3ra setmana d'afternoon sessions

El dijous 4 de Juny cau al primer intent del dia (el 2n en total) la Blanca Setmana Santa (6b) a la part central del Diafragma. Hi havia fet un top-rope fà un parell d'estius, així que sense opcions al a vista ni al flash, el Marc em posa les cintes, em canta els passos i al primer intent del dia surt!

El divendres 5 acompanyo al Marc a provar l'Esquirol (7b) (fins la R intermitja de la No hagas bromas) a les Agonies. Aprofito i li faig un top-rope a la famosa No hagas bromas i diria que en lliure em van sortir 2 o 3 passos. No sé escalar en desploms! :S al Marc li va de poc i cau a l'última xapa de l'Esquirol fins la R intermitja... ja està més aprop bou!

Al Diafragma altre cop, el dilluns 8 de Juny vaig encadenar la Batvia dreta (6b) al 2n intent del dia (3r en total). Aquest primer intent va ser amb el Mohawk fa 3 o 4 anys, quan ens vam conèixer, i en top-rope, clar. Aquell dia el Marc de poc no s'emporta la primera ascensió (coneguda) de la Tibant lo braç. Té pinta a 7b bloquero... Seguirem informant!

El dimecres 10 de Juny, ens acostem a la Placa Sibarit amb el Marc i el Xavi. Anem a provar una via que n'hem tingut constància de la seva existència ara fa poc. Està situada uns 50m a l'esquerra de la Solitude. Resulta ser un 6a+ rarot, equipat amb spits, que supera un parell de panxetes. El pas està concentrat a la primera. No encadeno, el pas em fa pols els dits i prefereixo reservar-me així que em baixo a mitja via. El Marc i el Xavi encadenen sense problemes.
Algú té info d'aquesta via? Nom? Equipador/s?
Tornem a la zona principal i després de que el Xavi encadeni a vista la Barco de locos (6a+), m'hi poso de primer (per primer cop, sempre l'havia fet en top) i encadeno bastant al límit. Patint molt als passos nyaposos de mitja via, i costant-me mil trobar el canto bo de sortida a la R (la poca llum ajudava, sinó que li diguin el Marc que l'ha hagut de desmontar a les fosques!)

Seguirem informant!

Última setmana de Maig afternoon sessions.

El dimecres 27 de Maig pujo amb el Marc al Diafragma.
Jo tenia feina a la banda dreta i és que hi ha una via de 5 estrelles del Marcel que val molt la pena fer i l'últim-i-primer cop que vaig provar-la em vaig quedar amb la mel als llavis havent-me de penjar a un pas on em vaig quedar sense pila. Aquest cop va sortir del tirón després que el Marc m'hi deixés les cintes posades:

• Die-dròsi, 6a+. Inici pel podrit fàcil, placa amb passos llargs fins agafar el diedre amb canto intermitent, sortida del diedre amb preses romes i final taquicàrdic-equilibrista amb la xapa uns metres sota els peus que no ens deixarà tranquils fins xapar la role. Boníssima Marcel!

Al baixar posem les cintes a una altra via d'ell i una altra perla del Diafragma:

• Astènia, 6b+. Inici pel podrit amb 3 cantos picats on calen, no cal fer-se mal abans de començar a escalar! ;) Bastanta pila, bombo, placa de ditets, millor canto a dalt i sortida equilibrista menys expo i més fàcil que l'anterior. Li faig un intent flashejat pel Marc però aquells cantos són massa lesius pels meus lligaments. Abans de marxar li faig un top-rope per anar-me quedant amb els passos però encara està lluny.

Abans de posar-me en aquestes vies potser valdria més la pena provar els altres 6a+ i 6b's que em queden encara per la banda esquerra i central... no cal córrer i tenen una mica més de canto ;)

El divendres 29 de Maig va tocar anar a la Placa Sibarit, també amb el Marc.
Allà els dos hi teniem feina (jo bastanta hehe). Vaig treure'm una via que feia temps que tenia atravessada i sí que l'havia pogut encadenar en top-rope però no de primer i també em vaig endur una sorpresa provant una via que veia impossible per mi.

• El vuelo del Dória, 6a+. Cotada de 6b originalment i rebaixada a 6a+ després de les impressions de més escaladors. Una via bastant oposada a l'estil que se'm dona bé, de canto molt petit i bloquera. Després de que el Marc l'encadeni, m'hi poso amb les cintes posades i oh lalà! Rot-punkt patidor! :)

Ara li toca fer els deures al bou i li fa un primer intent al Síndrome de Woltan, té alguna relliscada però tot i així li va bé per muntar-la, recordar passos i cantos i intentar no fallar al 2n intent. Al baixar em deixa el top-rope muntat a la via del costat, que comparteixen reunió:

• Mono pestoso, 6b+. De dificultat decreixent amb una entrada tendinítica i molt a bloc, seguida per uns passos verticals amb canto petit, per acabar tombant i baixant en dificultat. El primer intent és un desastre, el picat m'escup cada cop que pujo canyes i no puc agafar bé el bidit. Al segon intent i donant-ho tot, miràcoli! No deixo escapar el picat, puc agafar bé el bidit i d'allà a la reunió surt sense cap més contratemps.

Perquè hem de marxar, que el Marc ja fa tard, que sinó li feia allà mateix el pegue de la mort! :P
Ah, destacar també que el Marc finalment es va treure el Síndrome de Woltan entre els meus dos top-ropes. Enhorabona bou! Jo ni m'aguantava dels cantos! :S

Tarda de Sibaritis

El 22 de Març ens n'anem amb l'Alba a passar la tarda a la Placa Sibarit. Jo encara hi tinc moltes vies pendents i també hi ha vies faciletes per ella. També quedem amb l'Ivan, la Carol i la Txell que arribarien més tard.

Començem de dreta a esquerra:

• Pa los niños, IV. Al tanto que els seguros estan lluny, no és una via precisament d'iniciació. Igualment és bastant maca i el pas dur de l'inici es pot escaquejar per l'esquerra (no va ser el cas ;P).

• Pa las niñas, IV+. Més difícil que l'anterior ja que es van superant unes panxetes on cal parar més atenció on col·loquem els peus que a les mans.

• Nas de mocs, V. L'havia provat un cop en top-rope feia temps, recordava que ni molt menys era un V+/6a com marcava a les meves ressenyes. És una via vertical però amb bona presa sempre, només cal remenar bé per trobar el canto i anar pujant els peus.

L'Alba a la Nas de mocs

• #4, 6a. Al baixar de la Nas de mocs, l'Alba m'hi posa les cintes i m'assenyala un parell de cantos claus. M'hi poso per sota (ja estava bastant provada en top rope des de fa anys) i al arribar al cul de vàter m'encallo i no sé com superar-lo, primer provo pel mig i després per l'esquerra. L'Alba s'adona que se m'està fonent la pila i em canta un peu salvador que em permet pujar prou per agafar alguna cosa i tibar amunt. I si! Encadene! Merci baldufa! ;*
  

• L'insuportable pes del cul, V+. Curiosament no la tenia encadenada, aquest cop no va posar resistència. El pas és un xic més fàcil que la via #4, més que res que és molt més evident.
  

Al despenjar-me de L'insuportable pes del cul, vaig posar-me les cintes al Vuelo del Dória i al veure i recordar que els passos eren durs, prefereixo assajar el pas en top-rope.

• El vuelo del Dória, 6a+. Veig que no el tinc massa controlat així que li faig un pegue en top-rope on encadeno in extremis. Al segon top-rope no sona la flauta i em penjo... queda pel proper dia!

MSN al Vuelo del Dória, foto d'arxiu

De mentres han arribat l'Ivan and company i han estat escalant a les vies que hem anat deixant lliures. L'Ivan també s'ha montat el Síndrome de Woltan des de la Mono Pestoso, ja que li he demanat si me la podia muntar per ferli un top-rope.

• Mono pestoso, 6b+. Li faig un pegue no massa bo en top-rope. La sequencia està controlada però els meus dits hiperlaxes no poden amb la primera regletilla, el proper dia hauré de venir amb esparadrap i fer-me tappings.

Al baixar asseguro l'Ivan al Síndrome i la desencadena. Poc a poc bou, que duies mesos de parón! ;)

Placa Sibarit reloaded

Dissabte, després de llevar-me un xic ressacós degut a la nit de festa a l'Apolo amb els amics i d'anar a dinar amb mons pares, estava que necessitava tocar roca. Un truc al Marc ho va solucionar tot.

Arribem a la Placa Sibarit, on ja comença a fer una mica de rasqueta per anar amb pantalons curts i samarreta, i ens posem al tema.

• Pa las niñas, V. Tot i la pressió del Marc de que passés a alguna cosa més interessant, decideixo recordar de què va això d'escalar a aquesta bonica via. Primer problema... abans el primer pas es feia amb la corda xapada al primer spit, ara has de xapar el químic a mig pas i si caus te'n vas avall... faig la guarrada de pujar pel costat, xapar la primera i començar així. Poc a poquet vaig pujant i encadeno. Buff... la recordava molt més fàcil! :_( Al baixar aprofito i provo els passets ben monos de la Pa los niños en top-rope. Queda més maca per aqui ;P
  
• Via núm. 4, 6a. El Marc l'encadena i jo m'hi poso en top-rope. Em penjo en el pas però l'acabo traient. Queda pendent!

El Marc abans del crux

• Barco de locos, 6a+. El Marc la monta, jo li faig un pegue en top-rope (quina por el flanqueig!) on em penjo a la placa però vaig treient els passos (costarà encadenar-los). Finalment, ja mig a les fosques, el Marc l'encadena al 2n intent aquest dur 6a+. Felicitats bou!

Els primers passos...

A punt d'encadenar!

Actualitzacions a les ressenyes de Sant Llorenç

Després de l'impecable feina de l'Ozzy i el Mohawk, amb l'ajuda del Jortx i els Toni's, ja tenim la Placa Sibarit re-equipada.

He actualitzat les ressenyes aquí.

Moltes gràcies a tots per el temps dedicat a aquesta dura tasca de re-equipar. De seguida que pugui m'hi acosto a fer uns tientos :)

Gent, ens veiem el dia 22 de Setembre! No falleu els que us quedeu a sopar que ja tenim la reserva feta tal i com diu al post actualitzat!

Jo avui marxo com el Jortx, cap a Mallorca fins el dia 10. Em temo però, que estaré més davant del portàtil acabant el PFC que dedicant-me a psicoblokejar... en fi, ja ho veurem! :)

Adéu!

Escapada matutina a la Placa Sibarit

En principi, com molts ja sabeu, la meva intenció era anar a passar un matí fanàtic a Subirats, però al final hem optat per anar a la Placa Sibarit ja que l'Ivan a les 2 havia d'estar a casa per dinar i marxar cap a la Patum.

A les 8:30 em recullen el Carles i l'Ivan, i anem a buscar dos jovenets més: la Carme i el Marc. Tots quatre són dels Castellers de Terrassa i clar... no volen venir mai al bulder dels Minyons ;P


Un cop a la Placa Sibarit, amb un sol de justícia i una calor que m'ha deixat sense magnesi, hem fet les vies següents:

• Pa las niñas, IV+ L'encadenem per escalfar i deixar-la muntada pel Marc i la Carme. L'Ivan l'encadena descalç!
  
• Pa los niños, IV L'encadena el Carles després de fer molt que no anava de primer (tot i fer força més grau de segon). També la deixem muntada pels dos menuts ;P (la xapa de l'anella de la reunió es velluga, el proper dia portaré algo per apretar l'spit)
• Barco de locos, 6a+ L'Ivan l'encadena a vista i jo la provo de segon. He hagut de pillar-me d'una cinta :( Bidits, regletes petites... d'aquelles vies d'aguantar-li. A partir de la meitat s'ha superat la part difícil i només quedarà l'entrada a la reunió que és una mica atlètica però amb bons cantos. Pel que fà a la reunió, els dos spits estan bé, el que passa és que hi ha un filferro gruixut passat pels dos spits amb 3 tensors que l'apreten i un maillon al mig... fa una mica de mal rotllo. Llàstima d'això perquè la via és una passada!

Al baixar de la via, el cel s'ha ennuvolat. Terrassa ja ni es veia i a La Mola era tot gris. Pleguem els trastos i tornem cap al cotxe. Al arribar s'ha posat a ploure, ha anat d'un pèl! :P

Recomanació: no anar-hi fins a la tarda, és un forn! És d'aquells llocs ideals per un matí d'hivern. D'altre banda estaria molt bé re-equipar algunes vies, més que res les reunions.
Aproximació i ressenyes aquí.

Percert Mohawk, vaia aleje que té la teva via!

Foto 1: Ivan a Pa las niñas en descalç integral
Foto 2: Ivan a Barco de locos
Foto 3: Carles a la R de Pa los niños, Carme baixant de la Pa las niñas i jo i Ivan assegurant

I pel que fa a demà, cap a les 24h de Solius! Ja sabeu on seré. Feu-me un truc si veniu! :)

Placa Sibarit - Els Palestins

Avui toca parlar d'una petita paret del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, es tracta de la Placa Sibarit (també coneguda com Els Palestins).




Per arribar-hi cal seguir la carretera de Terrassa-Matadepera-Talamanca (la que va al Coll d'Estenalles / Montcau) i en el Km 11 deixar el cotxe al pàrking de l'Alzina del Sal·lari. Un cop allà seguirem la pista de la dreta (té una cadena) i a la primera bifurcació seguirem per la banda esquerra, un cop la pista fàci un gran gir a la dreta, tindrem la paret davant. Allà caldrà fer el que a simple vista sembla un "camp a través" i anar en direcció a la paret deixant la pista, però ens trobarem amb un caminet que seguint-el ens portarà als peus de les vies.


És una zona d'escalada esportiva amb vies d'uns 15 metres les de la banda dreta, i uns 25m les de la banda esquerra. El tipus de roca és conglomerat de molt bona qualitat (tipus Montserrat), no com als contraforts inferiors de la Mola on la roca està bastant descomposta.
Les assegurances són tant spits com parabolts i les 3 reunions de la dreta (les vies que he fet), estan en bon estat. Em sona que hi ha alguna reunió una mica precària més a l'esquerra.
ACTUALITZAT: Ja està tot el sector re-equipat amb químics (reunions incloses) i s'han afegit parabolts a la Solitude. Ara ja és una via segura.

Aquí teniu la ressenya actualitzada a data de Setembre del 2007:



I aquí una antiga ressenya:


Les vies 9, 5 i 4 de les meves ressenyes són de l'Amadeu Pagès, la 13 del Mohawk i la resta del M. López i Edu Dória.

La Placa Sibarit té orientació Sud, amb sol pel matí (ideal hivern) i ombra a partir del migdia (ideal estiu). Alguns peus de via son una mica incòmodes i estrets, sobretot els de la dreta.
ACTUALITZAT: S'ha afegit un químic per l'assegurador.

Per la canal de la banda dreta es pot accedir a la part de dalt (molt de compte a no caure i de no tirar pedres!). D'allà es pot montar algun top-rope (això he vist fer, jo no ho he provat) però no sé si ho feien a algun arbre o s'arribava bé a la reunió.


Jo escalant L'insuportable pes del cul l'estiu passat.


Curiosa vista de la Mola des dels peus de via