23.6.10

Cerdà-Riera a l'Agulla de l'Arbret

Aquest passat dissabte, tot i intentar buscar amb qui anar a escalar acabo desistint i me'l passo fent dissabte, valgui la redundància. Diumenge ho tinc malament per escalar tot el dia ja que el meu germà celebra el quart de segle i tenim dinar familiar. Quedo amb l'Ivan ben d'hora i ens n'anem cap a Agulles.

Saca Gran, Arbret, Bessones...

Ell fa temps que no fa cap via de més d'un llarg i jo no vull apretar gens, així que ens n'anem d'excursió a l'agulla de l'Arbret per fer l'Aresta Brucs y lo que surja. Un cop som al Coll de les Portelles decidim anar pel camí llarg, cap a la Saca Gran remuntant/destrepant alguna canal i algun tram amb cordes fixes. D'allà fins l'agulla de l'arbret, ja només són 5 minuts seguint les marques vermelles.

L'Arbret

Començo jo, només cal anar navegant entre còdols. Les 5 o 6 assegurançes que hi ha (spits i parabolts) estàn on fan falta. Reunió en la característica bauma.

El segon llarg l'enceta l'Ivan, sortint per l'esquerra de la bauma i tornant a navegar entre còdols, primer més vertical fins que es va ajaient arribant a la reunió. Ens podem saltar una reunió antiga d'un spit amb eslabó de cadena i parabolt amb xapa i seguir fins al replà, on al costat d'un arbust, hi ha una reunió més nova i còmode.

L'Ivan a la 2na reunió, amb bones vistes de les Bessones i la Miranda de les Bohïgues

El tercer llarg és una grimpadeta fàcil sense cap assegurança fins l'arbret. Aprofito un parell de còdols per entaforar-hi un tascó mitjà, ja que els porto, que queda a caldo. Al costat de l'arbret hi ha dos bolts on farem reunió.

Jo arribant al cim

Ens donem 15m de corda cada un i acabem de pujar al cim de l'agulla. Quines vistes :) Xerrem i gaudim del moment.

Per baixar, podem fer un rappel per la cara est des d'una instalació de cadena amb anella entre el cim i l'arbret o bé rappelar la via en dos ràppels: el primer des de l'arbret a la R1 i el segon fins a terra.
Com que estem sols a la agulla i estem del plan romàntic-love-climber, baixem pel bell mig de l'agulla.

Unes vistes increïbles

Per tornar, acabem l'excursió circular fins al refugi i d'allà de nou a Can Massana.
La veritat és que hem anat lents i haguéssim pogut aprofitar i fer alguna altra via, però estem de reentrè... poc a poc :)

22.6.10

Sant tornem-hi: Maya a la paret Oest del Cap de Mort

La setmana passada ja m'enfilava per les parets.
Ja feia un mes i una setmana que feia repòs, que no escalava. Al principi ho duia fatal, pensant en lo gafe i cafre que sóc. Cada estiu igual, que si no és el colze és un turmell i sinó un dit... merda!

A partir de la 2na setmana, vaig canviar els hàbits dels caps de setmana i vaig recuperar sortides nocturnes amb els amics. Entre això, la Patum, concerts i sopars amb els de la feina, vaig anar fent més suportables els caps de setmana, però ja tocava posar-s'hi de nou.

La Mola entre sol, núvols i boira...

Dijous, després d'intentar-ho el dilluns, el dimarts i el dimecres... aconsegueixo fer cordada amb un altre blogger, l'Elliotnnes. És un altre romàntic de Sant Llorenç, com jo.
Com que tot just m'estic testejant el dit, em fa por anar a tibar de regletes o de cantos, i li proposo anar a fer el clàssic per la zona del Cap de mort. Pensava en l'Anglada-Guillamón a l'Esquirol combinada amb alguna del Burret, però em va venir al cap una altra via de 2 llargs a la Paret Oest del Cap de Mort, la Maya.

Jose Manuel al principi del L1

Malgrat en Jose Manuel no ha fet mai cap via llarga, algun dia hauria de ser el primer dia! Així que la Maya (o 2na sense monitor, com també es coneix) amb 2 llargs, completament equipada (restaurada amb parabolts), grau fàcil i zero compromís era un bon lloc on estrenar-se.

La via està dividida en dos llargs, clarament diferenciats per la qualitat de la roca, com a tot Sant Llorenç.
El primer llarg em toca a mi. Té un inici dur, que m'enganxa fred. La roca està una mica humida de les plujes de principi de setmana, així que faig la força justa a cada còdol i intento col·locar-me tant bé de peus com puc per tal de no enviar res avall. Per sort els parabolts estàn força a prop i els passos més fins els fas ben protegit.

Superant el primer pas de la via

Podriem dir que és una escalada bastant tècnica, amb poques preses de mans però prou tombat com per anar pujant a base de peus. La topo marca V. Un V bastant apretat.
Just abans d'arribar a la 1ra R hi ha un pas complicat, però miran-t'ho bé, surten les preses i ja s'arriba per terreny més senzill a la reunió.

Primera reunió, en una repisa molt còmode

En Jose Manuel recupera el llarg sense cap mena de problema, comentant com de tècnica és l'escalada. Arribat a la reunió canviem cap de cordada, li refresco com ha de muntar la següent reunió i cap amunt.

Elliotnnes recuperant el primer llarg

Aquí la roca fa el típic canvi on penses... perquè no tot Sant Llorenç és aixi?! Sortida de la reunió molt vertical amb grans cantells i de seguida ja torna a tombar i les preses tornen a ser més romes. La reunió es troba just passat l'últim ressalt, al costat de la reunió antiga.

Se'm nota a la cara, necessitava escalar! :D

Baixem per la canal de les Gaites, ha estat una tarda ben aprofitada :)

Fi d'una via, inici d'una amistat

18.6.10

Crack a Mont-ral

Fa un mes, el 15 de maig, vaig anar amb l'Enrique a escalar a Mont-ral.

Jo tenia molts projectes en ment. De fet, masses per fer-los en un dia! Des de finiquitar les vies de l'Arrepenjada, a provar algun dels bons i llargs sisens del Riu i com no, fotre-li un intent a la Calypso. Em feia molta il·lusió i em veia capaç d'encadenar-la en un parell o tres intents.

Arribant al sector El riu

Arribem al parking i en comptes de baixar cap al sector Terra Negra pel camí típic, proposo de baixar cap al Riu, per l'altre camí. En 10 minuts ets a peu de via per un camí molt planer.

  • Jolly Jumper, 6a. Una via cinc estrelles d'escalada en diedre. Més difícil a la part inferior i a mesura que vas pujant, la placa de la dreta va donant més cantos. Llarga com un dia sense pà. Surt a vista però no amb tanta soltura com m'hagués agradat, a Mont-ral el grau va car.

Enrique a Jolly Jumper

Quan en baixo, el vent que bufava pel peu de via ha refredat molt a l'Enrique que al posar-s'hi no té sensibilitat a les mans i s'ha de penjar, al cap de poc ja està més recuperat i tira amunt sense més problemes.

Al peu de via segueix fent vent, i li proposo que aprofitant que ja està escalfat, que faci ell de primer la següent via.

  • Gos Salvatge, 6b. L'Enrique la munta amb un parell de parades. Arriba el meu torn i vaig fent, hi ha algun passet amb canto bastant petit i pocs peus, la distància entre les xapes tampoc ajuda a fer els passos amb tranquilitat però tot i així em planto a 2 xapes de la reunió. Malhauradament no arribo a la role ja que em baixo d'aquell punt...

Enrique al primer crux de Gos Salvatge

...allà hi torna a haver un passet per agafar una fissura, i ja sortir en diedre fins a la reunió. Però just fent el moviment per anar a buscar la fissura sento un CRACK. Primer penso que he trencat un trosset de roca de la regleta on tenia la mà dreta, però al agafar la seguent presa, una fiblada al dit anular em fa deixar-la anar de cop i demanar-li a l'Enrique que em baixi.

Mengem una mica, l'Enrique torna a pujar fins on he arribat jo en top-rope i acaba la via de nou.
Maleeixo la meva mala sort i canviem de sector, potser puc fer algo encara en top-rope...

Els Gegants

Passem pels Gegants i veiem l'Oriol, amb un company de la PxB, provant la Calypso. Xerrem una estona i seguim endavant, com a mínim li ensenyo una mica l'escola a l'Enrique.

Oriol a Calypso

Arribats a Terra Negra, aprofito que m'acabo de trencar per provar una via que mai havia escalat, i fins feia menys d'una hora, no m'atreia posar-m'hi.

  • Per la canalla, IV+. El primer bolt està una mica alt i el segon també està prou distanciat. T'obliga a fer un passet que tot i tenir molt canto i no estar mal protegit, em costa fer-lo. Un cop superada l'entrada, ens queden 3 o 4 xapes molt juntes en una placa amb canto d'escàndol.
Jo hagués ajuntat els bolts una mica més a la part inferior i els hagués distanciat a la part superior. No estic bé, el dit em fa mal i els IV+ em costen...
L'Enrique en canvi puja xiulant i corraborem que estic tocat. Ell vol fer encara alguna via més abans de marxar, com a mínim per aprofitar el viatge.

Enrique a Jolly Jumper

  • Peus negres, V+. La guia de rockfax diu que si pots evitar fer diedre, potser la fas de 6a. Però és absurd que a 40 cm tinguis el diedre i no l'utilitzis, a banda que només utilitzant la placa, com a 6a no quadra. L'Enrique encadena i jo pujo en top-rope. Almenys escalant en diedre no castigo tant el dit.
Al baixar aprofito com un putilla i faig la via del costat en top-rope.

  • I fumats, 6a. Vale que no tenia el dit en condicions però això no és V+ ni de conya. Entre que hi ha sobamenta i que els passos tampoc tenen tant canto, em penjo arribant al final, on s'ha de tibar justament amb la mà que tinc xunga.
Comparant-la amb la Yes Fatu o Faiste, el 6a de la seva dreta, aquesta la trobo bastant més difícil. La Yes... és només d'un pas que si tens embergadura i trobes el canto, surt bé. La I fumats és sostinguda de principi a fi.

Acabant la via, desmuntem el xiringuito i cap al cotxe... quina mala pata :(

Bé, està clar que sóc un ànsies i hauria hagut de parar al moment i no escalar res més, però em fotia fer el viatge en và.

Ara fa un mes que no escalo. Em vaig esquerdar la politja A4 i al arquejar noto que les C2 i C3 em fan mal, tant per sota com per sobre del dit, suposo que la meva hiperlaxitud tampoc ajuda :\

2.6.10

Anglada-Guillamon a les Bagasses

Diumenge 2 de maig... ens fotem a dormir a l'estació d'Àger no sense abans fer un bon àpat amb en Dani, l'Anna, en Josep i la Mireia. Mentres ens adormim, arriba més gent. Alguns dormen en a les furgonetes i alguns aprofiten el cobert, on som, per ocupar el seu espai. Malhauradament, d'imbècils el món n'és plè i quan ja estavem en plè son arriben un parell d'energúmens que es foten a fotre crits, música, etc... Era ben bé per tornar-els-hi a l'endemà, mentre ells dormiem i nosaltres marxavem, però per la seva sort, natros som més educats.

En Josep i la Mireia anirien a provar sort a Montrebei i nosaltres, després de deliberar, optem per anar a Bagasses. Encara és d'hora i aprofitem per anar a esmorzar al Hotel de Terradets. Al tornar, encara no hi ha ningú a la paret.


Per mi, que era el primer cop que escalava a Terradets, em feia especial il·lusió fer-ho per la línia pionera de la paret, l'Anglada-Guillamon. Oberta al 1959!
La via, tot i anar pels llocs menys verticals de la paret, assoleix el cim per un recorregut molt llògic on és difícil perdre's tot i trobar-se majoritariament desequipada. A més, és una bona via per aprendre a navegar, catxarrejar, i posar-se en la ment dels aperturistes, ja que poca cosa hi trobarem.

Com que en Dani l'ha escalat varis cops, ens cedeix a mi i l'Anna el cap de cordada i per evitar molts canvis de corda, anirem fent 2 llargs cada ú.

Començo jo. El primer llarg és una senzilla trepada per una rampa per anar a buscar un diedre. Al sortir-ne d'aquest, una mica més enllà hi ha una reunió d'expansions. IV

El segon llarg és una passejada literal. S'ha de caminar per un jardinet fins a uns arbres. Malaguanyats peus de gat! Aquí, tiren el Dani i l'Anna tan bon punt arriben a la reunió.

El tercer llarg és un flanqueig d'esquerres per una repisa, ben bé de 60m (una mica més). Podem fer reunió a la primera sabina grossa que trobarem (amb un bagueto descolorit) o podem seguir flanquejant 5m més per arribar a una altra sabina, una mica més robusta, amb una expansió de reforç. Diria que van haver de sortir uns metres ensamblats per tal d'arribar-hi amb cordes de 60.
Hi ha un parell de burins només començar i la resta alguna sabina, algun tascó i algun alien. III+


Canvi de cap de corda, segueix l'Anna. Surt recte amunt per una placa molt fàcil en busca d'un gran arbre, allà podem fer reunió o seguir amunt, allargant el llarg, fins una repisa amb dos parabolts. IV-

El següent llarg de l'Anna ja té un xic més de dificultat, la sortida de la R és fàcil però una mica exposada. És tombadeta però hi ha poca presa de mà. De seguida s'arriba a una fissura -un pel sobada- que ens porta cap a la dreta on hi ha pitons de museu, i d'allà, amunt cap a una R de bolts amb unes bones vistes panoràmiques de la paret. Friends i àliens basicament. IV/+



Tornem a canviar caps de corda, em toca a mi un llarg curtet però molt bonic on s'escala per un diedre de llibre, a protegir amb friends mitjans. Quan s'acaba, cal caminar uns metres cap a l'esquerra per una feixeta fins situarnos a l'esquerra d'una linia de pitons. IV+


El següent llarg puja en tendència a l'esquerra fins arribar a una sabina on hi poso una baga ben llarga, llavors es flanqueja cap a la dreta. Hi ha dos bolts i també afegeixo una xapa recuperable a un vell cap de burí (tot amb cintes desplegables). Al sortir del flanqueig, toca escalar una placa/diedre assegurada amb pitons. Les preses no estàn molt sobades però no podriem dir que tenen un tacte òptim. Toca obrir la bossa de magnesi i sucar una mica els dits. Apreto una mica més les dents i entre pitons i algun friend-alien arribo a la R de dos bolts en una minirepisa a l'esquerra del diedre. V o més :P


Aquesta R és una mica incòmode per a cordades de 3, com que en Dani ha arribat l'últim, li proposem que escali algo de primer i cap problema. És un llarg xulo, primer amb un flanqueig de dretes i després d'una curta plaqueta fàcil, hi ha una xemeneia també molt senzilla però divertida. Reunió en un boix de la feixa. Ja quasi ho tenim! IV+


Toca caminar uns 100m cap a la dreta per la feixa fins situar-nos al peu del marcat diedre de sortida. Aprofitem que en Dani ve l'últim pq torni a enllaçar un parell de llargs. Aqui ja vem seguir les indicacions del mestre, no sabem si l'Anglada i en Guillamon van pujar pel diedre plè de vegetació o un xic a la dreta, com nosaltres, però com que la intuició ens duia per allà, cap allà que vam tirar.


En Dani va fer una tirada llarga de 70-75m, vem sortir a l'ensamble, per unes plaques un xic a la dreta del diedre. Recordo que hi havia un bolt en una primera placa i crec que la resta eren sabines i friends/tascons al gust. R en una sabina. IV


El penúltim llarg "original", li oferim a l'Anna, que em sembla que no li venia massa de gust però al final va accedir. Crec recordar que aquest llarg em va costar una mica més que l'anterior. És d'anar-s'ho mirant bé on colocar els seguros, majoritariament tascons i sabines llaçades. Parlant de tascons, ens en van caure alguns, si algú els troba i els vol tornar que deixi un comentari ;) La R es fa a peu del diedre de sortida en unes expansions velletes (spits?) unides amb una cadena però amb possibilitat de reforçar-ho. IV de mirar-s'ho.


Ara toca la guínda del pastís, el mític últim llarg de l'Anglada-Guillamon, aquell que molt poca gent fà per passar-se a la Vidal Farreny, sortosament em toca a mi! Yuhu!
Realment val la pena fer la via només per fer aquest llarg. Quina vista aquell parell!! Una manera rodona d'acabar aquesta genial via.

Primer sortim ben oberts de potes pel diedre-xemeneia de sobre la reunió on podrem posar algun friend a caldo. El millor és reservar-se el 3 i el 4 per més amunt o posar-los i un cop còmodes i havent fet el pas, substituïr-los per alguna peça mes petita. La roca no dona excessiva confiança però no vaig arrencar res. Acabat el diedre, arribem a una petita repisa on hi ha un pont de roca, a la nostra esquerra, no posat. Llavors toca flanquejar a l'esquerra cap a una baga blanca que marca on hi ha el pitó de sortida, en el flanqueig és on ens alegrarem d'haver carretejat durant tota la via els números 3 i 4 de camalot. Sense el 4 es pot passar però queda més exposat. Xapem el pitó i toca fer un pas de tibar-li per remuntar-se a la placa final, on hi ha un altre pitó i alguna sabineta que ens poden facilitar el pas. Sortim de la paret en tendència a l'esquerra fins un arbre on fem la ultima R. Per mi V/+.




Per baixar fem el descens de sempre de Bagasses: seguim el camí cap a la dreta, baixem uns trams per unes cadenes, fem un ràppel de 55m i seguim el camí, cap a la dreta, cap a la carretera on hi arribem ajudats d'una corda fixa amb nusos.



Bé, esperava no tardar a tornar a Terradets però just el dia abans de tornar-hi em vaig fotre enlaire una politja d'un dit de la mà dreta. Toca fer bondat unes setmanes :(