17.11.10

Informatica per escaladors

Acabo de llegir el blog del Dani i vull donar la meva opinió. He intentat deixar un comentari però obtenia un error a cada intent, així que ho deixo com a post del meu blog.

Jo crec que tot això ha començat sent un granet de sorra que desafortunadament s'ha convertit en una muntanya.

Cada post que es publica a cada blog, queda emmagatzemat en un fitxer XML, tècnicament s'anomena RSS.
A no ser que en les opcions de configuració del vostre blog ho restringiu, s'està fent públic el contingut de cada post que heu realitzat. Això des de Blogspot es fa: Configuració -> Canal del lloc web -> Permetre fluxos d'actualització del blog.

Aquest arxiu RSS que generem automaticament per defecte, es pot visualitzar des de tots els lectors de feeds que existeixen, com Google Reader, Netvibes, etc... o des d'altres fonts de sindicació com les que comentes: Aumosta (és un agregador de blogs privat on hi ha els blogs que els Kutre's volen seguir) o l'"apanyo" del blogticulos, que no deixa de ser un agregador de feeds manual i rudimentari, però que fa molt bé la seva feina i va ser el pioner.
De fet, ara fa poc, 8a.nu permet als seus usuaris posar l'adreça del seu feed per mostrar les actualitzacions del seu blog dins la seva pàgina.

Jo de fet, utilitzo un lector de feeds, el Google Reader, per així, saltar directament i ràpida als continguts dels blogs, obviant dissenys, colors cridaners, músiques, enllaços externs, públicitats...
Quan vull deixar un comentari sí que entro al blog en qüestió.

La nostra responsabilitat com a autors, és decidir si volem generar un RSS complert, si el volem generar escurçat (de manera que si qui està llegint vol seguir-ho fent, ha d'accedir al blog de l'autor) o no generar-ne. Aquesta última opció crec que no ens beneficia com a autors a l'hora de que google ens indexi, però això ja són coses més tècniques. Les millors opcions, des del punt de vista tècnic, són mostrar el RSS escurçat o complert.
En conclusió, si un no vol que un tercer generi benefici del seu contingut, s'ha de restringir el RSS. La restricció corre a càrrec vostre! Que la desconeixença no us faci creure que us estan utilitzant.

És per això que blogsdeescaldada.com no està fent cap acte il·legal, senzillament mostra el què la gent permet que es publiqui.
Em sorprèn Dani, que tot i que fa més d'un any que blogsdeescalada funciona, no ha estat fins ara que té la possibilitat d'una PETITA recompensa econòmica (per no arribar a recuperar la inversió feta en allotjament i domini), de la qual me n'alegro (i molt!), no s'hagi fet públic aquest escrit, al igual que la campanya de desprestigi que s'ha iniciat als comentaris de molts blogs.
Potser molts no us enrecordeu o ho desconeixeu, però el B2EC també va tenir una petita font d'ingressos els primers mesos de gestació.

Blogsdeescalada és una eina al servei de tots i en cap moment s'apropia del contingut de cap blog.

Tal i com dius, Dani, que cadascú faci el què vulgui. Tenir la informació és l'important.

15.11.10

El poca-pila d'Ogassa

A l'endemà de la retrobada amb els estadencs, vem anar tots a fer esportiva a Ogassa.

Ogassa m'agrada molt, és un sector ideal per l'hivern amb vies de continuïtat amb canto decent (fins a 6b -que no he provat res més dur-). El problema d'aquell dia va ser que venia en molt baixa forma, i on el cap tirava, el cos no responia. Vaig dedicar-me a fer més vida social que penjar-me a la paret.

Tot i així alguna cosa vaig provar. Vam començar amb un 6a anomenat Per sika akàs. M'hi poso a vista i a mitja via no veig clar el pas, el provo recte per la linia de xapes i la mala caiguda sobre repisa em fa desistir. Després em dirien que hi ha uns cantos més a la dreta i la via sortia bastant més fàcil. Què hi farem...

Mentalment aquest fiasco m'ha deixat tocat i anem amb l'Albert a fer algo més fàcil. Ens posem amb la Niu de falcons, una via de V o V+ amb caràcter alpí, amb bons alejes però sempre amb bon cantell. Va bé per recuperar les sensacions.

Com que la gent diu que és fàcil, anem a per la King Kong, de 6b a les ressenyes però a mi m'ha semblat 6a/+, encadeno amb les cintes posades després de veure varis companys fent-la bastant sueltos. Baixo bastant inflat!

Paro una mica per ganyipar i fer vida social. Al cap d'una estona em poso amb la última via que escalaria aquell dia i és que tinc la pila sota mínims: Churrimangui. Un 6a bonic però amb un aleje a mitja via que em fa vibrar una mica i m'acabo petant intentant buscar un canto còmode per xapar ( a tots la mà se m'obria). Xapo agafat de la cinta, reposo i acabo la via.

Abans de marxar, asseguro a l'Albert a una de les vies que més m'agrada d'aquesta escola, Els Ulls de la Gemma. Un 6a preciós que recomano a tothom!

8.11.10

Stoc de Coc + Monges mascles a Malanyeu


El cap de setmana del 16 i 17 d'Octubre vam retrobar-nos els assistents a les Estades de joves alpinistes de la FEEC d'enguany al refugi de Coll de Merolla.

Amb en Noel i la Sandra, vam decidir quedar per Malanyeu per escalar-hi una mica abans d'anar cap al refugi a la tarda. Aquesta escalada va ser la primera després de la mossegada del gos i recordo la sensació de tenir la pell del voltant de la cicatriu molt fina i sensible amb el fregament de la roca.


La via ens va agradar molt als tres. La Sandra es va encarregar del primer llarg, un V amb un passet per acabar d'arribar a la reunió que em va agafar desentrenat.
El segon llarg va ser per mi (ja era la idea :P), recordo que em va costar horrors xapar les últimes cintes degut al pes i fregament de les cordes. És un llarg increiblement llarg (50m?), bo i bonic. El vaig disfrutar de principi a fi.
L'últim llarg, el de les Monges Mascles, va ser per en Noel. Jo me l'imaginava més curt i més senzillet que el 2n de la Stoc de coc, però a l'hora d'escalar-lo vaig trobar-lo molt semblant pel que fa a dificultat. Pel què fa a allargada déu n'hi do també, deu arribar als 40m.

La conclusió és que la via és molt bona. Fent la combinació de les Monges Mascles, queda una via molt homogènia en el V+ súper-recomanable! No us la perdeu i menys ara que és època Malanyeuenca ;)

Acabada la via i amb una trucada a la Lu per agilitzar la baixada, vem omplir un cistell de camagrocs i cap al refugi de Coll de Merolla a veure els companys, gaudir del sopar que ens va preparar en Pau i disfrutar de les fotos i videos de tothom.

5.11.10

Primera visita al Piteu

Aquest setembre, després de les múltiples lesions que he anat patint, vaig quedar amb l'Aleix per anar a fer rodatge a Montserrat.
El lloc escollit va ser El Piteu. A priori motivat pels comentaris que he anat llegint de que el grau era molt suau. En el fons tenia ganes de pujar-me la moral ;)

Al grà, no vem fer gaires vies perquè ens hi vam posar tard i haviem de plegar d'hora, el Barça és el Barça:

Vam començar amb la Niña Bonita, un V que sembla més fàcil des de sota. Placa tècnica (gairebé d'adherència) amb un passet per xapar la reunió que et posa les piles. Em va semblar dificil i a l'Alba li va costar també lo seu.

La següent ja va ser un V+, la Via Gra. Carai amb els cinquens-sup del Piteu, però aqui no deien que regalaven el grau?! O sóc jo que estic fluix? Pas intens a meitat de via i una tibadeta per superar un bombet abans d'arribar a la R. La linia no m'ha desagradat, està prou ben trobada.

Seguim amb la progressió del grau i passem a un 6a, la No me siento las yemas. Aquest ja em sembla més ben graduat i a part, la via és bastant bona. Ressegueix un esperó amb bon cantell i passos xulos, amb aleje final (però fàcil).

Bé, tot ha anat bé fins aquí, així que toca posar-nos amb la "famosa" Larry, el 6b+ del Piteu. Hem aprofitat que comparteix reunió amb la via anterior per deixar-hi les cintes posades. M'hi poso motivat a vista i sorprenentment encadeno. Té una entrada que resolc dinamicament, seguit d'un parell de passos llargs amb bon cantell. Aleshores hi ha un pas finet de dits que et deixa sota el bombo on cal encertar per on passar-lo. Amb prou feines li donaria 6b.

L'Aleix també triomfa en les mateixes vies alternant-nos el torn. L'Alba ha aprofitat per llegir més que escalar i jo vaig tornar a casa motivat. Llàstima que la motivació va durar poc degut a la mossegada que em va cardar un gos a la mà i me la va deixar inservible per trepar durant 3 setmanes més... per sort ja hem tornat a trepar i em sento amb motivació de tornar a fer alguna piada al blog ;)