algun dia hauria de ser el primer dia! Així que la Maya (o 2na sense monitor, com també es coneix) amb 2 llargs, completament equipada (restaurada amb parabolts), grau fàcil i zero compromís era un bon lloc on estrenar-se.

La via està dividida en dos llargs, clarament diferenciats per la qualitat de la roca, com a tot Sant Llorenç.

El primer llarg em toca a mi. Té un inici dur, que m'enganxa fred. La roca està una mica humida de les plujes de principi de setmana, així que faig la força justa a cada còdol i intento col·locar-me tant bé de peus com puc per tal de no enviar res avall. Per sort els parabolts estàn força a prop i els passos més fins els fas ben protegit.

Superant el primer pas de la via

Podriem dir que és una escalada bastant tècnica, amb poques preses de mans però prou tombat com per anar pujant a base de peus. La topo marca V. Un V bastant apretat.

Just abans d'arribar a la 1ra R hi ha un pas complicat, però miran-t'ho bé, surten les preses i ja s'arriba per terreny més senzill a la reunió.

Primera reunió, en una repisa molt còmode

En Jose Manuel recupera el llarg sense cap mena de problema, comentant com de tècnica és l'escalada. Arribat a la reunió canviem cap de cordada, li refresco com ha de muntar la següent reunió i cap amunt.

Elliotnnes recuperant el primer llarg

Aquí la roca fa el típic canvi on penses... perquè no tot Sant Llorenç és aixi?! Sortida de la reunió molt vertical amb grans cantells i de seguida ja torna a tombar i les preses tornen a ser més romes. La reunió es troba just passat l'últim ressalt, al costat de la reunió antiga.

Se'm nota a la cara, necessitava escalar! :D

Baixem per la canal de les Gaites, ha estat una tarda ben aprofitada :)

Fi d'una via, inici d'una amistat

Primera foquejada de la temporada

Dilluns 8 de Març del 2010

A les 13h marxavem de la feina. Cervesa al bar amb els amics, dinar a casa dels pares, preparar trastos i a esperar un company que plegava a les 17h que ens recollís a l'Isma, al Pol i a mi.

El carrer de davant i de darrera de casa

Tardem molt en arribar a lloc, ja que la gent s'ha d'anar canviant pel camí de pujada parant a diferentes cases.

Diferents carrers de Matadepera

No arribem a Can Robert malgrat les cadenes (de corda), ja que una s'acaba sortint. Així que deixem el cotxe a l'alçada del carrer que puja cap al boulder del Cap del Faraó i ens equipem.

Aparcats i amunt!

En Jordi puja amb raquetes, el Pol i l'Isma amb l'snow a l'esquena i jo faig la primera foquejada de la temporada (a bones hores!).

Molta neu!

Pujem fins al pàrking de les Agonies sense problema. Allà jo m'he de treure els skis ja que m'enfonso fins al genoll.

Vista del Cavall Bernat des del pàrking de les Agonies

Pujem per la Canal de les Bruixes obrint traça fins a la pista de Can Pobla a Can Robert.

Pujant per la Canal de les Bruixes i per davant de la pista de Can Robert.

Allà em calço els skis de nou i seguim fins a Can Pobla. Són les vuit del vespre. Malhauradament no podrem arribar al cim de la Mola i cap avall.

Tots a can Pobla i vistes de Terrassa

Una baixada divertidíssima per la pista fins a Can Robert i des d'allà, seguir esquiant per l'Avinguda Can Marcet fins a la rotonda de l'escola Montcau - La Mola, al Passeig del Pla.

Santllors-news: La Falconera

A la web de Sant Llorenç del Munt, hi han disponibles des d'ahir els croquis de la Falconera i la miranda de la Falconera. El big-wall de Sant Llorenç!

Una altra molt bona feina de recopilació d'en Marcel en col·laboració amb molts escaladors locals. Gràcies a tots :)

7ena setmana d'afternoon sessions

Dilluns quedo amb en Pär, un suec afincat a Barcelona amb qui he contactat mitjançant el 8a.nu (estic massa fanàtic de Sant Llorenç i controlo totes les ascensions! xD).

Pujem als Diedres on tinc un parell d'objectius: Alcàntara-Molina i Orgasmatrón. 6b i 6b+ respectivament.

• Camuflage, 6a+. Escalfem amb una de les bones del sector. En Pär (Pere, en suec) l'encadena a vista i jo encadeno al seu darrera.

Ens animem a veure què tal amb el projecte menys ambiciós del dia (com a mínim pel que fa al grau).

• Alcántara-Molina, 6b. Inici en diedre fàcil fins a una repisa. Allà ve un pas dur amb un aleje amb mala caiguda sobre la repisa. Sortint del pas dur em lio i me'n vaig a la dreta en comptes de cap a l'esquerra, intento desfer el meu error i destrepant sento un CREC al turmell dret, a l'intentar apoyar-lo em fa mal i em deixo caure. En Pär, que l'ha muntat abans que jo, al baixar jo aprofita per fer-la del tirón anant en top-rope el tram del xapatge perillós. Jo, cazurro de mi, li vull fer un top-rope però acabo tibant més de la corda que escalant. Igualment, em serveix per controlar algun canto i seqüència per a la propera vegada.

Sembla que tinc el tendó del peroné que se m'ha mogut i depèn del moviment em fa mal.

Encara hi ha llum així que li proposo una vieta curta però ben trobada de la sardineta de dalt, que ens ve de camí cap al cotxe:

• Xapada contínua, 6a+. Té un pas a bloc, difícil a vista, al principi. La poca llum que hi havia no ajudava i en Pär s'ha de penjar. Un cop vist el canto ja fa la via fins dalt.

Dimarts reposo i em dedico a fer gestions amb la meva companyia de mòbil.

Dimecres, fanàtic de mi, al plegar de la feina torno a quedar amb en Pär i pujem al Gruyère. Allà per sota de 6c només em queden la Nada por aquí i la Ganyon.

• Nada por aquí, 6a+. S'hi posa en Pär però no ho veu clar... jo ho provo però és una escalada tècnica a la part de baix i el peu em fa mal. Acabo desmuntant les tres cintes que teniem posades en A0.
• Ganyon, 6b+. La setmana passada en 2 top-ropes la vaig controlar i al 3r top-rope vaig encadenar. És una via vertical amb bons peus on s'ha de tibar més de canto que no pas fer posturetes. Encadeno posant cintes i en Pär l'encadena darrera meu sense despentinar-se :D
  

Amb aquesta via feta jo ja em planto, volia fer-la ara que la tenia fresca (fins hi tot m'havia dibuixat la seqüència de cantos en un paper...) i no deixar-la en l'oblit. Abans de marxar en Pär intenta la Performance però es baixa a mitja via. Massa desplomada per ell.
En Xavi monta la Parèntesi anant a la R de la Fes-te'n un fes-t'ho. En Pär la desmonta, quasi a les fosques, en top-rope. I amb això donem el dia per finiquitat.

Bé, poc a poc els projectes van sortint! Ara a reposar el peu i a veure si la setmana vinent estic més recuperat :)

6ena setmana d'afternoon sessions

Aquesta setmana la començo amb el dijous passat. Amb el Marc vam anar al Diafragma de Sant Llorenç un dia molt boirós i humit. Allà hi havia el Xavi F. amb un company, repassant les vies de la banda dreta.

Nosaltres ens vem quedar una mica més a l'esquerra

• Llepòlia, 6b. El Marc la fa per escalfar i jo li faig un tiento a vista i no surt. De fet, vaig escalar fatal i amb males vibracions. Al baixar, si li hagués fet un 2n intent l'hagués pogut encadenar però tenia un mal rotllo a dins i vaig decidir no escalar més. A part, queien gotes... bufff nose, no tenia el dia.

Ens movem una mica més a l'esquerra a intentar una via que pel què sabem, encara no estava encadenada:

• Madam Chatarrilla, 7a. Al primer intent, el Marc fa un petit saque i se la va controlant i quedant amb els passos. Al 2n intent no perdona i s'emporta la 1ra ascensió de la via, proposant-la de 7a. A veure si es repeteix i el grau es va consensuant :)

---

Dilluns d'aquesta setmana, ara si, vaig estar pel Gruyère de Sant Llorenç. La intenció era provar, a vista, una via que encara no havia provat d'allà.

• Quan farem grau?, 6b. La començo prou bé però arribo al pas dur i a la que pujo peus per posar la cinta, el bidit se'm fa dolent i no ho veig clar... Ho torno a intentar i em passa el mateix, torno a baixar i li demano al Marc si em pot posar la cinta, que amb la cinta posada ho veig més clar. Al 3r intent ja puc xapar-la i arribo a la cadena sense més problemes :)

El Marc s'ha anat barallant amb la Rèquiem, 7a. Però es queda amb la R a la cara i no la pot xapar, quina putada!
A més, aquella tarda som testimonis d'un rescat del GRAE al Gruyère. Un noi ha tingut una caiguda descontrolada i ha caigut de cap per avall, colpejant-se el genoll fent-se un tall, i no podia caminar. Des de la meva opinió, no calia mobilitzar un helicòpter. Pujant un cotxe i fent venir dos persones amb una camilla n'hi havia prou, o anant a peu coix ajudat dels seus 2 amics.
Això va fer-me reflexionar...

---

Dimecres amb el Marc i el David anem al Prohibitivo de Montserrat, per variar de Santllors. Jo arribo més tard que ells i em tenen el que seria el meu projecte del dia muntat.

• Riss, 6b+. Començo fent-li un top-rope, per escalfar i veure si és viable o no... Arribat al bombo flipo amb colors, em penjo a cada pas i em costa molt treure la bona seqüència. Li faig un 2n top-rope controlant molt més bé però caic en un dinàmic en el bombo, això fa que al baixar estigui més tranquil i decideixi treure la corda. Al 3r intent i ja anant per sota encadeno! Buaaa! Que content! :D

Entre pegue i pegue, el David es baralla i encadena la X, 7c. I el Marc s'ha estat barallant i de poc encadena la Diagonal de la X, 6c+/7a.

---

Dijous sant tornem-hi al Gruyère on em trobo amb el Marcel i el Marc, que ja fa rato que hi són. Busco gent i em trobo al Tranki al Silenci. Quan acaba el seu pegue a la Zigger-Zagger em ve a assegurar al meu projecte del dia:

• Ganyon, 6b+. La monta l'Oriol descalç de xapa a xapa. Jo li faig fins a 3 top-ropes en tota la tarda. El primer em serveix per enrecordar-me de lo durs que eren els passos de baix, el segon per memoritzar bé la seqüència intermitja i veure clar la sortida roma fins la R. Finalment al 3r, encadeno amb la corda per dalt. El proper dia cal posar-li el punt vermell!
  

Actualitzacions de santllors.com

El dijous 14 de Maig vam innagurar la web d'escalada a Sant Llorenç del Munt (Santllors pels amics).

Gairebé no han passat 2 mesos i la guia impresa que es pot comprar als establiments col·laboradors ja s'ha quedat antiquada (ja farem la versió 2 quan ens en demanin més). D'aquesta manera, hem creat una petita pàgina d'actualitzacions de la guia impresa. Si llegiu els texts, podreu trobar un enllaç a aquesta pàgina dins del fòrum. Actualitzeu-vos-la si voleu ;)

A través del fòrum i d'e-mails privats, també hem pogut anar actualitzant i corregint molta informació. Gràcies a tots pel vostre feedback!

Aprofito també per comentar que cada mes intentem afegir ressenyes de nous sectors. Al juny vam innagurar la zona de l'Obac amb la ressenya de la Placa Sibarit. Aquest mes l'actualització serà... estigueu a l'aguait ;)

Cada cop veig més clar que ha estat tot un encert el format escollit per a fer la guia! Què us ha semblat a vosaltres?

5a setmana d'afternoon sessions

Diumenge 28 de Juny, després de tenir a l'Aleix pasturant per la Soleia durant 4h, vaig arribar (és el que tenen els mals entesos i els dinars de sant Pere :P). Vam decidir començar per una de les vies pioneres de Sant Llorenç. Tant pionera que fins hi tot hi era abans de que la Paret Gran tingués la primera via!

Al sector dels Diedres, hi ha una placa amb les primeres vies i els primers V+ de Sant Llorenç: la Tot seguit, la Quercus, la Wassdiplastik i la Perleskletxa. Les dues primeres les va re-equipar el Marcel fa un any i les altres dues el Fernando, amb químics, fa més anys. Val a dir que aquestes vies van ser desequipades pels seus aperturistes/equipadors en senyal de protesta pel primer artícle que va sortir de Sant Llorenç a la Desnivel i així van quedar fins que ara mateix, en podem tornar a disfrutar de les 4 vies.

Allà vam fer només el V+ clàssic:

• Quercus, V+. Té canto però cal tibar fort, bloquejar fort, fer passos llargs i trobar els peus (que costa bastant, ja que són forats i quan mires avall no els veus!). L'Aleix va posar-s'hi de primer i va patir lo seu. Per ser V+ (ejem..) no regalen res! Jo vaig aprofitar-me d'escalar-la al flash i amb les cintes posades i va sortir al primer intent, no exempt de patiment!

Aquesta via ens va deixar ben tous, així que passant de fer les vies veïnes que teniem en ment, Camuflage, Hamburgueses de colors, Alcántara-Molina, Orgasmatrón... , i vam seguir fins al Gruyère. Allà la familia Burgada-Cura va veure en directe un a-vista a càrrec de l'Aleix i l'escalador més lent del món (el menda!). Mentres jo estava a la meva via del pal "ara faig el pas, ara no el faig, ara m'ho miro, ara m'ho penso..." les seves dues filles van tenir temps d'encadenar l'Hemisferi Nord! Caldrà millorar la meva ultra velòcitat escalatoril!!!

• Ella es así, 6b. Per fi surt! I mira que no m'ho esperava ja que el mètode del Marcel no m'anava bé i el mètode del Marc, Dani i Aleix, pensava que tampoc però aquest cop va funcionar! Animat per tota la tropa quan jo ja m'anava a penjar, vaig acabar pujant peus, aguantant-me d'una punxeta amb el pellèju de la tercera falange del dit i amunt! Vaig patir una mica per no caure als roms de dalt, no fos cas que no tornés a sonar la flauta! ;P

L'Aleix té ganes de més tralla i a mi m'entra el bajón post-encadene de projecte.

• Parèntesi, 6c. L'Aleix la munta amb alguna parada però el desplom final el tomba i baixa de l'últim químic. Jo ja m'hi poso en top-rope i amb la canya penjant de l'arnés per xapar la R. La part de la placa pot sortir amb algun intent més seriós però la part final, anant pel recte, la veig molt dura! Potser per l'escaqueig de la fisura si que podria sortir-me... però llavors ja no serà 6c, no? ;)

-

Avui, 1 de Juliol, m'acosto a la Sardineta de Baix a l'acabar de treballar. Hi ha el Serra amb el Javi i el Xavi amb un company seu de Sabadell, un altre Marc :P
A l'hora que arribo el Serra i el Javi ja han fet feina a la Sardineta de Dalt i ara es barallen amb la Blackout i la Entrada directa, en canvi el Xavi i el Marc només han fet la Cazo Grande.

Entre els meus projectes d'avui hi havia o anar a per la Blackout o a per la Yankee i la Mirage. L'elecció és clara tinguent-la muntada ;) Abans de posar-m'hi, demano al Xavi si em pot assegurar a un V+ bastant bo, que a mi ja m'escalfa.

• Usimàndries, V+. Placa vertical amb bons cantos amb un passet de tibar-li per sortir del podrit. La faig més suelto que l'última vegada (per la trobada blogger a St Llorenç, diria!)

Un cop feta aquesta, vaig a assegurar al Javi que està provant l'Entrada directa a la Blackout en top-rope. Quan acaba, resulta que ha de marxar, les cintes són seves i només porta 4 cintes del Serra, en deixa dues a la reunió i les altres a les primeres dues xapes. Bé.. millor això que res.

Al primer intent ja m'he de pillar de la 2na cinta per xapar-la. Ai que patirem! Trec la meva sequència per fer aquest pas (dinàmic a canto bo i xapar la 2na un cop passada) i segueixo amunt per canto bo fins a una placa més fina, xapo i em torno a penjar per mirar-m'ho, segueixo amunt. Arribo a la part final i em costa molt decidir-me ja que s'acaba tot el canto bo i venen uns passets de còdols petits fins que et pots posar dret a una vira horitzontal i d'allà ja és fàcil fins la R. Al baixar repasso alguna seqüencia en top-rope, recordo cantos de mà, recordo peus i asseguro al Serra a la Entrada Directa. Abans l'ha encadenat al primer intent en top-rope i aquest cop no falla posant-li el punt vermell. Felicitats bou!

Finalment arriba l'hora de la veritat...

• Blackout, 6b. Entrada de canto petit i passos a bloc seguida per una part de continuïtat sobre bon canto. Sobre una placa més tècnica hi ha un bon repòs que et permet afrontar els últims passos finets més fresc. Amb totes les cintes posades i les seqüències ben memoritzades encadeno, sorprenentment amb bastanta més facilitat de la que m'esperava! Un altre projecte aconseguit! :D

I amb aquestes, cap als cotxes i tot xerrant se'ns han fet les 22h45! Com allarga el dia! :D

4a setmana d'afternoon sessions

La setmana passada vaig estar encostipat, i al arribar de treballar només tenia forçes per estirar-me al llit o al sofà. No va ser fins el dijous que em vaig notar millor, però amb el Marc teniem poc temps. Els dos haviem sortit tard de la feina i no quedava massa llum, així que vem optar per fer una via que no haviem fet cap dels dos, a la paret Oest del Cap de Mort

El Cap de Mort

Matiné, 50m, 6b (V/A0 obl). La via està situada entre la Box i la Camel. De moment és fàcil de situar, ja que és la única amb parabolts (repeteixo, de moment). Està dividida en 3 llargs que es poden fer en 2, com vam fer nosaltres (L1 i L2 empalmables), o en 1 fins hi tot!

• L1, 6a. Puja per una placa típica de la zona (fang premsat amb bastants còdols), s'escala prou bé i les xapes estan a prop (com a tota la via). La R està al peu d'un petit sostret.

• L2, 6b. Aquí ja comença la roca bona. Es surt del sostret per un petit diedre que hi ha a l'esquerra i venen uns passos de presa grossa, però roma, en un tram molt vertical que sembla que tira una mica enrera. Passat aquest camp de patates que es pot superar en A0 tranquilament (és el que vaig fer jo), ve una excursió de III+ fins la R2, que està en una bona repisa.

• L3, V+. Surts de la repisa per roca boníssima, hi ha un passet que costa més que els altres però la proximitat de les xapes no ens fa patir. S'arriba al cim facilment i fem la R3 en dos parabolts al terra.

Maquíssima la posta de sol darrera de Montserrat des del cim de la paret del Cap de Mort amb la part menys urbanitzada de Matadepera als peus, quasi tot verd des d'allà fins l'Obac. Bones sensacions :)

Per baixar hi ha dues opcions. Es poden fer dos ràppels, de la R3 a la R1 i d'allà al terra, o baixar a peu per la canal de les Gaites. Nosaltres vam optar per aquesta possibilitat que tot i ser més llarga, ens va permetre allargar una mica més la tarda passant sota les parets de la primera cinglera de la Mola.

Com a combinació interessant de la zona, recomano escalar el burret per la Ja-Ro i després la Matiné a la paret Oest del Cap de Mort. Queden un total d'uns 120m escalats amb un grau obligat de V/A0 i ben assegurades totes amb parabolts.
Al baixar, es pot completar la jornada fent esportiva a les Gaites i et queda un dia d'escalada autèntica Santllorençina ;)

-

Aquesta setmana, com que té pinta que no escali massa per Santllors, afegeixo els rotpunkts d'ahir al Diafragma amb el Marc.

• Via kk, 6a. Entrada per cantos molt bons fins a una repisa a la meitat de la via que marca un altre tipus d'escalada molt més fina i tècnica que ens posarà la nostra tècnica de peus a prova. Cal superar la reunió per xapar-la comodament ;) Aquesta via la tenia atravessada des de feia 2 o 3 anys! No m'havia sortit mai i diria que la vaig fer pel lloc més difícil, vaig estar a punt d'anar avall un parell de cops. Sóc un desoptimitzador!
  

• Los 5 contra el calvo, 6b. Surt al flash gracies un flash-amic del Marc que s'ho va currar molt tant cantant-me algun que altre canto com donant-me ànims quan estava més crític. VIOTE del Marcel i el Jordi! Cal apretar-li al flanqueig per disfrutar després de la placa. Les assegurances estan a lloc, no allunyen encara que ho sembli ;)
  

I anar fent!!!! :)
Totes les ressenyes les podreu trobar a www.santllors.com

3ra setmana d'afternoon sessions

El dijous 4 de Juny cau al primer intent del dia (el 2n en total) la Blanca Setmana Santa (6b) a la part central del Diafragma. Hi havia fet un top-rope fà un parell d'estius, així que sense opcions al a vista ni al flash, el Marc em posa les cintes, em canta els passos i al primer intent del dia surt!

El divendres 5 acompanyo al Marc a provar l'Esquirol (7b) (fins la R intermitja de la No hagas bromas) a les Agonies. Aprofito i li faig un top-rope a la famosa No hagas bromas i diria que en lliure em van sortir 2 o 3 passos. No sé escalar en desploms! :S al Marc li va de poc i cau a l'última xapa de l'Esquirol fins la R intermitja... ja està més aprop bou!

Al Diafragma altre cop, el dilluns 8 de Juny vaig encadenar la Batvia dreta (6b) al 2n intent del dia (3r en total). Aquest primer intent va ser amb el Mohawk fa 3 o 4 anys, quan ens vam conèixer, i en top-rope, clar. Aquell dia el Marc de poc no s'emporta la primera ascensió (coneguda) de la Tibant lo braç. Té pinta a 7b bloquero... Seguirem informant!

El dimecres 10 de Juny, ens acostem a la Placa Sibarit amb el Marc i el Xavi. Anem a provar una via que n'hem tingut constància de la seva existència ara fa poc. Està situada uns 50m a l'esquerra de la Solitude. Resulta ser un 6a+ rarot, equipat amb spits, que supera un parell de panxetes. El pas està concentrat a la primera. No encadeno, el pas em fa pols els dits i prefereixo reservar-me així que em baixo a mitja via. El Marc i el Xavi encadenen sense problemes.
Algú té info d'aquesta via? Nom? Equipador/s?
Tornem a la zona principal i després de que el Xavi encadeni a vista la Barco de locos (6a+), m'hi poso de primer (per primer cop, sempre l'havia fet en top) i encadeno bastant al límit. Patint molt als passos nyaposos de mitja via, i costant-me mil trobar el canto bo de sortida a la R (la poca llum ajudava, sinó que li diguin el Marc que l'ha hagut de desmontar a les fosques!)

Seguirem informant!

Primera setmana de Juny afternoon sessions 1

El dimarts 2 de Juny, quedem amb el Marc i el mestre-i-mentor (aka Mimo) per anar a fer totxo. Sembla que en Dani vol seguir exemple d'altres companys que fent friki han progressat a la tàpia... hehehe

Sent imparells donarà per fer poca cosa, potser ens hauria valgut més quedarnos al Diafragma, a la Sardineta o als Diedres, però aprofitem per fer de guies de sectors esportius al Dani i cap al Gruyère, que sempre ve de gust anar-hi.

• Punt Vermell, 6a. Bona per escalfar pels no-lolos. Passet dur per sortir del podrit i passet dur per sortir a la rampa roma final. El Dani l'encadena a vista bastant ràpid posant cintes, jo l'encadeno al meu ritme de tortuga i el Marc la desmonta.

Dubtem en quina atacar després, si la Quan farem grau? o la Ella es así. La primera sabem que té lo dur al podrit, la segona és més via. Així que està clara la decisió.

• Ella es así, 6b. S'hi torna a posar el Dani primer posant cintes, cau a la sortida de roms del final però acaba pujant. Jo tinc els meus problemes en el mateix punt, em penjo i finalment m'acabo agafant a la següent cinta per xapar. El Marc encadena xiulant.

Comença a fer-se fosc i amb el Xavi del CAU, que havia vingut a passar la tarda escalant amb un company per la Soleia, ens n'anem cap al cotxe amb el frontal. Sempre som els que tanquem la paradeta :P


Dimecres 3 de Juny pujo a les Gaites a trobar-me amb el Mohawk, Jortx i Silver. Han estat fent un bon grapat de vies i embarcant-se per segons llargs innexistents. Ells rai que estan fortíssims!
Al arribar jo, en Jortx i en Silver ja marxaven, i amb en Mohawk ens n'hem anat cap a la cara sud del Cavall Bernat a fer el clàssic. Allà hem escalat la JA-RO amb la entrada a la R0 d'aquesta per la Insoculòrum. D'aquesta manera he repetit la meva primera via dels germans Masó (en aquest cas un germà i el pare Masó).

La combinació de vies deu ser la més llarga del Burret: fa uns 65m repartits en 2 llargs. Ha estat restaurada canviant alguns dels seus vells i deteriorats spits i burils per parabolts però encara en conserva algun jusament en un dels passos durs (romàntic style).

Els llargs han quedat repartits en que jo faria el 1r i el Mohawk el 2n.

Ressenya extreta de www.santllors.com

Pel que fa a dificultat la via no és exposada. Al primer llarg hi trobarem 4 spits a la via dels Masó, que ens faràn pujar molt tranquils. Després s'arriba a un replà on comença la JA-RO, que té un primer pas, per caçar un spit, d'aquells de millor no caure. Tot seguit xapem un parabolt i ve el pas més difícil del 1r llarg, cal anar pujant peus per preses bones fins que ens hem d'estirar per sortir al replà, flanquejar a la dreta per bona presa fins a un parabolt al costat d'un spit (no fer reunió aquí, com jo que m'he confós!) seguir amunt per un diedret amb bona presa, xapar un spit al sortir-ne i flanquejar de nou a dretes fins a la reunió de dos parabolts amb anella en una petita repisa.
El segon llarg surt recte amunt, primer per uns passets de V, en fang premsat, assegurats amb parabolts ben apropet. Algun que altre còdol sobresortit ens ajudarà a pujar amb més tranquilitat. Tot seguit trobem un bombo on haurem de pujar bastant de peus i tibar de bona presa per enfilar-nos-hi, allà començen els 2 o 3 passos de 6a. Un cop superat el bombo, caldrà enfilar-se sobre un bloc de tamany tauleta-de-nit on hi trobarem una possible reunió. Aquí és on hi ha un spit ancestral que m'ha ajudat a tirar-li amunt d'A0 ja que se m'ha trencat l'única presa bona que hi havia, i no he volat perquè tenia el pes sobre el gran bloc, que sinó... El grau ara deu haver pujat una lletra o es deu haver d'escalar una mica més a l'esquerra, pel mig del bloc.
Un cop sobre el bloc, queda un tràmit de IV+ per una zona amb menys podrit i més bona roca fins al cim.

Una via bastant recomanable per fer alguna cosa diferent de la Normal :)

Última setmana de Maig afternoon sessions.

El dimecres 27 de Maig pujo amb el Marc al Diafragma.
Jo tenia feina a la banda dreta i és que hi ha una via de 5 estrelles del Marcel que val molt la pena fer i l'últim-i-primer cop que vaig provar-la em vaig quedar amb la mel als llavis havent-me de penjar a un pas on em vaig quedar sense pila. Aquest cop va sortir del tirón després que el Marc m'hi deixés les cintes posades:

• Die-dròsi, 6a+. Inici pel podrit fàcil, placa amb passos llargs fins agafar el diedre amb canto intermitent, sortida del diedre amb preses romes i final taquicàrdic-equilibrista amb la xapa uns metres sota els peus que no ens deixarà tranquils fins xapar la role. Boníssima Marcel!

Al baixar posem les cintes a una altra via d'ell i una altra perla del Diafragma:

• Astènia, 6b+. Inici pel podrit amb 3 cantos picats on calen, no cal fer-se mal abans de començar a escalar! ;) Bastanta pila, bombo, placa de ditets, millor canto a dalt i sortida equilibrista menys expo i més fàcil que l'anterior. Li faig un intent flashejat pel Marc però aquells cantos són massa lesius pels meus lligaments. Abans de marxar li faig un top-rope per anar-me quedant amb els passos però encara està lluny.

Abans de posar-me en aquestes vies potser valdria més la pena provar els altres 6a+ i 6b's que em queden encara per la banda esquerra i central... no cal córrer i tenen una mica més de canto ;)

El divendres 29 de Maig va tocar anar a la Placa Sibarit, també amb el Marc.
Allà els dos hi teniem feina (jo bastanta hehe). Vaig treure'm una via que feia temps que tenia atravessada i sí que l'havia pogut encadenar en top-rope però no de primer i també em vaig endur una sorpresa provant una via que veia impossible per mi.

• El vuelo del Dória, 6a+. Cotada de 6b originalment i rebaixada a 6a+ després de les impressions de més escaladors. Una via bastant oposada a l'estil que se'm dona bé, de canto molt petit i bloquera. Després de que el Marc l'encadeni, m'hi poso amb les cintes posades i oh lalà! Rot-punkt patidor! :)

Ara li toca fer els deures al bou i li fa un primer intent al Síndrome de Woltan, té alguna relliscada però tot i així li va bé per muntar-la, recordar passos i cantos i intentar no fallar al 2n intent. Al baixar em deixa el top-rope muntat a la via del costat, que comparteixen reunió:

• Mono pestoso, 6b+. De dificultat decreixent amb una entrada tendinítica i molt a bloc, seguida per uns passos verticals amb canto petit, per acabar tombant i baixant en dificultat. El primer intent és un desastre, el picat m'escup cada cop que pujo canyes i no puc agafar bé el bidit. Al segon intent i donant-ho tot, miràcoli! No deixo escapar el picat, puc agafar bé el bidit i d'allà a la reunió surt sense cap més contratemps.

Perquè hem de marxar, que el Marc ja fa tard, que sinó li feia allà mateix el pegue de la mort! :P
Ah, destacar també que el Marc finalment es va treure el Síndrome de Woltan entre els meus dos top-ropes. Enhorabona bou! Jo ni m'aguantava dels cantos! :S

www.santllors.com

Eps, pels despistats!

AVUI a les 20h al Centre Excursionista de Terrassa
Presentació de la web-guia d'escalades a Sant Llorenç del Munt

US HI ESPERO!

A partir d'avui a la nit, s'obrirà l'accés a la web www.santllors.com on podreu trobar-hi ressenyes de les vies esportives, ressenyes de vies llargues, ressenyes antigues, artícles de revistes que parlen de Sant Llorenç, imatges, videos i molt més!

Primeres afternoon sessions del 2009 a Santllors

Divendres 27 de Març vam pujar amb l'Aleix i el Marc a les Gaites.

L'Aleix va tornar a calçar-se els gats després d'un parón de 2 setmanes i va fer-li un primer pegue a la Súper cucona. Un 6a clàssic de les Gaites amb assegurances justes (5+R) que protegeixen els passos més complicats dels seus 20m. Amb les cintes posades vaig intentar-ho jo també.

• Súper cucona, 6a. Comença amb presa no gaire bona i polida, a la segona xapa li apreto i en surto airós, descanso a la feixa mentre em decideixo a encarar la fisura final, poc a poc i complicant-me la vida en algun xapatge, degut a la distància entre xapes, arribo a la cadena amb un somriure :) Feia molts anys que la tenia pendent i encara no havia trobat el moment per tornar-hi!
  

Animats per l'encadene, el Marc es monta la Vertical Extrem, un antic 6b més complicat que el 6b+ de la seva esquerra. Amb la nova revisió ha quedat de 6c però això ho sabriem més tard.
El Marc li fa un bon intent de primer però hi ha un parell de passos molt llargs a baix que el tomben. Jo m'hi poso en top-rope i al loro que no estamos tan mal! No controlo els passos de baix encara, són durs... però estudiant-los bé pot sortir! La part de dalt és un V+ finet de continuïtat amb un sol pas més dur de tibar-li més.


El divendres 24 d'Abril quedo amb el Marc per anar per Santllors però els dos tenim propostes diferents, que si quedarnos al Diafragma, que si als Diedres... al final el convenço per anar al Gruyere, ja que ell encara té 6c's per fer i jo tinc molta feina a la part dreta.

Al arribar-hi, algunes vies gotejen però les que volem provar estàn aparentment seques, així que el Marc escull la Fes-te'n un fes-t'ho, un 6c+ clàssic de la zona. Abans però, per escalfar farà l'Hemisferi Nord (com li he proposat) i així jo ja hi tinc les cintes posades per provar-la.

No sè que li passa al bou però avui no té el dia, l'acaba muntant renegant a dalt... al baixar m'explica que està tota la sortida mullada i que fa força yuyu. Dubto al principi, però tiro la corda avall i m'hi poso de primer.

• Hemisferi nord, 6a+. Té entrada comuna amb la Punt Vermell, llavors flanqueja a dretes força metres sense assegurar, molt fàcil, per pujar paral·lela al diedre de la Punt Vermell per una placa. El primer pas difícil el faig més tranquil ja que degut a la meva embergadura el xapo d'un invertit bastant bo. Cap a mitja via el fred ja es nota i perdo sensibilitat a les mans, per sort els cantos son bons i no me'n vaig avall. Arribats a la placa roma de dalt de tot pateixo i maleeixo l'aigua, però poc a poc i bona lletra (i tibant de roms molls) acabo encadenant un dels meus molts projectes del Gruyere. Un de menys! ;D

Vist el panorama, passem de fer cap més via allà, ja que les altres sortides encara estaven més molles que la de l'Hemisferi nord, així que reculem i optem per anar al sol del Diafragma, allà ens trobem amb el Marcel i l'Anna que hi porten tota la tarda escalant-hi. Xerrem uns minuts i anem al projecte del Marc, la Dolça despedida. Un 6c+ de 4 xapes a bloc. Fa un primer intent i no surt, l'acaba de muntar i es queda amb els passos. Llavors és el meu torn per seguir fent els deures, i em poso a la Batvia Esquerra i a la 3ra xapa em penjo. M'ha passat el de sempre, els peus se'm queden avall i no veig on són els forats per posar-los :\
Tornem a la Dolça despedida i casum dena, tampoc hi ha sort! Una caiguda fent el flanqueig a dretes li espatlla el rotpunkt. I si proves per l'esperó, bou?
Ara si... 2n i últim intent a la Batvia esquerra... i ara amb les cintes posades i sabent on son els cantos.

• Batvia esquerra, 6a. No té més secret que no entretenir-se i no deixar-se els peus avall (almenys jo, que sóc força alt). La via és pilosa i de canto petit. Però en aquest 2n intent acaba caient.

Ja començo a enfilar els vells projectes! :D

Tarda de Sibaritis

El 22 de Març ens n'anem amb l'Alba a passar la tarda a la Placa Sibarit. Jo encara hi tinc moltes vies pendents i també hi ha vies faciletes per ella. També quedem amb l'Ivan, la Carol i la Txell que arribarien més tard.

Començem de dreta a esquerra:

• Pa los niños, IV. Al tanto que els seguros estan lluny, no és una via precisament d'iniciació. Igualment és bastant maca i el pas dur de l'inici es pot escaquejar per l'esquerra (no va ser el cas ;P).

• Pa las niñas, IV+. Més difícil que l'anterior ja que es van superant unes panxetes on cal parar més atenció on col·loquem els peus que a les mans.

• Nas de mocs, V. L'havia provat un cop en top-rope feia temps, recordava que ni molt menys era un V+/6a com marcava a les meves ressenyes. És una via vertical però amb bona presa sempre, només cal remenar bé per trobar el canto i anar pujant els peus.

L'Alba a la Nas de mocs

• #4, 6a. Al baixar de la Nas de mocs, l'Alba m'hi posa les cintes i m'assenyala un parell de cantos claus. M'hi poso per sota (ja estava bastant provada en top rope des de fa anys) i al arribar al cul de vàter m'encallo i no sé com superar-lo, primer provo pel mig i després per l'esquerra. L'Alba s'adona que se m'està fonent la pila i em canta un peu salvador que em permet pujar prou per agafar alguna cosa i tibar amunt. I si! Encadene! Merci baldufa! ;*
  

• L'insuportable pes del cul, V+. Curiosament no la tenia encadenada, aquest cop no va posar resistència. El pas és un xic més fàcil que la via #4, més que res que és molt més evident.
  

Al despenjar-me de L'insuportable pes del cul, vaig posar-me les cintes al Vuelo del Dória i al veure i recordar que els passos eren durs, prefereixo assajar el pas en top-rope.

• El vuelo del Dória, 6a+. Veig que no el tinc massa controlat així que li faig un pegue en top-rope on encadeno in extremis. Al segon top-rope no sona la flauta i em penjo... queda pel proper dia!

MSN al Vuelo del Dória, foto d'arxiu

De mentres han arribat l'Ivan and company i han estat escalant a les vies que hem anat deixant lliures. L'Ivan també s'ha montat el Síndrome de Woltan des de la Mono Pestoso, ja que li he demanat si me la podia muntar per ferli un top-rope.

• Mono pestoso, 6b+. Li faig un pegue no massa bo en top-rope. La sequencia està controlada però els meus dits hiperlaxes no poden amb la primera regletilla, el proper dia hauré de venir amb esparadrap i fer-me tappings.

Al baixar asseguro l'Ivan al Síndrome i la desencadena. Poc a poc bou, que duies mesos de parón! ;)

Guia d'escalada de Sant Llorenç del Munt

Més de 2 anys de feina i molta gent a darrera...

Web-Guia d'escalada del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Dijous 14 de maig a les 20h.
Centre Excursionista de Terrassa

www.santllors.com

Us hi esperem! ;)

L'alpinisme no és per PGB's!

En Piter i en Gatsaule, ells si que són homes de veritat!

Un parell d'alpinistes de veritat

Els primers 4 dies de les meves festes de nadal, vaig destinar-los a fer l'alpinista amb dos grans companys.

Roc Melé (2.811 m)
El primer dia vem anar al Roc Melé i va ser la meva primera experiència amb l'ski de muntanya.

Un alpinista de veritat i un de broma.

Cal dir que em va costar canviar el xip i arrossegar els skis, clar que perdre una arandela d'un pal i trencar més endavant l'altre no van ajudar massa... Sort d'en Pere que és un tio amb recursos de veritat i vaig poder sortir del pas.

La pringada del dia.

Ara que la novatada em va passar factura i veient que encara em quedaven dies de patiment, vaig optar per no fer cim i esperar-los més avall. Sort del plomes!

Gatsaule i PGB foquejant - Piter i Gatsaule al cim.

La baixada va ser disfrutona tot i que cap al final vam haver de remar una mica.

A trams neu pols, a trams un paquetot de neu tova.

Per més informació de la sortida consulteu els blogs d'en Pere i en Joan.

Al arribar al cotxe i despedir-nos del Joan, vem anar fins a Pas de la Casa on vem aprofitar per comprar uns pals nous, menjar i benzina. Per dormir, ens vem quedar a la Gite d'Etape d'Hospital pres Andorre. On vam dormir i esmorzar molt bé a un bon preu.

Fet pols!

Pic d'Esquelle (2.878 m)
A l'endemà ens vem trobar amb en Joan altre cop i el Marc a Pas de la Casa. L'objectiu era fer el Pic Negre d'en Valira però ens vem acabar despistant i vem fer un pic veí, el Pic d'Esquelle.
Començem des de peu de pistes. Els homes van davant obrint traça, els novatos nem darrera, esbufegant.

Marc i Pere intentant agafar el ritme...

A mitja pujada el Marc té problemes amb les pells de foca i decideix que no pot continuar i decideix baixar a Andorra a comprar quatre coses i a esperarnos al cotxe.

Problemes tècnics

El Joan té un dinar així que a la que arriba l'hora, ha de baixar sense poder fer cim.

L'HOME, en majúscules

Amb en Pere seguim amunt, arribem al coll després de fer moltes zetes degut a la pendent i al tou de neu verge que hi ha.

En Pere non stop

Al coll ens posem les ganivetes ja que la pala final està glaçada. Altre cop, entre esbufecs i suor arribo al cim on en Pere fa estona que m'esperava. Visca!!!! El meu primer cim amb skimos! ^_^'

Cim! Llàstima de mala visibilitat

Ens fem la foto, treiem pells i avall! Una confusió meva ens fa disfrutar d'una baixadeta per una pala genial, seguit d'una nova foquejada per tornar al coll U_u'
D'allà una baixada per un bon tou de neu verge ens torna a l'embut on el Marc havia reculat.

Bona baixada sols...

La visibilitat dolenta fa que ens menjem algun que altre desnivell però acabem la baixada sense problemes. Al final, com sempre, toca remar una mica fins que arribem a les pistes on podem gaudir d'una baixadeta sols fins al cotxe.

Cansats però feliços!

Per la piada tècnica millor consultar el blog d'en Piter.

Sant Llorenç humit (1.104 m)
Toca fer un dia de descans a Terrassa i ens decidim per anar a fer un volt per Sant Llorenç passant per tots els sectors d'escalada esportiva de la Soleia. Deixem el cotxe als dipòsits i ens posem els gore's, ja que plovisqueja. Pujem per la canal dels monjos i arribem al pi del vent, allà seguim el camí de la Font Soleia.

Al Gruyere... més xop que una granota!

A l'alçada del dauet ja tenim els pantalons xops, però decidim continuar. Arribats a la Sibèria l'unic que volem és sortir del bosc i arribar al cim de la Mola per baixar tranquilament pel camí dels monjos. Seguim una mica però no prou per arribar a la Cova del Drac així que a la primera canal que veiem acceptable per remuntar-la, decidim fotrens-hi i amunt! Arbre-traccions, patinades, aigua... la canal es fa llarga fins que arribem a un petit dièdre amb un pas de IV que l'hem de fer per ous per poder sortir. Enfangats i mullats fins la medul·la arribem al cim de la Mola on imaginavem que ens podriem assecar davant d'una llar de foc tot menjant uns entrepans de botifarra... la realitat ens dóna una bufetada i al cim ens trobem que està tot tancat.
Avall cap al cotxe, aquest cop per camins més amples.

A casa una dutxa d'aigua calenta ens reconforta. Preparem les maletes per l'endemà, ens zampem unes pizzes i a dormir!


El Taga (2.040 m)
Última activitat del 2008. Dimarts 30 de Desembre.
Sortim ben d'hora fins a Ribes de Freser on omplim l'estómac amb un bon esmorzar de forquilla. Amb el cotxe deixem Pardines enrera intentant arribar a Puigsac, però una rampa glaçada se'ns resisteix i hem de deixar el cotxe una mica abans.

Fent lloc per aparcar

Seguim unes traces que no segueixen l'itinerari habitual (al principi) però ens duen allà mateix. En Pere es posa a obrir traça i jo a seguir-lo, cada cop a més distància, i és que les dues llagues que em van sortir a les espinilles m'estan matant.

Un gran dia i un gran guia!

Al cap d'una bona estona arribo al cim permetent-li a en Pere que fàci una baixada extra mentre fa temps esperant-me.

La creu estava ben glaçada i és que fotia fred!

Foto de rigor, menjem una madalena i avall. Jo que pensava que el dolor s'acabaria i encara és més fort que a la pujada! Vaig baixant com puc, li faig un video a en Pere, seguim baixant. Una llàstima que em facin tan mal, no estic disfrutant gens :(

Malgrat el dolor, les vistes valien la pena

Arribats al poble, decideixo esperar a en Pere i que puji ell amb el cotxe, em cau la llagrimeta del dolor hi tot!

Malgrat tots els problemes, he aconseguit superar-me i ja n'estic satisfet. No deixa de ser l'objectiu principal de tot muntanyenc, superar-se!

Roca del Salt dels Cavalls - Aresta Sud

Ja he pogut escalar una mica! 120 metres concretament :D
Aquests dies segueixo fent bondat, però el mono és el mono (a vegades és un MONO molt gros!) i... he fet dues escapades a fer esportiva per Santllors. La primera ja fa uns dies a la Canal de les Bruixes amb l'Ivan. Aleshores el colze encara no estava gaire bé i només vaig fer l'unic V+ que hi ha en top-rope.

La setmana passada, vaig quedar amb el Josep Claramunt i vem anar a la Placa Sibarit. Vem escalar les 4 vies de l'esquerra, jo només una de primer i la resta en top-rope. Mentre escalava el colze no em va fer mal però al arribar a casa, sem va inflar una mica :S

Hem seguit fent bondat fins ahir, dijous, que amb el Mimo ens vem escapar a la Roca del Salt dels Cavalls, altrament coneguda com l'Aresta dels Cavalls.
De la via no diré res de nou que no hagin piat l'Antxi i l'Aspavil, el Mingo i el Raúl.

A les 19:00 en punt sortíem del pàrquing de Can Pobla. Com que anem amb corda de 70 i a unes hores que Déu n'hi do, decidim empalmar el primer amb segon llarg, i el tercer amb el quart. El "cinquè llarg" teniem intenció d'empalmar-lo amb els dos anteriors però al final el fem apart ja que roçava horrors escalant i recuperar la corda al segon hagués estat un infern.
Diria que només ens han calgut unes 15 express.

• L1, IV+ i un pas de V. Arrenca per un diedre amb bona terra (recordeu, a Sant Llorenç no hi ha roca dolenta sinó terra bona) i algun còdol millor que d'altres. La linia està reequipada amb spits que adreçen el traçat original. A destacar un pas de V abans de la R, que té la variant fàcil de IV per una canaleta a l'esquerra, però els spits nous et porten per la part difícil. Jo, com el Raúl, m'he hagut de penjar per mirar-me'l bé i fer-lo. Fa una mica de por pels bolos precaris dels peus... un cop fet el pas ja s'arriba a una R de 2 spits units amb una cadena i una anella. A l'esquerra queda una R de parabolts que deu ser la original restaurada.

• L2, IV+. Els spits et fan sortir per la dreta per un tram de podrit (la ressenya original indica que s'ha de sortir recte amunt amb passos de IV, però els spits i burils vells que he anat trobant més a l'esquerra de la línea m'han fet seguir per la linia "nova"), tant bon punt xapo el primer spit del L2, reculo i trec la cinta que havia posat a la R. Cal fer uns passos de fè en bolos grossos i podrit però s'acaba sortint bé (IV+). Un cop passat aquest tram, el llarg ja va tombant (III+) i la roca millora fins a una repisa còmode on hi ha la R2 amb 2 parabolts. Munto R i el Dani comença a pujar.

En mimo arribant a la R2

• L3, III. Es puja una rampa amb 3 o 4 spits que et deixen a peu del diedre final.

El Dani arribant a la R3 i a punt d'enfilar L4 amunt

• L4, IV+. Tant bon punt surts de la R3, hi ha un pas en un ex-desprendiment, la roca és argilosa però el pas no és difícil si tens embergadura i et vas colocant bé de peus. Mentre la boira se'm menjava, aconsegueixo treure'l tot net disfrutant de la millor roca que ofereix aquest llarg. Té uns passets macos i aeris abans d'arribar a la R amb molt bona roca. La R es fa en un spit i un arbre.

Roca bona!!! Si!

• L5, IV (1 pas). Surto de la R tant ràpid com hi arribo i faig l'únic pas que té aquest últim llarg, la humitat de la boira fa que em patini tot i mel miro per l'esquerra i per la dreta. Finalment el faig per la dreta tibant del braç bo, xapo la R com si fos una assegurança més i vaig corrents fins al ràpel del final de l'aresta. Recupero corda i el Dani recupera el llarg.

L'últim bony

El ràppel s'ha de fer, cap a l'oest. Cap a la Canal dels Cavalls. Allà ens posem les sabates, engeguem els frontals, que ja és fosc, i vinga canal avall. Primer ajudats pels arbres, després baixant per un llom de roca fins al camí. Al cotxe hi arribem a les 21:40 i per celebrar que ens hem pogut escapar a escalar junts, el Dani em convida a casa seva a sopar :)

El mestre

Ressenya dels kutre's