Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desentegada free. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desentegada free. Mostrar tots els missatges

17.3.09

del Castell a la Desdentegada

El 7 de Març teniem tot el dia per trepar amb el Marc i l'Alba, amb tant temps per endavant ens vem acabar aixecant a quarts de quinze... necessitavem dormir!

Dubtavem entre anar a la concorreguda Gelida o al Castell, a la sud de Montserrat.
El Marc havia escalat feia uns mesos al Castell i se'n havia endut un bon record, així que vem optar per aquesta opció.

Aparquem, ens carreguem les motxilles i començem a caminar per aquella riera. A mig camí ens fotem de lloros amb la dura realitat: un cartell explicatiu ens recorda que la zona del Castell està dins de les prohibicions temporals i no s'hi pot escalar. Resignats i veient la hora que era, optem per seguir endavant fins a la Desdentegada, no escalariem massa però almenys caminariem!

Passant pel Castell sentim xivarri i veiem gent escalant. No entenem perquè la gent es salta les restriccions, el cartell era ben visible! :/

Arribats a la Desdentegada anem cap als sectors del final i allà començem a escalar:

  • #53, 6a. El Marc encadena de primer i jo m'hi poso amb les cintes posades. Pateixo una mica però acabo encadenant! Bon començament.


  • #54, 6a+. Aqui ja no tinc tanta sort i un xapatge em menja el coco i m'acabo agafant de la cinta per xapar, a partir d'allà em paro a cada cinta... ufff quin coco :S

El sol se'n va així que decidim perseguir-lo i anar cap a la sud del Vermell, allà fem:

  • Ciencia fricción, 6a. La intento de primer però a la 2na xapa em baixo veient les distàncies entre assegurances, el Marcus l'encadena i li faig un top-rope (encadenant). I resulta que és una via molt bona amb les xapes a lloc. Queda pendent...


Jo al principi i el marc sortint de la xemeneia final

I entre pitos i flautes, anem recollint que tenim una bona patejada fins al cotxe.
Nota mental: el proper dia llevar-se d'hora, consultar les restriccions i anar a la idea des del principi!

7.9.06

"Volver a empezaaaar"

Finalment he tornat a posar-me els gats, a sucar les mans al magnèsi, a xapar, a fer-me el nus, a suar, a passar una mica de cangueli, a cridar "reunió". Resumint: he tornat a escalar!

La muntanya escollida: Montserrat
La zona: Desentegada


Hem quedat a mig matí amb l'Oriol R., un company de fisioteràpia de la uni per anar a veure la Montse. Ella estava allà com sempre, suposo que s'ha alegrat de veure'ns perqué li hem estat fent companyia tot el dia, de fet érem els únics que li hem fet companyia. Estavem sols.

La Montse s'ha portat bé amb nosaltres, hem començat per les vies:


  • Núm 21 - Xavier, 4c. Bona presa de contacte després de no escalar des de la sortida a Sadernes (fa un mes i quasi 3 setmanes). Via hiper assegurada (com a tota la zona de la Desentegada pel què he vist, llegit, escoltat, ...) amb químics. Primer l'Oriol i després jo a la primera.
  • Núm 20 - Marta, 4c. Potser de mirar'te-la una mica més que l'anterior. Seguim el mateix ordre, primer l'encadena l'Oriol i després jo.
  • Núm 19 - La Guarderia, 5b. Aquesta ja tenia més cosetes d'anar-s'ho mirant. Xula i surt a vista, després la fa l'Oriol que també encadena.
Degut a l'hora que era, un cop acabades les vies hem aprofitat per dinar.

Havent dinat i amb la sombreta a partir de les 14h (hem estat de puta mare tot el dia! un pelín de calor a les dues primeres vies però la resta del dia fresquets), l'Oriol ha encadenat a vista les vies següents i jo les he provat en top-rope:

  • Núm 17, 5c. Buff.. una via molt llarga en comparació a les que estic acostumat a fer a Sant Llorenç. Bàsicament de pila fins a 3/4 parts de la via, on ja afluixava i era més disfrutona. La faig en top-rope i fent algun pas en A0 ja que els dits em començaven a fer mal. No sé qui deia que a la Desentegada regalaven el grau però jo li hagués posat 6a.
  • Núm 15, 6a. Si l'altre era llarga aquesta ho era encara més! Compte amb els que aneu amb corda de 60. S'acosta molt als 30m, si és que no en té més. Molt dura al principi (on he tibat d'una cinta) i la resta més viable però no valia a badar, també faig un A0 en un pas que em feia pal tibar d'una nyapa. Aquesta era un pèl més dura que l'altre (les 4 primeres xapes). 6a dur i de continuitat (siii aquells que tant m'agraden a mi ¬_¬')

Amb aquestes vies, hem deixat el dia com a complert i ens n'hem anat al Bruc a fer una coca-cola mentre fullejavem un Extrem (el número 36 crec) de l'any de la picor (d'aquells que té el Mohawk ;P).



Notes:
- Anar tot l'estiu en xancles i espardenyes d'espart fa que al tornar-te a posar els gats pateixis molt! Jo abans duia els gats i no em feien mal ni els dits ni els peus! :(
- Pel 6a, l'Oriol com a bon estudiant de fisioteràpia que és, m'ha fet un taping amb esparadrap als dos dits del mig i m'he notat molt millor. A partir d'ara sempre tapings als dits anular i índex de cada mà, ja que el del mig al ser més llarg aguanta més bé :P

Foto 1: La Desentegada (sense permís de www.kpujo.com)
Foto 2: Ressenyes de la zona (sense permís de www.kpujo.com)
Foto 3: Jo en el 6a en top-rope, passat el tram més difícil.
Foto 4: L'Oriol celebrant l'encadenament a vista del 6a.