30.6.09

Seguiment de blogs: www.blogsdeescalada.com


Vull fer-vos coneixedors de la web que s'ha currat el Marc (a manija!). És una mena de blogtículos però tot automatitzat, amb blogs més propers i d'altres més llunyans. Espero que s'ho acabi de currar i hi posi secció internacional ;) Ale bou, ja tens feina!!!

Si veieu que el vostre blog no hi és, no dubteu a enviar un e-mail a blogsdeescalada@gmail.com

23.6.09

4a setmana d'afternoon sessions

La setmana passada vaig estar encostipat, i al arribar de treballar només tenia forçes per estirar-me al llit o al sofà. No va ser fins el dijous que em vaig notar millor, però amb el Marc teniem poc temps. Els dos haviem sortit tard de la feina i no quedava massa llum, així que vem optar per fer una via que no haviem fet cap dels dos, a la paret Oest del Cap de Mort

El Cap de Mort

Matiné, 50m, 6b (V/A0 obl). La via està situada entre la Box i la Camel. De moment és fàcil de situar, ja que és la única amb parabolts (repeteixo, de moment). Està dividida en 3 llargs que es poden fer en 2, com vam fer nosaltres (L1 i L2 empalmables), o en 1 fins hi tot!

  • L1, 6a. Puja per una placa típica de la zona (fang premsat amb bastants còdols), s'escala prou bé i les xapes estan a prop (com a tota la via). La R està al peu d'un petit sostret.

  • L2, 6b. Aquí ja comença la roca bona. Es surt del sostret per un petit diedre que hi ha a l'esquerra i venen uns passos de presa grossa, però roma, en un tram molt vertical que sembla que tira una mica enrera. Passat aquest camp de patates que es pot superar en A0 tranquilament (és el que vaig fer jo), ve una excursió de III+ fins la R2, que està en una bona repisa.

  • L3, V+. Surts de la repisa per roca boníssima, hi ha un passet que costa més que els altres però la proximitat de les xapes no ens fa patir. S'arriba al cim facilment i fem la R3 en dos parabolts al terra.

Maquíssima la posta de sol darrera de Montserrat des del cim de la paret del Cap de Mort amb la part menys urbanitzada de Matadepera als peus, quasi tot verd des d'allà fins l'Obac. Bones sensacions :)

Per baixar hi ha dues opcions. Es poden fer dos ràppels, de la R3 a la R1 i d'allà al terra, o baixar a peu per la canal de les Gaites. Nosaltres vam optar per aquesta possibilitat que tot i ser més llarga, ens va permetre allargar una mica més la tarda passant sota les parets de la primera cinglera de la Mola.

Com a combinació interessant de la zona, recomano escalar el burret per la Ja-Ro i després la Matiné a la paret Oest del Cap de Mort. Queden un total d'uns 120m escalats amb un grau obligat de V/A0 i ben assegurades totes amb parabolts.
Al baixar, es pot completar la jornada fent esportiva a les Gaites i et queda un dia d'escalada autèntica Santllorençina ;)

-

Aquesta setmana, com que té pinta que no escali massa per Santllors, afegeixo els rotpunkts d'ahir al Diafragma amb el Marc.

  • Via kk, 6a. Entrada per cantos molt bons fins a una repisa a la meitat de la via que marca un altre tipus d'escalada molt més fina i tècnica que ens posarà la nostra tècnica de peus a prova. Cal superar la reunió per xapar-la comodament ;) Aquesta via la tenia atravessada des de feia 2 o 3 anys! No m'havia sortit mai i diria que la vaig fer pel lloc més difícil, vaig estar a punt d'anar avall un parell de cops. Sóc un desoptimitzador!

  • Los 5 contra el calvo, 6b. Surt al flash gracies un flash-amic del Marc que s'ho va currar molt tant cantant-me algun que altre canto com donant-me ànims quan estava més crític. VIOTE del Marcel i el Jordi! Cal apretar-li al flanqueig per disfrutar després de la placa. Les assegurances estan a lloc, no allunyen encara que ho sembli ;)

I anar fent!!!! :)
Totes les ressenyes les podreu trobar a www.santllors.com

18.6.09

Terra de dinosaures a la Bucòlica

El diumenge del pont de l'1 de Maig no pintava bé per fer més l'alpinettis i ens va motivar més anar-nos-en a fer roca. Des de la Cerdanya baixem fins l'Alt Urgell. Fem una parada obligada als Embotits Ubach d'Organyà (llonganissa de muntnya SEMPRE!) i ens n'anem cap a la Paret Bucòlica. En Marcel i la Núria es vàren posar al Bàlsam del Tigre i el meu mestre i jo a la Terra de Dinosaures (ressenya)

Començo jo, pertant em toquen els llargs imparells:

  • L1, V. Placa amb un passet una mica fi a la que es posa vertical. Arribant a la reunió prefereixo assegurar el tiro i poso l'àlien groc. Aquella R és potser la més incòmode de tota la via.

Arribant a la R1
  • L2, 6a. Alguns el coten de V+ i d'altres de 6a. Per mi 6a dur. Malgrat arribo bé als cantos, les vires horitzontals són massa poca cosa per les meves falanges hiperlàxes i em costa bastant superar el tramet de placa de després del sostre.

En Dani encadenant a l'orsai el L2 i en Marcel arribant a la R1 del Bàlsam.
  • L3, V+. Surt per un tram verticalillu i ben assegurat fins que va perdent inclinació i arriba a una repisa intermitja a la paret. Allà la lio i faig R a la de la Olaya, triangulant un alien groc amb l'spit que hi ha. El Dani ho soluciona ràpid fent un canvi de R a la bona, que no havia vist al pujar :S
  • L4, V+. Comença vertical amb cantos laterals i bons peus, es va fent fins que s'arriba a la reunió on uns passos més llargs i més aeris ens faràn tibar una mica més. Per mi bastant més senzills que el L2.

En Dani a la placa del L4
  • L5, V+. La sortida de la reunió és fineta i cal anar bé de peus. Hi ha dos o tres cantos bons trencats (segueixen sent bons però no tant). Després ja tomba i per terreny una mica descompost i herbós s'arriba a un gran arbre al final de la paret on farem la última reunió.

No ens van donar entrepà de nocilla!!!
Bona via i bona companyia! :)

16.6.09

3ra setmana d'afternoon sessions

El dijous 4 de Juny cau al primer intent del dia (el 2n en total) la Blanca Setmana Santa (6b) a la part central del Diafragma. Hi havia fet un top-rope fà un parell d'estius, així que sense opcions al a vista ni al flash, el Marc em posa les cintes, em canta els passos i al primer intent del dia surt!

El divendres 5 acompanyo al Marc a provar l'Esquirol (7b) (fins la R intermitja de la No hagas bromas) a les Agonies. Aprofito i li faig un top-rope a la famosa No hagas bromas i diria que en lliure em van sortir 2 o 3 passos. No sé escalar en desploms! :S al Marc li va de poc i cau a l'última xapa de l'Esquirol fins la R intermitja... ja està més aprop bou!

Al Diafragma altre cop, el dilluns 8 de Juny vaig encadenar la Batvia dreta (6b) al 2n intent del dia (3r en total). Aquest primer intent va ser amb el Mohawk fa 3 o 4 anys, quan ens vam conèixer, i en top-rope, clar. Aquell dia el Marc de poc no s'emporta la primera ascensió (coneguda) de la Tibant lo braç. Té pinta a 7b bloquero... Seguirem informant!

El dimecres 10 de Juny, ens acostem a la Placa Sibarit amb el Marc i el Xavi. Anem a provar una via que n'hem tingut constància de la seva existència ara fa poc. Està situada uns 50m a l'esquerra de la Solitude. Resulta ser un 6a+ rarot, equipat amb spits, que supera un parell de panxetes. El pas està concentrat a la primera. No encadeno, el pas em fa pols els dits i prefereixo reservar-me així que em baixo a mitja via. El Marc i el Xavi encadenen sense problemes.
Algú té info d'aquesta via? Nom? Equipador/s?
Tornem a la zona principal i després de que el Xavi encadeni a vista la Barco de locos (6a+), m'hi poso de primer (per primer cop, sempre l'havia fet en top) i encadeno bastant al límit. Patint molt als passos nyaposos de mitja via, i costant-me mil trobar el canto bo de sortida a la R (la poca llum ajudava, sinó que li diguin el Marc que l'ha hagut de desmontar a les fosques!)

Seguirem informant!

12.6.09

El celler de les monges

El cap de setmana del 23 i 24 de maig es presenta dividit en un dia que no toca escalar i un dia que sí que toca.
Mentre esperem ansiosos el diumenge, l'Ester, l'Alba, el Marc i jo ens n'anem a celebrar l'aniversari de l'Alba fent un arròs amb llobregant i una degustació de postres a la Fonda Caner de Begur. La relació qualitat-preu és excel·lent i el tracte millor.


Bo-nís-sim!

A la tarda fem un vol per Calella per acabar de païr l'arròs i és que ens hem atipat de mala manera. Ufff que bo que estava! Aprofitem per ultimar detalls i trucades amb l'Ivan. A l'endemà anirem al Celler de les monges, a Sadernes.

Arribem a quarts de quinze per variar i hi ha un grup força nombrós que té ocupades quasi totes les vies del sector, a excepció dels cinquens de l'esquerra. A mi em va perfecte així aprofito per escalfar.

  • Kalimotxo, V. Inici lletjot però la via va guanyant a mesura que enfiles més amunt. Arribo al pas clau i no veig com resoldre'l. Ho provo per la dreta, per l'esquerra... no hi ha manera. Així que desisteixo i baixo. Quin començament!
Asseguro al Marc i l'encadena. Els nois ja han anat plegant del sector i el Marc té ganes de provar algo més dur així que després de pillar a la Tempranillo (7a), es posa a la Reserva Garrotxina (6c) i li surt amb una parada.
Amb aquestes arriba l'Ivan amb la Carol i la Txell. Ja hi som tots!

Després de que l'Ivan escalfi una mica, em deixa montada la via de més a la dreta.
  • Vi Blanc, 6a+. És la única via del sector que ja havia provat en anterioritat. Arribo bé fins a la última xapa però el pas per arribar a la R el trobo duríssim, no ho veig clar i baixo.
Pfff.. no podria haver anat pitjor! Amb ganes de fer-ho millor torno a començar: Torno a la Kalimotxo i aquest cop encadeno! Bé.. això ja està millor! Envalentonat, torno a la Vi Blanc i torno a encadenar (bastant in-extremis). Ol·lé! Ja ho tenim això!

Mentrestant, també he estat assegurant al Marc a la Vi Blanc que encadena a vista i a la Reserva Garrotxina que encadena al 2n intent. Perfecte bou! També prova la Vi negre (6b) però cau arribant a la R. Llàstima!


La Vi Negre menjant-se l'Ivan

Reposem una estona i ens atrau una línia:
  • Most, 6b. El Marc torna a encadenar a vista i aquest cop encadeno al flash. Sembla que ja he agafat carrerilla! La línia és boníssima però els cantos són bastant llefiscosos. No deixa de ser una bona via on cal posar-s'hi bé.
Aquesta última, fins hi tot l'Alba la prova en top-rope! I no ho fà gens malament, un parell de parades i arriba a la cadena.

Abans de marxar, aprofito que encara hi ha un 6c muntat i el provo en top-rope.
  • Reserva Garrotxina, 6c. A la meitat m'he de penjar a descansar. És un tipus de via que se'm dona bé, però encara em falta pila i més força de dits per encadenar-la ;) Baixò amb un bon regust de boca ja que no m'ha calgut fer cap A0.

L'Ivan encadenant-la al 2n intent

I aquí s'acaba el finde d'activitat roquera. Com sempre, som els últims de marxar del sector. Arribem al pàrking que ja és fosc i només hi queden els nostres cotxes :)

PD: Ni una sola foto ben enfocada!

10.6.09

Estrena a la Nord de Montserrat

El dia: 30 de maig. El company: el Marsi. La paret: la Miranda de Santa Cecilia. La via: la STAE. (ressenya1, ressenya2)


Miranda de Santa Cecília

Semblava difícil trobar company per aquell cap de setmana, ja que era dels desafortunats que el dilluns treballaven. La meva idea principal era anar a la Dent d'en Rosell però no vaig trobar parella de ball, així que l'únic que em volia acompanyar a fer algo era el Marsi amb la condició d'estar a les 15h a Manresa. La via ja la va mig-triar ell, i a mi em va anar perfecte, pq havia vist la piada al blog del Gatsaule, al del Xavi Díez i al del Joan Asín i es veia d'aquelles vies de disfrutar sense patir massa i realment la via em va sorprendre gratament i va agradar-me moltíssim!

Ens trobem a les 9h al pàrquing de Santa Cecília i començem a perdre temps: van arribant noies a unes proves d'accés al curs de tecnificació per dones i
el Marsi coneix a tot Déu, també als monitors, en Pep Climent i en Ferran Caranorte. Entre pitos i flautes aqui perdem 30mins ben bons.

La segona pèrdua de temps està en l'aproximació. Jo m'havia llegit una bona piada al fòrum de la FEEC que indicava com arribar sense problemes. Tot i que ell havia fet El vianant a la mateixa paret, ens liem i acabem pujant per una canal fins que la vegetació i la roca ens barren el pas. Reculem i trobem la fita que no haviem vist. D'allà a peu de via ens resta una aproximació una mica selvàtica. Es nota que no es repeteixen gaire aquests itineraris.

Arribats a peu de via el Marsi enceta el primer llarg, ara retro-equipat. A la primera fisura hi queda un pitó i s'hi han afegit 2 parabolts. La supera en artificial amb l'àlien vermell i el camalot del 0,75. Després la dificultat baixa i l'escalada a base de matoll-tracció puja. Cada buril ha estat substituït per un parabolt (encara hi queden els burils) i a la reunió hi ha dos parabolts amb anella.


El començament de la via

El segon llarg (un llarg de 5 estrelles) em toca a mi, i tot i escalar amb molta lentitud acabo arribant a la R equipant aquell diedre fisurat a base de tots els friends grossos que dúiem (hagués molat dur el 2 repetit), un tac de fusta podridot sense cordino, un pont de roca i un àlien. Hi ha un parabolt al principi, per evitar el factor-2 i un parabolt al final abans d'arribar a la R2; molt còmode, amb anelles i amb molt bones vistes.


Espectacularment bo!

El tercer llarg surt cap a l'esquerra per pujar per unes plaques de IV equipades amb 3 bolts. El Marsi segueix amunt empalmant amb el L4, una placa molt bona de V equipada amb burils, dobles burils i 2 o 3 parabolts intercalats.
El L5 consisteix en una rampa de III i un pas de V (a bloc). En Gatsaule va dir que era fàcil pels alts... jo el vaig solventar amb un A0. Potser va dir-ho per això ;)

Jo arribant a la reunió i en Marsi encadenant el pas!

A partir de la R5 ve la tonyina de la via. El sisè llarg va per una placa de roca blanquinosa típica de la cara nord, fisurada de dalt abaix, equipada amb algun pitó, burils, un tac i un parell de parabolts. Amb els friends que dúiem, en Marsi va poder protegir bé algun pas intermig i a sobre va encadenar a vista. Jo vaig fer festival d'A0 i tot i així algun pas com el d'enfilar-te a la primera repisa va costar-me bastant :S


El llarg amb més duresa

La R6 es fa en un parabolt, un pont de roca i algun buril, però el Marsi va decidir tirar-li amunt empalmant amb el setè llarg. Que comença per terreny més descompost equipat amb un parell de pitons i segueix per una xemeneia espectacularment bonica. Allà va posar-hi el camalot del 2 ben endins.


En Gaspar sortint de la xemeneia i jo cap a la meitat (la motxilla penjant!)

L'arribada a la comodíssima R7 és espectacular, quines vistes de la nord d'Ecos! Massa vies i massa poc temps! ;(



El vuitè llarg comença amb un pas equilibrista assegurat amb un parabolt i amb tota la timba als peus. La dificultat és decreixent: de V+ molt fi de nyapes assegurat amb 2 o 3 burils més, fins a arribar a un parabolt on la cosa ja tomba i s'arriba caminant a la R8 que el Marsi va fer a un arbre.


Els primers passos del 8è llarg

D'allà ni ens vem reunir, vaig grimpar directe amunt per una mena de canal desequipada (novè llarg), allà vaig llaçar un arbre que fa de R9 i vaig seguir desè llarg amunt per una placa de IV+ amb bona presa i equipada amb un spit fins al cim.


La canal fàcil del L9

Allà podem fer reunió de dos caps de burí sense xapa o arribar-nos a la instal·lació de la ferrata i fer reunió allà. Si així ho fem compte amb les pedres!


El vedell i el bou!

Aqui ja no vam fer com el Mohawk i en Gatsaule (per manca de temps, no de ganes!), i vam començar el llarg descens per la ferrata. No ens va caldre fer cap ràppel però les mans van quedar tocades ;P Al cotxe vam arribar-hi a una hora no-acordada i en Marsi va fer tard a la cita, no es pot tenir tot!

Marsi, va molar tornar a fer cordada junts! Hem de repetir més sovint! (Passa'm les fotosssss! hehe)
Gràcies Gaspar i companya per la paciència. Sorry, sóc un escalador lent :P

9.6.09

Pujant de grau a Solius

El 10 de Maig pujem a Solius l'Alba, l'Ester, en Marc i jo. L'Ester no havia escalat mai i Solius sempre m'ha semblat un bon lloc perquè la gent aprèngui què és això d'enfilar-se per les parets gaudint d'un bon paissatge.


Peu de via

Començem per l'Agulla Central:

  • L'Aprofitada, 6a. Tal com diu el nom és una via que agafa la placa d'adherència entre la Tallades encara pud i La caleta per acabar sorint per la fissura de la primera. Té un pas d'equilibrista a mitja via que si no l'escaquejes cal anar al tanto. Surt a vista posant cintes.
Sortint per l'estètica Tallades
  • El puto avi, 6b+. El Marc l'encadena a vista posant cintes, jo m'enveno els dits de la mà esquerra amb esparadrap i al primer intent encadeno, no pas sense patir un cop agafat el canto salvador! Quina il·lusió! Solius és el meu talismà, sempre pujo de grau allà :D

Ja no se m'escapa!

Amb aquestes dues vies fetes i la moral pels núvols ens n'anem al cantó oposat de l'Agulla Central d'on érem. Allà hi ha dues vies de IV i IV+ del Padrino. Més esglaonades i amb més canto que la resta de vies.
Allà l'Ester s'estrena fent en top-rope la Mitilus edulis soliuencis (la de l'esquerra). L'Alba la repeteix i aprofita al baixar per fer la veïna Postgarnatxa 26F (la de la dreta).
A l'esquerra d'aquestes, el Padrino n'ha obert una altra anomenada Cloïsa de la Lluïsa. Un III+/IV per acabar d'arrodonir aquest sub-sector d'iniciació que també comptava amb unes vies del Pere.


Ester a la Mitilus

Amb el Marc tenim ganes de provar alguna coseta més picantona i acabem anant a la cara Nord-est de Roca Ponça, on hi ha una de les millors vies de Solius:

  • Flames de pedra, 6c+/7a. Ens hi posem pensant que era un 6c a seques. El Marc li fa dos intents però no surt. Jo amb un top-rope en tinc prou i em surt fins al pas d'abans d'empotrar el genoll. El pas de sortir de l'empotrament també té el seu què i he de sortir amb A0, però a excepció d'aquesta secció, la resta surt prou bé. Ai que tindré un projecte... :P

Es pot espatarrar un més?

3.6.09

Primera setmana de Juny afternoon sessions 1

El dimarts 2 de Juny, quedem amb el Marc i el mestre-i-mentor (aka Mimo) per anar a fer totxo. Sembla que en Dani vol seguir exemple d'altres companys que fent friki han progressat a la tàpia... hehehe

Sent imparells donarà per fer poca cosa, potser ens hauria valgut més quedarnos al Diafragma, a la Sardineta o als Diedres, però aprofitem per fer de guies de sectors esportius al Dani i cap al Gruyère, que sempre ve de gust anar-hi.

  • Punt Vermell, 6a. Bona per escalfar pels no-lolos. Passet dur per sortir del podrit i passet dur per sortir a la rampa roma final. El Dani l'encadena a vista bastant ràpid posant cintes, jo l'encadeno al meu ritme de tortuga i el Marc la desmonta.
Dubtem en quina atacar després, si la Quan farem grau? o la Ella es así. La primera sabem que té lo dur al podrit, la segona és més via. Així que està clara la decisió.

  • Ella es así, 6b. S'hi torna a posar el Dani primer posant cintes, cau a la sortida de roms del final però acaba pujant. Jo tinc els meus problemes en el mateix punt, em penjo i finalment m'acabo agafant a la següent cinta per xapar. El Marc encadena xiulant.
Comença a fer-se fosc i amb el Xavi del CAU, que havia vingut a passar la tarda escalant amb un company per la Soleia, ens n'anem cap al cotxe amb el frontal. Sempre som els que tanquem la paradeta :P


Dimecres 3 de Juny pujo a les Gaites a trobar-me amb el Mohawk, Jortx i Silver. Han estat fent un bon grapat de vies i embarcant-se per segons llargs innexistents. Ells rai que estan fortíssims!
Al arribar jo, en Jortx i en Silver ja marxaven, i amb en Mohawk ens n'hem anat cap a la cara sud del Cavall Bernat a fer el clàssic. Allà hem escalat la JA-RO amb la entrada a la R0 d'aquesta per la Insoculòrum. D'aquesta manera he repetit la meva primera via dels germans Masó (en aquest cas un germà i el pare Masó).

La combinació de vies deu ser la més llarga del Burret: fa uns 65m repartits en 2 llargs. Ha estat restaurada canviant alguns dels seus vells i deteriorats spits i burils per parabolts però encara en conserva algun jusament en un dels passos durs (romàntic style).

Els llargs han quedat repartits en que jo faria el 1r i el Mohawk el 2n.

Ressenya extreta de www.santllors.com

Pel que fa a dificultat la via no és exposada. Al primer llarg hi trobarem 4 spits a la via dels Masó, que ens faràn pujar molt tranquils. Després s'arriba a un replà on comença la JA-RO, que té un primer pas, per caçar un spit, d'aquells de millor no caure. Tot seguit xapem un parabolt i ve el pas més difícil del 1r llarg, cal anar pujant peus per preses bones fins que ens hem d'estirar per sortir al replà, flanquejar a la dreta per bona presa fins a un parabolt al costat d'un spit (no fer reunió aquí, com jo que m'he confós!) seguir amunt per un diedret amb bona presa, xapar un spit al sortir-ne i flanquejar de nou a dretes fins a la reunió de dos parabolts amb anella en una petita repisa.
El segon llarg surt recte amunt, primer per uns passets de V, en fang premsat, assegurats amb parabolts ben apropet. Algun que altre còdol sobresortit ens ajudarà a pujar amb més tranquilitat. Tot seguit trobem un bombo on haurem de pujar bastant de peus i tibar de bona presa per enfilar-nos-hi, allà començen els 2 o 3 passos de 6a. Un cop superat el bombo, caldrà enfilar-se sobre un bloc de tamany tauleta-de-nit on hi trobarem una possible reunió. Aquí és on hi ha un spit ancestral que m'ha ajudat a tirar-li amunt d'A0 ja que se m'ha trencat l'única presa bona que hi havia, i no he volat perquè tenia el pes sobre el gran bloc, que sinó... El grau ara deu haver pujat una lletra o es deu haver d'escalar una mica més a l'esquerra, pel mig del bloc.
Un cop sobre el bloc, queda un tràmit de IV+ per una zona amb menys podrit i més bona roca fins al cim.

Una via bastant recomanable per fer alguna cosa diferent de la Normal :)

1.6.09

Última setmana de Maig afternoon sessions.

El dimecres 27 de Maig pujo amb el Marc al Diafragma.
Jo tenia feina a la banda dreta i és que hi ha una via de 5 estrelles del Marcel que val molt la pena fer i l'últim-i-primer cop que vaig provar-la em vaig quedar amb la mel als llavis havent-me de penjar a un pas on em vaig quedar sense pila. Aquest cop va sortir del tirón després que el Marc m'hi deixés les cintes posades:

  • Die-dròsi, 6a+. Inici pel podrit fàcil, placa amb passos llargs fins agafar el diedre amb canto intermitent, sortida del diedre amb preses romes i final taquicàrdic-equilibrista amb la xapa uns metres sota els peus que no ens deixarà tranquils fins xapar la role. Boníssima Marcel!
Al baixar posem les cintes a una altra via d'ell i una altra perla del Diafragma:

  • Astènia, 6b+. Inici pel podrit amb 3 cantos picats on calen, no cal fer-se mal abans de començar a escalar! ;) Bastanta pila, bombo, placa de ditets, millor canto a dalt i sortida equilibrista menys expo i més fàcil que l'anterior. Li faig un intent flashejat pel Marc però aquells cantos són massa lesius pels meus lligaments. Abans de marxar li faig un top-rope per anar-me quedant amb els passos però encara està lluny.

Abans de posar-me en aquestes vies potser valdria més la pena provar els altres 6a+ i 6b's que em queden encara per la banda esquerra i central... no cal córrer i tenen una mica més de canto ;)

El divendres 29 de Maig va tocar anar a la Placa Sibarit, també amb el Marc.
Allà els dos hi teniem feina (jo bastanta hehe). Vaig treure'm una via que feia temps que tenia atravessada i sí que l'havia pogut encadenar en top-rope però no de primer i també em vaig endur una sorpresa provant una via que veia impossible per mi.

  • El vuelo del Dória, 6a+. Cotada de 6b originalment i rebaixada a 6a+ després de les impressions de més escaladors. Una via bastant oposada a l'estil que se'm dona bé, de canto molt petit i bloquera. Després de que el Marc l'encadeni, m'hi poso amb les cintes posades i oh lalà! Rot-punkt patidor! :)
Ara li toca fer els deures al bou i li fa un primer intent al Síndrome de Woltan, té alguna relliscada però tot i així li va bé per muntar-la, recordar passos i cantos i intentar no fallar al 2n intent. Al baixar em deixa el top-rope muntat a la via del costat, que comparteixen reunió:

  • Mono pestoso, 6b+. De dificultat decreixent amb una entrada tendinítica i molt a bloc, seguida per uns passos verticals amb canto petit, per acabar tombant i baixant en dificultat. El primer intent és un desastre, el picat m'escup cada cop que pujo canyes i no puc agafar bé el bidit. Al segon intent i donant-ho tot, miràcoli! No deixo escapar el picat, puc agafar bé el bidit i d'allà a la reunió surt sense cap més contratemps.
Perquè hem de marxar, que el Marc ja fa tard, que sinó li feia allà mateix el pegue de la mort! :P
Ah, destacar també que el Marc finalment es va treure el Síndrome de Woltan entre els meus dos top-ropes. Enhorabona bou! Jo ni m'aguantava dels cantos! :S