La Sardineta de Baix

Finalment, aquí teniu l'últim sector d'esportiva conegut que em faltava per ressenyar al recull de zones de Sant Llorenç. La Sardineta de Baix.

Aquest sector, és un lloc especial per molts de nosaltres. Jo mateix he repetit els cinquens d'aquesta zona varies vegades des de que vaig començar a escalar. De fet, la Cazo Grande va ser la meva primera via en top-rope... i anava ben acollonit!

Per arribar-hi només hem de seguir el camí normal de Can Pobla a la Mola. Un cop deixem el Diafragma a la nostra esquerra, la Sardineta de Baix és la franja de roca que el contínua al fer l'angle de 90º i queda just davant del camí. Cara Sud.

Cal dir que el tram de roca bona és curt a les vies de l'esquerra i et deixa amb les ganes d'escalar més però és un lloc tranquil, bonic i amb bones vistes del vallès. Mantinguem-lo net si us plau.



1. Viento idiota, 6a+ (spits). Reunió al cim de la Roca Foradada amb parabolts. Millor baixar rappelant o caminant. Compte amb els top-ropes!

2. Micro clip, 6c/+ (burils). Curta via de passos a bloc.

3. El clan del bus, 6c (spits). Primera xapa alta, compte!

4. Me suda la oreja, 6b/+ (pitons i burils). Força expo, porta el segell del "Cojo" (M.1.G.)

5. Fotogènica, 6a/+. Actualment desequipada.

6. Cazo Grande, V (parabolts).

7. Usimàndries, V+ (parabolts).

8. Yankee, 6a+ (parabolts i 1 químic al podrit).

9. Mirage, 6b (parabolts i algun químic al podrit).

10. Black out, 6b (spits).

11. El monstruo está ciego, 6c (spits) . Entrada directa a la Black out.

12. Hereje, 7a+ (burils). Actualment no té reunió propia, s'ha de flanquejar fins la R de la Black Out.

13. Arbre 1, 6c (parabolts o spits). Actualment no es pot fer, caldria podar l'arbre.

14. Arbre 2, 6a+ (parabolts o spits). Actualment no es pot fer, caldria podar l'arbre.


L'Alçada de les vies va de 15m a 20m i l'equipament, com heu vist, és variat. Properament li donarem un rentat de cara al sector. S'ho mereix.
Alguns dels equipadors d'aquest sector són: M.1.G, Amadeu Pagès, Andreu Ortega.

Muntanya Gran: Ressenyes

MUNTANYA GRAN. Ullà - Bellcaire
Projecte Xevi Muriana

Per començar cal dir que tot això ha sigut gràcies a l'empenta i il·lusió que ens va deixar el nostre gran amic Xevi Muriana. Sense ell res d'això hagués estat possible.

Accés
Entrem al poble d'Ullà i ens dirigim cap a l'ermita de Santa Caterina. Passarem per davant d'una pedrera. Coninuarem una pista en bon estat, al cap d'uns 10 minuts trobarem una gran esplanada on aparcarem. A dalt d'aquesta esplanada surt un camí a la dreta el qual seguirem fins a trobar un camp. El voregem fins trobar una petita cresta de blocs. Anirem trobant algunes fites que ens duran a la paret.
Nota d'en PGB: Com a referència, aparcar sota una petita pineda (l'esplanada a la que es refereix, està just davant).



Roca i tipus d'escalada
Roca calcària de bona qualitat. Trobarem regletes, forats, pinces... Totes les qualitats pels amants de la placa.
Nota d'en PGB: A alguna via encara li fa falta alguna repetició més per quedar en millors condicions.

Dificultat
Les vies tenen una dificultat que va entre V i 6c, encara que els graus no estan del tot definits. L'alçada màxima de les vies són de 25m.
Nota d'en PGB: No dubteu en dir la vostra sobre els graus de les vies.

Equipament
Totes les vies estàn equipades amb parabolts M10 i les reunions amb argolla. Amb 15 cintes i una corda de 60m podrem escalar totes les vies. Atenció a l'hora d'empalmar dos llargs, és necessari com a mínim una corda de 70m i tot i així cal desgrimpar els últims metres. És aconsellable l'ús del casc.

Millor època
La paret està orientada al nord. S'hi pot escalar tot l'any, tot i que la millor època és a l'estiu ja que trobarem ombra la major part del dia. Després de plujes cal esperar-se uns dies perquè la paret queda molt molla.
Nota d'en PGB: Ombra a partir de les 12 del migdia

Aquestes vies han estat equipades per en Pep, en Dani i en Zoilo. Esprem que en gaudiu tant o més que nosaltres.

Penseu que l'escalada és un esport de risc. Cal prendre les mesures de seguretat adequades i és important tenir un bon coneixement d'aquest esport.

1. Gamusí. V+ [ 21m ][ 7 xapes ]
2. Records d'un amic. V+ [ 23m ][ 8 xapes ]
3. Disseny gràfic. 6b [ 25m ][ 9 xapes ]
4. Sr. Banks. 6a+ [ 25m ][ 9 xapes ]
5. The Laos. 6b+/6c [ L1: 6b+, L2: 6b ][ 20m/14m ][ 6+5 xapes ]
6. Mekong. 6b+/6c [ L1: 6a+, L2: 6b+ ][ 22m/13m ][ 7+6 xapes ]
7. Tailandia. 6c [ L1: 6a+, L2: 6b+ ][ 20m/13m ][ 6+6 xapes ]
8. La patakada. 6c+ [ L1: 6a+, L2: 6c ][ 22m/13m ][ 6+7 xapes ]
9. La via de tots. V/V+ [ 17m ][ 7 xapes ]
10. María. 6a [ 12m ][ 5 xapes ]
11. Peligrosa María. 6a+/6b [ 12m ][ 5 xapes ]
12. Correfoc. V+/6a [ 15m ][ 6 xapes ]

A disfrutar! :)

Ressenyes de La Sardineta de Dalt

A principis de Juliol del 2006 vem anar amb el Mohawk a provar aquestes rampoines. L'estat de les vies era força precari però, tot i ser curtes i molt a bloc, valien la pena. D'aquesta manera vam comprar parabolts, xapes i reunions i vam quedar en Mohawk, en Tranki i jo per anar a fer el que seria el primer re-equipament de la zona.

Durant l'Agost jo ja no hi vaig participar més (estava liat amb el Projecte de final de Carrera) però en Mohawk va anar fent escapades varies amb altres companys com l'Ozzy o en Gatsaule.
Finalment la famosa Sardineta de Dalt del nostre estimat Sant Llorenç del Munt va quedar en perfectes condicions per anar a passar una bon dia tibant a aquestes petites, però boniques, pioneres vies de conglocalcàri.



Com arribar-hi:
L'accés més ràpid és deixar el cotxe a Can Pobla i seguir el camí normal de pujada a La Mola. Passem per davant la Sardineta de Baix i just a la que el camí tomba a l'esquerra, tenim les vies davant (aprox 15mins des de Can Pobla).

Equipament:
Trobarem parabolts M10 a totes les vies i reunions amb parabolts d'expansió doble. Algunes tenen mosquetó, algunes anella.

Sectors:
La Sardineta de Dalt està dividida en 3 sectors: Totxo del Graffiti, Els Diedres, Pas de la Sardina.

Totxo del Graffiti
Qui no ha passat mai per sota el graffiti i s'ha mirat aquella placa desplomada plena de forats que crida tant l'atencio?

1.- Muaramagnoc, 7c/+ (D. Vallhonrat)

2.- Moi Indique 7b+ (S. Marzo)

3.- Rapido Taxi, 7a+

4.- Callate ya, 6b+

Els diedres

Aquest totxo està situat a escassos 30m del Totxo del Graffiti, just a l'esquerra del camí, baixant cap a Can Pobla.

A la part esquerra, el que jo denomino "Totxo de la Balma", hi ha les mítiques Umma Gumma, Quo Vadis, Vomito Bilioso, etc. A la seva part dreta hi ha "Els diedres"; 3 diedres seguits amb un inici descompost, però roca immillorable als dos terços restants de les vies.
Una mica més a la dreta trobarem el "Diedre del Dau" amb un parell de vies equipades i la opció d'escalar la fisura/diedre del mig en autoprotecció (IV+).

1.- Fisura, V+ (desequipada)

2.- Umma Gumma, 6a+ (Pau i Miquel)

3.- Quo Vadis 6b+

4.- Presuntos Implicados 6c+ (M1G)

5.- L'unicorn 7a+ (L. Cazorla)

6.- Variant directa a Vomito Bilioso, 6c

7.- Vomito Bilioso, 6c (L. Cazorla i M1G)

8.- Classica, A1e

9.- La venganza chunga, 7a+/b (M1G)

10.- Idefix, 6b+ (L. Cazorla)

11.- Asterix, 6a+/b (L. Cazorla)

1.- Je ne se pa, V/V+

2.- Obelix, 6a (L. Cazorla)

Més a la dreta, hi ha el sector del Pas de la Sardina on trobarem unes quantes vies més actuals (no totes), de les quals encara no disposo de croquis. Allà si agafem el Camí de la Font Soleia arribarem al conegut sector esportiu de Sant Llorenç. Les vies d'esquerra a dreta són:

1.- Xapada Contínua, 6a+ (parabolts)

2.- Variant Taskontetxo (clean)

3.- Taskonbrazo, V+ (clean, tascons i friends. Es fa R al tronc d'una alzina. El descens pel Pas de la Sardina)

4.- Pas de la Sardina, III (canal desequipada)

5.- Yuyu, V (spits)

6.- El gato con gatos, IV+ (spits)

7.- ? (hi ha un sol pitó)

8.- ?, 6b (1 buril, 3 spits, cadena+anella)

Tota informació extra o complementària, així com recotacions o actualitzacions seràn benvingudes.

Croquis by Bruce.

A la foto podem distingir els 3 sectors clarament:
Esquerra, Totxo del Graffiti
Centre, Totxo de la Balma + Diedres
Dreta, Pas de la Sardina

Blocs de les Agonies i del Cap del Faraó

Per acabar els blocs de Sant Llorenç, em faltava ressenyar els de les Agonies i el del Cap del Faraó.

Per arribar-hi, he fet un petit mapa partint de la Masia de Can Robert i marcant la pista de color blau cel:


Pel camí vermell (el d'arribar a Les Agonies), arribarem a una corba on deixarem el cotxe i seguirem a peu uns 5 minuts en pujada per arribar als blocs. El primer que trobarem és una mica guarro: té forçes combinacions però poc espai a la base. El bloc potent és el 2n, desplomat i amb poc canto. Hi trobarem les linies següents (by Felix Obradó):


Seguint el camí taronja, tant per dalt com per baix, arribarem a un carrer sense sortida. Aparcarem el cotxe al final del carrer (plè de terra) i tenim el bloc al costat. D'aquest no tinc cap tipus d'informació excepte el que vaig veure i provar l'altre dia:


Zona no-vertical per fer peus (es podria treure sorra de la base i quedaria més gran)
Zones desplomades amb algun picat i pedres (molt petites) sikades. Hi ha vies marcades amb una fletxa negra a la base del bloc
Zona sostre (dins la cova interior) amb preses artificials.
Corda fixe per baixar (una mica ronyosa, ja)
Via de 2 xapes més reunió.
Reunió a dalt per provar en top rope alguna via de bloc.
Matalàs per fer servir de crash-pad dins la cova (respecteu-lo, que no és vostre!)

Aquest article serà accessible des del Recull de Ressenyes de Sant Llorenç.

Cala Montgó

Seguim amb la tònica dels posts d'inspecció de noves zones: fa un temps pels fòrums de la feec, caranorte i madteam, vaig descobrir que hi havia una zona d'escalada a la Cala Montgó, l'Escala.



Dissabte tarda, amb l'Alba i els seus pares ens hi vem acostar. El fet de no haver-me llegit els posts dels fòrums i anar convençut de creure saber on eren les vies, ens va portar al costat equivocat. Vem anar al Sector Antic (a la dreta mirant el mar). Allà, després de caminar pel camí de ronda entre els pins i ben a la vora del penyasegat, vem anar veient alguna reunió amb les xapes oxidadíssimes des d'on es devia rappelar. Fixan-t'hi bé veies les vies equipades amb burils, spits, pitons, i altres relíquies. Segur que només bufant, les xapes desapareixien de tant oxidades que estaven. En alguns anclatges no hi havia xapa, el que hi havia eren dos eslabons de cadena, un a presió amb els spits o burils i l'altre lliure per xapar-lo. Esfereïdor!
Pel que fa a la roca es veia molt trencada i xunga. Se't passaven les ganes d'enfilar-te per allà pensant en que set podien quedar les preses a les mans.


Quina pèrdua de temps, al arribar a casa seva i consultar als fòrums anteriorment esmentats que les vies re-equipades es trobaven a l'ESQUERRA de la cala mirant al mar!

SANT TORNEM-HI
Dilluns, havent dinat i sabent ja la ubicació de la zona, ens vem decidir per tornar-hi. I efectivament, vem trobar el lloc, vem comprovar que hi ha unes 10 vies re-equipades amb químics, que quasi totes les vies es poden muntar des de dalt, que les vies no arriben als 15m que es pot baixar rapelant o desgrimpant una rampa de II+, que pels voltants es pot arribar a fer psicobloc, etc...


Com arribar-hi:
Des de la platja de Cala Montgó seguim el camí de ronda fins a Riells. Un cop hàgim arribat al penyasegat fem una grimpada i seguim per dalt fins arribar a l'alçada d'una mena de torre medieval. Les vies ens quedaran just a sota, a sobre d'una àmplia repisa de roca sobre el mar.
Per accedir-hi caldrà rappelar d'alguna de les reunions (la majoria d'elles són accessibles des de dalt) o per una rampa de II+ amb dos químics per rappelar a dalt. Per marxar treparem de nou la rampa.


Les vies:
He fet una petita ressenya de la zona, les vies de la dreta si que estàn al seu lloc, les de l'esquerra me inventat una mica el recorregut, però mes o menys estan per allà. Pel que fà als graus, he fet servir els que va comentar l'usuari Xank al fòrum de madteam i suposo que els he col·locat bé. Els 3 punts marcats amb descuelque, són els més fàcils d'arribar des de dalt i no queden gaire exposats. A la dreta hi ha marcada la rampa per poder marxar del lloc sense haver de nedar :P

l'Alba en un 6a+

Psicobloc?
A la dreta de la rampa per on es baixa/puja, hi ha una mena de caleta amb les parets desplomades. La fundària és l'únic que em preocupa perquè no crec que faci més de 3m i enfilar-se molt amunt podria ser perillós. El que si que sembla factible és fer travessies laterals per la zona. Potser més enllà hi ha més cosa però aquest lloc semblava el ideal, investigueu més si us interessa :) Si us feu mal jo declino tota responsabilitat, només dono idees ;P

Ressenyes de Sant Llorenç del Munt

Actualitzat: web-guia d'escalades a Sant Llorenç del munt:

www.santllors.com

Ja que porto uns dies sense tocar la roca. M'he decidit a fer un recull de les zones d'escalada de Sant Llorenç que he anat publicant (i publicaré) al blog. D'aquesta manera queda tot més agrupat, al més pur estil Òskar amb el seu recull de zones d'escalada.

• Les Agonies

Zona d'escalada esportiva d'alt nivell. Té una zona d'escalfament amb un parell de 6a's i un bulder molt desplomat amb alguna via de bloc interessant (i també duríssima). Orientació sud-est.

• El Diafragma

Interessant feixa de conglo-calcari aprop de Can Pobla. Escalada esportiva amb varietat de vies de grau mig-baix. Algunes reunions una mica precàries. Orientació Oest.

• Roc Colom

Aquí trobem dues zones diferenciades. La de l'esquerra de grau alt amb orientació sud i la de la dreta de grau mig-baix amb orientació est, però al quedar entre arbres i el Roc Colom hi ha bona ombra.

• La Placa Sibarit - Els Palestins

Zona ideal per l'hivern. Orientació sud-est amb sol fins a la tarda. Vies des de IV fins a 6c. Conglomerat de molt bona qualitat. La majoria de vies estan equipades amb spits.

• La Cova de les Gaites

Impresionant zona d'esportiva clàssica de grau mig molt aprop del cotxe. Reequipades amb parabolts la majoria de vies. Conclomerat d'excelent qualitat però les vies un pèl sobades els primers metres. Recomanació: Angie, Renom-Olmedo, Cati, Cucona i Supercucona. Ideal per l'estiu ja que està en una canal plena d'arbres.

• La Sardineta de Baix

Paret on molts hem començat a escalar. Vies una mica més llargues que les de la Sardineta de Dalt però amb més tros de podrit. Quasi que hi ha una via de cada grau des de V a 7a+.

• La Sardineta de Dalt

De les primeres vies esportives de Sant Llorenç juntament amb la Cova de les Gaites. Vies curtetes, molt a bloc la majoria, pero maques. Re-equipades per uns quants bloggers (hehe) durant l'estiu del 2006 amb parabolts inox. Grau mig tot i que hi ha alguna via mes facil.

• Bulder a Sant Llorenç (zona Cavall Bernat i Roca de les Onze Hores)
• Búlder a Sant Llorenç (Agonies i Cap del Faraó)
• La GUIA del Quimi (la guia mes completa, tots els blocs de Sant Llorenç)
  

Situació, aproximació i alguns comentaris per poder anar a fer una sessió bloquera a Sant Llorenç.

• La Font Soleia

La zona mes famosa del massis! Qui no la coneix? 5 estrelles!
Aixo si... millor dominar el 7e grau ;)

Les Agonies (per als que van sobrats de grau)

Nova tongada de ressenyes de Sant Llorenç del Munt! Aquest cop: Les Agonies.

Per arribar-hi, un cop a Matadepera, ens dirigim com si volguéssim agafar la pista que va a Can Robert però en comptes d'agafar-la, seguim recte. Girem a la dreta a la corba més pronunciada i que segueix fent pujada i a la següent corba a l'esquerra deixem el cotxe i seguim un caminet que en menys de 10 minuts ens deixa a peu de vies.


En vermell la pista que ens porta a Can Robert.
En groc el camí que hem de seguir per arribar als diferents sectors de les Agonies.






Els SECTORS de Les Agonies els he marcat amb colors, i queden així:

Verd: Zona d'escalfament. Hi ha 3 o 4 vies de 6a a 6b una mica "guarres" i reunions no massa decents. S'hi pot accedir per un caminet que ens deixa a dalt i muntar top-ropes.

Blau: Bulder. Hi ha un parell de blocs amb forçes possiblitats. En el més desplomat hi ha vies de bloc des de 6b fins a 7c+.

Groc: Em consta que hi ha un 7b+ i un 7c (d'esquerra a dreta) tapats. Diria que no les fa gaire gent per no dir ningú.

Cian: La Paret del Meló. Allà hi trobarem dues vies que d'esquerra a dreta són: Intent Fallide, 7a+/b i Tendones de acero, 7c/7c+. I com no, unes paraules de l'Oriol Pascual:

La "paret del meló" es troba seguint des de sobre de la Coraje...pujant unes rampetes que es grimpen a la dreta, i arribes a un BOLO plè d'esbarzers, on s'ha de baixar un xic fins a peu de via...no ho sabia i havia fet les dues vies ja fa anys...no sabia que eren aquestes!! Són 7a+ o 7b i 7c o 7c+...la tendones es super incriblement burra, l'altra és una via rotllo Sant Benet. Et parlo de fa molts anys i almenys pel lloc i el grau han de ser aquestes . Crec que estaven amb spits del 10 i alguna anella de xapa....!!

Vermell: La zona ESTRELLA, la Paret d'en Capablanca. Ja ho diu el títol que s'ha d'anar una mica sobrat de grau. I és que aquests setens i vuitens.. impresionen! I també desplomen!
Comentar que aquesta zona és molt diferent a la de la Font Soleia. Les vies són de més continuïtat i són de forats morfològics que no van bé a tothom...
Aquí teniu la ressenya que us he preparat i també amb les fletxes marcant els sectors anteriors:


Freakies! La combinació més dura seria: començar a la Fugatsi, passar-se a El Clan del Bonsái i acabar pel desplom de la No hagas bromas que extraploma. Queda un 8a+ dels que deuen fer por (al tanto que crec que segueixen la tònica de graduació DURA de Sant Llorenç).



Des d'aquí donar les gràcies a l'Oriol pels seus comentaris i experiències viscudes, i també per haver-se posat en contacte amb en Santi Marzo, de Sabadell, que és el gurú de la zona i haver pogut ajustar així els graus. Gràcies a ell també! I gràcies al Mohawk per la foto a l'inici de la No hagas bromas que extraploma i els comentaris ;) a veure si acabem tinguent una bona ressenya de tota la zona :)

Bones escalades!

El Diafragma

Seguint amb el recull de ressenyes de zones d'escalada esportiva de Sant Llorenç del Munt, aquesta vegada li ha tocat al Diafragma.

Per arribar-hi, un cop hem deixat el cotxe al parking de Can Pobla i ja estem fent el camí normal de pujar a La Mola, les parets ens queden just al davant. La opció més ràpida és: passada la porta metàlica que hi ha un cop hem deixat Can Pobla enrera, girar immediatament a l'esquerra i seguir un corriol que ens porta cap a la Cova del Frare passant per el Castell Nou, però el podem deixar a la que veiem un caminet que va direcció a les parets una mica abans d'aquest bloc.
L'altre opció és seguir recte passada la porta metàlica i arribar al Diafragma per l'extrem de la Roca Foradada.



Es tracta d'una paret de roca "conglocalcària" que va des de la Cova del Frare fins a la Roca Foradada de Can Pobla. L'alçada de les vies és variable, amb una corda de 60m fem de sobres ja que trobarem vies tant de 10m com vies de més de 20m. L'equipament també és variable però força bo a totes les vies, spits i parabolts. Les reunions són de cadena amb anella, dos parabolts (o spits) amb anella i també alguna cadena amb mosquetó.

L'orientació de la paret és cara Oest, per tant tindrem sol a partir del migdia i ombra durant el matí (ideal matins d'estiu). Els peus de via són còmodes i força frescos degut a la vegetació.

Aprofitant la visita recent a la Punta d'en Serreta, m'he currat unes ressenyes més noves de les que ja tenia. He dividit el Diafragma en 4 sectors: el de més aprop a la Cova del Frare, el central, el de la Roca foradada i el del Castell Nou. Aquest últim, és una mena de bloc alt que segurament s'hagués usat com a trinxera o niu d'ametralladores durant la guerra civil. Si es mira bé, té unes 3 vies equipades amb burils molt molt vells, seria interessant un re-equipament o provar de top-ropejarles per veure què tal :)

Sector de la Cova del frare:

Sector central:

Sector de la Roca Foradada:

Comentar que fa un any o així vaig enviar les ressenyes "originals" del Diafragma juntament amb d'altres que vaig fer/recopilar a www.ressenya.net amb el permís de l'autor que també és equipador/re-equipador de la zona. Us copio un tros del seu e-mail:

El diafragma és un racó tranquil, espero que publicar aquestes ressenyes no ho transformi massa. Sempre he preferit que la difussió de sectors com aquest fós de boca orella, però tampoc m'oposo a utilitzar internet, ja que és un mitjà que jo mateix utilitzo per trobar info d'altres zones. La pàgina de ressenya.net m'agrada força, felicita'ls de part meva s'ho curren molt.

Espero que hagis pogut gaudir escalant al Diafragma ja que es un sector mig oblidat al qual he dedicat bastant temps i esforç equipant o reequipant vies pq estiguin + o - decents.

Gracies per l'esforç Marcel, el Diafragma és un dels sectors on he disfrutat més de Sant Llorenç! I a vosaltres; sigueu respectuosos amb la zona, emporteu-vos les deixalles i les colilles, i gràcies per disfrutar escalant aquí i no haver deixat rastre del vostre pas (com deia en Pere Books).

Roc Colom

Avui toca parlar del Roc Colom. Per a mi encara és una zona desconeguda però en Mohawk ens en fà 5 cèntims. Gràcies Josep!


Es tracta de l'ultima paret d'escalada esportiva abans d'arribar al cim de La Mola. I de graus tant diversos que van de V+ fins a una via de 8b+/c anomenada Vol i Dol que fa un temps en Ramonet va proposar aquest grau.

Per arribar al sector esquerre, des del parking de Can Pobla, agafem el Camí dels Monjos a l’alçada de la Sardineta de Dalt i el totxo del graffiti. Seguim pujant pel mateix camí ample i empedrat fins poder veure el santuari de La Mola, just al davant tenim el Roc Colom. Per poder arribar als peus de via hem d’agafar un caminet a la nostra esquerra, marcat amb un petit pal de color verd del parc natural (crec que marca l'Avenc de Can Pobla), just abans que el Camí dels Monjos faci un gir a la dreta. Als 10 metres trobem un petit corriol que puja als peus de les vies.
Per arribar al sector de la dreta, és millor seguir el Camí dels Monjos i un cop passada una petita agulla s’agafa un corriol a mà esquerra que en un minut ens deixa a les vies.

L'orientació del Roc Colom sector esquerra és totalment al sud, al sector de la dreta tenim ombra ja que es troba rodejat de roques.

Pel que fà a la disposició de les vies, al sector de l’esquerra trobarem vies de grau mitjà/alt, equipades amb químics o parabolts i bones reunions.


Al sector dret existeix una via amb parabolts i la resta amb spits (de moment). Les reunions tenen bona pinta (mosquetó i cable) a excepció de les vies de l’esquerra, utilitzable però precaria (al tanto!).


Finalment us deixo amb unes fotos d'en Mohawk al sector dret:

El 6b de l'arbre

El 6b central

6b+ de l'esquerra

Placa Sibarit - Els Palestins

Avui toca parlar d'una petita paret del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, es tracta de la Placa Sibarit (també coneguda com Els Palestins).




Per arribar-hi cal seguir la carretera de Terrassa-Matadepera-Talamanca (la que va al Coll d'Estenalles / Montcau) i en el Km 11 deixar el cotxe al pàrking de l'Alzina del Sal·lari. Un cop allà seguirem la pista de la dreta (té una cadena) i a la primera bifurcació seguirem per la banda esquerra, un cop la pista fàci un gran gir a la dreta, tindrem la paret davant. Allà caldrà fer el que a simple vista sembla un "camp a través" i anar en direcció a la paret deixant la pista, però ens trobarem amb un caminet que seguint-el ens portarà als peus de les vies.


És una zona d'escalada esportiva amb vies d'uns 15 metres les de la banda dreta, i uns 25m les de la banda esquerra. El tipus de roca és conglomerat de molt bona qualitat (tipus Montserrat), no com als contraforts inferiors de la Mola on la roca està bastant descomposta.
Les assegurances són tant spits com parabolts i les 3 reunions de la dreta (les vies que he fet), estan en bon estat. Em sona que hi ha alguna reunió una mica precària més a l'esquerra.
ACTUALITZAT: Ja està tot el sector re-equipat amb químics (reunions incloses) i s'han afegit parabolts a la Solitude. Ara ja és una via segura.

Aquí teniu la ressenya actualitzada a data de Setembre del 2007:



I aquí una antiga ressenya:


Les vies 9, 5 i 4 de les meves ressenyes són de l'Amadeu Pagès, la 13 del Mohawk i la resta del M. López i Edu Dória.

La Placa Sibarit té orientació Sud, amb sol pel matí (ideal hivern) i ombra a partir del migdia (ideal estiu). Alguns peus de via son una mica incòmodes i estrets, sobretot els de la dreta.
ACTUALITZAT: S'ha afegit un químic per l'assegurador.

Per la canal de la banda dreta es pot accedir a la part de dalt (molt de compte a no caure i de no tirar pedres!). D'allà es pot montar algun top-rope (això he vist fer, jo no ho he provat) però no sé si ho feien a algun arbre o s'arribava bé a la reunió.


Jo escalant L'insuportable pes del cul l'estiu passat.


Curiosa vista de la Mola des dels peus de via

Boulder a Sant Llorenç del Munt

Aquesta tarda l'he passada ensenyant al Marc i al Joan uns quants blocs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (La Mola), a la sombreta, per anar-hi per la tarda ara que comença a fer bon temps.

Els Blocs són els de davant del Cavall Bernat, Cap de Mort, Diagonal i Roca de les Onze Hores. N'hi ha un altre bastant més desplomat i difícil, està a la zona de les Agonies. I també m'han parlat el bloc de sota del Cap del Faraó, però no hi he estat mai.

Per accedir als blocs d'avui, només cal aparcar el cotxe al pàrking del Cavall Bernat, he fet un petit mapa de com arribar-hi des de la rotonda de l'Escola Montcau-La Mola:


Un cop tenim el cotxe aparcat, els blocs ens queden disposats així:


Al bloc 1 li queda poc temps de vida, ja que el negoci immobiliari de Matadepera s'està menjant el Parc Natural. Aquest bloc és un dels més famosos, escalable per les 4 cares amb moltes possibilitats. Ara cal anar amb compte ja que els paletes que estan construïnt la casa et fan fora i han omplert la base del bloc de pedres.

El bloc 2 va pel mateix camí, és potser més baix i més senzill que el primer, però s'està aixecant una casa massa aprop, no sé si se l'acabaran expropiant... No hi ha gaire bona recepció.

El bloc 3 té unes quantes possiblitats, tant començant en sit com dret, i es pot intentar una travessa bastant dura. Compte que la roca mossega i et deixa les mans cascadetes ;) Més bona recepció que el segon, aqui és aconsellable el crashpad. Hem estat provant dues vies de bloc que arriben a dalt, una en sit i l'altre de peu. Han sortit i són força xules :) Foto

Pel que fà al bloc 4, dir que és bastant ben parit, són 2 blocs un al costat de l'altre on pots fer força cosa per curtir braços i dits, pots fer travessies, pots arribar a dalt... Aconsellable el crashpad també ja que segons on, la recepció no és massa bona. També hem estat aquí avui. Aquí teniu un parell de fotos dels tres provant els passos d'una de les travessies :P Una altra foto


Finalment, el bloc 5 o més conegut com El Bloc del Bacallà, Té un petit bloc a la part de dalt on es fa una mica de travessia molt fàcil per escalfar, però destaca sobretot pel bloc desplomat amb els cantos picats de sota, aconsellable crashpad perquè guanyes bastanta alçada i la recepció no és massa bona. També es pot fer travessia al de sota per curtir (molt) els avantbraços. Foto


Encara que l'Ajuntament de Matadepera no ho consideri Parc Natural, per la gent d'aquí si que ho és. Sigueu respectuosos amb l'entorn i emporteu-vos les vostres deixalles.

Si algun local creu que aquesta informació no hauria de ser pública que m'ho faci saber i ho trec sense cap problema, però des del meu punt de vista, ja va bé que s'aprofitin aquests blocs perquè els hi queda ben poc :( Una llàstima!