10.1.11

Començant l'any a Margalef

Hola! Fa mil que no actualitzava... falta de temps, de ganes, de motivació... No és que hagi parat d'escalar, ni molt menys! Senzillament m'havia passat a ser un consumidor més d'informació en comptes d'aportar-ne. Comoditat, vagància, etc...

Aquest 2011 ha començat bastant bé per dos motius. El primer haver tornat a escalar a Margalef i a més, haver-ho fet 3 dies seguits! Des del 2007 que no hi anava!!! I el segon per haver compartit escalades amb un nou blogger, l'Ivan de Factor 2.

Així que després de la monumental ressaca de cap d'any, el dia 2 de Gener enfilo cap a Reus per recollir l'Ivan. D'allà, carretera cap a Margalef. Arribem a les 10h15 i el Jose aka Bombero de la Roca ja ens espera.

El primer dia, el sector a visitar va ser la Braseria. Un bon sector d'hivern si s'està entre el 6a i 6a+ però amb l'inconvenient de que la majoria de vies tenen una entrada a bloc més o menys difícil que moltes vegades li dóna o li treu el plus a les vies.

  • Churrasco, 6a. Entrada a bloc extranya on s'han de pujar molt els peus seguida d'una placa més aviat tècnica amb poc cantell que es posa més vertical arribant a la R. Allà de poc m'espinyo perquè no tenia sensibilitat a les mans del fred que feia, tot i així i apretant a sac, arribo a la reunió dignament.
  • Frente boquerón, 6a+. L'entrada a bloc és més dura fisicament comparada amb la Churrasco, però més fàcil tecnicament. Senzillament s'ha de tibar més però pots anar jugant amb els peus. La resta de la via és més fàcil que la Churrasco ja que hi ha molt més canto en tota la via.
Mentre érem al sector, arriba la tropa de saballuts: Xavi, Òscar, Bernat i Miquel. Ells fan la Parrillades (fineta), el Boquerón vacilón (semlant a la Frente boquerón) i la Tabletón. Finalment surt el sol i tenim ganes de canviar de sector.

Ells se'n van a Can Si fa o no fot on més tard comenten que han fet un 7a i un 7b iguals de difícils/fàcils, i nosaltres marxem cap a El Chumino. És un sector de vies curtes de grau mig amb seqüències de passos a bloc.

  • És una guakkada, V+. La fa l'Ivan embolicant-se a l'entrada i complicant-se-la bastant. Potser se l'ha convertit amb un 6a? Tot i així encadena a vista.
  • Farte confi, 6b. A vista fallo anant per uns ínfims bidits de mitja falange amb extensió a tope. El Jose troba una seqüència de passos llargs però amb més cantell una mica més a la dreta i la treu al flash. Jo li faig un segon intent i surt amb la seqüència del Jose i l'Ivan al seu segon intent també l'encadena. Té un pas de confiança sortint del bombet, on els cantos desapareixen. Que tens!
  • Poc cacho, 6b. Via de 12 moviments de mà, ni un més ni un menys. El Jose falla a vista però això em permet estudiar bé la seqüència (tinc dits de mantega però bona memòria) i la bordo al flash. L'Ivan li fa un tiento però ha gastat els seus últims cartutxos a la via anterior. El Jose però, al 2n intent no perdona.
  • El chumino, 6c. Marcada fisura amb forma d'aparell reproductor femení que dóna nom al sector. M'hi poso a vista però té un pas a bloc sortint de la fisura que malgrat veig la seqüència clara, no tinc ni la força ni el bloqueig ni res per poder-la fer. Tiro de canya i ja arribo fins la R sense més complicacions. El José la prova però s'encalla al mateix lloc, i és que el pas és una burrada!
Aquí acaba el nostre primer dia, el Jose s'en torna cap a Terrassa i jo faig nit a la Fonda Tres Pins amb l'Ivan. El balanç del dia és molt satisfactori emportant-me a la llibreta 4 vies: 6a, 6a+, 6b, 6b.

El segon dia comença millor pel què fa a sol. Com que el cap de setmana ja ha passat, anem cap a un dels sectors estrella de grau intermig de tot Margalef, el Camí de l'Ermita. Ull amb aquest sector perquè acostuma a estar a petar de gent, i és normal perquè les vies són totes molt bones i llargues. Nosaltres van estar prou tranquils tot i haver-hi gent i vam fer noves amistats per a properes escalades.

Sembla que no però les apretades d'ahír ens van passar factura i avui només fem 4 vies reposant molt entre via i via, gaudint del dia que ens va fer.

  • Sóc roig, 6a. Via d'uns 25m amb una primera meitat de IV+ per una placa tombada seguit d'una placa vertical de 4 xapes amb bons forats però que cal navegar una mica per trobar bé les seqüències. Surt bé a vista.
  • Lolita pasión, 6a+. Aquesta és bastant més dura i contínua que l'anterior, també cal navegar entre les dues fisures i és que els passos són poc evidents. Encadeno a vista però em deixa molt inflat! Aquí l'Ivan es treu l'espineta que tenia i l'encadena al primer intent. Bona manera de celebrar l'aniversari :)
  • La chinita de al lao, 6b. Uff, quina via més bona. Tècnica i pilera amb una secció de decisió cap a la meitat on el canto escasseja i costa veure's els peus. Jo me l'apunto a vista amb uns braços com butifarres i aquí l'Ivan té el 2n regal del dia encadenant-la al primer intent. Felicitats bou!
  • Picus pardus, 6a. Aquesta només la fa l'Ivan i encadena a vista i posant cintes. Comenta que és molt llarga i cap al final, quan tomba, les xapes allunyen.
  • La divina Colette, 6b. Jo m'he reservat aquesta via pel final. I tot i la tècnica entrada i els passos de canto petit, acabo col·locant-me bé i donant-ho tot per arribar a la cadena.
La valoració del dia ha estat genial, 4 vies a vista. Com ahir: 6a, 6a+ i 2 6b's. I diria que és el primer cop que faig 2 6b a vista en el dia. M'hagués agradat provar les vies principals com la súper recomanable Flors i violes, però millor venir-hi amb una bona base de pila, no fos cas que pringui arribant a la R després de 30m escalats :P

Finalment, el tercer i últim dia les forçes ja flaquejaven i no vam fer gaire cosa. L'objectiu del dia era un 6b molt bo i recomanable de Can Torxa, y lo que surja... Aquest és un arxiconegut sector amb vies bastant bones però que ja estàn una mica sobades degut a la facilitat d'accés.

  • L'escorpí, 6a. Casualment va ser l'únic 6a que vaig provar en la meva primera visita a Margalef i va sortir-me en top-rope. Avui el feia posant cintes. És un bon 6a amb reposos entre els passos i no val a badar arribant a la cadena.
  • Senyor Esperó, V. Mentre esperem a que una orda d'italians deixin lliure la via que volem provar, fem temps amb aquest V de regust clàssic. Molt bonic.
  • Freekandó, 6b. Comença l'Ivan però a mitja via està rebentat i els gats que porta no acaben d'anar del tot bé pels passos de foradets que hi ha, em toca posar-m'hi a mi amb només mitja via montada... i amb penes i treballs, les ales mirant a Cuenca i els braços com porres xapo la role. Objectiu aconseguit! :D
Després d'aquestes vies ens donem un respir per menjar i fer vida social. Acabem provant un parell de vies dels Cingles del Molí en top rope.

  • Berberecho blues, 6c. Via on cal controlar bé els cantos sobretot entre la 4ta i la 5ena xapa. La sortida cap a la R també és una mica tensa. Jo crec que més descansat i controlant bé les seqüències pot sortir.
  • Piastic, 6b. Aquesta només la fa l'Ivan, tampoc li surt però se la deixa controlada per una altra ocasió.
El balanç d'aquest tercer dia ha estat inferior als dos primers, però dira que no havia escalat mai 3 dies seguits fent esportiva... No està mal: V, 6a, 6b.

Resumint, que m'emporto un V, tres 6a's, dos 6a+ i tres 6b's a vista, un 6b al flash i un altre 6b al segon intent. Jo ja ho firmava abans d'anar-hi! :)

Fotos properament...