29.8.08

Pocafeines a Solius

El passat dissabte, van animar-se uns companys de Pocafeina.CAT a venir a escalar a Solius. S'ha de dir que vaig haver de fer mans i mànigues per enredar-los, muntant després un soparet bastant currat al pis de l'Alba, a Girona. Bé, el sopar va ser cosa d'ella ;)

Va ser un matí una mica amenaçat pels núvols i això va fer que estiguéssim practicament sols a l'Agulla Central. Abans de marxar va arribar una parella que també van estar escalant aprop nostre a l'hora que a durant tot el matí, a l'Esperó teniem controlada una altra cordada. Resumint, molta tranquilitat :)

Ja que no escalen gaire sovint i el granit és nou per ells, vem quedar-nos fent vies faciletes. No obstant això, a destacar que el Roger s'ho va treure tot de primer a vista. Si escalés més sovint, podria estar fent molt grau! El Joan i l'Alba van preferir escalar de segons però això no va impedir que s'emportéssin molt bones sensacions.

  • El petit príncep, IV. Mítica via d'iniciació a Solius. Es nota que n'hi ha que feia temps que no escalaven, eh Alba? ;) Cap problema pel Roger ni pel Joan.
L'Alba recordant com era això d'escalar

  • La llum de l'Alba, V. Ja que som a Solius, s'ha de fer! Aquí el Joan i l'Alba es perden una mica amb els passets d'adherència abans d'agafar el canto. Com que el Roger i jo som alts, no tenim tants problemes. Finalment l'Alba ha escalat la Llum de l'Alba! Ja tocava!
  • La Caleta, V. Tinc ganes d'escalar alguna via que no havia escalat mai i m'atrau la llarga fisura de la Caleta. Una via molt bona i llarga, ben assegurada (tònica de l'Agulla Central) i molt disfrutona. El Joan disfruta escalant-la i relaxant-se a la "cadira" que hi ha a la R tot contemplant les vistes. Molt recomanable!
En Roger assegurant al Joan

En Joan a les fissures de La Caleta

  • El rei de la marxa enrera, V+. La vaig fer fa molt de temps i la recordava bona. Em va fer suar en el crux ja que hi ha uns passos d'equilibri/adherencia amb la xapa una mica avall. Amb paciència m'equilibro i surto triomfal cap a la R. Tal com em va comentar el Josep Maria, ja han posat la xapa amb anella que faltava, el despenjament ja torna a ser segur.
  • Postgarnatxa 26F, IV. Per acabar, vull provar una de les dues vies noves que hi ha més a la dreta del Rei de la marxa enrera. Tenen pinta fàcil i ajudaran a descongestionar una mica el peu de via de l'Agulla Central. Jo provo la de la dreta estrenant gats nous (les altres, al ser més d'adherencia, vaig preferir escalar amb els vells) i Déu n'hi do lo rígids que són! Sembla que aixafi raïm! La via és divertida amb més canto i menys passos d'adherència que les vies de la zona. Bona feina!


Amb aquestes vies escalades ja marxem a fer ruta pel Baix Empordà i és que encara hem de fer coses: recollir a la meva germana a Calella, anar a comprar vins a Can Grau (Palafrugell), passar a recollir cuberteria a La Bisbal i anar cap a Girona a dutxar-nos/canviar-nos i fer el sopar.

Finalment, ens fotem un tiberi de cal Déu amb bons vins (assessorats pel cunyat enòleg) i a dormir, que estem ja un pèl tocats :)

El colze encara no està recuperat però almenys em permet escalar vies on no s'hagi d'apretar gaire. A veure quan puc anar a llocs més verticals i de peuets per posar a prova els nous Miura...

22.8.08

Roca del Salt dels Cavalls - Aresta Sud

Ja he pogut escalar una mica! 120 metres concretament :D
Aquests dies segueixo fent bondat, però el mono és el mono (a vegades és un MONO molt gros!) i... he fet dues escapades a fer esportiva per Santllors. La primera ja fa uns dies a la Canal de les Bruixes amb l'Ivan. Aleshores el colze encara no estava gaire bé i només vaig fer l'unic V+ que hi ha en top-rope.

La setmana passada, vaig quedar amb el Josep Claramunt i vem anar a la Placa Sibarit. Vem escalar les 4 vies de l'esquerra, jo només una de primer i la resta en top-rope. Mentre escalava el colze no em va fer mal però al arribar a casa, sem va inflar una mica :S

Hem seguit fent bondat fins ahir, dijous, que amb el Mimo ens vem escapar a la Roca del Salt dels Cavalls, altrament coneguda com l'Aresta dels Cavalls.
De la via no diré res de nou que no hagin piat l'Antxi i l'Aspavil, el Mingo i el Raúl.

A les 19:00 en punt sortíem del pàrquing de Can Pobla. Com que anem amb corda de 70 i a unes hores que Déu n'hi do, decidim empalmar el primer amb segon llarg, i el tercer amb el quart. El "cinquè llarg" teniem intenció d'empalmar-lo amb els dos anteriors però al final el fem apart ja que roçava horrors escalant i recuperar la corda al segon hagués estat un infern.
Diria que només ens han calgut unes 15 express.

  • L1, IV+ i un pas de V. Arrenca per un diedre amb bona terra (recordeu, a Sant Llorenç no hi ha roca dolenta sinó terra bona) i algun còdol millor que d'altres. La linia està reequipada amb spits que adreçen el traçat original. A destacar un pas de V abans de la R, que té la variant fàcil de IV per una canaleta a l'esquerra, però els spits nous et porten per la part difícil. Jo, com el Raúl, m'he hagut de penjar per mirar-me'l bé i fer-lo. Fa una mica de por pels bolos precaris dels peus... un cop fet el pas ja s'arriba a una R de 2 spits units amb una cadena i una anella. A l'esquerra queda una R de parabolts que deu ser la original restaurada.

  • L2, IV+. Els spits et fan sortir per la dreta per un tram de podrit (la ressenya original indica que s'ha de sortir recte amunt amb passos de IV, però els spits i burils vells que he anat trobant més a l'esquerra de la línea m'han fet seguir per la linia "nova"), tant bon punt xapo el primer spit del L2, reculo i trec la cinta que havia posat a la R. Cal fer uns passos de fè en bolos grossos i podrit però s'acaba sortint bé (IV+). Un cop passat aquest tram, el llarg ja va tombant (III+) i la roca millora fins a una repisa còmode on hi ha la R2 amb 2 parabolts. Munto R i el Dani comença a pujar.
En mimo arribant a la R2

  • L3, III. Es puja una rampa amb 3 o 4 spits que et deixen a peu del diedre final.
El Dani arribant a la R3 i a punt d'enfilar L4 amunt

  • L4, IV+. Tant bon punt surts de la R3, hi ha un pas en un ex-desprendiment, la roca és argilosa però el pas no és difícil si tens embergadura i et vas colocant bé de peus. Mentre la boira se'm menjava, aconsegueixo treure'l tot net disfrutant de la millor roca que ofereix aquest llarg. Té uns passets macos i aeris abans d'arribar a la R amb molt bona roca. La R es fa en un spit i un arbre.
Roca bona!!! Si!

  • L5, IV (1 pas). Surto de la R tant ràpid com hi arribo i faig l'únic pas que té aquest últim llarg, la humitat de la boira fa que em patini tot i mel miro per l'esquerra i per la dreta. Finalment el faig per la dreta tibant del braç bo, xapo la R com si fos una assegurança més i vaig corrents fins al ràpel del final de l'aresta. Recupero corda i el Dani recupera el llarg.

L'últim bony

El ràppel s'ha de fer, cap a l'oest. Cap a la Canal dels Cavalls. Allà ens posem les sabates, engeguem els frontals, que ja és fosc, i vinga canal avall. Primer ajudats pels arbres, després baixant per un llom de roca fins al camí. Al cotxe hi arribem a les 21:40 i per celebrar que ens hem pogut escapar a escalar junts, el Dani em convida a casa seva a sopar :)

El mestre

Ressenya dels kutre's

12.8.08

Cavallers 2. La Tribu dels Vull Vull

Aquest cop ens llevem més d'hora tota la tropa. Esmorzem, paguem, fem maletes, carreguem els cotxes i cap a Cavallers, en companyia del Luichy, que avui anem bé d'hora i podrem deixar el cotxe al pàrking (juas, quina broma!).

Al arribar a Caldes de Boí no veiem rastre dels vigilants. Pista oberta! L'alegria ens dura poc, ja que als 0,5 km (a l'alçada del garito dels vigilants) ens fan donar mitja volta a tots els presents. Estupendu...

Algunes, en un estat considerable de mala-llet, quasi foten el cotxe avall per un marge. Ràpidament els matxos presents ho solucionem aixecant tot el que podem la roda mentre uns treuen una pedra. Aaaaiiii Ceci!

Aparquem a baix, altre cop, però aquest cop tenim un as a la màniga... carreguem trastos ràpid a la furgo del Luichy, ens entaforem tots a dins, unes paraules d'amor i de màgia del Luichy a les vigilantes i via lliure!
Luichy, ¿qué les dás?



Aparquem i enfilem cap a la Tribu dels Vull Vull. En uns 20-25 minuts arribem al sector i és tal i com ens l'ha descrit en Luichy: l'estany, un petit prat i el totxo. Graus mitjos, alegria entre assegurançes a les vies fàcils i com a excepció, la Corporación dermoestética (7c) que encadenaria el Tranki al llarg del dia. Croquis




Amb l'Alba i la Susana començem per aquestes vies fàcils, i exposadetes, de la dreta.

  • Gemma, IV. Placa tumbadeta d'adherencia, 20 metres i 4 xapes. La faig de primer i elles dues de segones.

  • Agda, III. Les noies l'han vist fàcil, malgrat la distància entre assegurances, i tenen ganes de provar-ho de primeres. Les dues encadenen sobradament. Felicitats!




Mentre elles escalen aquesta última, puc fer una foto típica de caçador caçat. En Luichy fent-li fotos a l'Ivan a la via Alba (6a), que surt al seu blog.



Abans de marxar, li faig un intent a una de les vies de l'esquerra:

  • Maquina total 3, V+. Jo crec que el plus no li sobra gens ja que té uns passos de fe importants :P. La via és maca però les xapes tampoc estan a tocar i això et fa escalar una mica tens hehe. Acabo agafant-me de la cadena per xapar quan ja havia fet el més difícil de la via. Ja em val.
Suposo que són aquells moments de desinspiració i que pensem que ens ho anem a passar bé i a no fer-nos mal. Igualment, això no treu que la disfruti com el que més.

Acabada aquesta via, ens despedim de tots i amb l'Alba anem desfilant. Hem de tornar fins al parking de Caldes de Boí a peu, tornar a Terrassa i ella ha d'agafar un tren cap a l'Empordà... per sort uns escaladors ens escurçen el camí baixant-nos l'última part en furgoneta. Gràcies!



I aquí s'acaba la nostra primera incursió a Cavallers. Ben segur que hi tornarem!