26.4.06

2n Open d'escalada en bloc - La Salle

Ahir amb el Xavi F. del CAU ens vem animar a anar a veure què tal això del Open de Bloc que organitzava el FESS de La Salle.

Realment va estar molt i molt bé. Tenen un bon bulder on entrenar de tot, i molt sostre! Allà vem quedar amb l'Oskar i la Marta. Segur que us sona el seu blog ;)

Vem estar provant uns blocs amb ells fins que van marxar pq ja duien estona fotent-li canya.

A destacar la molta gent forta que hi havia... ufffff no em queda ni res! A entrenar a sacoooo!!!!!

El 1r i 2n bloc van sortir bé, molt facils. El 3r ja em va costar més. I el 4t i el 5è ja estaven a anys llum del meu nivell, tot i que al 4t em sortien alguns passos individuals, però al igual encadenar-ho tot :P Tot i això va ser molt divertit :) i de pas ja vem entrenar una mica allà mateix. L'únic inconvenient va ser la de magnèsi que vem respirar... :S

Us deixo amb un video cutre que li vaig fer al Xavi mentre encadenava el problema 3. La qualitat és molt dolenta perquè hi havia molt poca llum, tot i això us podeu fer una idea:

25.4.06

II Campament Universitari de Muntanya


Aquest cap de setmana llarg (dilluns és festa), els del CAU monten el 2n Campament universitari de muntanya.

L'any passat el vem celebrar a Canalda, aquest any és al Parc Natural dels Ports de Beseit.

Té un preu de 10€ per persona que inclou el sopar del dissabte. I s'organitzaràn moltes activitats relacionades amb la muntanya: Curses d'orientació, nit d'astronomia, debats, excursionisme, escalada esportiva, escalada clàssica a les Moles del Don...

Per més informació consulteu el següent link.

24.4.06

Solius amb el Roger i l'Emilio

Dissabte vem pujar el Roger, l'Emilio i jo per passar el dia a Solius, després d'una nit de divendres força alcoholica per part d'un de nosaltres... hehe.

Ben bé que les previsions meteorològiques estaven ben equivocades. Vem tenir molt de sol, calor i una mica de vent refrescant. Genial!

Aquesta vegada vem anar variant molt de sectors, vem començar per L'Agulla de dalt (cara sud):

  • Entranyable Roser (IV) Una via molt ben assegurada i fàcil, amb un ambientasso a partir de mitja via que és per flipar, un pati espectacular! És la primera via que trobem a mà esquerra un cop hem pujat per la corda fixa i els esglaons de ferro fins al collet entre l'Agulla de dalt i l'Agullola.
  • El somni del peix volador que volia ser escalador (V) La via entre Entranyable Roser i Xemeneia. Comparteix reunió amb aquesta última. Ben assegurada com és típic de Solius. Compte que hi ha alguna llastra amb canto que sembla que s'hagi de trencar d'aquí poc.
Ja que erem al collet entre l'Agulla de dalt i l'Agullola, vem provar una via curta de la cara Nord de L'Agullola:

  • Reig aguein de maxin (6a) Via atlètica de 3 xapes i reunió, un xic desplomada però amb bon canto. La provo a vista i no surt, em pico i li foto un segon pegue i l'encadeno! Molt guapa i recomanable. Ja tinc dos 6a, ue! xD


Finalment arriben en Lluís i la Lídia, ens fem un truc i quedem per la zona de l'Esperó. Quan arribo allà ja veig a en Roc i la Fura fent de les seves, els seus dos gossets. Anem cap a la Roca Ponça (cara Oest)

  • El Mussol (V) Maca, ni molt llarga ni molt curta. S'ha de fer un xic a la dreta dels parabolts.
  • La Gavina (L1: 6a, L2: 6b) Aquesta la fan en Lluís i la Lídia d'una sola tirada. Amb una corda de 60m et pots plantar a dalt de tot de la Roca Ponça i baixar sense problemes. Em queda pendent provar-la, si més no el primer llarg :P

Al acabar les vies la Lídia i en Lluís se'n van. L'Oriol P. M'havia recomanat una via de la Roca Ponça (cara Est), on hi ha les clàssiques, els artifos i vies dures d'esportiva, hi anem:

  • Via dels Casals (7b, V/A0e) 3 o 4 llargs de via... després de barallar-nos amb el primer llarg decidim baixar per falta de temps, material i perquè preveiem que patiriem. Em queda pendent i el proper cop amb estreps que és més còmode! hehe
Després de despertar l'Emilio que s'havia quedat dormint a peu de via (és el que té anar a escalar amb ressaca) mentre el Roger i jo ens barallavem amb l'A0e... anem cap a L'Agulla Central per provar un 6a que m'interessava:

  • La Llei del Puma (6a). Surt en top-rope després de montar-la a mitges entre el Roger i jo. Suposo que es feia una mica per la dreta, aprofitant l'esperó/desplom del costat. Anant directe pel mig jo diria que és més. O potser és que ja estava molt petat del tute que duiem... :P Recomano la variant de la dreta, que va pel sostre/desplom, molt maca (i va sortir a vista l'ultim cop, jejeje).
Foto 1: Roger al 6a de la Cara Nord de l'Agullola.
Foto 2: Petita ressenya de les 3 primeres vies que vem fer.
Foto 3: En Lluís amb la Fura i la Lídia amb en Roc. Foto d'arxiu.
Foto 4: Un bucòlic lloc per fer una becaina al peu de la Via dels Casals.

19.4.06

Escalades de Setmana Santa (2/2)

Abans d'anar a Solius aquest últim cap de setmana, em vaig escapar un parell de dies a Penya Ginesta, al Garraf.

El primer dia, hi vem anar l'Alba, la Berta (la meva germana petita) i jo. Era el segon cop que la Berta escalava.
Després de llevar-nos tard i de donar voltes per Esplugues i altres ciutats pels volts de Barcelona, vem trobar l'autovia de Castelldefels i finalment vem arribar al lloc. Va ser un dia d'iniciació i les vies escollides van ser:

  • Per Començar (III) Molt xula i disfrutona per la gent que comença
  • Normal (IV) També molt xula i llargueta.

Vies maques per portar gent a escalar per primer cop. Vem fer-li una mica d'explicació a la Berta de l'assegurament, les maniobres, els nusos, com xapar... i cap a escalar! El dia va ser fantàstic: solet però sense fer calor excesiva i només una parella d'anglesos escalant amb els seus fills. Llàstima que haviem dit de tornar a casa per dinar, em vaig quedar amb ganes d'escalar alguna cosa més.

A l'endemà, se'ns va afegir el Marc V. amb nosaltres tres (si, a la Berta li va agradar i va tornar). Aquest cop vem fer les vies:
  • Ja no és normal (IV+) Reunió de 3 spits, possiblitat d'anar a la R de la via Normal o a la de la Plana. Maca i disfrutona amb bon canto però d'anar-se mirant els passos.
  • Plana (V) a mitja via tirem avall per lo mal protegida que està i lo que arriba a patinar, recuperem les cintes des de l'altre via. No val la pena fer-la.
  • Raticulín (V) Molt xula, bon canto. Només fem fins a la 1ra reunió, la via té un altre llarg més de IV+. Recomanable!
  • Zoe 2 (V+) La faig en top-rope, moviment dinàmic curiós al final :P Xula i amb alguna relíquia (pitó rovellat) a mitja via. Comparteix reunió amb Raticulín.
  • Pedro (V+) La guia de Barcelona y alrededores la marca de IV+, em vaig rallar i vaig descansar a mitja via pensant "com collons això pot ser un IV+?". Molt guapa, llarga i gens pulida!. Em va fotre parar-me i no encadenar... :( Feu-la!
  • Los presos ven.. (6b) La fà el Marc aprofitant la R de Pedro en top-rope i donem el dia per acabat.

Vem anar amb la guia de Barcelona y Alrededores i com ja he dit, té alguna incongruència de grau. A la web de Madteam també hi tenen les ressenyes.

La zona està molt bé per la gent que comença, aprop de Barcelona i moltes vies amb grau assequible. Això també juga en contra d'aquesta escola i la veritat... hi ha moltes vies que semblen autèntiques pistes de patinatge :( Recomano anar a la banda esquerra, és la zona menys pulida, les vies aprop dels tres tercers que hi ha a la banda dreta... oju peligru que estan molt sobades!


Foto 1: Penya Ginesta
Foto 2: Berta escalant Normal
Foto 3: Germanets a la R de Raticulín i Zoe2
Foto 4: Alba escalant Zoe2
Foto 5: Les vistes al parking i a la platja :)

17.4.06

Escalades de Setmana Santa (1/2)

Bé, es pot dir que la setmana santa ha donat de si! Hem escalat dos dies a Penya Ginesta i dos dies més a Solius.

Al proper post faré la crònica de Penya Ginesta, ja que ahir a Solius va passar el que em pensava que tardaria molt a passar... primer 6a a vista!

Divendres 14 vem estar escalant a Solius, al sector de l'Esperó, amb l'Alba. Vem fer la via número 6 de les ressenyes (V+), porteu corda de 60m i unes 14 cintes express... vaig tenir que anar recuperant-ne per poder-la acabar. Via molt maca, molt ben protegida, molt llarga i de continuitat.
Més tard van arribar el Roger, la Mònica i l'Isis del CAU. Aprofitant que ja teniem la corda passada per la reunió, van escalar la via número 8 (V+) i la número 5 (V+). El vent (era tramuntana?) va fer acte de presència i vem buscar algun sector més resguardat. Malament! a totes les parets escalables, amb vies assequibles, hi tocava de plè el vent. Així que vem anar a l'Agulla Central que com a mínim hi tocava més el sol. Allà vem fer les vies Elogi a la paciència (V), Dues millor que una (V) i President (IV+). I cap a casa que feia molt fred :P

Dissabte dia de descans i diumenge dia 16, sortida familiar d'iniciació a
Solius de nou, amb
l'Alba, l'Anna, l'Irene, la Sílvia, la Laura, en Marc, l'Oscar i jo. En Marc feia temps que no escalava però amb el seu material i el meu vem muntar dues vies a l'Agulla Central; Dues millor que una i una de nova entre aquesta i Elògi a la paciencia. Ambdues de V grau. Tots les van fer, al principi els hi va costar una mica però al final tothom va arribar a dalt :) Deu ser que devien tenir un bon mestre ;P



Un cop tothom les havia fet, encara quedava una mica de temps abans d'anar a dinar i motivat pel bon dia que feia i tots que m'animàven, em vaig posar amb una variant que va pel desplom de la via La llei del puma (6a) i SÍ! Patint una mica perquè la via era una mica atlètica i tècnica, vaig encadenar el meu primer 6a a vista! L'Alba la va fer de segona per treure les cintes, ja que feia una mica de travessa en diagonal i ja que hi érem, em vaig animar i vaig provar El quart de l'Eduard (6b) en top-rope des de la mateixa reunió. Només té un passet a mitja via, la resta molt fàcil. Resumint: un gran dia! :)

Què dir de Solius? Senzillament que m'encanta! No t'imaginaries pas que hi ha totes aquelles agulles escalables allà a la Costa Brava. La roca (Sauló) té una adherència brutal però no us espereu trobar gaires cantos, aquí tot son nyapetes, cigronets, romos... tot i que també hi ha alguna orella que no la deixaries anar per res del món :P Les reunions molt bé totes, en algunes hi ha mosquetó, en les altres anella. Tot molt ben equipat amb parabolts i algún químic. No hi ha alejes, al contrari, és tot xapatge continuat i dona mooolt bon rotllo ;) és a dir, si hi ha ganes de començar a anar de primer, aneu a fer una visita a Solius ;)

Més informació de vies noves aquí!

En algunes vies us aconsello que porteu algo per rapelar quan arribeu a la reunió, ja que la roca és força abrasiva, i si hi ha roçament amb la corda... patirà, i vosaltres patireu :P

Foto 1: Penya Ginesta
Foto 2: Isis i Roger a l'Agulla Central
Foto 3: Alba protegint-se del vent ;P
Foto 4: Jo fent la via Dues millor que una
Foto 5: La Sílvia a la dreta i més escaladors a l'Agulla Central
Foto 6: Encadenament del 6a! :D

11.4.06

El Pinell (Llafranc)


Diumenge matí vem fer sortida familiar d'iniciació al Pinell, a Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà).

És un sector vora al mar, tranquilet (no acostuma a haver-hi gent), ben equipat amb químics (reunions de 2 químics), força vies assequibles i ara que fa bon temps s'hi està de maravella! Però compte amb els mosquits ara que ve la caloreta! ;)

Com que érem uns quants (Alba, Irene, Anna, Oscar i jo pel que fa als que escalàvem, Villo, Betty i Nuri observant) i només teniem el material de l'Alba i el meu, vem fer una mica de "classe" teòrico-pràctica d'escalada i ràppel i dues vies de les ressenyes de www.ressenya.net (les ressenyes també es poden adquirir a l'Oficina de Turisme de l'Estartit, et donen una fotocòpia amb les vies de Llafranc i les de Roca Maura de l'Estartit):

  • número 8 (IV?) la van fer tots sense problema, marca III+ però jo li donaria IV mínim pq té un passet a mitja via que de tercer grau, no és :P La resta molt fàcil ;)
  • número 11 (V+) vaig encadenar-la a la primera quan aquest estiu vaig tenir que fer-la en A0, he progressat! Aquesta només la va provar l'Alba fins a dalt i l'Oscar ho va intentar.

És un lloc molt xulo i recomanable. Hi ha força vies de grau assequible i les més dificils no arriben al 7è grau. Al estar vora al mar, el granit no és gaire adherent però el tipus d'escalada és més de regleta i cantos petits. Amb una corda de 60m farem prou ja que les vies més llargues estan vora els 20m.

I de cara a d'aquí uns mesets... es pot combinar l'escalada amb una bona banyada! ;)



Foto 1.- Preparant els trastos i gaudint de la vista.
Foto 2.- Alba escalant la via 8.
Foto 3.- Fent un ràppel (ho sé! no em vaig fer el prússik, però per 4m...) per accedir a les vies de la dreta.

7.4.06

La Cova de les Gaites

Juntament amb La Sardineta, la Cova de les Gaites va ser un dels primers sectors d'escalada esportiva de Sant Llorenç del Munt, on s'hi va començar a introduïr l'escalada esportiva a mitjans dels anys vuitanta.

Aquesta paret, està molt aprop del Cavall Bernat. Per acostar-vos-hi, podeu agafar de referència el mapa que vaig fer al post de Boulder a Sant Llorenç.

És una zona ideal per ara que comença a fer caloreta i per a l'estiu sobretot, els peus de via estan a l'hombra i com que escales en una canal, el sol hi toca de plé només un parell d'hores al migdia.

Ultimament trobarem la majoria dels itineraris re-equipats amb parabolts i algun spit també, una pena que les reunions no estiguin tant bé, sobretot les de les vies de l'esquerra.
Unes vies clàssiques de la zona són la Cati, la Renom-Olmedo, l'Angie, la Cucona i la Super Cucona. Obertes per gent de Sabadell i Terrassa: Enric Renom, M. Olmedo, Cesc Abad, Pep Turull, Cesc Isern...

Un dels inconvenients de la zona, és que moltes vies tenen els primers metres amb les preses sobades i que no totes estan re-equipades.



Aquesta ressenya és dels butlletins de l'Esplai Alpí Info i la va ver el Xavi Grané després de re-equipar un bon grapat de vies del sector. Els graus estan actualitzats respecte la ressenya anterior.

Podeu consultar la ressenya antiga de la zona al blog d'en Mohawk.

6.4.06

Avui, GELIDA

Aquest matí, amb una son considerable l'Ivan i jo ens hem acostat a Gelida. Hem estat a 3 sectors:

Clàssic:
  1. Començem amb una via sense nom (V+) a l'esquerra de la via Mar (6a). L'Ivan encadena sense problemes, a mi m'ha vingut la caguera i he recorregut al gran recurs de l'escalador, el "pilla pilla". Després de mirar-m'ho i creure'm-ho he fet el pas i cap més complicació fins a dalt.
  2. Ja que hi erem, l'Ivan s'hi ha posat de nou i ha encadenat la Mar (6a) també a vista. Inici complicat amb un sostret on s'havia de tibar fort, l'he feta de segon patint al sostre. La resta ha sortit molt bé.
Últim sector:
  1. L'Ivan anava fort i ha provat la via numero 2 de la petita ressenya que va fer l'Oskar cotada de 6b i tenim el seu primer 6b a vista! Jo l'he provada després de segon i fent dues parades per mirar-m'ho bé, m'he anat treient els passos fins a la R :)
  2. No n'hi havia prou i l'Ivan ha provat també la via numero 2 de les altres ressenyes que va fer l'Oskar també a l'ultim sector. SEGON 6b a vista! Aquesta ja no m'he atrevit a provar-la, l'anterior 6b de segon m'ha deixat força cansat.
Font freda:
  1. Per acabar, hem fet la via Mamá sebolla (6a) a la paret de la Font Freda, així probavem una mica tots els sectors. A part, aquest "6a que es deixa fer" segons ahir em comentava el Joan, no s'ha deixat fer tant bé. No sé si pel cansament, pels cantos sobats o per no veure bé els passos, l'Ivan no ha encadenat i jo he tingut problemillas per fer-la de segon, si fa o no fa l'he trobada com el 1r 6b que hem fet de l'últim sector, però potser també pq stava força fet caldo. 6a dur? 6b's "fàcils"? Cansament? Grau "regalat"? La qüestió és que ens ho hem passat molt bé! :)
Què dir de Gelida?
Doncs que a la paret de la Font Freda abunden vies dures, els cantos força marcats de magnèsi, ben equipades, i les més facils amb els cantos un pèl sobats (les dures no ho sé.. potser d'aqui uns anys us ho puc explicar :P). El sector clàssic té més vies de les que surten al Barcelona y Alrededores, Comença amb uns V/V+ amb bon canto, que es pot continuar amunt per la via Del Sostre (7a). Ben equipats en general i dps per la part de dalt ja són sisens i algun V+. D'aquests dos sectors no puc dir més, ja que només hi he escalat avui. També em falta per anar al Totxo del Corb :P El sector de just davant on s'aparquen els cotxes.

En canvi del ultim sector puc parlar més perquè hi he estat més vegades :) Allà l'ultima visita la vaig fer amb el Roger, Marc i Àlvaro i vem encadenar tots a la primera la via 1 de les ressenyes de l'Oskar que va per la canal força terrosa, i les vies de V i V+ de la seva esquerra. Després vem anar a les dues últimes vies de la dreta del tot i ens vem estar barallant amb el V+ i 6a finals.

Una roca excepcional i tot bastant ben equipat/protegit :) Aquest últim sector destaca perquè la majoria de vies van del V al 6b+... hi seguirem anant! ;)

Àlvaro fent el V i el Marc la canal de IV+/V

Roger provant en top-rope el 6a del final del tot

Paret de la Font Freda, algun dia m'enfilaré per aquí... ;)

5.4.06

Boulder a Sant Llorenç del Munt

Aquesta tarda l'he passada ensenyant al Marc i al Joan uns quants blocs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (La Mola), a la sombreta, per anar-hi per la tarda ara que comença a fer bon temps.

Els Blocs són els de davant del Cavall Bernat, Cap de Mort, Diagonal i Roca de les Onze Hores. N'hi ha un altre bastant més desplomat i difícil, està a la zona de les Agonies. I també m'han parlat el bloc de sota del Cap del Faraó, però no hi he estat mai.

Per accedir als blocs d'avui, només cal aparcar el cotxe al pàrking del Cavall Bernat, he fet un petit mapa de com arribar-hi des de la rotonda de l'Escola Montcau-La Mola:


Un cop tenim el cotxe aparcat, els blocs ens queden disposats així:


Al bloc 1 li queda poc temps de vida, ja que el negoci immobiliari de Matadepera s'està menjant el Parc Natural. Aquest bloc és un dels més famosos, escalable per les 4 cares amb moltes possibilitats. Ara cal anar amb compte ja que els paletes que estan construïnt la casa et fan fora i han omplert la base del bloc de pedres.

El bloc 2 va pel mateix camí, és potser més baix i més senzill que el primer, però s'està aixecant una casa massa aprop, no sé si se l'acabaran expropiant... No hi ha gaire bona recepció.

El bloc 3 té unes quantes possiblitats, tant començant en sit com dret, i es pot intentar una travessa bastant dura. Compte que la roca mossega i et deixa les mans cascadetes ;) Més bona recepció que el segon, aqui és aconsellable el crashpad. Hem estat provant dues vies de bloc que arriben a dalt, una en sit i l'altre de peu. Han sortit i són força xules :) Foto

Pel que fà al bloc 4, dir que és bastant ben parit, són 2 blocs un al costat de l'altre on pots fer força cosa per curtir braços i dits, pots fer travessies, pots arribar a dalt... Aconsellable el crashpad també ja que segons on, la recepció no és massa bona. També hem estat aquí avui. Aquí teniu un parell de fotos dels tres provant els passos d'una de les travessies :P Una altra foto


Finalment, el bloc 5 o més conegut com El Bloc del Bacallà, Té un petit bloc a la part de dalt on es fa una mica de travessia molt fàcil per escalfar, però destaca sobretot pel bloc desplomat amb els cantos picats de sota, aconsellable crashpad perquè guanyes bastanta alçada i la recepció no és massa bona. També es pot fer travessia al de sota per curtir (molt) els avantbraços. Foto


Encara que l'Ajuntament de Matadepera no ho consideri Parc Natural, per la gent d'aquí si que ho és. Sigueu respectuosos amb l'entorn i emporteu-vos les vostres deixalles.

Si algun local creu que aquesta informació no hauria de ser pública que m'ho faci saber i ho trec sense cap problema, però des del meu punt de vista, ja va bé que s'aprofitin aquests blocs perquè els hi queda ben poc :( Una llàstima!

4.4.06

Catàlegs

Fa un temps, quan a la pàgina web de Vertical oferien el DVD de la Petzl (que el vaig demanar i de tant en tant el disfruto apalancat al sofà del menjador), vaig demanar també uns quants catàlegs d'algunes marques que tenen. Avui m'han arribat i són els següents:
  • Petzl 2005
  • Ferrino
  • Mad Rock 2006
  • Marmot Tardor 2005
  • Primus 2006
  • Eagle creek 2006
  • Beal 2006
Després de fullejar-los aquí teniu algunes curiositats:

Petzl
Un catàleg groixut, tot en castellà. La majoria dels productes que ofereixen són d'escalada tant en roca com en gel o mixta, també trobem productes d'alpinisme. Fotos amb bons detalls del producte i sempre acompanyat d'una explicació de cada particularitat/propietat.
Destaca també per la inclusió de pàgines alternades sobre Explorations, com ells diuen. On hi ha 4 fotos interessants, i una explicació del lloc (molts els trobem a la seva web com Cantobre, on es va celebrar el Petzl Rock Trip Millau, Targassone, Lotus Flower, i altres expedicions alpinistiques al Mont Blanc, Khumbu...).

El que més m'ha agradat han estat les taules comparatives del material i sobretot, les ultimes pàgines tècniques amb els dibuixos de la UIAA de rescats, excursionisme, autodetencions, cramponatge, glaciars, politges, vies ferrates, escalada en roca, escalada en gel, assegurament, muntatge de reunions, ràpels, barrancs, nusos, forçes de xoc...

Ferrino
Aquest catàleg en italià i anglès (amb alguna explicació d'algun material en castellà i francès) tracta sobretot de tendes, sacs, motxilles i material d'alta muntanya. Els comentaris del material són globals, agrupats per temàtiques.

Mad Rock
Peus de gat al 95% amb fotos amb molt bon detall, tant del peu de gat com algun escalador famós portant-los en alguna via d'aquestes que no encadenaré mai. A cada pàgina hi ha una explicació del peu de gat junt amb les fotos, llàstima que el text sigui integre en anglès.
També ofereixen alguna sabata esportiva, alguna d'alta muntanya, arnesos i material d'escalada (bosses de magnesi, crashpads, bosses per la corda...). M'ha impactat una mena de didals que venen, fets de la seva goma Mad Rubber, per posar-tel's als dits on tinguis les yemes destrossades, o per poder seguir entrenant mentre els dits es recuperen més ràpid... curiós. Igual que el kit per recautxutar-te tu mateix la sola.

Marmot
Més bona presentació que el de Ferrino, però tot en anglès com el de Mad Rock. Roba d'alpinisme i d'ski (també per a nens). Està molt ben estructurat amb comentaris individuals de cada prenda.

Primus
El catàleg del més important... el menjar! hehe. Ofereixen una àmplia gamma de fogonets i estris de cuina per a la muntanya, així com carmanyoles, cantimplores, cuberts...
Tot en anglès, francès, alemany i suec, però amb comentaris de cada cosa i amb croquis de com muntar-ho... anirà bé per triar fogonet ;)

Eagle Creek
M'esperava un altre tipus de catàleg... està enfocat a maletes i bosses de viatge però amb estil "mochilero". Tot en castellà amb moltes fotos i moltes explicacions de cada bossa i dels altres estris de viatge que ofereixen, com: les ronyoneres, carteres, cinturons, candaus per les bosses...

Beal
Cordes per a tot tipus d'escalada amb les seves fotos, comentaris en castellà i descripció de l'us correcte que se li pot donar. Arnesos de tot tipus i l'altre material d'escalada que venen com les bosses de magnesi, crashpads, bosses per portar la corda...
M'ha agradat l'ultima part on t'expliquen les característiques de les cordes, com afecten les forces de xoc, el factor de caiguda, tipus de corda, quin tipus de corda escollir per a diversos usos (escalada en roca, gel i progressió per arestes)...

La conclusió és que els que s'ho han currat més són els de la Petzl, llàstima el de Mad Rock d'estar al 100% en anglès perquè també és un bon catàleg. El de Marmot no està gens malament d'estètica i pel que fa a roba alpinística va bé tenir idea de totes les prendes que hi ha i l'explicació d'on i quan fer-les servir. I el de Beal, el millor sens dubte el com afecta l'energia i les forces de xoc a la corda i als anclatges. En el fons la física és útil... :P

3.4.06

La Maladeta (3.308m)

A les 8 del matí del dissabte ens trobem els del CAU a la UAB, ens repartim pels cotxes, carreguem motxilles i estris, omplim el dipòsit de Benzina i cap a Benasque on ens trobariem amb el Dani, Albert i Marsi que venien des de Manresa.

Puntualitat britànica, tant bon punt aparquem a Benasque, arriben els manresans. Fem un volt per la tenda Barrabés (era el 1r cop que hi estava, ...em falta tant material!) i ens decidim finalment, per majoria, per fer la Maladeta.

Cotxes i cap a l'Hospital de Benasque on hi arribem als volts de la 1 del migida, fem un mos ràpid, ens vestim adequadament i comença el trajecte pel mig del bosc fins al refugi de la Renclusa al que arribàrem al cap d'unes 4h de camí. El Gerard i el Tomàs van patir una mica ja que no duien raquetes i l'Albert i el Dani també (però no tant), perquè anaven amb skis i la neu semblava un granizat de llimona.

Vestint-nos als cotxes


Un cop a la Renclusa plantem tendes a fora, ja que el refugi lliure del costat estava tancat (a l'endemà sabriem que l'obren a les 10 de la nit quan la Renclusa no està tancada, la resta de dies el refugi està obert. El negoci és el negoci diuen...). Entrem la Renclusa on vem fer-nos el sopar i a les 9 del vespre a dormir, ja que a l'endemà a les 4:30 del matí tocava llevar-nos.

Plantant tendes... curiós cartell!
Ens despertem, esmorzem, desparem tendes, deixem les coses no-necessàries al refugi lliure (que ja estava obert) i a les 6 de la matinada ens dirigim cap a la zona del Portillón Superior. Al principi vem posar-nos les raquetes però la neu estava impecable i vem canviar a crampons rapidament (i el pes extra de les raquetes a l'esquena). El Dani i l'Albert feien molta enveja amb els skis, a part anaven molt més rapids que nosaltres i es cansaven menys.
A part de nosaltres, molts més alpinistes, esquiadors de muntanya i surfistes amb raquetes ens acompanyaven cap amunt.

Arribant al Portillón Superior davant de la Cresta de los Portillones
Al cap d'unes hores arribem a la gelera de la Maladeta, on la pujada no era tant forta. Finalment ens trobem a sota el coll de la Rimaya on haviem de pujar per una canal d'uns 40-45º molt disfrutona. Deixem els trastos abaix i cap amunt! Un cop a dalt només ens quedava fer la cresta, cim i gaudir de la vista :)

Pujant per la canalCim!Al cim, després de 5h i 45mins, vem fer-nos la foto amb la senyera del burro català que la Françoise (estudiant d'erasmus) va portar, i li vem signar tots a dalt. Ja només quedava baixar i desfer la canal. Els manresans van muntar un merlet i amb dues cordes van muntar un passamà que va anar perfecte per baixar més ràpid i segur.

Baixant per la canal
La baixada va ser la delícia de l'Albert i el Dani (els dos esquiadors del grup), ja que la neu estava de conya, pols i sense cap clapa de gel ni cap perill important.
A les 14h érem al refugi per dinar, recollir les coses i cap avall.

Aquesta baixada va ser més dura que la del cim al refugi, ja que la neu era una pastarada per sota els 2.000m. El Marc i jo, tot i ser els últims en marxar i no atrapar a ningú pel camí, no vem ser els últims. N'hi va haver que es van equivocar i van tenir que travessar algun riuet amb els pantalons arremangats...

Pescadors?Una vegada al cotxe, encara no haviem acabat l'aventura... sort que en Gerard va ser el primer a marxar, ja que va punxar roda! Els altres 4 cotxes vem parar a socorre'l però cap teniem una clau de la mètrica de les femelles de la seva roda. Per sort, el Marsi va parar un cotxe que si que ens va poder salvar i van canviar la roda. L'home del cotxe era ni més ni menys que el cuiner de la Renclusa hehe.

El petit incidentVaja, que a les 18:30h ens posem en camí i fins les 23:30h no arribem a l'Autònoma. Jo arribo a les 00:00h a casa, em desfaig la maleta, em faig una pizza mentre miro la repetició de la primera part del Barça-Madrid (no faré comentaris), dutxa i a dormir vora les 2h.
M'he llevat a les 14h amb les cames baldades però més recuperat... quina sort no tenir classe els dilluns! ;)