8.5.06

Placa Sibarit - Els Palestins

Avui toca parlar d'una petita paret del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, es tracta de la Placa Sibarit (també coneguda com Els Palestins).




Per arribar-hi cal seguir la carretera de Terrassa-Matadepera-Talamanca (la que va al Coll d'Estenalles / Montcau) i en el Km 11 deixar el cotxe al pàrking de l'Alzina del Sal·lari. Un cop allà seguirem la pista de la dreta (té una cadena) i a la primera bifurcació seguirem per la banda esquerra, un cop la pista fàci un gran gir a la dreta, tindrem la paret davant. Allà caldrà fer el que a simple vista sembla un "camp a través" i anar en direcció a la paret deixant la pista, però ens trobarem amb un caminet que seguint-el ens portarà als peus de les vies.


És una zona d'escalada esportiva amb vies d'uns 15 metres les de la banda dreta, i uns 25m les de la banda esquerra. El tipus de roca és conglomerat de molt bona qualitat (tipus Montserrat), no com als contraforts inferiors de la Mola on la roca està bastant descomposta.
Les assegurances són tant spits com parabolts i les 3 reunions de la dreta (les vies que he fet), estan en bon estat. Em sona que hi ha alguna reunió una mica precària més a l'esquerra.
ACTUALITZAT: Ja està tot el sector re-equipat amb químics (reunions incloses) i s'han afegit parabolts a la Solitude. Ara ja és una via segura.

Aquí teniu la ressenya actualitzada a data de Setembre del 2007:



I aquí una antiga ressenya:


Les vies 9, 5 i 4 de les meves ressenyes són de l'Amadeu Pagès, la 13 del Mohawk i la resta del M. López i Edu Dória.

La Placa Sibarit té orientació Sud, amb sol pel matí (ideal hivern) i ombra a partir del migdia (ideal estiu). Alguns peus de via son una mica incòmodes i estrets, sobretot els de la dreta.
ACTUALITZAT: S'ha afegit un químic per l'assegurador.

Per la canal de la banda dreta es pot accedir a la part de dalt (molt de compte a no caure i de no tirar pedres!). D'allà es pot montar algun top-rope (això he vist fer, jo no ho he provat) però no sé si ho feien a algun arbre o s'arribava bé a la reunió.


Jo escalant L'insuportable pes del cul l'estiu passat.


Curiosa vista de la Mola des dels peus de via

11 comentaris:

K. ha dit...

Bona la teva foto escalant.

Mohawk ha dit...

A veure si aconseguim fer-li dentetes al Sr. K i s'anima a probar St. Llorenç, que el té molt aprop de casa :P :P

Sort!!

K. ha dit...

De fet aquest article està molt bé, digne del Desnivel: fotos amb la paret, ressenya, fotos d'escaladors força xules...

Pregunta: quina es la millor zona de Sant Llorenç per:

1. Estiu/calor (val distinguir entre tarda i mati)
2. Fer avistes de 6b+/6c amb xapes a aprop i de qualitat i/o per probar 7a (si es poden muntar per dalt millor)

Mohawk ha dit...

Si vols passar fred a l'estiu, et recomano les Gaites, parabolts, i a 5 minuts del cotxe. Si vols caminar més, el sector del Gruyere a Soleia. Aquests dos sectors tenen ombra tot el dia...i graus mitjans.

Respecte a vies ben equipades, a part de les Gaites i Palestins, hi destaca la reina, Font Soleia, sempre que et vagi la pila...je,je,je...les vies solen ser molt llargues, a excepció d'uns quants sectors del final. Tant a Font Soleia com als Palestins fa bastanta calor, a excepció, com ja he dit del Gruyere i la Siberia ( mínim 7c+)

Dos llocs que he descobert últimament són El diafragma, amb molt bona ombra, vies curtes, grau baix - mitjà i ben reequipades. I el Roc Culom (sol), bona part reequipat amb químics, escalada de forats molt guapa 6b+ - 8b+/c. El Roc Culom també té un sector més fàcil amb ombra, vies técniques guapes 6a - 6b+, però reunions precaries...s'està reequipant.

Per últim, si el grau t'arriba i si vas per la tarda (5 minuts del cotxe) les Agonies és una pasada (mínim 7b+). També hi han vies fàcils al costat, però no valen gaire la pena.

La veritat PGB, ens hauríem de posar amb això del llibre de St. Llorenç (llicència GPL...je,je,je)

Vinga, ens veiem!!

PGB ha dit...

Doncs si Mohawk! una opció seria anar-ho fent per aqui al blog, l'altre fer un pdf enorme amb tota la info que tinguem :)

Sant Llorenç s'ha de compartir, i que no em surtin amb que es massificaria la muntanya d'escaladors pq la pobre Mola ja en té prou i de sobres amb el restaurant del cim...

Mohawk ha dit...

Ok!!

Ens hauríem de posar d'acord en el format de les ressenyes...a mi m'agrada força aquest que has utilitzat pels Palestins, intentaré passar el meu del Roc Culom a un estil semblant...de les Agonies em faria falta una foto de la paret gran, l'angular de la meva cámera no l'agafa tota...a no ser que me'n vagi al Cavall Bernat :P

Et dic algo....

Piju ha dit...

Hola Pere,

Aquest cap de setmana la colla d’escalda amb nens han proposat anar a la Placa Sibarit.
Ja he llegit el teu excel·lent article però hem falta una dada: la cadena sempre es pot treure? quan es tarda caminant des de cotxe a peu de via i que tal es el camí?
Mercès x la info!

PGB ha dit...

Hey Piju!
Si el temps acompanya, la Placa Sibarit es una EXCELENT opcio per l'hivern :)

Aproximadament, des del cotxe fins a les parets es tarden uns 15mins (10mins de pista + 5mins de caminet de la pista fins a les parets). El cami es bastant planer i des de la paret, hi ha una vista molt curiosa de Sant Llorenc.

Sobre la cadena, no es pot treure. Hi ha un candau, suposo que es pels forestals....

Ah, el peu de via, a la banda dreta es una mica incomode (estret i fa baixada) pero weno. Al tanto amb algun desculegue i algun spit que esta una mica cutrillu :P (a veure si la FEEC li dona la subvencio al Mohawk i ho deixem tot en condicions!)
Bones escalades!

K. ha dit...

Ayer vista a la placa con el Sensei Mohawk. La roca mejor de lo que me esperaba (esa mala fama de St. Llorenç...).

Las vías:

La 1 equipada rarísima pero chula en su grado como la 2. Con paso de quinto si entras recto pero escaqueable por la izquierda.

La 6 (siempre según tus reseñas) un 6b casi regalado. Para mi 6a+ (y no gradúo muy duro).

La 8 (6b+) bastante más díficil y la Solitude (también 6b+) aún más
difícil (casi merece el 6c por los alejes)

Probamos el 6c+ (Mohawk encadena, yo no) y nos parece entre 7a y 7a+. Paso muy duro tras chapar la segunda. Luego aguantar tres chapas más nada fáciles.

Reuniones nefastas en su mayor parte. Suerte que parece que algunas almas caritativas quieren reequipar :) :) :)

Saluditus

skalada ha dit...

La 6 me ha vuelto a parece fácil y eso que ahora ya la hacía suponiendo que era 6a+... :) ¿6a/6a+?

El 6b/+ sigue siendo duro, 6b+ tranquilamente.

El 7a no me ha salido, sigo sin ver clara la secuencia dura. ¡aiks mis dedos!

PGB ha dit...

Doncs et deu anar be morfologicament pq a mi El vuelo de Doria em costa moltissim i crec que 6a+ esta be. Estas mes fort del que et penses i ja no saps cotar 6a's! ;P

La 8 en canvi, la vaig trobar de 6b despres de trobar-li la meva sequencia. Potser al tenir mes embergadura surto millor de terra :?

El sindrome de Woltan ni idea... no l'he provada mai hehehe