23.3.10

Escalant amb Empordanesos

Aquest dissabte em reuneixo amb una bona colla del club Matxacuca (Sevide entre altres!). Quedem per anar a descobrir el sector Infinity de Begur però al final, ningú hi sap anar i veient com està el dia d'ennuvolat, anem cap al plà B: l'Estartit.

Deu n'hi do la destrossa que ha fet el temporal de neu: molts arbres caiguts i la drecera que puja a Rocamaura per darrera les cases està impracticable. Així que s'ha d'agafar el camí que surt del final del carrer per accedir-hi.

A Rocamaura ja hi hem estat tots, així que aquest cop ens n'anem cap al sector de Torre Moratxa (ressenyes).

Àlvaro a la via 5 de Torremoratxa

Allà faig les següents vies:

Num 5, V+/6a. Començo escalfant aquí. És la que em falta d'aquest mini-sectoret de 3 vies llarguetes. Entrada tècnica amb poca presa, un bombet i una placa d'equilibri abans de la R. Surt sense problemes a vista.

Num 11, 6b. Fallo a vista posant cintes, l'acabo de muntar i veig com s'ha de fer el pas. Al 2n intent no fallo i el pas que a vista m'havia semblat durissim, el faig apretant la meitat. Una via molt ben assegurada i recomanable! Malgrat els comentaris dels graus de les vies al blog de l'Alex, a tots ens ha semblat un bon 6b.

Num 13, 6a+. Veient el què comenten els companys, la distància i l'estat dels spits i pitons m'hi poso en top-rope. Aquesta via amb un restaurament canviaria, i és que hi ha trams exposats i el material fixe no és que sigui l'òptim per a escalda esportiva. En top-rope encadeno però la trobo difícil i tècnica. Sobretot la meitat inferior. La meitat superior és més atlètica però encara hi ha algun bloc inestable i cauen pedres. Compte!

Num 2, 6a+ dur. Seguim gastant forces en aquest desplom. Comença l'Enrique però no té el dia i es baixa, l'Álvaro l'acaba de muntar i jo la provo amb les cintes posades i sabent com va. Es tracta d'una via amb un principi d'adherència fàcil, però poc assegurat, i un pany desplomat amb bon canto. Aquesta és la via que m'infla més del dia, tot i així encadeno al flash :D

El gruix del grup marxa i ens quedem l'Álvaro, l'Enrique i jo. Així que anem a gastar els últims cartutxs a Rocamaura. Allà provem:

Canto de sang, 6c?. Som incapaços de resoldre la dura, difícil i bloquera entrada, així que faig A0 de la primera cinta i segueixo amunt. El desplom final suposo que s'ha d'afrontar per la placa i no utilitzant el diedre (com comprovo al baixar), però un és llarg i la fa com la lògica li mana. D'aquesta manera queda un V+ amb entrada d'A0.

Pika fort, 6b. Acabem el dia encadenant els 3 aquesta curta i bloquera via de 3 xapes. Ells tiren pel recte i jo, que no estic tant fort, m'he d'inventar uns moviments de bicicleta. Tot i així arribem els 3 a la cadena :)

Un bon dia amb bones sensacions. Val a dir que valdria molt la pena invertir en aquests dos sectors, reequipar-los i sanejant les vies més velles. I a més, encara hi ha possibilitat per nous equipaments!

9.3.10

Primera foquejada de la temporada

Dilluns 8 de Març del 2010
A les 13h marxavem de la feina. Cervesa al bar amb els amics, dinar a casa dels pares, preparar trastos i a esperar un company que plegava a les 17h que ens recollís a l'Isma, al Pol i a mi.

El carrer de davant i de darrera de casa

Tardem molt en arribar a lloc, ja que la gent s'ha d'anar canviant pel camí de pujada parant a diferentes cases.

Diferents carrers de Matadepera

No arribem a Can Robert malgrat les cadenes (de corda), ja que una s'acaba sortint. Així que deixem el cotxe a l'alçada del carrer que puja cap al boulder del Cap del Faraó i ens equipem.

Aparcats i amunt!

En Jordi puja amb raquetes, el Pol i l'Isma amb l'snow a l'esquena i jo faig la primera foquejada de la temporada (a bones hores!).

Molta neu!

Pujem fins al pàrking de les Agonies sense problema. Allà jo m'he de treure els skis ja que m'enfonso fins al genoll.

Vista del Cavall Bernat des del pàrking de les Agonies

Pujem per la Canal de les Bruixes obrint traça fins a la pista de Can Pobla a Can Robert.

Pujant per la Canal de les Bruixes i per davant de la pista de Can Robert.

Allà em calço els skis de nou i seguim fins a Can Pobla. Són les vuit del vespre. Malhauradament no podrem arribar al cim de la Mola i cap avall.

Tots a can Pobla i vistes de Terrassa

Una baixada divertidíssima per la pista fins a Can Robert i des d'allà, seguir esquiant per l'Avinguda Can Marcet fins a la rotonda de l'escola Montcau - La Mola, al Passeig del Pla.