Començem de dreta a esquerra:
- Pa los niños, IV. Al tanto que els seguros estan lluny, no és una via precisament d'iniciació. Igualment és bastant maca i el pas dur de l'inici es pot escaquejar per l'esquerra (no va ser el cas ;P).
- Pa las niñas, IV+. Més difícil que l'anterior ja que es van superant unes panxetes on cal parar més atenció on col·loquem els peus que a les mans.
- Nas de mocs, V. L'havia provat un cop en top-rope feia temps, recordava que ni molt menys era un V+/6a com marcava a les meves ressenyes. És una via vertical però amb bona presa sempre, només cal remenar bé per trobar el canto i anar pujant els peus.
- #4, 6a. Al baixar de la Nas de mocs, l'Alba m'hi posa les cintes i m'assenyala un parell de cantos claus. M'hi poso per sota (ja estava bastant provada en top rope des de fa anys) i al arribar al cul de vàter m'encallo i no sé com superar-lo, primer provo pel mig i després per l'esquerra. L'Alba s'adona que se m'està fonent la pila i em canta un peu salvador que em permet pujar prou per agafar alguna cosa i tibar amunt. I si! Encadene! Merci baldufa! ;*
- L'insuportable pes del cul, V+. Curiosament no la tenia encadenada, aquest cop no va posar resistència. El pas és un xic més fàcil que la via #4, més que res que és molt més evident.
- El vuelo del Dória, 6a+. Veig que no el tinc massa controlat així que li faig un pegue en top-rope on encadeno in extremis. Al segon top-rope no sona la flauta i em penjo... queda pel proper dia!
- Mono pestoso, 6b+. Li faig un pegue no massa bo en top-rope. La sequencia està controlada però els meus dits hiperlaxes no poden amb la primera regletilla, el proper dia hauré de venir amb esparadrap i fer-me tappings.