Diesel per l'Empordà

Ja no tinc 18 anys.

Això em va quedar clar un cap de setmana que ens vem endur al Pär a conéixer l'Empordà. Vem passar el dissabte escalant a Ullà on jo no vaig fer més que arrossegar-me (sortir de festa la nit anterior i dormir 3h té aquest preu).

Ja que jo no vaig fer res destacable, piaré una mica les vies que vem escalar tots:

• La via de tots, V/V+. Inicialment cotada de IV+ però podria ser tranquilament un V+. La fem per començar. Recordo haver-hi passat xiulant l'últim cop i avui m'hi arrossego. Tot i així encadeno. És bastant tècnica.
• Maria, 6a. La fan el Marc i en Par. Com es nota la diferència d'embergadura! L'Ane se la treu en top rope, jo no la faig que ja la tinc al sarró i em reservo per la següent.
• Peligrosa Maria, 6a+/b. A mi em sembla més 6b, però per allà alguns pensaven que era 6a+. Igualment, la via és xula. Té un tram inicial d'apretar-li i passos d'embergadura. El més difícil sortir del minidesplom. Allà vaig patinar una mica i ja vaig acabar la via de xapa a xapa acobardat.
• Records d'un amic, V+. Una via que si vas a Ullà, l'has de fer. 5 estrelles.
• Gamusí, V+. Pas d'entrada cabró i després festival de canto. També val la pena fer-la.
• Disseny gràfic, 6b. M'hi vaig posar en top-rope i tot prou bé a excepció del passet de mitja via. Haurem de tornar-hi que la via s'ho val!
• La patakada, 6c+. Un viot de continuïtat de 40m que tant en Pär com el Marc es treuen a vista. Chapeau!!!

En Par encadenant la Patakada

Acabem la jornada amb l'Oriol que ens ve a veure des de Girona per anar a sopar al Mas Pou de Palau Sator. Ens fotem el menú i sortim rodolant. A la tornada cap a Calella, l'Alba ha de dur el cotxe que jo fa rato que ja dormo.

A l'endemà, tots ens aixequem passades les 12 del migdia. Suposo que la fartanega de cargols per sopar en tenen part de culpa (i en el meu cas, la son acumulada).

Esmorzem i mentre uns se'n directe cap a Solius, jo i l'Alba ens n'anem a La Bisbal a recollir tot el que ens falta pel pis.

Esmorzant amb la calma

Arribem a Solius i el Marc ja s'està esbarallant amb un 6c de Roca Ponça, la Trempera matinera. Jo tenia la idea d'encadenar la Hotel Rich California, que l'havia fet en top-rope amb en Piter feia temps.

Com que el 6a+ està ocupat, em plantejen escalfar de xapa a xapa del 6c. Vaig fent parant-me cada dos per tres, i fent a-zeros cada quatre per cinc. Hi ha un lloc on allunyen una mica i passo de seguir, p'abajooo!!

El Marc pujant i l'Ane baixant

• Hotel Rich California, 6a+. Molt més difícil que Els amants del crocanti, a l'Agulla del pí. Aquí hi ha molta més verticalitat i el tema va de laterals. Bé, encadenada al primer intent!

Per acabar el dia, vaig motivat de la via bloquera del Totxo del Porc.

• Basarda, 6c. Sempre que vinc motivat per aquí, la provo. Aquest cop tampoc surt però això si, em noto moooolt millor que les altres vegades. Que dur el pas a bloc del mig! Massa pels meus dits :(

Ja és tard i el Pär ha marxat amb l'Ane i l'Oriol. Agafem els trastos i amb l'Alba i el mini-yo ens en tornem cap a Terrassa.

Recuperant sensacions a la muntanya gran d'Ullà

El 19 d'Abril enredo l'Alba per sortir a estirar les cames ja que pel matí el sol aguantarà, en canvi a la tarda vindràn núvols, farà força vent i potser acaben caient quatre gotes.
Agafem el cotxe i ens plantem en 25 minuts, des de La Bisbal, al pàrking de la placa gran a la Muntanya Gran d'Ullà.

Vista de fa un parell d'anys, els arbres morts ja han estat talats

Xino-xano fem l'aproximació fins a peu de via. Ostres... la recordava més curta!
L'Alba em diu que no té ganes d'escalar i que m'assegurarà a totes les vies, però que vagi per feina. Dit i fet:

• Records d'un amic, 5c. Continuïtat de bon canto amb algun passet més tècnic entremig. Pilosilla pel seu grau. Encadeno a la primera amb bones sensacions. Al tanto amb un canto que talla.
  
• Gamusí, 5c/6a. Pas difícil al principi que t'agafa fred i la resta és un festival de canto. Aquesta vegada si que encadeno sense problemes, no com el primer cop que vaig provar-la.

Foto d'arxiu amb l'Albert i la Montse escalant aquestes dues vies

Llàstima que aquestes vies es facin poc, hi havia bastanta verdura i sorreta als cantos. Vaig netejar el que vaig poder.

Fetes aquest parell de vies, i donant-me per escalfat, decidim anar a fer les vies de la dreta del tot, que són més curtetes:

• La via de tots, 5b. No entrava en els plans però un maillon a la tercera xapa em crida l'atenció, a per ell! Al arribar al maillon ho entenc... a les ressenyes la pinten de IV+/V i aquell pas és bastant recabró. La resta és d'anar-se posant bé i treballar bé de peus, ja que el canto que hi ha no és per tirar cohets. Arribant a la R també té un altre pas tonto (però fàcil). Vaig fent sense estressar-me i encadeno a vista.
• María, 6a. Ja l'havia provat en top-rope feia un temps i recordava vagament un moviment dinàmic amb canto... uff em costa però me la trec al primer intent posant les cintes! Bé!

Foto d'arxiu amb en Piter assegurant-me a la Peligrosa María

Al baixar volía fer-li un top-rope a Peligrosa María, un 6b que comparteix la R amb María, però s'ha girat vent i l'Alba està ben congelada, jo en canvi ben calentet després d'haver fet 4 vies una darrera l'altre, així que pleguem veles i anem a treure el cap a Santa Caterina, que no ho havia vist mai.

El proper dia caldrà posar-se amb els 6a+ i 6b's... i a veure si poc a poc vaig encadenant totes les vies del sector, que crec que valen molt la pena! Això si, caldrà estar més d'una hora al sector! ;P

Muntanya gran: De pressa i corrents!

Tot i la previsio de ruixats, a les 11:30 ens trobem en Piter, la Montse, la Neus, l'Albert, en Josep Maria i jo als afores d'Ullà per enfilar cap a la Muntanya Gran.

Al arribar sorpresa, tot d'operaris estan talant els arbres cremats de l'últim incendi que hi va haver a la zona. Com a conseqüència, el camí d'accés al sector queda inutilitzat i ens hem d'obrir pas camp a través entre rocs, troncs, boixos, etc...
Gran idea anar amb pantalons curts: esgarrinxades a dojo!

Un cop a peu de paret ens dividim. La Neus i en Josep Maria se'n van a la Via de tots. Un V amb assegurances aprop però amb alguna panxeta que costa superar, segons ens han descrit.
La resta ens n'anem cap a l'esquerra. Allà puc fer:

• Records d'un Amic, V+. En general opinem que aquesta és més difícil que la via de l'esquerra (podria ser 6a? Què n'opineu?). Aquest cop encadeno a la 1ra. Passos llargs, algun pas d'equilibri i molt contínua. Força llarga i molt recomanable!
• Gamusí, V+/6a. (Foto) En general més fàcil i una mica mes curta que l'anterior. Se m'atravessa un pas a la 3ra xapa i em penjo (tonto!). Li torno a fotre i ja fins dalt sense parar, sense veure cantos boníssims i complicant-me la vida... que malament que ho he fet!

En Pere quasi encadena a vista la Disseny Grafic. Un 6b plaquero i llarg, amb un mini-lance arribant al final de la via. El proper dia segur que se la treu!

La Neus i en Josep Maria han tornat i han provat una d'aquestes dos vies cada un. En Pere s'ha quedat amb les ganes d'escalar més, com la Montse, a la que no li ha agradat gaire la practica de saques a la que l'he sotmesa. L'Albert tot i no ser un escalador habitual, ha encadenat les dues vies com qui no vol la cosa, menys BTT i mes escalada!

Uns núvols grisos ens han començat a remullar mentre acavabem aquestes últimes vies, així que ens hem afanyat a recollir i cap avall... Al arribar al cotxe semblava que s'obrís el cel... llàstima, no l'hem encertat. Igualment m'ha anat bé ja que he pogut dinar amb l'Alba ;)

Muntanya Gran: Ressenyes

MUNTANYA GRAN. Ullà - Bellcaire
Projecte Xevi Muriana

Per començar cal dir que tot això ha sigut gràcies a l'empenta i il·lusió que ens va deixar el nostre gran amic Xevi Muriana. Sense ell res d'això hagués estat possible.

Accés
Entrem al poble d'Ullà i ens dirigim cap a l'ermita de Santa Caterina. Passarem per davant d'una pedrera. Coninuarem una pista en bon estat, al cap d'uns 10 minuts trobarem una gran esplanada on aparcarem. A dalt d'aquesta esplanada surt un camí a la dreta el qual seguirem fins a trobar un camp. El voregem fins trobar una petita cresta de blocs. Anirem trobant algunes fites que ens duran a la paret.
Nota d'en PGB: Com a referència, aparcar sota una petita pineda (l'esplanada a la que es refereix, està just davant).



Roca i tipus d'escalada
Roca calcària de bona qualitat. Trobarem regletes, forats, pinces... Totes les qualitats pels amants de la placa.
Nota d'en PGB: A alguna via encara li fa falta alguna repetició més per quedar en millors condicions.

Dificultat
Les vies tenen una dificultat que va entre V i 6c, encara que els graus no estan del tot definits. L'alçada màxima de les vies són de 25m.
Nota d'en PGB: No dubteu en dir la vostra sobre els graus de les vies.

Equipament
Totes les vies estàn equipades amb parabolts M10 i les reunions amb argolla. Amb 15 cintes i una corda de 60m podrem escalar totes les vies. Atenció a l'hora d'empalmar dos llargs, és necessari com a mínim una corda de 70m i tot i així cal desgrimpar els últims metres. És aconsellable l'ús del casc.

Millor època
La paret està orientada al nord. S'hi pot escalar tot l'any, tot i que la millor època és a l'estiu ja que trobarem ombra la major part del dia. Després de plujes cal esperar-se uns dies perquè la paret queda molt molla.
Nota d'en PGB: Ombra a partir de les 12 del migdia

Aquestes vies han estat equipades per en Pep, en Dani i en Zoilo. Esprem que en gaudiu tant o més que nosaltres.

Penseu que l'escalada és un esport de risc. Cal prendre les mesures de seguretat adequades i és important tenir un bon coneixement d'aquest esport.

1. Gamusí. V+ [ 21m ][ 7 xapes ]
2. Records d'un amic. V+ [ 23m ][ 8 xapes ]
3. Disseny gràfic. 6b [ 25m ][ 9 xapes ]
4. Sr. Banks. 6a+ [ 25m ][ 9 xapes ]
5. The Laos. 6b+/6c [ L1: 6b+, L2: 6b ][ 20m/14m ][ 6+5 xapes ]
6. Mekong. 6b+/6c [ L1: 6a+, L2: 6b+ ][ 22m/13m ][ 7+6 xapes ]
7. Tailandia. 6c [ L1: 6a+, L2: 6b+ ][ 20m/13m ][ 6+6 xapes ]
8. La patakada. 6c+ [ L1: 6a+, L2: 6c ][ 22m/13m ][ 6+7 xapes ]
9. La via de tots. V/V+ [ 17m ][ 7 xapes ]
10. María. 6a [ 12m ][ 5 xapes ]
11. Peligrosa María. 6a+/6b [ 12m ][ 5 xapes ]
12. Correfoc. V+/6a [ 15m ][ 6 xapes ]

A disfrutar! :)

Muntanya Gran

Fa uns dies que teniem les ressenyes d'aquest nou sector esportiu del Baix Empordà, entre Ullà i Bellcaire, però encara no haviem trobat el dia per anar-hi a fer una visita.

Diumenge va ser el dia escollit i tot i fer una matinal ràpida (en el meu cas, hipersònica) vem poder catar el pà que s'hi dóna a aquesta nova escola situada a la cara nord-est (ombra a partir de les 12 del migdia) del Montgrí.
La roca és una calcària fina (gens abrasiva en comparació a la de la cara sud com Rocamaura o el Montplà), l'equipament a base de parabolts amb reunions a prova de bomba i les vies de V a 6c+ (aviat els croquis i la info ;P).

Jo només vaig poder provar 3 vies:

• Records d'un amic, V+. A mi em va agradar, algun passet extrany de peus però bona presa en general, passet tonto a mitja via i l'altre al arribar a la reunió. No encadeno... em penjo com un xoriço per burro/cansat/peus de gat que apretaven/acalorat/qualsevol excusa més.. (Pere [jo] tontet!)

Montse a Gamusí i Albert a Records d'un Amic.

• Peligrosa Maria, 6a+/6b. La provo en top-rope. Jo la tiraria pel cap llarg... (6b) ja que té algun passet i xapatge que tela tot i ser curteta...
• Maria, 6a. Comparteixen reunió i abans de que marxem li tiro en top-rope al baixar de la Peligrosa Maria i els passos em surten, el proper cop s'haurà d'encadenar!

Dúo de Pere's a Peligrosa Maria

Ha estat una visita molt fugaç però m'ha deixat moltes ganes de tornar-hi. La veritat és que combinar un matí de platja amb una tarda d'escalada aquí... pot sortir un dia rodó ;)
Més info de la sortida al blog d'en Piter. Ben aviat penjaré les ressenyes aquí, així que sigueu pacients ;)

Primera foto: La zona és la gran placa de la dreta