Començo jo, pertant em toquen els llargs imparells:
- L1, V. Placa amb un passet una mica fi a la que es posa vertical. Arribant a la reunió prefereixo assegurar el tiro i poso l'àlien groc. Aquella R és potser la més incòmode de tota la via.
Arribant a la R1
- L2, 6a. Alguns el coten de V+ i d'altres de 6a. Per mi 6a dur. Malgrat arribo bé als cantos, les vires horitzontals són massa poca cosa per les meves falanges hiperlàxes i em costa bastant superar el tramet de placa de després del sostre.
En Dani encadenant a l'orsai el L2 i en Marcel arribant a la R1 del Bàlsam.
- L3, V+. Surt per un tram verticalillu i ben assegurat fins que va perdent inclinació i arriba a una repisa intermitja a la paret. Allà la lio i faig R a la de la Olaya, triangulant un alien groc amb l'spit que hi ha. El Dani ho soluciona ràpid fent un canvi de R a la bona, que no havia vist al pujar :S
- L4, V+. Comença vertical amb cantos laterals i bons peus, es va fent fins que s'arriba a la reunió on uns passos més llargs i més aeris ens faràn tibar una mica més. Per mi bastant més senzills que el L2.
En Dani a la placa del L4
- L5, V+. La sortida de la reunió és fineta i cal anar bé de peus. Hi ha dos o tres cantos bons trencats (segueixen sent bons però no tant). Després ja tomba i per terreny una mica descompost i herbós s'arriba a un gran arbre al final de la paret on farem la última reunió.
No ens van donar entrepà de nocilla!!!
