Miranda de les Boïgues - Montpart

El dissabte 19 d'Abril, el plan era anar amb el Dani cap a l'Alt Urgell a fer la Bàlsam del Tigre o la Cafè, copa i puro. Ambdues ens cridaven molt l'atenció però el temps ens va fer canviar de plans i ens vem decidir per una aposta segura, Montserrat.

- Quina via vols fer? - Em pregunta el Dani.
- Portis on em portis, segur que no l'he fet o sigui que tu manes.
- Et sembla bé fer la Montpart a la Miranda de les Boïgues? No l'he fet encara i tots els meus colegues ja la tenen feta i no trobo mai amb qui anar-la a repetir.
- No se'n parli més, a més no he estat mai per Agulles!

Doncs cap al pàrquing de Can Massana falta gent. Al arribar, sorpresa: en Marsi i en Guillem!

- Hombre Cuyàs!!! Quant de temps!
- Hehehe, primer cop a Agulles! Ja em val! :$

Al cap de res arriben en Martí i la Cristina. El CAU nunca muere!

Parlem dels plans d'avui, en Martí i la Cristina al final decideixen anar a la cara Sud. En Marsi i en Guillem ens acompanyaran fent vies paral·leles. Perfecte, estaré rodejat de manresans... quin mal karma! ;P

Montpart.

A peu de via

Guiats pel Marsi arribem a peu de via sense problemes. Mitja horeta, més o menys, des del pàrquing. El Marsi i en Guillem es posen a la Garcia-Vidal, aconsellats pel Dani, i jo començo el primer llarg.

• 1r llarg. V+ (V obligat). Nosaltres sortim recte a buscar la primera xapa, suposo que devien entrar per un flanqueig més fàcil una mica més a la dreta, però s'hi arriba bé. Es segueix recte amunt (5 xapes en total) fent uns passos de V+ molt fins. Al penúltim parabolt he hagut de fer un elegant A0 perquè m'estava fonent. Passat allò, la dificultat baixa una mica. Xapo l'últim parabolt de la via amb una cinta ben llarga i ja només em queda el més fàcil/exposat: un flanqueig en diagonal sense seguros cap a la R1 dins la baumeta característica. Tot i tenir la R a 10m (aprox) em tranquilitzo i vaig mirant-m'he molt els peus per anar progressant cap a la bauma. De tant en tant miro de reull l'ultima assegurança... -uff que lluny- penso! Finalment, xapo un parabolt d'una via que creua la nostra (Jumpi'n Jack Flash) just abans de la R (psicològic total, perquè tenia la reunió als nassos) i faig reunió. Salvat!
  

Començant el 1r llarg

A mig flanqueig del 1r llarg

En Dani es treu el 1r llarg en lliure i de seguida està al meu costat. Al cap de res ja està manxant-li amunt pel 2n llarg.
Buff, tot i el sol, el vent m'està congelant. Hauria d'haver tret la jaqueta de la motxilla. Bé, dels errors se n'aprèn :P
- Això està cosit!- Sento que diu. -Millor!- penso. Al cap de res ja el sento: -Reunió!-. Em recupera les cordes i començo el 2n llarg.

1ra reunió

• 2n llarg. 6a (V obligat). Primer un petit flanqueig cap a l'esquerra per posar-se sota del diedre. Allà burro de mi, m'agafo un moment al mosquetó de la 1ra cinta per colocar-me bé. Un cop ben colocat vaig recuperant el llarg: primer un pas de tibar de bons cantos i després anar seguint anar fent una mica de diedre o pujant per la placa quan els cantos ho permeten. Al cap de 6 o 7 parabolts, s'ha de flanquejar una mica cap a la dreta per acabar pujant per el tram més fàcil. El flanqueig i el pas per remuntar cap al tram fàcil va ser el que em va costar més, tot i així vaig fer tots els passos en lliure. Llàstima d'haver utilitzat la 1ra cinta que m'invalida el rotpunkt.

Com a mínim les reunions d'aquesta via són molt còmodes. Quin solet més bo que hi fa, no com al diedre del 3r llarg, que es veu hombrívol, fosc, dur... Segur que m'espera per menjar-se'm! Me'l miro. Me'l torno a mirar i em dic: -què coi?! Amunt!-

• 3r llarg. 6a (V, A1e obligat). M'equipo amb els tascons, els friends, els aliens, un estrep i 12 express. Primer objectiu, el 1r parabolt. Uns passos de IV i xapat. Bien! Així vaig progressant fins que arribo a un pitó, que és on venen els passos de 6a. Faig un A0 del pitó sense tibar massa, només l'utilitzo per equilibrar-me i xapar l'spit de sobre. Allà decideixo penjar-me d'una express al budrier i mirar-m'ho. -Collons que xungo! I ara com faig el pas?- Mmm.. treuré l'estrep! I si, amb l'estrep aconsegueixo xapar el següent parabolt i m'hi torno a penjar. Visca els A1e! Vaig progressant a base d'estrep durant 3 o 4 xapes, crec recordar (el que dura el tram difícil). En algun pas, no he tingut més ous que fer una sortida en lliure... quin yuyu! Però tot i així me'n ensurto. El Dani m'anima i això ja està coll avall. Toca el tram final on ja s'ajeu una mica més i a la roca li van sortint preses. Tot i això, no hi ha cap xapatge que no el faci pillat a la express a partir de la pedalada :$. Als últims metres xapo un arbre i ja surto a dalt. -Reunió!-

Imponent 3r llarg

Ufff, que content! M'he zampat el llarg de la Montpart i malgrat els problemes tinguts, he mantingut el cap fred i me n'he sortit. Que content i quin viote! :) Al cap de poc arriba en Dani al cim i ens felicitem mútuament. Un parell de minuts més i el Marsi ja ha recuperat l'últim llarg de la via que feia amb en Guillem. Ja som tots a dalt.

Mengem alguna cosa, baixem de l'agulla i anem en busca d'un racó arrasat i amb solet per decidir què fem...