És curiós com uns argumenten nidificacions quan en realitat, el que volen dir és posar la por al cos als propietaris, coaccionant i enganyant dient-els-hi que en hipotètics casos d'accidents, ells en serien els responsables....
Sort que els escaladors locals, ajuntament i FEEC han fet una bona gestió i ara, tots podem tornar a gaudir de l'escalada a Beuda.
Quedo amb en Dani, Adri i l'Enrique de Platja d'Araal bar de Beuda a les 9.30 però no arribo fins tocades les 10 (el despertador em fa una mala passada). Sorry nois!
Ens dirigim a un dels sectors principals, El Castell. Just al costat del sector Gossos. Allà tenim bastanta feina entre V i 6c.
En Dani i l'Adri es posen a la Ginesta per anar escalfant mentre jo i l'Enrique fem cordada:
La mamella, 6a. Començo escalfant en aquesta via. Té un passet tonto a mitja via que el pots escaquejar per l'esquerra i queda un xic més fàcil. Jo el faig pel recte, la presa és més petita i t'has de col·locar bé de peus. De seguida es torna a agafar bon canto i s'arriba d'una manera curiosa a la R (bavaresa horitzontal).
Guxefti, 6a+. Comparteix entrada amb la via anterior i es decanta a l'esquerra per una placa d'adherència. Afronta l'arribada a la R per una placa molt vertical amb uns passos atlètics i amb alguna presa petita. També surt a vista.
Toca posar-se amb un dels objectius del dia... l'Enrique la monta sense poder encadenar i jo em vaig mentalitzant...
Bavaresa Namasté, 6a+. Una de les vies recomanables de Beuda en el seu grau. Bé, tots coincidim que és un 6a+ dur. Inici en diedre per afrontar el crux a la placa tècnica (curiosament, entre els spits hi ha un parell de pitons en el pas). Me'l miro, controlo els peus, em col·loco bé i agafo els cantos que toquen. Que bé, surt a la primera! :D
Tot eufòric de l'encadenament, em deixo muntada la Garrotxa Exòtica (6c) per provar-la després en top-rope. Just al tocar a terra coincidim amb l'altre grup que estàn escalant al sector Gossos: ni més ni menys que en Quo amb la Susi, en Ferran i la Laia (i en Güllich!).
La Laia té montada una via que li fa mandra desmontar, i dóna la casualitat que jo tinc pendent encadenar-la de primer (va sortir en el primer intent, en top-rope, a la primera visita de l'escola).
Una fiblada a la pell, 6a+. Una via llarga i atlètica amb un passet una mica cabrón cap a la meitat, de presa petita. En general molt disfrutona. Comparant-la amb la Namasté, aquesta és més suau. El que passa és que l'altra és molt dura!
Menjem una mica i el Ferran fa un 6b+ que m'estava mirant de reüll. Amb l'Oriol ens plantejem fer-li un top-rope, però el Ferran ens anima a intentar-ho de primers. Que si no ens surt ell la torna a fer.
Speet de maig, 6b+. Inici raro per agafar una placa vertical molt guapa, amb més canto del que aparenta. Ara que, cal col·locar-se bé i no fallar cap moviment. El Ferran em fa un flash brutal de bo i sense adonar-me'n em planto a l'últim pas. Em poso un xic nerviós buscant el canto per sortir. Replantejo la jugada: miro avall, recoloco peus i els pinçaments que em semblaven dolentots, ara se'm fan més bons. Yuhu!!! 6b+ al flash!
PGB a Speet de maig.
L'Enrique la intenta però està molt petat li surt amb dos descansos. L'Oriol fa el tonto en el primer intent i quan ja la tenia decideix parar. Instint clàssic, suposo xD
No sap si fotre-li o què, però li pot la pressió del grup i al segon intent no falla ;)
Mentrestant, el Ferran ha escalat la Garrotxa Exòtica i li ha agradat prou. L'Enrique li fa un top però no pot amb la seva ànima i es baixa a mitja via. Començen a caure gotes i la via s'ha de desmontar. Així que li fotré en top-rope, que ja era la intenció inicial.
Garrotxa exòtica, 6c. Em faig el nus, m'assegura el Ferran. Li demano que no em porti molta comba, que a mi els 6c's encara m'impressionen numericament. Començo pujant per la placa, el canto és prou franc i els passos surten bé. Això si, hi ha uns alejes de cuidado! El pas més dur de la placa és arribant a la xapa de sota el sostre, on les regletes es tornen molt petites i els peus van en adherència. Desxapo, agafo el gran canto del sostre i em deixo guiar per la meva intuïció i els consells del Ferran (no se m'hagués acudit talonejar en aquell tac, per exemple). Pas a pas, vaig superant-me i arribant a la seguent xapa, i a la següent... i sense adonar-me ja sóc a dalt d'aquests 25m! Increïble, no m'ho crec... hauré de tornar per poder homologar el meu primer 6c!
Acabem el dia fent una cervesa i parlant de sectors, projectes, ilusions i hiperlaxituds al bar de Beuda, tot fent una cervesa gaudint dels colors de la posta de sol. Un dia magnífic!