1.6.12

Resum del 2011

No estava mort... estava fent un gintònic!

El 2011 va ser l'any de l'entrenament. Em vaig motivar a la panxa del bou i vaig fer un entreno dirigit amb el José Enrique Agustí, 2 dies per setmana durant 5 mesos. Vaig ser bastant estricte i podriem dir que el vaig complir al 90%.
Obviament, la matxacada va funcionar i vaig guanyar força, resistència, bloc... de tot! Cosa fàcil amb el nivell de forma que partia ;)

Entre Gener i Juny vaig dedicar-me a fer esportiva per Sadernes, Beuda, Clot de l'Espasa, Siurana, Solius, Montserrat, Os de Balaguer, Roca Maura, Beuda, Sant Feliu de Guíxols, Sant Llorenç del Munt, Camarassa... aquells mesos em van anar molt bé per anar agafant rodatge amb els 6b i 6b+ a vista. No tots sortien, però començava a ser habitual. Fins hi tot algun 6c va caure al flash i algun altre a vista. Però era en comptades ocasions. En canvi, al 2n intent perdonava poques vegades.

Per variar i com a 4t estiu consecutiu, en el meu moment més dolç, em vaig tornar a lesionar: hiper-extensió del tendó flexor de l'avantbraç dret. Va ser especialment fotut perquè per primer cop a la meva vida laboral, tenia jornada intensiva el Juliol i Agost. Això volia dir poder escalar entre-setmana a partir de les 15h00 fins que hi hagués llum, i aquelles tardes a Sant Llorenç estava començant a provar vies dures.

Em vaig desmotivar força fins que a finals d'Agost, malgrat no estava curat, vaig passar uns dies a Cavallers amb el Xavi F, el Dani M, el Jordi M i l'Adrià M. Van ser alguns dies d'esportiva (poca, però alguna cosa anava provant) i alguna via llarga com la Formigaz i la Pistacho Asesino, que vaig disfrutar com un enano.

Cap a finals de setembre i després d'unes sessions de fisioteràpia, em vaig trobar bé i vaig tornar a fer un entreno planificat, aquest cop de 2 mesos, amb el José Enrique a la Panxa. El motiu era recuperar la forma, perquè ens n'anavem dues setmanes a Kalymnos (última de novembre i primera de desembre).

Aquell parell de mesos vaig tornar a rodar amb 6a's i 6b's per Montserrat, Margalef i Beuda. Però sobretot matxacant al plafó.
I finalment va arribar el viatge. Un viatge que em va enganxar en un moment de canvi, i de baix estat anímic. No el vaig aprofitar com l'hauria pogut exprémer, ni el vaig disfrutar com hagués hagut. Però si que vaig encadenar bastantes vies fins a 6b+ a vista, va caure algun 6c's al flash, (algun va estar a punt de sortir a vista també!), un 6c+/7a (depenent de l'edició de la guia) va sortir al 2n toc i em vaig estrenar en la séptima dimensión 7a, a més... al flash!

Al tornar del viatge, vaig fer un parell més d'escalades amb poca motivació i al cap de res van venir les festes de Nadal.

Tot el referent a friki, ho vaig anar apuntant a la meva compta del 8a.nu i els resultats tampoc són tant dolents pel que fa al 2011, però haguéssin pogut estar millor:
 
7a 6c+ 6c 6b+ 6b 6a+ 6a V+ V
1 2 9 16 33 24 32 11 5


Bé, i fins aquí el 2011, a veure si m'afanyo i us començo a explicar el 2012. Ja us avanço que el dark side m'està cridant i estic abandonant les xapes brillants pels metres i els catxarros ;)

10.1.11

Començant l'any a Margalef

Hola! Fa mil que no actualitzava... falta de temps, de ganes, de motivació... No és que hagi parat d'escalar, ni molt menys! Senzillament m'havia passat a ser un consumidor més d'informació en comptes d'aportar-ne. Comoditat, vagància, etc...

Aquest 2011 ha començat bastant bé per dos motius. El primer haver tornat a escalar a Margalef i a més, haver-ho fet 3 dies seguits! Des del 2007 que no hi anava!!! I el segon per haver compartit escalades amb un nou blogger, l'Ivan de Factor 2.

Així que després de la monumental ressaca de cap d'any, el dia 2 de Gener enfilo cap a Reus per recollir l'Ivan. D'allà, carretera cap a Margalef. Arribem a les 10h15 i el Jose aka Bombero de la Roca ja ens espera.

El primer dia, el sector a visitar va ser la Braseria. Un bon sector d'hivern si s'està entre el 6a i 6a+ però amb l'inconvenient de que la majoria de vies tenen una entrada a bloc més o menys difícil que moltes vegades li dóna o li treu el plus a les vies.

  • Churrasco, 6a. Entrada a bloc extranya on s'han de pujar molt els peus seguida d'una placa més aviat tècnica amb poc cantell que es posa més vertical arribant a la R. Allà de poc m'espinyo perquè no tenia sensibilitat a les mans del fred que feia, tot i així i apretant a sac, arribo a la reunió dignament.
  • Frente boquerón, 6a+. L'entrada a bloc és més dura fisicament comparada amb la Churrasco, però més fàcil tecnicament. Senzillament s'ha de tibar més però pots anar jugant amb els peus. La resta de la via és més fàcil que la Churrasco ja que hi ha molt més canto en tota la via.
Mentre érem al sector, arriba la tropa de saballuts: Xavi, Òscar, Bernat i Miquel. Ells fan la Parrillades (fineta), el Boquerón vacilón (semlant a la Frente boquerón) i la Tabletón. Finalment surt el sol i tenim ganes de canviar de sector.

Ells se'n van a Can Si fa o no fot on més tard comenten que han fet un 7a i un 7b iguals de difícils/fàcils, i nosaltres marxem cap a El Chumino. És un sector de vies curtes de grau mig amb seqüències de passos a bloc.

  • És una guakkada, V+. La fa l'Ivan embolicant-se a l'entrada i complicant-se-la bastant. Potser se l'ha convertit amb un 6a? Tot i així encadena a vista.
  • Farte confi, 6b. A vista fallo anant per uns ínfims bidits de mitja falange amb extensió a tope. El Jose troba una seqüència de passos llargs però amb més cantell una mica més a la dreta i la treu al flash. Jo li faig un segon intent i surt amb la seqüència del Jose i l'Ivan al seu segon intent també l'encadena. Té un pas de confiança sortint del bombet, on els cantos desapareixen. Que tens!
  • Poc cacho, 6b. Via de 12 moviments de mà, ni un més ni un menys. El Jose falla a vista però això em permet estudiar bé la seqüència (tinc dits de mantega però bona memòria) i la bordo al flash. L'Ivan li fa un tiento però ha gastat els seus últims cartutxos a la via anterior. El Jose però, al 2n intent no perdona.
  • El chumino, 6c. Marcada fisura amb forma d'aparell reproductor femení que dóna nom al sector. M'hi poso a vista però té un pas a bloc sortint de la fisura que malgrat veig la seqüència clara, no tinc ni la força ni el bloqueig ni res per poder-la fer. Tiro de canya i ja arribo fins la R sense més complicacions. El José la prova però s'encalla al mateix lloc, i és que el pas és una burrada!
Aquí acaba el nostre primer dia, el Jose s'en torna cap a Terrassa i jo faig nit a la Fonda Tres Pins amb l'Ivan. El balanç del dia és molt satisfactori emportant-me a la llibreta 4 vies: 6a, 6a+, 6b, 6b.

El segon dia comença millor pel què fa a sol. Com que el cap de setmana ja ha passat, anem cap a un dels sectors estrella de grau intermig de tot Margalef, el Camí de l'Ermita. Ull amb aquest sector perquè acostuma a estar a petar de gent, i és normal perquè les vies són totes molt bones i llargues. Nosaltres van estar prou tranquils tot i haver-hi gent i vam fer noves amistats per a properes escalades.

Sembla que no però les apretades d'ahír ens van passar factura i avui només fem 4 vies reposant molt entre via i via, gaudint del dia que ens va fer.

  • Sóc roig, 6a. Via d'uns 25m amb una primera meitat de IV+ per una placa tombada seguit d'una placa vertical de 4 xapes amb bons forats però que cal navegar una mica per trobar bé les seqüències. Surt bé a vista.
  • Lolita pasión, 6a+. Aquesta és bastant més dura i contínua que l'anterior, també cal navegar entre les dues fisures i és que els passos són poc evidents. Encadeno a vista però em deixa molt inflat! Aquí l'Ivan es treu l'espineta que tenia i l'encadena al primer intent. Bona manera de celebrar l'aniversari :)
  • La chinita de al lao, 6b. Uff, quina via més bona. Tècnica i pilera amb una secció de decisió cap a la meitat on el canto escasseja i costa veure's els peus. Jo me l'apunto a vista amb uns braços com butifarres i aquí l'Ivan té el 2n regal del dia encadenant-la al primer intent. Felicitats bou!
  • Picus pardus, 6a. Aquesta només la fa l'Ivan i encadena a vista i posant cintes. Comenta que és molt llarga i cap al final, quan tomba, les xapes allunyen.
  • La divina Colette, 6b. Jo m'he reservat aquesta via pel final. I tot i la tècnica entrada i els passos de canto petit, acabo col·locant-me bé i donant-ho tot per arribar a la cadena.
La valoració del dia ha estat genial, 4 vies a vista. Com ahir: 6a, 6a+ i 2 6b's. I diria que és el primer cop que faig 2 6b a vista en el dia. M'hagués agradat provar les vies principals com la súper recomanable Flors i violes, però millor venir-hi amb una bona base de pila, no fos cas que pringui arribant a la R després de 30m escalats :P

Finalment, el tercer i últim dia les forçes ja flaquejaven i no vam fer gaire cosa. L'objectiu del dia era un 6b molt bo i recomanable de Can Torxa, y lo que surja... Aquest és un arxiconegut sector amb vies bastant bones però que ja estàn una mica sobades degut a la facilitat d'accés.

  • L'escorpí, 6a. Casualment va ser l'únic 6a que vaig provar en la meva primera visita a Margalef i va sortir-me en top-rope. Avui el feia posant cintes. És un bon 6a amb reposos entre els passos i no val a badar arribant a la cadena.
  • Senyor Esperó, V. Mentre esperem a que una orda d'italians deixin lliure la via que volem provar, fem temps amb aquest V de regust clàssic. Molt bonic.
  • Freekandó, 6b. Comença l'Ivan però a mitja via està rebentat i els gats que porta no acaben d'anar del tot bé pels passos de foradets que hi ha, em toca posar-m'hi a mi amb només mitja via montada... i amb penes i treballs, les ales mirant a Cuenca i els braços com porres xapo la role. Objectiu aconseguit! :D
Després d'aquestes vies ens donem un respir per menjar i fer vida social. Acabem provant un parell de vies dels Cingles del Molí en top rope.

  • Berberecho blues, 6c. Via on cal controlar bé els cantos sobretot entre la 4ta i la 5ena xapa. La sortida cap a la R també és una mica tensa. Jo crec que més descansat i controlant bé les seqüències pot sortir.
  • Piastic, 6b. Aquesta només la fa l'Ivan, tampoc li surt però se la deixa controlada per una altra ocasió.
El balanç d'aquest tercer dia ha estat inferior als dos primers, però dira que no havia escalat mai 3 dies seguits fent esportiva... No està mal: V, 6a, 6b.

Resumint, que m'emporto un V, tres 6a's, dos 6a+ i tres 6b's a vista, un 6b al flash i un altre 6b al segon intent. Jo ja ho firmava abans d'anar-hi! :)

Fotos properament...

17.11.10

Informatica per escaladors

Acabo de llegir el blog del Dani i vull donar la meva opinió. He intentat deixar un comentari però obtenia un error a cada intent, així que ho deixo com a post del meu blog.

Jo crec que tot això ha començat sent un granet de sorra que desafortunadament s'ha convertit en una muntanya.

Cada post que es publica a cada blog, queda emmagatzemat en un fitxer XML, tècnicament s'anomena RSS.
A no ser que en les opcions de configuració del vostre blog ho restringiu, s'està fent públic el contingut de cada post que heu realitzat. Això des de Blogspot es fa: Configuració -> Canal del lloc web -> Permetre fluxos d'actualització del blog.

Aquest arxiu RSS que generem automaticament per defecte, es pot visualitzar des de tots els lectors de feeds que existeixen, com Google Reader, Netvibes, etc... o des d'altres fonts de sindicació com les que comentes: Aumosta (és un agregador de blogs privat on hi ha els blogs que els Kutre's volen seguir) o l'"apanyo" del blogticulos, que no deixa de ser un agregador de feeds manual i rudimentari, però que fa molt bé la seva feina i va ser el pioner.
De fet, ara fa poc, 8a.nu permet als seus usuaris posar l'adreça del seu feed per mostrar les actualitzacions del seu blog dins la seva pàgina.

Jo de fet, utilitzo un lector de feeds, el Google Reader, per així, saltar directament i ràpida als continguts dels blogs, obviant dissenys, colors cridaners, músiques, enllaços externs, públicitats...
Quan vull deixar un comentari sí que entro al blog en qüestió.

La nostra responsabilitat com a autors, és decidir si volem generar un RSS complert, si el volem generar escurçat (de manera que si qui està llegint vol seguir-ho fent, ha d'accedir al blog de l'autor) o no generar-ne. Aquesta última opció crec que no ens beneficia com a autors a l'hora de que google ens indexi, però això ja són coses més tècniques. Les millors opcions, des del punt de vista tècnic, són mostrar el RSS escurçat o complert.
En conclusió, si un no vol que un tercer generi benefici del seu contingut, s'ha de restringir el RSS. La restricció corre a càrrec vostre! Que la desconeixença no us faci creure que us estan utilitzant.

És per això que blogsdeescaldada.com no està fent cap acte il·legal, senzillament mostra el què la gent permet que es publiqui.
Em sorprèn Dani, que tot i que fa més d'un any que blogsdeescalada funciona, no ha estat fins ara que té la possibilitat d'una PETITA recompensa econòmica (per no arribar a recuperar la inversió feta en allotjament i domini), de la qual me n'alegro (i molt!), no s'hagi fet públic aquest escrit, al igual que la campanya de desprestigi que s'ha iniciat als comentaris de molts blogs.
Potser molts no us enrecordeu o ho desconeixeu, però el B2EC també va tenir una petita font d'ingressos els primers mesos de gestació.

Blogsdeescalada és una eina al servei de tots i en cap moment s'apropia del contingut de cap blog.

Tal i com dius, Dani, que cadascú faci el què vulgui. Tenir la informació és l'important.

15.11.10

El poca-pila d'Ogassa

A l'endemà de la retrobada amb els estadencs, vem anar tots a fer esportiva a Ogassa.

Ogassa m'agrada molt, és un sector ideal per l'hivern amb vies de continuïtat amb canto decent (fins a 6b -que no he provat res més dur-). El problema d'aquell dia va ser que venia en molt baixa forma, i on el cap tirava, el cos no responia. Vaig dedicar-me a fer més vida social que penjar-me a la paret.

Tot i així alguna cosa vaig provar. Vam començar amb un 6a anomenat Per sika akàs. M'hi poso a vista i a mitja via no veig clar el pas, el provo recte per la linia de xapes i la mala caiguda sobre repisa em fa desistir. Després em dirien que hi ha uns cantos més a la dreta i la via sortia bastant més fàcil. Què hi farem...

Mentalment aquest fiasco m'ha deixat tocat i anem amb l'Albert a fer algo més fàcil. Ens posem amb la Niu de falcons, una via de V o V+ amb caràcter alpí, amb bons alejes però sempre amb bon cantell. Va bé per recuperar les sensacions.

Com que la gent diu que és fàcil, anem a per la King Kong, de 6b a les ressenyes però a mi m'ha semblat 6a/+, encadeno amb les cintes posades després de veure varis companys fent-la bastant sueltos. Baixo bastant inflat!

Paro una mica per ganyipar i fer vida social. Al cap d'una estona em poso amb la última via que escalaria aquell dia i és que tinc la pila sota mínims: Churrimangui. Un 6a bonic però amb un aleje a mitja via que em fa vibrar una mica i m'acabo petant intentant buscar un canto còmode per xapar ( a tots la mà se m'obria). Xapo agafat de la cinta, reposo i acabo la via.

Abans de marxar, asseguro a l'Albert a una de les vies que més m'agrada d'aquesta escola, Els Ulls de la Gemma. Un 6a preciós que recomano a tothom!

8.11.10

Stoc de Coc + Monges mascles a Malanyeu


El cap de setmana del 16 i 17 d'Octubre vam retrobar-nos els assistents a les Estades de joves alpinistes de la FEEC d'enguany al refugi de Coll de Merolla.

Amb en Noel i la Sandra, vam decidir quedar per Malanyeu per escalar-hi una mica abans d'anar cap al refugi a la tarda. Aquesta escalada va ser la primera després de la mossegada del gos i recordo la sensació de tenir la pell del voltant de la cicatriu molt fina i sensible amb el fregament de la roca.


La via ens va agradar molt als tres. La Sandra es va encarregar del primer llarg, un V amb un passet per acabar d'arribar a la reunió que em va agafar desentrenat.
El segon llarg va ser per mi (ja era la idea :P), recordo que em va costar horrors xapar les últimes cintes degut al pes i fregament de les cordes. És un llarg increiblement llarg (50m?), bo i bonic. El vaig disfrutar de principi a fi.
L'últim llarg, el de les Monges Mascles, va ser per en Noel. Jo me l'imaginava més curt i més senzillet que el 2n de la Stoc de coc, però a l'hora d'escalar-lo vaig trobar-lo molt semblant pel que fa a dificultat. Pel què fa a allargada déu n'hi do també, deu arribar als 40m.

La conclusió és que la via és molt bona. Fent la combinació de les Monges Mascles, queda una via molt homogènia en el V+ súper-recomanable! No us la perdeu i menys ara que és època Malanyeuenca ;)

Acabada la via i amb una trucada a la Lu per agilitzar la baixada, vem omplir un cistell de camagrocs i cap al refugi de Coll de Merolla a veure els companys, gaudir del sopar que ens va preparar en Pau i disfrutar de les fotos i videos de tothom.