Ports postvacacionals 1: Sol Desitjat

Ja tinc les fotos!

Tornant de la setmaneta de vacances a Sardenya, vaig tornar-me a trobar amb la roca (cal dir que ganes no me'n faltaven!). El destí escollit van ser els Ports de Beseit on el Mimo hi estava amb una colla de Manresans i d'altres amics.
Casualment, un parell d'aquests manresans van assistir al meu bateig d'escalada ja fa uns anys, quan el Joan va dur-me per primer cop a escalar a la Sardineta de Baix de Sant Llorenç del Munt. Quina casualitat!

Vaig arribar el divendres amb intenció d'escalar havent dinat. Però la manca de cobertura als Estrets d'Arnés i que no ens vem entendre bé amb el Dani, van fer que estigués pululant pel Bar Grau, passejant pels Estrets en busca del meu mestre-i-mentor a les parets... fins que cap al tard ens vem retrobar. Jo no vaig tocar la roca i ell es va embutxacar la Tintín, la Ítaca i una via paral·lela a la Caspa i Càries de les Gronses. A pinyón!

Després de veure els bous (els animals!) i sopar pel poble, vam anar a vivaquejar al porxo del convent.

A l'endemà jo estava fanàtic. Vosaltres direu! ells embutxacant-se vies i jo passant l'estona sol... em vaig llegir el manual d'instruccions del cotxe i tot! Nota mental: dur un llibre al cotxe.
Degut a que el dia no estava per tirar cohets, vem descartar la Mas-Colomer a les Roques de Benet i vem anar cap a la Sol Desitjat a la Gronsa Central.

Duiem el croquis de ressenya i el vem trobar molt encertat.
La via està semiequipada amb pitons sikats i alguna expansió vella (burils/spits) renovada amb parabolts. Vem agafar metralla: el semàfor d'àliens, camalots fins al número 2 i alguns tascons petits. Tot això a part de les cintes express llargues, algunes desplegables que van anar molt bé pel llarg de travessia horitzontal. L'estrep no el vem agafar però és recomanable dur-ne un per cordada pel pas d'Ae.

• L1 + L2, IV+. El 1r llarg és una rampeta de II anecdòtica, hi trobarem la única reunió no restaurada de la via amb els seus dos antics burils. Seguint amunt caldrà navegar pel conglomerat xapant un pitó, un pont de roca amb filferro, un spit i potser em deixo algo. Al últim pas difícil abans de la reunió el Dani va col·locar un tascó enginyosament entre dos grans bolos.

En Víctor a punt d'arribar a la reunió

• L3, V. Aquest ja em tocava a mi, comença flanquejant per terreny fàcil a la dreta on trobarem 2 pitons sicats que protegeixen el pas de V del llarg. Allà vaig retrobarme amb els meus temors, la por a caure, el mal paper fet a l'última sortida a la Pastereta... sort que amb els ànims del mestre-i-mentor i de la cordada manresana que ens trepitjaven els talons, en David i en Víctor, vaig superar el pas i em vaig anar retrobant. Casualment un parabolt al sortir del pas, va ajudar-me moralment. Després del pas cal fer un petit flanqueig a l'esquerra on hi havia un pont de roca i un buril (ja no me'n recordo) que assegurava un pas de IV que precedia una fàcil placa amb un gran pont de roca abans de fer reunió.

Aiii quina inseguretat aquell primer pas...

• L4, V+. Surt el dani en tendència a la dreta a buscar la marcada xemeneia (pitó), allà col·loca el camalot groc per protegir el pas i supera la xemeneia. Toca un tros de placa fàcil fins a la següent fisura on hi ha un pas de V+ bastant burro pero no obligat, hi ha un tascó perpetu i un parabolt que protegeixen el pas, el supera en lliure, flanqueja a l'esquerra i arriba a la reunió. Jo segueixo els seus passos i arribo a la conclusió que pujar per xemeneies amb motxilla és una putada. Me les apanyo com puc però em surt tot en lliure! :D

Sortint de la primera xemeia per afrontar la 2na


Em vaig fotre un fart de bufar!


En Víctor acabant el llarg

• L5, V. Altre cop, per esquivar les dificultats toca fer flanquejos, surto cap a la dreta on trobo bastantes coses per xapar (pitons varis i alguna expansió). Enfilo amunt per terreny amb bon canto pensant que allò era IV+ i flipo una mica perquè tot i tenir bon canto, allò és molt vertical i cal fer un pas una mica complicat per sortir d'allà. -Sort que el mestre-i-mentor també el troba difícil i em reconforta anímicament pensar que potser no sóc un escalador tant mediocre i la graduació dels Ports és dura- Un cop passat el pas, només cal fer un llarg flanqueig a esquerres on trobarem un parabolt més avall del vell spit que substitueix, un pitó i un ponts de roca que marca que hem d'anar amunt. Jo em vaig entretenir a posar un àlien a canyó i un tascó que no volia posar-se bé... però s'arriba a la reunió molt bé i fins hi tot hi ha un últim pont de roca (ja posat, com tots).

Afrontant la primera placa abans del mega flanqueig

• L6, Ae/IV+ amb sortida dels estreps bloquera. El Dani soluciona amb una baga la manca d'estreps i me la deixa perquè m'ajudi. Collons quina sortideta d'allà! Suposo que el fet de no dur un estrep homologat va ajudar a que el pas fos més dur... la restà fàcil fins la reunió.

En Víctor un cop superat l'Ae

• L7, III+. Gaudida de llarg! Una placa de 20m protegida amb dues expansions. Bona roca i presa generosa. La última reunió millor fer-la penjat a la via i no fer el passarell, com jo, i fer-la assegut a dalt (còmode per seure però molt incòmode per recuperar cordes). Deu n'hi do el vent que fotía allà dalt!

Vaya culo!

Per baixar, no hem fet ni el descens de la guia dels Ports, ni el recomanat per ressenya. Al arribar al cim, vem crestejar cap a l'esquerra uns 50m fins que trobem un primer ràppel de 40m ben bons i a sota un altre d'una longitud semblant, llavors nomes cal baixar caminant en compte fins al coll i d'alla fins a peu de via, cap al cotxe i cap al Grau!

I per variar, el Dani segueix sense aparéixer a les fotos

A destacar allà la trobada Antxi-Llorenç-PGB, vem estar xerrant una bona estona fins que ens en vem anar a sopar a un restaurant que ens van recomanar. Tal com van advertir-nos, lents però es menja bé!