Escalant amb Empordanesos

Aquest dissabte em reuneixo amb una bona colla del club Matxacuca (Sevide entre altres!). Quedem per anar a descobrir el sector Infinity de Begur però al final, ningú hi sap anar i veient com està el dia d'ennuvolat, anem cap al plà B: l'Estartit.

Deu n'hi do la destrossa que ha fet el temporal de neu: molts arbres caiguts i la drecera que puja a Rocamaura per darrera les cases està impracticable. Així que s'ha d'agafar el camí que surt del final del carrer per accedir-hi.

A Rocamaura ja hi hem estat tots, així que aquest cop ens n'anem cap al sector de Torre Moratxa (ressenyes).

Àlvaro a la via 5 de Torremoratxa

Allà faig les següents vies:

Num 5, V+/6a. Començo escalfant aquí. És la que em falta d'aquest mini-sectoret de 3 vies llarguetes. Entrada tècnica amb poca presa, un bombet i una placa d'equilibri abans de la R. Surt sense problemes a vista.

Num 11, 6b. Fallo a vista posant cintes, l'acabo de muntar i veig com s'ha de fer el pas. Al 2n intent no fallo i el pas que a vista m'havia semblat durissim, el faig apretant la meitat. Una via molt ben assegurada i recomanable! Malgrat els comentaris dels graus de les vies al blog de l'Alex, a tots ens ha semblat un bon 6b.

Num 13, 6a+. Veient el què comenten els companys, la distància i l'estat dels spits i pitons m'hi poso en top-rope. Aquesta via amb un restaurament canviaria, i és que hi ha trams exposats i el material fixe no és que sigui l'òptim per a escalda esportiva. En top-rope encadeno però la trobo difícil i tècnica. Sobretot la meitat inferior. La meitat superior és més atlètica però encara hi ha algun bloc inestable i cauen pedres. Compte!

Num 2, 6a+ dur. Seguim gastant forces en aquest desplom. Comença l'Enrique però no té el dia i es baixa, l'Álvaro l'acaba de muntar i jo la provo amb les cintes posades i sabent com va. Es tracta d'una via amb un principi d'adherència fàcil, però poc assegurat, i un pany desplomat amb bon canto. Aquesta és la via que m'infla més del dia, tot i així encadeno al flash :D

El gruix del grup marxa i ens quedem l'Álvaro, l'Enrique i jo. Així que anem a gastar els últims cartutxs a Rocamaura. Allà provem:

Canto de sang, 6c?. Som incapaços de resoldre la dura, difícil i bloquera entrada, així que faig A0 de la primera cinta i segueixo amunt. El desplom final suposo que s'ha d'afrontar per la placa i no utilitzant el diedre (com comprovo al baixar), però un és llarg i la fa com la lògica li mana. D'aquesta manera queda un V+ amb entrada d'A0.

Pika fort, 6b. Acabem el dia encadenant els 3 aquesta curta i bloquera via de 3 xapes. Ells tiren pel recte i jo, que no estic tant fort, m'he d'inventar uns moviments de bicicleta. Tot i així arribem els 3 a la cadena :)

Un bon dia amb bones sensacions. Val a dir que valdria molt la pena invertir en aquests dos sectors, reequipar-los i sanejant les vies més velles. I a més, encara hi ha possibilitat per nous equipaments!

Bizkotxos i Rocamaura

Despres de l'escalada per la Garrotxa, tornem al camp base: el pis d'estudiants de l'Alba, a Girona. Allà ens fotem un tiberi a base de bescuits, pastissos, xocolates desfetes... tot mirant videos com King Lines, First Ascent o The return to sender. Quin fanatisme!

A l'endemà la idea era canviar totalment d'escola i anem cap a Rocamaura. Per part meva em vaig agafar el dia de relax i vaig fer poca cosa:

Mikael Douglas, V. La primera via del sector. És d'en Zoilo i ara per fi en conec el nom! L'Alba i la Carol s'hi posen també traient-la bastant bé.

El gork, V+/6a. També d'en Zoilo. Fa temps l'havia encadenat a vista i m'havia semblat 6a com a mínim. Ara la veig com un 6a d'un pas. Tot i així, aquest cop m'he de penjar. Pere, Pere... com estem!

L'Ivan superant el sostret de la Mikael Douglas
L'Oriol havent superat el pas de El gork.

Pica fort, 6b. L'Oriol l'encadena a vista i jo ho provo de 2n, i el pas a bloc inicial pot amb mi. Seria la última de les vies curtes de l'esquerra.

No vull marxar de Rocmaura sense haver fet res més, m'agradaria haver provat la Carme o la número 15 (que l'Ivan encadena a vista) però, tinguent el dia que tinc, prefereixo reservar-me per un dia millor i intentar-les a vista. Així que mirant mirant, decideixo posar-me amb la última via del sector, que ressegueix un diedre desplomat amb bastant canto.

El Marc a la via de V central. Una mica polida però maca de fer.

Núm 24, V+/6a?. Comença amb uns passos de tràmit per situar-te a sota el diedre. Allà ja tens un bon aleje per xapar el següent spit, així que amb compte vaig fent passos amb seguretat fins que el xapo. Llavors bé la tonyina: cal agafar aquella fisura empotrant alguna mà i anar-te espatarrant de cames fins que toca bloquejar d'un empotrament per agafar un canto salvador que ens permet sortir del diedre desplomat. No em va ser pas fàcil, vaig fer una porta... per sort el canto és franc! :) Una bona remada i ja som a la role. Una via bastant interessant! A veure si es fa més i es neteja una mica la roca.

Per haver estat tot un cap de setmana amb possibilitats d'escalar, he fet poques vies. Però vaja, he disfrutat de la companyia. I l'Ivan ha tornat a escalar! I quin retorn... s'endú la Scadel, un 6c/+ al flash i varis 6a+ i 6b's a vista.
Aquell dia també l'encadenarien l'Oriol i el Marc amb un parell o tres intents. Quins bous :)

Tramuntana? Cap a Rocamaura

Després del fanatisme del dissabte, diumenge vem fer un matí d'escalada tranquilet per Rocamaura. És un bon lloc si bufa la tramuntana, ja que quedes resguardat del vent. Això si, porteu protector solar ;)

Aquesta vegada vem ser l'Alba, la Montse, en Pere, l'Albert i jo.
Nosaltres tenim fins a l'hora de dinar o sigui que entre una cosa i l'altre acabo fent només 3 vies:

• Núm 17, V. Primera via del dia, facileta i xula. A la última xapa abans de la R, PREMI! Una express de regal :) L'Alba s'hi posa, se la treu de 2na i me la decota! La mare que la va matricular! hehehe
  
• Núm 18, V+. Molt atlètica. Encadeno assegurat per l'Alba. Ella, després de fer mitja via, li tira enrera el desplom i els passos llargs i es deixa la via per deures ;P
• Núm 22, 6a. Uns diuen que V+, per mi no desmereix gens com a 6a. El mític "pas de la cigonya" se m'encalla i no em surt, baixo i acabo fent la via en top-rope per on no toca (pel lloc xungo). A veure si el proper dia me la trec ara que sé per on va...
  

Un cop enllestides les vies, ja ens n'anem cap a casa l'àvia de l'Alba que toca paella! ;)
Ressenyes actualitzades aquí.

Començant la via 18


Albert a la via 3


En Piter acabant de muntar la via Scadel


L'Albeta superant el sostret de la via 17

La Montse menjant-se un escalador

Primera escalada de l'any a l'Empordà

Aquest any, l'hem iniciat escalant a Rocamaura, l'Estartit.

El dia 2, després de la ressaca de menjar d'aquests dies d'abundància, vaig quedar amb en Pere per acostar-nos a aquesta escola baix-empordanesa. Els dos haviem tingut males experiències a l'hora de trobar les vies; l'únic cop que hi haviem anat (per separat), haviem anat a espetegar a la zona de l'esquerra (com t'indica el mapa de ressenya.net) on hi ha unes 7 o 8 vies deixades de la ma de Deu.

Per arribar a la zona dreta, on hi ha les vies ressenyades, s'ha d'agafar un caminet arran de l'última casa construïda (abans d'arribar a la rotonda amb una P marcada al mapa de ressenya.net) direcció les parets de la dreta. El camí (ben fressat) sembla que et porta al cim de Rocamaura (on hi ha les antenes) però un cop estàs al coll entre els dos cingles, el surt un corriol que es desvia avall i et deixa a peu de via. Aproximadament a 5 minuts del cotxe.

Les vies fetes van ser:

• 10, V. Aproximadament de 20m llargueta i disfrutona, els spits allunyen una mica pero hi ha bon canto. A la part de dalt els cantos estan sobats i costa veure l'ultim pas, pero acaba sortint be.

En Pere desmontant la via

• 2, 6a. Ens hi posem pensant que es la via 1, d'uns 10m. Em surt amb una parada. El Pere encadena a vista i anant per la part mes dificil. Loco! hehe :P
  
• 17, V+. La primera via de les noves. Deu fer vora els 15m Placa inicial tecnica, superes un sostret amb bona presa i la placa final es fa be. Guapa! Ens surt als dos (com sempre, en Pere es complica mes :P)

En Pere a la placa final

• 18, 6a/+?. Poso les cintes al despenjar-me de la via 17 i encadeno a la primera!!! Placa inicial i desplom atletic. Baixo contentissim! :D En Pere encadena tambe a la primera.

Jo reposant els braços per afrontar l'atletic -petit- desplom

• 19, 6b/+?. Aqui ambdos superem el primer pas de placa en A0. Lleuger desplom, peus dolents i una pinça sense canto... li segueix una repisa que dona pas a un desplom final amb menys canto que a la via anterior.
  
• 3, 6a. 10m concentrats! 3 spits i un pito (gran equipament per una via esportiva) just abans de la R... alla m'entra el yuyu i em baixo de l'spit de sota del pito. En Pere encadena i posteriorment, sabent-me els passos, encadeno en top-rope.
  
• 20, 6b+?. Posem les cintes i el primer pas amb males mans i peus nuls... ja ens sembla impossible (portem estona fotent canya i la roca es molt abrasiva, et destrossa la pell dels dits). En Pere el supera amb la tensio de la corda i ja a la part final no te cap problema. Jo ho provo en top rope i els braços i els dits em fan figa. Guarrejo com puc els primers passos i disfruto de la part final amb bones mans i peus mes tecnics.
  

Un cop acabades vem anar a investigar les vies de més a la dreta (segons ressenya.net sols 4 vies) i en vem comptar més de 5, totes força llargues i es veien dures.
Un parell d'elles estaven amb parabolts nous, com totes les vies noves (en vermell) de la ressenya actualitzada que he fet. La resta d'assegurançes eren spits pero moltes reunions estaven amb parabolts+cadena+anella.

Percert, que gran escalar tot el matí sols :) Ah! I tot i fer tramuntana vem poder escalar en maniga curta. Es cara sud total! :D