22.9.08

Ports postvacacionals 1: Sol Desitjat

Ja tinc les fotos!

Tornant de la setmaneta de vacances a Sardenya, vaig tornar-me a trobar amb la roca (cal dir que ganes no me'n faltaven!). El destí escollit van ser els Ports de Beseit on el Mimo hi estava amb una colla de Manresans i d'altres amics.
Casualment, un parell d'aquests manresans van assistir al meu bateig d'escalada ja fa uns anys, quan el Joan va dur-me per primer cop a escalar a la Sardineta de Baix de Sant Llorenç del Munt. Quina casualitat!

Vaig arribar el divendres amb intenció d'escalar havent dinat. Però la manca de cobertura als Estrets d'Arnés i que no ens vem entendre bé amb el Dani, van fer que estigués pululant pel Bar Grau, passejant pels Estrets en busca del meu mestre-i-mentor a les parets... fins que cap al tard ens vem retrobar. Jo no vaig tocar la roca i ell es va embutxacar la Tintín, la Ítaca i una via paral·lela a la Caspa i Càries de les Gronses. A pinyón!

Després de veure els bous (els animals!) i sopar pel poble, vam anar a vivaquejar al porxo del convent.

A l'endemà jo estava fanàtic. Vosaltres direu! ells embutxacant-se vies i jo passant l'estona sol... em vaig llegir el manual d'instruccions del cotxe i tot! Nota mental: dur un llibre al cotxe.
Degut a que el dia no estava per tirar cohets, vem descartar la Mas-Colomer a les Roques de Benet i vem anar cap a la Sol Desitjat a la Gronsa Central.

Duiem el croquis de ressenya i el vem trobar molt encertat.
La via està semiequipada amb pitons sikats i alguna expansió vella (burils/spits) renovada amb parabolts. Vem agafar metralla: el semàfor d'àliens, camalots fins al número 2 i alguns tascons petits. Tot això a part de les cintes express llargues, algunes desplegables que van anar molt bé pel llarg de travessia horitzontal. L'estrep no el vem agafar però és recomanable dur-ne un per cordada pel pas d'Ae.

  • L1 + L2, IV+. El 1r llarg és una rampeta de II anecdòtica, hi trobarem la única reunió no restaurada de la via amb els seus dos antics burils. Seguint amunt caldrà navegar pel conglomerat xapant un pitó, un pont de roca amb filferro, un spit i potser em deixo algo. Al últim pas difícil abans de la reunió el Dani va col·locar un tascó enginyosament entre dos grans bolos.

En Víctor a punt d'arribar a la reunió
  • L3, V. Aquest ja em tocava a mi, comença flanquejant per terreny fàcil a la dreta on trobarem 2 pitons sicats que protegeixen el pas de V del llarg. Allà vaig retrobarme amb els meus temors, la por a caure, el mal paper fet a l'última sortida a la Pastereta... sort que amb els ànims del mestre-i-mentor i de la cordada manresana que ens trepitjaven els talons, en David i en Víctor, vaig superar el pas i em vaig anar retrobant. Casualment un parabolt al sortir del pas, va ajudar-me moralment. Després del pas cal fer un petit flanqueig a l'esquerra on hi havia un pont de roca i un buril (ja no me'n recordo) que assegurava un pas de IV que precedia una fàcil placa amb un gran pont de roca abans de fer reunió.

Aiii quina inseguretat aquell primer pas...
  • L4, V+. Surt el dani en tendència a la dreta a buscar la marcada xemeneia (pitó), allà col·loca el camalot groc per protegir el pas i supera la xemeneia. Toca un tros de placa fàcil fins a la següent fisura on hi ha un pas de V+ bastant burro pero no obligat, hi ha un tascó perpetu i un parabolt que protegeixen el pas, el supera en lliure, flanqueja a l'esquerra i arriba a la reunió. Jo segueixo els seus passos i arribo a la conclusió que pujar per xemeneies amb motxilla és una putada. Me les apanyo com puc però em surt tot en lliure! :D
Sortint de la primera xemeia per afrontar la 2na


Em vaig fotre un fart de bufar!


En Víctor acabant el llarg

  • L5, V. Altre cop, per esquivar les dificultats toca fer flanquejos, surto cap a la dreta on trobo bastantes coses per xapar (pitons varis i alguna expansió). Enfilo amunt per terreny amb bon canto pensant que allò era IV+ i flipo una mica perquè tot i tenir bon canto, allò és molt vertical i cal fer un pas una mica complicat per sortir d'allà. -Sort que el mestre-i-mentor també el troba difícil i em reconforta anímicament pensar que potser no sóc un escalador tant mediocre i la graduació dels Ports és dura- Un cop passat el pas, només cal fer un llarg flanqueig a esquerres on trobarem un parabolt més avall del vell spit que substitueix, un pitó i un ponts de roca que marca que hem d'anar amunt. Jo em vaig entretenir a posar un àlien a canyó i un tascó que no volia posar-se bé... però s'arriba a la reunió molt bé i fins hi tot hi ha un últim pont de roca (ja posat, com tots).

Afrontant la primera placa abans del mega flanqueig

  • L6, Ae/IV+ amb sortida dels estreps bloquera. El Dani soluciona amb una baga la manca d'estreps i me la deixa perquè m'ajudi. Collons quina sortideta d'allà! Suposo que el fet de no dur un estrep homologat va ajudar a que el pas fos més dur... la restà fàcil fins la reunió.

En Víctor un cop superat l'Ae

  • L7, III+. Gaudida de llarg! Una placa de 20m protegida amb dues expansions. Bona roca i presa generosa. La última reunió millor fer-la penjat a la via i no fer el passarell, com jo, i fer-la assegut a dalt (còmode per seure però molt incòmode per recuperar cordes). Deu n'hi do el vent que fotía allà dalt!

Vaya culo!

Per baixar, no hem fet ni el descens de la guia dels Ports, ni el recomanat per ressenya. Al arribar al cim, vem crestejar cap a l'esquerra uns 50m fins que trobem un primer ràppel de 40m ben bons i a sota un altre d'una longitud semblant, llavors nomes cal baixar caminant en compte fins al coll i d'alla fins a peu de via, cap al cotxe i cap al Grau!

I per variar, el Dani segueix sense aparéixer a les fotos

A destacar allà la trobada Antxi-Llorenç-PGB, vem estar xerrant una bona estona fins que ens en vem anar a sopar a un restaurant que ens van recomanar. Tal com van advertir-nos, lents però es menja bé!

17.9.08

Pastereta, Diedre Bonington

A l'endemà d'escalar la Homedes amb el Quim, vaig quedar amb l'Ivan per anar a fer una mica més de via llarga a prop de Terrassa, Montserrat. La via escollida va ser el Diedre Bonington, al Serrat de la Pastereta.

Deixem el cotxe, fem el material i la pixadeta de rigor. Veient l'experiència anterior i sabent que hem de rappelar 50m, agafem dues cordes simples (quin putu horror, m'he de comprar cordes de 8,5mm ja!). Escalarem en simple i la 2na corda a la motxilla.

Enfilem la pujadota del mal. Fa molta humitat i arribem bastant xops al peu de via. Ens repartim els llargs, la idea és que jo faci el 1r i el 3r i l'Ivan el 2n (tràmit) i el 4t. Com sempre, la pràctica és totalment diferent a la teoria.

  • Ll1, V. Comença enfilant-se per una rampa de 3r i ja tenim el primer problema: xapar el 1r parabolt. Esta alt i fotre's un pinyo allà implica fer-se mal. M'ho miro, m'ho remiro i al final l'aconsegueixo xapar. Salvat! Malgrat tot, mentalment m'he quedat tocat i encara més al veure les distàncies entre les següents assegurançes... així que preferixo cedirli el llarg a l'Ivan i pujar-lo de segon. L'Ivan no té problemes malgrat les distàncies entre bolts, també llaça un merlet i posa un parell d'aliens en foradets. Jo de segon em trobo en que sembla que no sàpiga escalar, la motxilla pesa molt i fer els passos em van costant. Tot i així arribo a la reunió (un parell de bolts amb anella) sense haver-me de penjar enlloc però déu n'hi do com allunyen!
  • Ll2, II. Canviem torns i el faig jo.... res a dir, només és un canvi de reunió caminant per una repisa i fent uns passos de Tarzán entre unes branques que ens deixaràn a una reunió, de dos bolts sense anella, al peu d'unes plaques espectaculars.
L'ampla repisa del 2n llarg

  • Ll3, V. L'Ivan em demana si vull tirar jo de primer, però altre cop veig els seguros a Cancún. Ja he canviat el xip i acabaré la via de segon de cordada. Aquest llarg segueix amb la tònica del 1r, assegurançes lluny, però encara és més vertical. De segon amb la motxilla em costa però també l'acabo treient, és un llarg molt bo. Altre cop els aliens ens han ajudat a minimitzar les distàncies entre seguros.

L'Ivan gaudint de les excelents plaques montserratines de la cara sud.
  • Ll4, V. Com l'anterior, amb la diferència que als últims metres ja progressem una mica en diedre-bavaresa. Altre cop l'Ivan segueix gaudint de primer i jo gaudint de segon.

Per baixar, unim les dues cordes i fem un ràppel de 50m fins una mica més avall de la R2, on un nou ràppel de 15m, des d'un arbre amb unes bagues, ens deixarà al terra. L'altre opció és desfer el LL2 per tornar a la R1 i rappelar des d'aquella instal·lació.

Primer ràppel

Ha estat un cop dur, pensava que aniria més sobrat i m'he trobat que vaig cagat com sempre a la que els seguros allunyen. Igualment he disfrutat però no ha estat el mateix, me'n vaig amb un regust agredolç de vacances... a desconectar, a descansar el colze i gaudir de les platges i del sol!

4.9.08

Nord del Pedra, Homedes

Després d'unes trucades per acabar de lligar plans amb l'Ivan, el MSN i el Quimi pel dissabte, vem quedar repartits de la següent manera: Ivan i Marc, cap a Riugréixer. Quim i Pere, cap a la nord del Pedraforca! Yuhu!

Al Quim li vaig proposar 3 vies: la Civís-Genís, el Gran diedre i la Homedes, aquesta última amb més ganes i així va quedar escollida.



El dia abans, en Mimo ens va subvencionar un joc d'aliens i els camalots del 2 i del 3 per fer-nos més fàcil l'escomesa. Gracies bou!

Dissabte, a les 7 del matí tinc al Quim a la porta, carreguem trastos i marxem cap a les terres d'en Gatsaule. Al arribar esmorzem una mica, fem el material i enfilem cap a la paret. Passem pel refugi i agafem el camí de la Nord.



Després d'unes quantes esbufegades (joder com puja allò) arribem al peu de via i sorpresa, no estem sols! Tenim a davant una parella... però amablement ens deixen passar, estupendu!



  • LL1: Començo jo, primer una mica a la dreta del diedre (IV) on poso un tascó, em passo cap al diedre i coloco un friend (IV), arribo al parabolt i segueixo cap a la dreta per terreny poc definit (III) i cometo el primer error, vaig navegant cap a la dreta fins que trobo un parabolt del 12 amb anella. Reunió!

El problema és que no era la reunió correcta sinó la R1 de la Pany -suposo-. Cap problema, podem enfilar-nos per una repiseta (II) i recuperar la línia.

  • LL2: en Quim recupera la línia i supera el pas extrany de V+, al cap de poc ja el tinc recuperant-me les cordes. Jo el pas de V+ el vaig trobar estranyot però em va sortir, questió d'anar-se obrint de potes fins a poder tibar d'un gran canto invertit i confiar que els peus no patinin. Després seguiem per una mena de xemeneia (III) fins guanyar una repiseta (IV+) on hi ha la R2.
  • LL3: Em toca a mi i té una sortida fineta i exposada (IV). Igualment surto i vaig fent, poc a poc i bona lletra, fins que trobo els pitons que marca la ressenya, a partir d'allà ja em puc anar protegint a base d'aliens i friends fins arribar a la R3, una reunió amb ambient.



  • LL4: Sóc una mica cabró i ja m'ho he muntat pq al bo de la cordada, li toquin els llargs difícils :P així que surt el Quim, sense manies li manxa un A0 i s'enfila per un diedret vertical amb molt canto i monta reunió, jo tampoc tinc manies i faig unes bones tibades de cinta, fins i tot aprofito la baga que penja del parabolt com a estrep, facilitant-me així les coses.



Al arribar a la reunió menjem una mica i decidim que això d'escalar amb dues cordes simples d'esportiva cansa molt. Decidim anar en simple a partir d'allà i la 2na corda a l'esquena o penjant, depèn dels llargs.



Després de fer el mos i les maniobres de corda, arribem a la conclusió que millor anar en ensamble els següents llargs i així ho fem.

  • LL5 + LL6 + LL7: Quina disfrutada! Em toquen a mi de primer i el Quim a 30m meus, el cinquè llarg surt cap a l'esquerra, trobes un parabolt i segueixes cap a l'esquerra i amunt (II o III). No es pot protegir gaire però és una escala de bons cantos . Només vaig trobar un pitó dels 2 que marquen. El sisè llarg surt cap a la dreta des de la R5 per roca trencadota (II) fins a un collet des d'on veurem la R6, aquest ja es pot protegir molt millor amb els aliens, els tascons i bagues. El 7è llarg enfila per una mena de canal amb passos extranys (III o IV) on trobarem 2 pitons però es pot anar protegint bé amb friends petits, finalment, abans de guanyar la bona repisa de la R7 hi ha un passet de IV amb bon canto que vaig protegir amb l'alien vermell. Resumint, que vaig xalar com un enano durant 100m de love-climbing :)


  • LL8: Surt el Quim i en res em crida reunió. Que raro -penso-, si segons la ressenya marca 55m. En realitat en son uns 35 i pujen per roca molt trencada (II) on si que és molt fàcil tirar pedres avall. Els dos arribem a la conclusió que hem fet bé de no empalmar aquest llarg. Abans d'arribar a la R8 s'ha de fer un flanqueig (el marca un spit o bolt, ara no men recordo) cap a la dreta (III). Fàcil però aeri.
  • LL9: Surto jo cap al collet del Gat i per terreny molt fàcil (II) acabo guanyant la reunió fent un passet més vertical però amb molt canto (IV). Allà tornem a fer una paradeta per fer un altre mos a l'entrepà.
  • LL10 + LL11: El Quim enfila amunt i acordem que si no fan gaires esses, empalma els 2 següents llargs, així ho fa. Penso que el LL10 potser és el que m'ha costat més. És més vertical i té passos més difícils (IV+) però que el Quim ha protegit perfectament amb friends i aliens. El onzè llarg també em fa bufar però crec que ja és pel cansament acomulat i per anar recuperant una corda de 10,5mm i de 70m a cada reunió -ai el colze...- Com bé deia l'Edunz (anavem ben advertits) cal prestar atenció a les marques vermelles despintades per no liar-se i seguir per un diedre molt evident. En Quim va estar amatent i no va tenir problemes.
  • LL12: En teoria em toca a mi però a la que veig el panorama de la roca trencadota, l'inici exposat (IV+) i el pati.... li cedeixo gustosament l'últim llarg al Quim. Ell de seguida que pot enxufa un àlien a canyó, es salta un pitó que veig al recuperar el llarg, protegeix amb algun altre friend o àlien els passos abans d'arribar al 2n pitó (IV) que marca la ressenya i ja el tenim al cim!


Al cap de poc jo també hi sóc, localitzem el ràppel darrera l'orella dreta del Gat (Un gran gendarme encintat com una mòmia) i rappelem cap al collet. Ja només ens queda arribar a la tartera, baixar-la, arribar al refugi i d'allà al cotxe. Bufff les cames em tremolen! Estic baldat!







Queda pendent piar l'escalada del dissabte amb l'Ivan a la Pastereta, però això quan torni de vacances, que marxo ara mateix cap a Sardenya! Que us ho passeu bé!