27.10.08

Llafranc + humitat - mosquits

Fa 3 setmanes vem anar amb l'Alba a fer una matinal a El Pinell (Llafranc). Ja feia molts dies des de l'última estada i temiem per la nostra sang. Per sort, no hi va haver rastre dels maleïts mosquits assassins ;D

Aquell dia no feia molt de sol i hi havia molta, de fet massa, humitat. Això sumat a que escales a davant del mar i en un granit poc adherent, va acabar amb la meva paciència.

La idea era fer les vies de la part de la dreta, que guanyen uns metrets més que les del principi, però l'asseguradora estava molt còmode a la repisa i no volia rappelar. Així que vaig optar per muntar una via, flanquejar entre despenjaments i muntar-me top-ropes de dreta a esquerra fins acabar les 4 vies que volia fer.



Com sempre, vaig pecar d'innocent i la corda fotia un roce que gairebé ni em podia despenjar jo mateix, així que vaig haver d'invertir el temps en que hagués pogut fer una o dues vies en tornar a repassar-ho tot i vigilant de no pendular i estampar-me contra el terra... Al final ho vaig aconseguir deixar tot correcte però vaig poder escalar menys vies de les planificades.

Ressenya de la zona

  • Núm 11, V. Es tracta d'una via on la gràcia està en començar-la des de baix i no utilitzar la repisa intermitja des d'on es rappela per accedir a les vies de la dreta. És vertical i té canto però si escales amb humitat dona la sensació que t'escorres avall :S Ja la tenia encadenada.

  • Núm 12, V+. Aquesta és més contínua que la seva via veïna num 11. És molt més regletera i té un passet una mica complicadet cap a mitja via. És de les que val la pena fer a la zona.

  • Núm 13, V+. Aquesta és la més difícil de les 3 que vem fer. S'ha de tibar d'un plà (que més aviat fa baixada) i amb la humitat que hi havia me'n vaig anar avall. Jo penso que li escau més el grau de 6a que de V+ (i no perquè caigués, malpensats! :P)
Jo m'hauria quedat més però haviem d'arribar d'hora a un dinar, així que vem plegar veles i cap a casa sense cap picada de mosquit! Caldrà tornar-hi algun dia amb temps per endavant i fer totes les vies... (quant temps fa que ho dic?)

Nota: El carrer on s'aparca ja ha estat esfaltat...

22.10.08

www.XESCA.org

Senyores i senyors, finalment la Xarxa d'escaladors/es catalans/es (XESCA) ha estat llançada a internet.


Us convido a que us llegiu el manifest i ho feu arribar a tots els vostres contactes escaladors que tingueu. La unió fa la força!

Parafrasejant al Capità Enciam: Els petits canvis són poderosos!

20.10.08

Primera visita al Revolt de l'Àliga

Fa 3 setmanes que no pio res, no és pq no hàgi anat a escalar sinó per diversos motius. Un cens, una guia d'escalada, una nova feina en l'horitzó i, perquè no dir-ho, un xic de mandra per escriure :)

Així que us poso al dia. Cap de setmana del 4 i 5 d'Octubre:

Aquell dissabte vem anar amb amics no-escaladors a buscanr bolets a un lloc que no us diré entre Sant Llorenç de Morunys i Berga. Vem omplir 3 cistellets de rovellons, llanegues blanques, fredolics i potes de perdiu. I això que el del bar de Berga va dir-nos que no trobariem res!

Diumenge vaig quedar amb el Marc, la Meritxell i l'Alba per anar a conèixer una escola d'escalada de l'altre vallès. Jo encara no estic bé del colze i volia escalada tranquila, bon peu de via, poca aproximació ja que venia el suport femení, bona orientació per escalar calentets... i el Revolt (cortesia by Jortx) complia amb totes aquestes característiques.

Les vies que vaig provar van ser:

  • Pixapins, IV+. Un diedre molt xulo i molt ben assegurat. Ideal per iniciar-se a anar de primer.
L'Alba començant la via

  • Prisamata, V. Va a buscar una bavaresa que es deixa fer prou bé. Llàstima que és un pèl terrosa a la part superior. L'he de fer dues vegades per treure cintes.
A la Txell no li van molar les bavareses, ella és més plaquera.

  • Can Pixa, 6a+/b. Aqui ja m'hi poso en top-rope dps de l'encadenament a vista del Marc. L'inici encara és massa atlètic per mi i m'he de penjar, la part superior no passa de IV. Tot i així val la pena fer-la pels moviments inicials.
Per molt que tibava el Marc, no aconseguia fer-me pujar...

  • Sherk, IV. Els passos inicials no m'han semblat pas de IV, he hagut d'apretar. Un cop passat aquest es torna molt més senzilla.
La Txell anant cap avall després d'escalar-la.

  • Gos Malparit, 6a. Una bona via de canto que comença flanquejant cap a la dreta amb passos atlètics i acaba sortint per una placa sense cap assegurança abans de la R. M'hi poso de primer i m'he de penjar al 3r i últim spit. Llàstima que estic fluix i no hagi encadenat, pq la vieta era molt bona.
L'inici tirava una mica enrera...

  • Esclatasang, 6c+. L'alegria del dia pel Marc, que l'encadena al 2n intent amb les cintes posades. Quin bou! Jo la pujo a desmontar en top rope i jo penso que el grau és A0/V+. Quin fart de tibar de cintes!
El bou del Marc posant les cintes a la via...

Marxem cap a Moià on el Marc ens convida a una cervesa per celebrar que avui ha encadenat totes les vies que s'ha proposat. La escola no ens ha desagradat del tot, tot i que ens agraden les vies més llargues, i la roca a vegades sembla dubtosa però és sòlida :)

Ah! I les vistes son molt bones! Vèiem: Montserrat, el Montcau i La Mola.
S'ha d'escombrar cap a casa ;)

8.10.08

Ports postvacacionals 2: Caspa i càries



El segon dia pels Ports, tot i que alguns (jo no) se'n van anar de festa i tornàren a les 5 del matí, també vem escalar.

Era diumenge, tots -menys jo- duien un bon tute de metres i s'havia d'acabar bé, disfrutant i amb rialles i somriures (Raquel style!). Així que ens en vem anar a la Caspa i càries (ressenya.net), una via de l0ve-climbing total a la Gronsa Sud, en Quicu en David i jo.
Mentrestant, el mestre-i-mentor Mimo amb en Víctor farien la Picasso Miró les Tàpies, a les Moles, just davant.

Experiències religioses al porxo del Convent!

Els llargs ens els vem dividir al principi. Com que erem tres, per minimitzar els canvis de cordes, el Quicu faria els 2 primers, jo els 2 del mig i en David els 2 últims.

Per començar, vem enfilar-nos rampa amunt fins que vem trobar una reunió de dos parabolts amb anella, d'on vem preparar-nos i vem començar a escalar. Diria que el primer llarg no el vem fer per on tocava però a partir del segon ja vem tornar a la via.

  • L1: començant en una bona repisa, enfilem per una rampa fàcil amb bona presa fins a buscar un parabolt, d'allà seguim per una curta fissura-diedre que ens deixarà altre cop en una rampa fàcil fins a la R1.
En realitat la via comença a la dreta d'uns
sostrets vermells que es veuen a la foto.

  • L2: allà vem intuir que on érem era la via que havien fet el Víctor i el Dani el dia anterior, pensant que estaven a la Caspa i Càries, vem veure una reunió (R1) més a l'esquerra i vem anar a caçar-la i superar-la per arribar a la R2 bona de la via. Altre cop, més rampa típica de les gronses amb un passet una mica més difícil per sortir de la R1 real.
Reunions a prova de bombes
  • L3: Primer intercanvi de cordes, miro amunt i començo a veure parabolts com qui comença a trobar rovellons: un aquí! un més amunt! i un altre! i un altre! Et van guiant per una travessa en diagonal cap a l'esquerra. Aquest llarg ja és una mica més tiesso que els dos anteriors però la dificultat no passa de IV+ i està assegurat a prova de bombes. I'm loving it! La R3 em costa de trobar, quan estic apunt d'arribar a un gran arbre per fer reunió allà, miro avall i la veig darrera d'uns matolls. Desgrimpo i faig reunió on toca, una gran repisa on fins hi tot, un dels companys aprofita per anar a c**ar.

  • L4: Llarg llarg, guapo i disfruton, només cal anar seguint els parabolts per una placa amb molt bona presa. Tatarejo alguna cançó mentre escalo, bona senyal :)
En Quicu arribant a la R4
  • L5: Canvi de cordes de nou i surt en David cap amunt, decidim fer la R5 a la Possible Reunió que hi ha més amunt i realment és molt més còmode. Aquest llarg tot i ser de V- l'he trobat un pèl més complicadet que l'anterior, potser a causa del "relax" d'anar de 2n de cordada..
En Quicu recuperant el L5

Jo arribant a la PR que va ser la nostra R5
(recomanable fer-la aqui)
  • L6: Flanquejem uns passos cap a la dreta per encarar l'última genial placa, quin final senyores i senyors! :D Allà és on trobarem l'únic pas dur de la via, un V apretat on s'ha de tibar de bon canto amb peus dolents. La resta IV+.
Cim!

Per baixar, de la Gronsa Central, al arribar a dalt anem una mica cap a l'esquerra on trobarem una sabina amb uns cordinos i una anella. Farem un ràppel de 30 metres justets i baixarem per una canal que ens tornarà al camí dels estrets.

I al arribar a baix... premi! Un bany merescut (a pilota picada, clar!) de tots els buenorros que hem estat escalant per allà: Dani, Víctor, David, Quicu i jo.

Xooof!

Ho he de reconeixer, he trobat l'aigua gelada i tal com he entrat, he sortit! Però ja ha anat bé per refrescar i netejar una mica, que ja tocava la dutxa de la setmana! jejeje
Ens assequem tot prenent el sol (oh que bé!) i ens n'anem cap a la plaça d'Horta de Sant Joan, on ens espera la colla. Ens repartim entre els cotxes i cap a casa. Gran cap de setmana!