El plà teòric, era anar a passar 2 dies fanàtics a l'Alt Urgell però la pluja ens ho va escurçar a un.
Després del tour pel Maresme [1] i [2], a l'endemà recullo al Marc i cap a Coll de Nargó. Allà esmorzem al Thaussa i anem cap a Perles, en concre als Roures, on escalarem força tranquils acompanyats només d'una parella.
Els Roures... quin sector més ben parit! Bona roca, bones vies, bon equipament, bon peu de via... i l'aproximació en pujada ja fa de filtre perquè no es massifiqui (espero). Enhorabona als equipadors per aquest sectoràs!
Mirem les ressenyes i decidim començar per les vies de la dreta, fem:
- Boira, 5c. M'agafa fred i les 2 primeres xapes em costen, la resta (gandes a partir de la meitat) surt bé i encadeno a la primera.
- Míkonos, 5c. La trobo un pèl més difícil que l'anterior i estic a punt de fotre un bon saque a dalt, ja que em patina un peu però aguanto i encadeno. Al baixar li poso les cintes a la via de l'esquerra.
- Corfú, 6a. AL posar-li les cintes, vaig veure un tram llis que em va cagar. Em decideixo a top-ropejar i també surt a la primera... Cagundena aquestes pors que m'agafen a baix! ;( Com a mínim tinc excusa per tornar-hi...
Hora de fer un mos i descansar, que el tute maresmeny del dia anterior, la pujadeta fins a peu de via i les vies piloses m'estan deixant fet caldo. El Marc però, no vol parar i toca pujar de grau:
- Patufet, 6a+. Ja que el Marc aquí es penja al pas de la via, torno a tirar en top-rope i faig el pas amb un petit A0. La resta es deixa fer bé. Arribat a la reunió només pensava en posar-li les cintes al 6b del costat i deixar que el Marc s'esplaiés però al anar-li posant cintes, aquella via m'anava atraient...
- Fort, 6b. Tal com baixo li dic al Marc que no es tregui el gri-gri que la provaré fins on arribi en top-rope... i resulta que arribo fins a la reunió del tirón! Tot i que la via m'ha semblat 6a+, i més fàcil que la anterior, baixo ben content. Li faig una bona flashejada al Marc, que ell s'hi torna a posar de primer, i encadena. Quin bou! Un 10 de via!
Amb aquestes vies fetes decidim anar cap al cotxe i acabar de matar la tarda a algun altre lloc com ara les Malles Tremendes o la Placa d'en Marcel.
Debatint-ho pel cotxe mentre anem direcció La Seu, ens passem la zona i hem de fer una petita infracció (controlada en tot moment sense posar en perill a ningú ni a nosaltres) per tornar cap al pàrquing de la Placa d'en Marcel.
Pujadeta relliscosa i ja som a peu de via. A veure si el temps aguanta, que mentre veníem, es veien cortines d'aigua.
- La senyo no xirula, 5b. Bonica i divertida via d'adherència en roca calcària. No per això la fa menys agònica ja que hi ha algun passet que costa. A la que arribo a la R comença a ploure, passo la corda i avall! El Marc però, tot i les gotes que cauen, vol provar-la i s'hi posa en top-rope encadenant-la, és clar.
A la que el Marc torna a tocar de peus a terra la pluja ja és forta (en part ens puteja però també ens n'alegrem que plogui!). Toca recollir i marxar per potes!!!
Sortosament cap dels dos pateix cap relliscada i arribem d'una peça al cotxe.
Primera parada: Organyà. On anem cap a la xarcuteria i ens firem a base de llonganisses de muntanya. Ufff que bones! Quan les vaig provar per primer cop, ara farà uns 5 anys, em van enamorar de lo bones que eren! Si hi aneu compreu-ne! Buà, que golafre que sóc :P
Segona parada: el Thaussa. A celebrar el bon dia que hem passat tot fent 3 voll's per cap, fullejant el llibre de ressenyes i piant al de piades ;)
Acabades les birres toca trobar un lloc per anar a passar la nit. Acabem als titolos de Coll de Nargó on ens preparem un juampa (Juan Palomo, pels amics) i devorem una de les llangonisses de muntanya entre els dos... nyam nyam!
- On dormim? Bivac o dins del cotxe?
- Millor dins del cotxe que hi ha boira i ens llevarem molls...
Sort! Ja que durant la nit fot un diluvi i a l'endemà, de dia, segueix. Putada, ja que l'objectiu del 2n dia era fer un parell de vies a la Paret del Grau (almenys una com a mínim): l'Àfrica i la Manelet, de V+ i 6a respectivament, eren les escollides.
Tot i l'imprevist plujós, som gent com cal i sabem acceptar les derrotes. I encara més si és per pluja! Agafem el cotxe i tornem cap a Terrassa, a acabar de petar-nos al plafó.
Rai, que hi ha més dies que llangonisses! ;)
