El dissabte 10 de gener, amb el Tranki dèiem d'anar a fer la Conrado-Altimira al Grà de Fajol, però aquell cap de setmana donaven bon temps el diumenge i només podiem quedar el dissabte. Pel dissabte, només donaven bo a Boí, i el fanatisme era tant que vem fer un puja-i-baixa.
Divendres marxavem tard... però encara vem arribar prou d'hora a casa l'Òscar a Pont de Suert, on ens esperava amb dos amics, el Fabio i el Paco, per sopar. Moltes gràcies!
Els espaguettis, el pà casolà, les infusions i el vi van amenitzar unes grans converses sobre la vida, les parelles, el sistema, l'escalada... i és que a tot se li pot buscar un nexe!
Anem a dormir tard i ens aixequem d'hora. L'Òscar ens prepara un esmorzar ràpid (gràcies de nou), ens bebem un redbull i cap amunt. Neva, les màquines llevaneus encara no han passat i faig una conducció prudent sobre 3 dits de neu. No tenim problemes ni trobem gel, arribem bé a Caldes de Boí on ens equipem i començem a caminar.
Primeres llums del dia
La idea original era fer la Antàrtic, però l'Oscar va desaconsellar-ho. Amb la neu caiguda el dia anterior, segurament purgaria.
Ens va recomanar la zona de la Cascada de l'Oscar, etc... (roques negres?) on podriem fer varies cascades d'un o dos llargs per anar agafant-li el rotllo. L'altre recomanació era la Husky i tot i que l'Oriol ja l'havia fet un parell de cops, al final vem anar-nos-en-hi.
Uns revolts abans de la presa, a mà esquerra tenim una tartera (nevada). Vem enfilar-nos per allà fins al peu de via on ens vem encordar i l'Oriol va començar a tirar-li.
La tartera
Primer un ressalt primet de 75/80º, encaixonat entre les roques. Seguit d'una superació d'un tronc caigut a mitja canal i un segon ressalt una mica més dret que l'anterior on el Tranki ja posa un cargol, més amunt en posa un altre i el llarg va perdent inclinació.
Fem reunió en un gran arbre preparat per rappelar i d'allà segueixo jo amunt per fer el canvi de reunió (sense cap dificultat).
1rs ressalts del primer llarg, i "la husky" (2n llarg).
Ara si que tinc un bon glaçó davant meu! 25m de cascada amb un primer tram vertical i després ja tomba un pèl. Quan hi ets, al tram vertical sembla que desplomi i al tram tombat sembla totalment vertical!
TRanki i PGB
L'Oriol la puja un parell de cops per la part més dreta, jo també però en top-rope. Després, prova de pujar per llocs menys usuals ja en top-rope i donem la jornada per finalitzada.
Fabio a l'esquerra i overbooking de top-ropes a la dreta.
Al 2n llarg (la cascada en si) hem estat escalant junt amb un parell de guardies civils de muntanya i també amb en Fabio i en Paco. Salutacions si em llegiu!
En Tomás a l'esquerra i en Fabio col·locant un cargol a la dreta.
A l'hora de plegar, el més còmode és baixar per un camí que queda al costat de la cascada, però nosaltres baixem rappelant ja que hem perdut un cargol pel camí o a peu de via. Mala sort, no el trobem i a sobre se'ns enganxen les cordes... desfem els nostres passos i acabem arribant al cotxe 1h més tard del previst.
Jo assegurant i l'Oriol començant el 1r ràppel.
Carretera, kilòmetres, ens expliquem la vida, menjem... es fa tard. A un l'esperen a Andorra, a l'altre a La Bisbal d'Empordà... més kilòmetres i a descansar després d'un dia de disfrutar com camells! :)
Últimes llums del dia
Boí és friki! Caldrà tornar-hi!
