19.3.07

Descobrint el Montplà

Com molt bé ha comentat en Pere al seu blog, dissabte vem anar a descobrir aquesta cridanera paret del Montgrí que ja feia temps que la teniem ullada...

Ens vem reunir en Pere, l'Albert, la Montse, l'Eduard i jo a La Bisbal per anar a espetegar a aquest tranquil i assoleiat sector. Just passat el karting que hi ha entre Torroella i l'Estartit, surt una carretera estreta però asfaltada direcció les Dunes. Al cap d'uns quants revolts s'arriba a la Casa del Guarda (segons el mapa del ICC) i ja tenim les parets al davant...

Hi trobarem 3 sectors amb un total d'11 vies equipades amb parabolts: esquerra (3 vies), centre (3 vies), dret (4 vies). Les enumerarem d'esquerra a dreta per aclarir-nos :P

Les vies tenen més de més de 20m la majoria, la roca és abrasiva a més no poder (quin mal les yemes!). El peu de via tot i ser àmple és un xic incòmode a la zona dreta. Si la zona tingués més repeticions, caurien els 4 blocs inestables i no hi hauria tanta vegetació tapant cantos...
Sobre nombre de vies per metres de paret, crec que encara hi caben algunes vies tot i que hi ha llocs on la roca no és bona. Segurament hi entaforariem unes 25 vies en tot el sector. Jo crec que val la pena! Això si... zona de tarda a l'estiu o de matí+migdia a l'hivern... Quina calor!

Les vies que vaig poder provar van ser:

  • núm 11, V. Un pas extrany entre la 1ra i 2na xapa fan que m'ho repensi molt, i no l'encadeno fins que no la faig amb les dues primeres xapades. Un cop passades aquestes dues xapes la via és preciosa.
  • núm 9, 6b. Inici maquíssim (i fàcil), vertical amb cantos boníssims fins que arribes a una bústia on desapareixen els cantos... allà trobem un seguit de passos ben concentrats que li donen el grau a la via. Passat el tram dur, acaba amb uns passets fins de V+ cap a la R. Quasi l'encadeno en top-rope.
  • núm 8, 6c+?. Comença en desplom, algun canto invertit bo però la resta força petit i/o rom, es passa a placa d'anar fent de V+/6a fins que arribes a una altra placa llisa amb un pas rom per flipar. Allà em vaig quedar i no vaig acabar-la (anant en top-rope).
  • núm 7, 6a+. Llarguíssima i de continuitat, no et deixa respirar! Una via genial, passa a ser un dels meus projectes de l'Empordanet! :P
Amb aquest seguit de vies fetes, l'aigua acabada, el sol de justícia i el cansament, van tombar-nos i vem retirar-nos cap als cotxes on ens esperaven l'Alba & family amb una garrafa de 5L i espàrrecs per parar un tren!
D'allà ens en vem anar a l'Estartit a fer una cervesa i a que els gossos corressin per la platja. Vem fer algun plà per Rocamaura... Directa Gresca. Algun dia hi anirem :)
Les cerveses van volar ràpid i vem seguir la tertúlia fent unes braves boníssimes i un refresc a L'Escut, un bar de La Bisbal.

La festa per mi i per l'Alba no va acabar aquí ja que aquella nit, teniem la Festa Barra Lliure on m'ho vaig passar d'allò més bé... feia moooolt temps que no m'engatava! :P

Us deixo amb unes fotos de la sortida:


Eduard amb Roca Maura, l'Estartit i les Illes Medes al fons


Jo al pas clau de la via 9


L'Albert arribant al repòs de la via 7


El mister disfrutant a la via 11


En Pere traient-nos les castanyes del foc a la via 7


L'Albert tibant a la via 7


La Montse a l'inici de la via 9

13.3.07

Casa Etxalde

Aquest passat cap de setmana, vam poder gaudir de la tranquilitat del Ripollès a Casa Etxalde, una casa rural situada a la vall de Rocabruna, prop de Camprodon, amb la familia de l'Alba.

Vem arribar divendres nit i ens esperaven per sopar una escudella de galets i unes butifarres amb patates al forn molt reconfortants. Amb aixo i el vinillo ens en vem anar a dormir calents i amb energia per afrontar el ventos dissabte...

El dissabte es va llevar amb tramuntana molt forta, per lo que nanai d'skiar. Despres d'esmorzar ens en vem anar a Ogassa una estona on vem poder fer alguna vieta de la zona facil malgrat l'aglomeracio:

El sector damunt la pedrera

  • Corsaris, V. Molt maca, tram dur a l'inici i al final. L'alejillo de la ultima xapa i la R li dona encant i vidilla.
  • Pirates, IV+. Una mica extranya (passos llargs) pero es fa be. No es tant maca com les altres dues.
  • Bucaners, IV. Molt maca i disfrutona canto bo per tot arreu i un inici precios! No s'ha de deixar de fer! :)

L'inici de la Bucaners


Un cop fetes les vies vem dinar una mica per la zona i ens en vem anar a coneixer Beget. Es un poblet perdut dins la vall de Rocabruna, petit pero molt maco. Molt interessant tambe una franja de roca que te just al costat ;)

Al tornar cap a la Casa Etxalde, un foc per la zona de l'urbanitzacio Font Rubi ens va posar en alerta. Vem trucar a emergencies i ens van dir que ja en tenien constancia i ja hi anaven patrulles. Al cap d'un parell d'hores la columna de fum va desapareixer.

Per sopar creps de verdures amb salsa de formatge i de segon, anec al forn per alguns i bacalla amb confitura de ceba per uns altres. Tot molt bo!
Per amenitzar la nit, vem rescatar del bagul dels records el gran TABU! Quin fart de riure! :D

Finalment, diumenge vem enfilar cap a Vallter2000 i malgrat el lamentable estat de l'estacio, vem pagar el forfait i vem skiar. Poques pistes obertes, neu majoritariament artificial i nomes a la pista (tota la muntanya estava ben pelada). La gent que feia el Coll de la Marrana duien els skis a l'esquena...

El lamentable estat de Vallter2000

Resumint, mes val aixo que res. I pel que fa a el colze; ha respos be, ja no em fa mal al escalar (tenia el triceps inflamat i em presionava el nervi del colze). A tibar-li!

8.3.07

Consells pel Ripolles

Hola societat bloggaire ;)
Despres d'estar fent una mica de repos per uns indicis de tendinitis al colze esquerra... aquest cap de setmana vull provar a veure com respon en algun lloc facil del Ripolles, aproftitant que el passarem en familia + gos a una casa rural prop de Camprodon.

M'he mirat 3 zones amb vies de baixa dificultat perque tothom pugui escalar alguna cosa:
- El Baell (50 minuts en cotxe + aproximacio)
- Ogassa (a 25 minuts + aproximacio)
- La Lleixa (a 40minuts + aproximacio)

Alguna recomanacio? Interessaria que el peu de via fos comode ja que en Klein ve amb nosaltres (el gos, el Mohawk i la Selene ja el coneixen :P).

Aprofitant l'avinentesa us faig una mica d'spam de P.O.C.A.F.E.I.N.A., si teniu pocafeina (valgui la redundancia) no deixeu de visitar-la ;)