25.11.08

Totxo dels Corbs a Gelida

Ja fa unes setmanes, amb el Marc i la Laura vam decidim anar a fer un matí a Gelida. Al veure tants cotxes al pàrking vam decidir anar a conéixer un dels seus racons oblidats, el Totxo dels Corbs.

Des del pàrking s'hi arriba bastant depressa, indicat perfectament al llibre de Barcelona & alrededores.

De fet, vem decidir anar a treure-hi el cap degut a que fa temps vaig veure una piada dels Low Llobregat i també vaig trobar una ressenya actualitzada del Fernando.

Així que el lloc, a part de les 4 vies que surten al llibre de BCN, en té unes 9 més entre el V+ i el 6c.

Al arribar fem una inspecció del territori: la franja de roca no és gaire bona a excepció d'on s'han equipat les vies (tot i això hi ha alguns primers metres de via on cal cal mirar-s'ho). Decidim començar per un lloc on veiem 3 vies que començen bastant aprop i tiro jo de primer:

  • V+ (núm 9 del Fernando). Em penjo en un pas on no sé si he d'empotrar per una fisura, fer diedre o tirar per la placa... més que res que em dona la impressió que allunyen i em faig caca (buuu!). Després trobo un canto salvador i segueixo amunt disfrutant del fàcil i bonic tram final. Regust clàssic (roca dubtosa a l'inici i escalada en diedre).


La Laura encarant el pas clau.
  • 6b (núm 7 del Fernando). La via és prou bona! Cal posar-hi morro en un pas d'esperó cap a la meitat, i també al sortir del primer i del segon sostre per bon canto. La provo en top i acabo amb els braços com fa temps que no em quedaven: botifarres!!!

Tornem cap al principi on el Marc té temps de provar la Capvespre (6a+). La troba dura pel grau.

A mi em dóna l'hora de marxar i recollim trastos. Al arribar al cotxe arriba el Jose. La Laura decideix quedar-se amb ell i acabar d'explorar el sector.
El Marc també hi torna al cap d'unes setmanes i m'acaben comentant que:
  1. Els V+'s de l'esquerra del tot estan prou bé segons la Laura però al Marc no li acaben d'agradar.
  2. Hi ha una mena d'esperó al mig, on hi ha una via de V+/6a bastant bona.
  3. Darrera l'esperó hi ha una placa de 6b+ també prou bona.

Percert, si aneu al sector no us oblideu del CASC! Que encara cau alguna cosa!

12.11.08

Escapadeta matinal a Solius

El cap de setmana següent a Bellavista no hagués escalat a no ser que el Marc no s'hagués ofert a pujar per terres gironines, així que per estalviar-li uns kilòmetres quedem a Solius.

Veient com de congestionada està l'agulla central, anem cap a la cara nord-est de l'Agulla de Dalt a unes vies que es repeteixen poc.

  • Xit, 6a. Ja l'havia provat fa... dos anys! Joer, veieu com no progresso?! El Marc s'hi posa a vista però cau al pas clau, l'acaba de montar sense problemes. Òju que és més llarga del que sembla! Jo m'hi poso amb les cintes posades i perdo l'equilibri al mateix pas, merda ja el tenia! Tot i això acabo arribant fins a dalt amb una caiguda.

  • Anada, 6a+. Al baixar de l'anterior, aprofitant que comparteixen R, li poso les cintes i repetim el ritual: el Marc comença. Veig que pateix més del compte i acaba arribant a la cadena fent una parada en un dels passos llargs d'adherència que hi ha. Jo veient el percal tiro per el maravellós món del top-rope i casualment l'encadeno. Cagundés!
Situació de les vies, a la cara NE de l'agulla de dalt

Decidim canviar de sector, ja que aquestes vies tant finetes d'adherència no acaben de motivar al company. Així que el porto a una via que segur que no el defraudarà:

  • Basarda, 6c. El Marc se l'endú al 2n pegue. Jo la provo de 1r i per passar la 3ra xapa he de fer un A0 . Em falta bloqueig!!!! Li acabo fent un parell de tientos més en top-rope que l'únic que fan és deixar-me cuit ja que aquell pas pot amb mi.
Foto d'arxiu amb en Piter


I això és tot el que va donar de sí el matí. Millor això que res :)

El corral de Bellavista

Per fires de Girona i per segon any consecutiu (un any clavat!), fem la visita de rigor a Bellavista amb en Pere i el seu germà, l'Albert.

Degut a PFC's, lesions i altres històries, el meu nivell respecte a l'any passat no ha millorat (o potser ha empitjorat!). Fet que va fer que anés una mica ratllat per haver de repetir vies.
Tot i això, al arribar al pàrking coincidim amb dos companys que ens comenten que estan equipant a la franja de roca a l'esquerra de la cantera i em donen així la solució al meu problema! :D

El sector l'han batejat com El corral de Bellavista, degut a les runes que hi ha sota uns sostres baixos que indica que s'havien utilitzat com a corral pel bestiar.

Restes d'una paret...

...sostres dels corrals

Allà ens ensenyen les vies que han equipat i de dreta a esquerra tenim: Un IV+/V molt ben assegurat que fa una mica de diedre i encara no l'havien batejat. Un 6a fàcil d'un sol pas que es diu Nova Zelanda. Un projecte de 7b. Un 6c que comparteix reunió amb un 6a fàcil de canto anomenat Taghia. Un 6b anomenat Coffe Shop amb una curiosa cova entremig i entrada des d'un arbre i finalment, una última creació de 6a que va per un diedre on faràn falta unes repeticions per deixar la roca neta de cantos inestables.

Les vies que vaig fer jo (percert, totes molt ben assegurades) van ser:

  • ?, V. Comença per un diedre, passa a placa i acaba amb un passet abans d'arribar a la reunió. Ideal per començar a anar de primer.

En Pere xiulant
  • Nova Zelanda, 6a fàcil. Entrada de fisura profunda, pas tècnic i dps anar fent fins la reunió ben amorrat a l'esperó. Tenir les cintes posades va bé ;) Surt sense gaires complicacions a vista.
L'Albert encastant el braç fins al colze

En Pere superant el pas amb elegància.
  • Todra, 6a. Via tres estrelles. Festival de canto on la paret tira lleugerament enrera. Té un pas tonto arribant a dalt però que amb embergadura es fa bé :) Altre cop a vista.
Una mica de diedre cap enfora...

...i el passet final!
  • Coffe shop, 6b+. Aqui ja m'hi poso en top-rope i pillo :P Començes en un arbre per passar-te a una placa d'anar fent sense estressar-se amb els peus. Arribes a la cova on pots estirar-te a dormir si vols i comença el festival de patiment. Difícil a vista ja que no està gens marcada, arrenquem algun canto hi tot. En Pere em va cantant les seqüències però ell està massa fort i jo he d'anar reposant en alguna xapa. Al baixar, faig cas als dos companys i "investigo" dins la cova... Hehehe premi per qui la repeteixi! (I entendrà el nom de la via ;P)
Arribant a la cova.

Amb aquestes vies fetes decidim pujar al sector principal. Buff no recordava que la pujada aquella petés tant!!! Al arribar descansem i dinem.

En Pere no en té prou i es posa amb el 6c del mig, el que separa la zona dels desploms amb la zona plaquera. El molt bou l'encadena posant cintes! Felicitats!

Jo, allà dalt provo:

  • ?, 6c. M'hi poso en top-rope per desmuntar-la. Vaig petat i la calor és sufocant. A la que arribo als passos durs em penjo. Intento algun pas més en lliure però acabo d'arribar a la R en A0. Al igual puc tibar jo d'aquells romos!! Desmonto i avall.
Que durs que son els 6c's...
  • ?, 6a+. A la ressenya que corre per internet li donen 6a però jo opino que el + no li sobra gens. S'hi posa l'Albert de primer però baixa a mitja via. Em toca a mi. Era un dels reptes que tenia avui i arribo fins on l'Albert ha baixat. Tinc un tram bastant llisot per sobre i a la dreta hi ha un canto molt gros on m'hi podria posar dret. Intento la segona opció i l'únic que aconsegueixo és petar-me de braços. Acabo penjant-me per cansament. Després provo d'anar recte i equilicuá! Son uns passos d'equilibri amb peus bons i uns laterals per les mans bastant menys bons. D'allà aconsegueixo posar-me dret sobre el canto gordo i tiro amunt. Al arribar al tram final (compartit amb la via de l'esquerra que vaig encadenar a vista l'any passat) estic fos, la calor m'està matant i els peus m'estan a punt d'esclatar. Tiro d'A0 sense manies i avall que és tard i hem de tornar cap a Girona!
El proper dia l'encadenem, Albert!

Com diu el poeta, a Bellavista hem tornat a encadenar algo a vista! xD

Sols a la Moretona

Fa nosequants caps de setmana, va ploure molt el dissabte a tot Catalunya menys a la Moretona. I allà estavem el Serra (MSN), mig enfebrat, i jo per catar les vies que tant li agraden al Jortx, Mohawk i altres bloggers maresmencs ;)

La idea era dur les grans ressenyes actualitzades publicades fa poc de la zona, però com que tots sabeu lo cafre i pàjaru que sóc, no les vaig imprimir vem haver d'orientar-nos amb el llibre de Barcelona y alrededores (tela!).

Vem anar passejant pels sectors, anar mirant amunt fins que vem veure una línia que ens va semblar prou assequible per començar. I la vam encertar!

  • La noia de les Bruquis, 5c. Vaig envalentonat i m'hi poso de primer. No és difícil al principi però de l'última xapa a la reunió hi ha un passet llarg. Va sortir a la primera a vista, bé! Després que el Marc també encadenés, discutim sobre el grau i és que el ser alt en aquesta via era una petita ajuda.
Un bon parell de... bessons, al V+ de la Moretona

Acabem amb aquesta i jo ja sé que la via estrella de la zona és la Guerrillera, i cap allà anem. La trobem i repetim torns.

  • Guerrillera, 6a. Vaig jo de primer però... comença a ploure a la que he xapat la primera! Sort que tenim uns desploms al costat i ens hi podem refugiar 10 minutets que dura el ruixadet del cul-de-boira. Altre cop ho torno a provar però em falta confiança per fer el pas. Ho prova el Marc i li passa com a mí però al final li fot collons i tira amunt. L'encadena. Jo prefereixo prevenir ensurts i ja que no puc fer-la a vista li faig un bon pegue en top-rope encadenant-la. Al baixar m'hi poso de primer i encadeno l'objectiu del dia ;)
Abans de marxar, el Marc fa un intent en top-rope de la via del costat, la Galant. Un 7a+ d'entrada fina que segueix per unes regletes. La troba força dura i és que s'ha de penjar en un parell de xapes. Aiii la febre!

Canviem de sector, i decideixo posar-me amb el Crit del garrí guerrer. I encadeno a vista!!!
Que no.... que és broma Mohawk! ;P Jejejeje

En realitat ens n'anem cap al principi, al sector Psiquiàtric, a fer un parell de 6a's:

  • Mort als ideals, visca els diners, 6a+. El Marc la munta però s'erra (ja, ja, ja quin gag més dolent ¬_¬') a l'entrada i ha de descansar. L'acaba mig enganyat per mi, fent-lo anar a l'últim parabolt que hi ha més amunt de la R. La llògica acaba imperant i torna a la cadena per baixar. Jo veient el percal prefereixo provar-la de segon i l'encadeno. Trobant-la molt més fàcil que la Guerrillera. Ja va advertir-me el princep d'Avinyò que amb la meva alçada ni m'enteraria del crux a la meitat de la via. Crux?! Però quin crux?! Queda pendent encadenar-la de veritat.
Un bon repòs abans de l'última tibada

Al baixar de la via, aprofito per fer-li un top a la via del costat:

  • Cultisme, 6a. Bufff! Aquí l'alçada em fa nosa i sóc incapaç de quedar-me ben pillat del lateral d'hombro, el cul em surt massa enfora! Ho provo, ho provo i ho torno a provar però caic tots els cops. Fins hi tot provo talonejos i llançaments. Al final A0 i amunt. M'ha donat la impressió que en aquestes dues vies, els graus estaven intercanviats!
En fi, amb aquestes pleguem i cap a casa a dinar.
Ens hem emportat una molt bona impressió de la Moretona. Caldrà tornar-hi per encadenar les vies que ens han quedat de deures i provar creacions noves i creacions més velles d'amics blogueros!

Fins aviat Moretona!