Primera visita a Céllecs

Primera escalada de l'any i coneixo una escola nova: Céllecs.

Quedo de nou amb l'Aleix, que ell ja hi ha estat, i em guia pels laberíntics camins d'accés als sectors. Fa fred, així que anem directes a La Placa; on hi toca el sol i hi ha les vies més llargues de la zona per anar escalfant (gràcies gran jefe Mohawk per les suggerències!).

Com sempre, les primeres vies del dia em costen i la roca no l'acabo de trobar tant adherent com el sauló de Solius. De fet em fà com alèrgia fer-hi algun pas de fè... no obstant, encadeno totes les vies que provem a la primera i a vista:

• Lopitekus, 4b. Diu la guia que és un diedre d'adherència que tothom ha de fer un cop a la vida... doncs és un bon reclam per començar! ;)

• Peus peus, 4c. Una mica més difícil que l'anterior. Jo segueixo anant al meu ritme de cargol i en canvi l'Aleix em fa una demo de confiança en l'adherència local i velocitat. Ambdos encadenem.

La placa amb les seves 4 vies.
Si fos Banyadores n'hi haurien 17!!!! ;P

• Mocs de gos, 5a. Aquí ja hi ha més guassa, sobretot a la part final! Per sort un és llarg i arriba just al canto salvador -no exempt de patiment-. Torna a sortir a la primera al meu ritme slow-down.

• Tos de gos, 5b. Aquesta via ja no té tantes regletes com les anteriors, és més fineta i potser la que se m'ha donat millor de La Placa, suposo que degut al bon escalfament realitzat.

Amb aquestes vies fetes mirem les de més a la dreta on hi ha uns nois escalant-hi, però al veure que l'única diferència amb les vies anteriors és un pas a bloc a l'entrada, decidim canviar de sector.

Baixem tot xino-xano cap al sector Minguet, on desitjem que encara hi toqui el sol... però no! Toca escalar a l'ombra gelant-nos de fred. Almenys les vies, malgrat ser curtes, són intenses i t'escalfen mentre les escales!

Començem per la més assequible de la zona per anar pujant de grau successivament:

• Diedre minguet, 5c. A vista tot i que m'he de remirar el pas de passar-me al diedre pq no llegeixo bé la seqüencia de regletes de la dreta. L'Aleix també li posa el rotpunkt.

• Minguet, 6a+. Intento atacar-la a vista pels passos d'adherència/equilibri de sota però em patina un peu. Mi torno a posar repetint la seqüencia de peus que seguia i em trobo ja a sota els passos de desplom. Impresiona més de lo que és, tot i que cal trobar la bona posició. Encadenada al segon tiento! L'Aleix ho intenta per abaix però desisteix i prefereix apuntar-se-la entrant-hi per l'esquerra, rebaixant el grau a V+.

L'Aleix afrontant els últims passos

Animat per l'encadenament provo un l'altre sis-a de la zona:

• Menstruacio frustrada, 6a/6a+. Vaig a vista i també acabo encadenant, tot i que m'he vist a punt de volar quan pujava peus abans d'agafar els cantos laterals de l'esquerra. Tot i així he apretat fort i he arribat a la cadena! Bé! L'Aleix no té tanta sort com jo (segurament s'ha gelat mentre m'assegurava), però la monta amb una sola relliscada.

Jo ben content després d'encadenar-la! :D

Finalment, aprofitem que li hem deixat el top-rope posat a la via que ens queda entremig de les últimes dues per acabar de rematar el dia:

• 38 Tacos, 6b. Primer s'hi posa l'Aleix, que ja està més calent. Però no hi ha manera. Jo vaig darrera (gelat com un pingüí) i les mans i dits em fan molt mal a la que els intento encaixonar a la fissura. Supero algun pas en A0 per acabar de desmontar-la i plegar, que és tard i m'esperen!

L'aleix arribant al bombo

No està malament, primera visita a Céllecs i una pila d'encadenaments al sarró :)
L'escola m'ha acabat de convéncer més a la que hem baixat al Minguet, caldrà tornar-hi i seguir intentant pujar per aquests tsunamis equipats que tenen pel Maresme ;P hehehe!

1ra visita a Banyadores

L'escola maresmenca de les Banyadores sempre m'havia cridat l'atenció. Suposo que pel seu gran nombre de vies fàcils (nombrosos quarts, cinquens, cinquens sup, sis a's...) i pel reequipament del sector que van fer la gent d'Esports DOM fa uns anys, així com la recent Guia d'Escalada al Maresme del mestre Mohawk.

Després de dinar, va tocar visitar aquesta important i concorreguda escola del Maresme. Al arribar, tot i ser festa, hi havia 4 o 5 cotxes al aparcament.

Cal caminar prop de 10 minuts en pujada fins que s'arriba a peu de les parets.

Sobre la roca: me l'esperava més tipus Solius i la veritat és que té molt més quars i segons quines vies estan bastant llepades.
Sobre l'equipament, la gran majoria impecable i a distancies properes.

Les vies fetes durant la tarda van ser al sector Clàssic:

• Infanticides Compulsius, 6a. No les tinc totes al 1r pas i l'he de provar un parell de cops fins que surt i puc encadenar la via. Si em diuen que es V+ hagués dit que si, però deu n'hi do el 1r passet :)

Superat el 1r pas, la resta es fa molt bé.

• La nebodeta, 6b. (si no es toca la paret de darrera!). Es una via nova a la dreta de The fly. M'hi poso en top-rope després de que el Mohawk l'encadeni. Jo faig alguns trapis a la part dura inicial per acabar gaudint de la placa final.

El dur tram inicial de la Nebodeta...

• The fly, 6a+. M'hi poso de primer però em falta convicció per acabar de fer un pas per sortir de lo difícil. Baixo i deixo que en Jortx em tregui les castanyes del foc.

En Jortx abans del dinàmic cap al lateral bo.

• La tia pepa, IV+. Placa d'adherència a rebossar de quars. Es fa però es pateix una mica per la patinosi.

Adherenciant...

Acabades aquestes vies al sector Clàssic, pugem a dalt a fer una petita joia que ens recomana el Mohawk:

• Pereira el portugues, V+/6a. Dues xapes canyeres que amaguen passos llargs i bonics. Guapa via que em costa pero l'encadeno a la primera :) Comptaria com a flash ja que davant meu hi passen el Mohawk i en Jortx i els hi clisso tots els moviments i preses ^_^

Semblava que no però si! Encadenada :)

I amb aquesta, recollim els bàrtols i cap a casa havent conegut dues escoles del Maresme i havent escalat un bon grapat de vies durant tot el dia. Gracies family! (Esther, Laia, Josep i Jordi).

M'ha quedat un bon regust de boca de les Banyadores. Tot i que a em cauen més aprop altres llocs, algun dia hi tornarem :)

Locura a les Roques de l'Ignasi

El dilluns 17 de Març, vaig quedar amb dos insignes escalabloggers, en Jortx i en Mohawk. Després de putejar-los trucant-los el diumenge al sortir del cine, quan tots dormien, s'hi van tornar i em van trucar a les 8:15 del matí. Això, no va ser problema ja que jo anava a fer igual en aquell mateix moment ;)

A l'hora acordada ens trobem al Sorli Discau (m'encanta aquest nom xD) de Premià, just al sortir del peatge d'un lèuru. Deixo el cotxe allà i el Mohawk ens porta a la Laia, al Jortx i al menda cap a les Roques de l'Ignasi, a la seva reequipada Placa de la Locura.

Al principi em va sorprendre, m'ho imaginava més petit hi tot! La aproximació és molt curta, el peu de via no està malament i l'equipament és excel·lent.

Començem per la cara Nord-Oest per escalfar una mica:

• Boreal+Minor, 5c. Seria la versió difícil de la Boreal, o la versió light de la Minor: entro pel diedre i surto per la llastra. Llàstima que sigui tant curta pq els passos són xulos. Aquesta versió light, surt a vista.

Jortx afrontant la Minor sense escaquejos

• Squitx, 4c. Ho intento sense l'arbre però l'acabo utilitzant... tempta massa! Curta però disfrutona.

La Laia sobrada a Squitx

Ara que ja sé com va el tema, passem a la cara Sud:

• Espina dorsal, 5c/6a. M'empano dues vegades per no veure el canto lateral de dins la fisura, un cop localitzat ja l'encadeno fins a dalt gracies als anims i consells de tots. Quina poca confiança que em tinc jo mateix...

Apretant-li a regletes inexistents

• Estrella polar, 6b... o más. Jo ho provo sense mitjons, no com el gran jefe :P Del 3r i últim parabolt no passo, que dur! Després la provo en top-rope però tampoc surt el pas i acabo tibant una mica de la cinta per acabar d'arribar a la R.

El gran jefe amb mitjons a l'Estrella Polar...

Entre xerreres, fotografies i tal, m'atreveixo a intentar la Pirates 2.0. Tot i arribar a acariciar el rom "salvador", no soc capaç d'aixecar-me. Mohawk, aquesta t'ha sortit dura!

Acabades aquestes vies, ens n'anem a dinar al piset de la Selene+Mohawk, on ens conviden a un menú d'amanida de pasta i croquetes de formatge, per agafar energies per anar-nos-en a matxacar la tarda a les Banyadores...