Ports postvacacionals 2: Caspa i càries

El segon dia pels Ports, tot i que alguns (jo no) se'n van anar de festa i tornàren a les 5 del matí, també vem escalar.

Era diumenge, tots -menys jo- duien un bon tute de metres i s'havia d'acabar bé, disfrutant i amb rialles i somriures (Raquel style!). Així que ens en vem anar a la Caspa i càries (ressenya.net), una via de l0ve-climbing total a la Gronsa Sud, en Quicu en David i jo.
Mentrestant, el mestre-i-mentor Mimo amb en Víctor farien la Picasso Miró les Tàpies, a les Moles, just davant.

Experiències religioses al porxo del Convent!

Els llargs ens els vem dividir al principi. Com que erem tres, per minimitzar els canvis de cordes, el Quicu faria els 2 primers, jo els 2 del mig i en David els 2 últims.

Per començar, vem enfilar-nos rampa amunt fins que vem trobar una reunió de dos parabolts amb anella, d'on vem preparar-nos i vem començar a escalar. Diria que el primer llarg no el vem fer per on tocava però a partir del segon ja vem tornar a la via.

• L1: començant en una bona repisa, enfilem per una rampa fàcil amb bona presa fins a buscar un parabolt, d'allà seguim per una curta fissura-diedre que ens deixarà altre cop en una rampa fàcil fins a la R1.

En realitat la via comença a la dreta d'uns
sostrets vermells que es veuen a la foto.

• L2: allà vem intuir que on érem era la via que havien fet el Víctor i el Dani el dia anterior, pensant que estaven a la Caspa i Càries, vem veure una reunió (R1) més a l'esquerra i vem anar a caçar-la i superar-la per arribar a la R2 bona de la via. Altre cop, més rampa típica de les gronses amb un passet una mica més difícil per sortir de la R1 real.

Reunions a prova de bombes

• L3: Primer intercanvi de cordes, miro amunt i començo a veure parabolts com qui comença a trobar rovellons: un aquí! un més amunt! i un altre! i un altre! Et van guiant per una travessa en diagonal cap a l'esquerra. Aquest llarg ja és una mica més tiesso que els dos anteriors però la dificultat no passa de IV+ i està assegurat a prova de bombes. I'm loving it! La R3 em costa de trobar, quan estic apunt d'arribar a un gran arbre per fer reunió allà, miro avall i la veig darrera d'uns matolls. Desgrimpo i faig reunió on toca, una gran repisa on fins hi tot, un dels companys aprofita per anar a c**ar.

• L4: Llarg llarg, guapo i disfruton, només cal anar seguint els parabolts per una placa amb molt bona presa. Tatarejo alguna cançó mentre escalo, bona senyal :)

En Quicu arribant a la R4

• L5: Canvi de cordes de nou i surt en David cap amunt, decidim fer la R5 a la Possible Reunió que hi ha més amunt i realment és molt més còmode. Aquest llarg tot i ser de V- l'he trobat un pèl més complicadet que l'anterior, potser a causa del "relax" d'anar de 2n de cordada..

En Quicu recuperant el L5

Jo arribant a la PR que va ser la nostra R5
(recomanable fer-la aqui)

• L6: Flanquejem uns passos cap a la dreta per encarar l'última genial placa, quin final senyores i senyors! :D Allà és on trobarem l'únic pas dur de la via, un V apretat on s'ha de tibar de bon canto amb peus dolents. La resta IV+.

Cim!

Per baixar, de la Gronsa Central, al arribar a dalt anem una mica cap a l'esquerra on trobarem una sabina amb uns cordinos i una anella. Farem un ràppel de 30 metres justets i baixarem per una canal que ens tornarà al camí dels estrets.

I al arribar a baix... premi! Un bany merescut (a pilota picada, clar!) de tots els buenorros que hem estat escalant per allà: Dani, Víctor, David, Quicu i jo.

Xooof!

Ho he de reconeixer, he trobat l'aigua gelada i tal com he entrat, he sortit! Però ja ha anat bé per refrescar i netejar una mica, que ja tocava la dutxa de la setmana! jejeje
Ens assequem tot prenent el sol (oh que bé!) i ens n'anem cap a la plaça d'Horta de Sant Joan, on ens espera la colla. Ens repartim entre els cotxes i cap a casa. Gran cap de setmana!

Ports postvacacionals 1: Sol Desitjat

Ja tinc les fotos!

Tornant de la setmaneta de vacances a Sardenya, vaig tornar-me a trobar amb la roca (cal dir que ganes no me'n faltaven!). El destí escollit van ser els Ports de Beseit on el Mimo hi estava amb una colla de Manresans i d'altres amics.
Casualment, un parell d'aquests manresans van assistir al meu bateig d'escalada ja fa uns anys, quan el Joan va dur-me per primer cop a escalar a la Sardineta de Baix de Sant Llorenç del Munt. Quina casualitat!

Vaig arribar el divendres amb intenció d'escalar havent dinat. Però la manca de cobertura als Estrets d'Arnés i que no ens vem entendre bé amb el Dani, van fer que estigués pululant pel Bar Grau, passejant pels Estrets en busca del meu mestre-i-mentor a les parets... fins que cap al tard ens vem retrobar. Jo no vaig tocar la roca i ell es va embutxacar la Tintín, la Ítaca i una via paral·lela a la Caspa i Càries de les Gronses. A pinyón!

Després de veure els bous (els animals!) i sopar pel poble, vam anar a vivaquejar al porxo del convent.

A l'endemà jo estava fanàtic. Vosaltres direu! ells embutxacant-se vies i jo passant l'estona sol... em vaig llegir el manual d'instruccions del cotxe i tot! Nota mental: dur un llibre al cotxe.
Degut a que el dia no estava per tirar cohets, vem descartar la Mas-Colomer a les Roques de Benet i vem anar cap a la Sol Desitjat a la Gronsa Central.

Duiem el croquis de ressenya i el vem trobar molt encertat.
La via està semiequipada amb pitons sikats i alguna expansió vella (burils/spits) renovada amb parabolts. Vem agafar metralla: el semàfor d'àliens, camalots fins al número 2 i alguns tascons petits. Tot això a part de les cintes express llargues, algunes desplegables que van anar molt bé pel llarg de travessia horitzontal. L'estrep no el vem agafar però és recomanable dur-ne un per cordada pel pas d'Ae.

• L1 + L2, IV+. El 1r llarg és una rampeta de II anecdòtica, hi trobarem la única reunió no restaurada de la via amb els seus dos antics burils. Seguint amunt caldrà navegar pel conglomerat xapant un pitó, un pont de roca amb filferro, un spit i potser em deixo algo. Al últim pas difícil abans de la reunió el Dani va col·locar un tascó enginyosament entre dos grans bolos.

En Víctor a punt d'arribar a la reunió

• L3, V. Aquest ja em tocava a mi, comença flanquejant per terreny fàcil a la dreta on trobarem 2 pitons sicats que protegeixen el pas de V del llarg. Allà vaig retrobarme amb els meus temors, la por a caure, el mal paper fet a l'última sortida a la Pastereta... sort que amb els ànims del mestre-i-mentor i de la cordada manresana que ens trepitjaven els talons, en David i en Víctor, vaig superar el pas i em vaig anar retrobant. Casualment un parabolt al sortir del pas, va ajudar-me moralment. Després del pas cal fer un petit flanqueig a l'esquerra on hi havia un pont de roca i un buril (ja no me'n recordo) que assegurava un pas de IV que precedia una fàcil placa amb un gran pont de roca abans de fer reunió.

Aiii quina inseguretat aquell primer pas...

• L4, V+. Surt el dani en tendència a la dreta a buscar la marcada xemeneia (pitó), allà col·loca el camalot groc per protegir el pas i supera la xemeneia. Toca un tros de placa fàcil fins a la següent fisura on hi ha un pas de V+ bastant burro pero no obligat, hi ha un tascó perpetu i un parabolt que protegeixen el pas, el supera en lliure, flanqueja a l'esquerra i arriba a la reunió. Jo segueixo els seus passos i arribo a la conclusió que pujar per xemeneies amb motxilla és una putada. Me les apanyo com puc però em surt tot en lliure! :D

Sortint de la primera xemeia per afrontar la 2na


Em vaig fotre un fart de bufar!


En Víctor acabant el llarg

• L5, V. Altre cop, per esquivar les dificultats toca fer flanquejos, surto cap a la dreta on trobo bastantes coses per xapar (pitons varis i alguna expansió). Enfilo amunt per terreny amb bon canto pensant que allò era IV+ i flipo una mica perquè tot i tenir bon canto, allò és molt vertical i cal fer un pas una mica complicat per sortir d'allà. -Sort que el mestre-i-mentor també el troba difícil i em reconforta anímicament pensar que potser no sóc un escalador tant mediocre i la graduació dels Ports és dura- Un cop passat el pas, només cal fer un llarg flanqueig a esquerres on trobarem un parabolt més avall del vell spit que substitueix, un pitó i un ponts de roca que marca que hem d'anar amunt. Jo em vaig entretenir a posar un àlien a canyó i un tascó que no volia posar-se bé... però s'arriba a la reunió molt bé i fins hi tot hi ha un últim pont de roca (ja posat, com tots).

Afrontant la primera placa abans del mega flanqueig

• L6, Ae/IV+ amb sortida dels estreps bloquera. El Dani soluciona amb una baga la manca d'estreps i me la deixa perquè m'ajudi. Collons quina sortideta d'allà! Suposo que el fet de no dur un estrep homologat va ajudar a que el pas fos més dur... la restà fàcil fins la reunió.

En Víctor un cop superat l'Ae

• L7, III+. Gaudida de llarg! Una placa de 20m protegida amb dues expansions. Bona roca i presa generosa. La última reunió millor fer-la penjat a la via i no fer el passarell, com jo, i fer-la assegut a dalt (còmode per seure però molt incòmode per recuperar cordes). Deu n'hi do el vent que fotía allà dalt!

Vaya culo!

Per baixar, no hem fet ni el descens de la guia dels Ports, ni el recomanat per ressenya. Al arribar al cim, vem crestejar cap a l'esquerra uns 50m fins que trobem un primer ràppel de 40m ben bons i a sota un altre d'una longitud semblant, llavors nomes cal baixar caminant en compte fins al coll i d'alla fins a peu de via, cap al cotxe i cap al Grau!

I per variar, el Dani segueix sense aparéixer a les fotos

A destacar allà la trobada Antxi-Llorenç-PGB, vem estar xerrant una bona estona fins que ens en vem anar a sopar a un restaurant que ens van recomanar. Tal com van advertir-nos, lents però es menja bé!

Massima vibrazzione 4/4: Ports de Beseit

Arribem de nit al parc natural dels Ports de Beseit... entrem a una carretera tallada per obres i a la que podem busquem una pista per entrar-hi amb els cotxes i buscar un lloc per dormir.

Trobem una esplanadeta que farà el fet. Posem les màrfegues i ens estirem dins dels sacs. La nit és estrellada i suposem que a l'enedmà farà bon dia.

Em llevo amb la cara humida. M'estarà caient resina del pi que tenim al damunt? Estarà plovent?
Obro un ull i veig que el dia està ennuvolat i fa fred, no es resina sino que són gotetes que van mullant-nos lentament. Em fa mandra llevar-me i penso que ja ho faré si plou més fort, i segueixo dormint.

Bé, el Dani i el Pelut es van llevant i em també em toca aixecar-me. Quina mandra de dia: tapat, ventós i fa fred! Esmorzem quatre galetes i anem cap a Horta de Sant Joan a esperar uns companys del Pelut. Durant l'espera ens trobem al Terrible i la seva companya i decidim fer un café al Bar mentre consultem les ressenyes. Ells ja porten un parell de dies trepant pels Ports i avui, pel mal temps, ja marxen cap al Berguedà.

Finalment arriben els que esperavem i ens dirigim cap a la No vendas la piel del oso sin haberlo cazado de la Gronsa Sud. D'aquesta manera, sembla que estiguem fent cordada de 5 ja que ens anirem trobant a cada reunió.

La via:
La via consisteix en una mena d'escalada en adherència per plaques tombades de conglomerat. Compte que és fàcil, pel que fa a grau, però exposada. No m'extendré a explicar els llargs ja que són tots bastant semblants: placa tota l'estona i algun tram fisurat o de diedre.
Compte ja que a vegades costa encertar el camí: hi ha algun llarg que costa de veure per on va i cal navegar una mica, com per exemple el penúltim, que en comptes d'agafar el marcat diedre de l'esquerra, el Dani va tirar recte per la placa i cap a la dreta... escalant 50 o 60 metres i destrepant-ne 40 per tornar a agafar la línia de la via. Ull!

Equipament:
Actualment, trobarem un parell de parabolts per llarg i les reunions reequipades amb 2 o 3 parabolts del 12, amb anelles per rappelar.
El llarg més dur potser és el del final on si que hi vem posar alguna cosa mes (un parell de peces com a molt i un parell de bagues savineres per l'arbre que hi ha.

Roca:
La roca es molt bona en tot el recorregut a excepció del tram final de l'últim llarg on quan tomba, està plè de pedres sueltes. Compte amb no tirar-ne!

Descens:
Al acabar la via (nosaltres vam fer R final a una sabina que hi ha abans d'arribar al cim pq no ens arribaven les cordes), cal pujar a dalt i anar en tendència a l'esquerra seguint alguna fita. Quan hem acabat de pujar amunt i anem en descens, trobarem una sabina on hi ha una baga i una anella per fer-hi un ràppel que ens deixarà a l'inici d'una canal ben marcada a l'esquerra. Anirem baixant per allà (hi havia una corda fixa que ajudava a baixar un tram patinós) fins arribar al riu
i del riu cap al cotxe.

Bé, van ser 4 dies molt fanàtics amb molt bona gent, molt bon ambient i molt bon temps a excepció d'aquest últim que ens vem pelar de fred. Vaig fer molts metres i vaig aprendre molt.
Espero poder repetir l'OPERACIÓ SOL l'any vinent! ;)

Salut a tots els vibrantes d'aquell pont de Desembre!

Els Ports de Beseit

Aquest cap de setmana hem estat per primera vegada al Parc Natural dels Ports de Beseit i ens han encantat!



Dissabte al matí ben d'hora vem quedar uns quants a la UAB per anar tots junts cap al campament que uns membres del Club Alpí Universitari havien organitzat.


Després de parar la tenda i dinar uns entrepans, va començar la cursa d'orientació per equips. El nostre equip: Mireia, Alba, Joan i jo; vem quedar quarts d'un total de 7 equips, ben bé al mig! No està malament :P
La cursa va seguir un camí molt llògic, tot i que tenia alguna fita amagada. Va ser una excursioneta al voltant de la zona on érem acampats, el Mas dels Ateos, d'una mica menys de 3h, i ens va permetre gaudir del paisatge i veure un bocí d'aquest parc natural tant impresionant.

Vem passar la tarda escalant a una zona propera a l'area de servei La Franqueta, la Marbrera. Equipada amb spits i parabolts, alguna reunió precària i graus molt durs (o teniem una ressenya que no tenia res a veure amb el que estavem escalant). Només vaig fer una via, en top-rope ,després d'intentar-la de primer però baixar-me a la meitat al no veure-ho clar.

Durant la nit: sopar popular amb carn a la brasa i vi, guitarres i cants amenitzant la nit, i una xerrada sobre astronomia a la que no vem assistir per estar força cansats.

A l'endemà vem anar a escalar a la zona dels Estrets del riu i les Moles del Don. La gran majoria dels assistents al campament estaven enfilats en alguna de les moltíssimes vies que hi ha, la resta van fer una sortida del cicle Catalunya en Barretina.

Les Moles del Don és un lloc realment recomanable per anar a fer via llarga, degut a la quantitat de vies que hi ha, el grau assequible, la re-equipació de les vies amb parabolts i reunions equipades per rapelar. Les vies més concorregudes van ser: Tintín a les Moles, Pasión por la birra, Itaca, etc...
Alguns van anar a escalar també a les Gronses, amb vies de més de 200m, grau fàcil i equipades.

Tot el material bibliogràfic tant de mapes, rutes de senderisme i excursions, crestes, ressenyes d'escalada... el va posar el CAU. Així que contavem amb la guia del Luichy i el Xavi Buxó: PORTS, guia d'escalades. I també amb Els Ports Rock, molt més actual que l'últim.

Per més informació podeu visitar la web d'onaclimb.