Us deixo amb un escrit que va fer l'Oriol, sobre la zona, al fòrum de caranorte:
A la Calavera i Guilleumes s'acceedeix en pocs minuts. Després de la Colònia Puig hi ha una corba (pujant al Monestir) i un petit aparcament (on hi ha un senyal de tràfic) a la dreta.
Es tracta de la feixa de roca davant de la zona de la colònia Puig/Convent de St Benet, per sobre de la via del puto carrilet
Un cop deixat el cotxe retrocedim 150 mts cap avall i trobem, a mà dreta, saltant la valla quitamiedos, un sender que baixa paral·lel al torrent, fins una canal mes neta, inici de la zona de Guilleumes. Hi ha de 6b+ a 8b+ i projectes, predominant els graus de 7 i 8è..tot esportiva i amb l'aventatge que des de les vies d'escalfament sovint s'accedeix a les dures...Roca bona i en alguns llocs blanca però sòlida. Curiosament hi ha un 6c de xorreres rotllo Montgrony!!!
Per baixar a Calavera fem al contrari ( tot i que és la mateixa feixa de roca), enlloc de retrocedir per la carretera, pujem 150 mts, i just a la corba a la dreta, a mà esquerra la valla s'obre, en un replanet amb dos o tres pins. Entrar i seguir el sender que baixa a la paret. Hi ha cordes i algun graonet just fins a la paret, que hem de baixar bé rapel.lant o bé per una ferrata bastant durilla ( si fos roca seria IVº més o menys), donat que les grapes són allunyades i petites. Enlloc de cable hi ha unes cordes que ajuden , donat que en alguns trams la gent baixa ha de fer "peu-mà", i es tracta d'un ressalt gairebé vertical de 28 mts ( ojo el primer cop...).
La zona de la Calavera té unes 30 vies ( comptant projectes) amb un mínim de 6c i fins a 8b+ encadenat. hi ha cordes penjant en vies que s'estan equipant.
Hi ha tres subsectors, a l'esquerra de tot hi ha un 6c i vies de 7b+ a 7c+. El del mig és un hipermur amb vies de 8a/+ a 7b+ (fissura molt característica...). Al mur de la dreta la roca es genial i hi ha vies de 6c (diedre) i plaques de 7a, 7a+/b (brutals, de 40/45 mts), 7b+/c, i 7c i 7c+ am un 8a...tot vertical o lleugerament desplomat, molt tècnic i continu...
Ben bé que fot molt de yuyu tant el baixar com pujar per la "ferratilla" que hi ha equipada. Jo he baixat rapelant, i al pujar, assegurat.
Si més no, l'aproximació ja comporta un escalfament de motors :P
Acte seguit, veient que a la zona no hi ha vies fàcils, han escalfat amb un 7a. Em queda a anys llum del meu grau però vaja... tot arribarà. És brutal veure'ls encadenant una paret lleugerament desplomada en fred, sembla que ballin. I a sobre, anar parlant i comentant la jugada tranquilament... aix... Ui quan us atrapi! ;)
Un cop s'han donat per escalfats, hem deixat la corda fixada a la reunió i un servidor ha jumarejat amunt amunt amunt per poder fer unes bones fotos del 7c (30-35m) que venien a tornar a provar. I que percert, avui els dos han encadenat a la primera. S'us torna a felicitar, megacracks!
Ha estat FLIPANT. Vull dir que veure gent tant forta escalant al rotpunkt un senyor 7c... gent que és humana, de carn i òs i ben normals, com jo, o com tu que m'estàs llegint... Nosé, ha estat una experiència molt maca :)
Molt curiós també veure els dos tipus d'escalada que tenen, és per això que l'escalada m'agrada tant, que cadascú pot resoldre una seqüencia de moviments de moltes maneres diferents:
L'Oriol està molt fort i sembla que no li costi gens anar-se agafant a merdetes (segons ell canto bo, segons jo... merdetes) a més... gairebé li foto una patada voladora mentre li intentava fer una foto: he relliscat i he pendulat. I ell: "tranki Pere, no passa res" i nono, no ha passat res, ell tant tranquil anar fent, pim pam, fins a la reunió. Sorprenent.
La Mar és més petitiona i ha d'anar fent moviments intermitjos amb nyapilles, però tampoc sembla que li suposi fer un esforç extra. A part, on a l'Oriol li cabia un bidit, per la Mar era un tridit boníssim... ben bé que la morfologia afecta (i molt) a l'escalada! D'altre banda, es posa el casc! Un 10 per ella!
Per acabar, han estat provant un 7b de 45m. Semblava que no, però desplomava i força:
Hehehe, m'ho he passat molt bé! Amb molt bona companyia i amb la temàtica de conversa que més m'agrada: l'escalada.
A part també ens hem explicat una mica la vida, batalletes, m'han donat consells, hem parlat de material (tinc bombazos :P), del perquè de noms de vies, alguna que altra aventura/desventura sobre desequipaments i/o modificacions de vies pròpies ja encadenades (amb cantos afegits o cantos picats), que decotaven molt la via original. Una pena i una llàstima que hi hagi gent tant desgraciada.
En fi, una MOLT bona tarda.
I des d'aqui, tornar a saludar efusivament a l'Oriol i a la Mar. I a veure si ens veiem aviat i el proper cop hi ha algo assequible per mi però no a base de Jumar's, eh? ;) Cuideu-vos!
