D'esportiva per Cavallers

Pel pont de l'11 de Setembre vam pujar una bona colla cap a Cavallers. Érem l'Alba, la Bàrbara, en Pär, l'Aleix i jo.

Per variar vem fer nit a la Borda Vidal, a Erill. Allà vem coincidir sense saber-ho amb en Joan Palou i l'equip de la Laura.

El primer dia vam visitar el Pas de l'Ós. La llarga aproximació va valer la pena (sols tot el dia). És un sector que consta de dues parets, la de l'esquerra té vies verticals amb regletes i canto, la de la dreta té més vies d'adherència. M'ha agradat i és un sector que m'apunto per tornar-hi.

L'aproximació i el team català

• Tracción fatal, 6a. Em motiva com a primera via del dia, una entrada desplomada amb canto i després adherència. Com em va costar l'últim pas! A vista.

• L'Oso yonki, 6a+. L'Aleix s'hi posa i encadena a vista, darrera seu vaig jo i tot hi els meus dubtes en el crux, encadeno. Molt bona! Flash.

El final i el principi de l'Oso yonki.

Asseguro al Pär, estic amb l'Alba gaudint del paisatge, mengem una mica i canviem de paret.

• UIAA, V. L'Alba té ganes d'escalar, li munto aquesta via que té un passet al mig, la resta adherència fàcil però amb bons alejes. Un altre passet tonto per xapar la R i jastà. A l'Alba li costa una mica el pas del mig (vens d'un flanqueig i has de fer una sortida de piscina) però li acaba sortint. La Bàrbara també el fa. L'he trobat rareta.

Mentrestant en Pär i l'Aleix estan provant un suposat 6b+.

• Top model, 6b. Em canten els cantos i sorprenentment encadeno amb no massa esforç, de seguida els hi dic que per mi, com a molt 6b. I a l'endemà ens ho confirma el Luichy: van moure la reunió a un lloc més còmode de xapar i perd el plus. Bastant guapa. Al flash.

La placa final de la Top Model, boníssima!

A l'endemà toca visitar l'Afrikan Wall.

Jo tinc ganes de posar-me amb la Todo a 100, ja que l'any passat estava lesionat del colze i només vaig fer un parell de vies a la Kanalla.

Avui sembla que el tema anirà de fissures. En Pär ha escalat molt arreu del món i bastant a Indian Creek. Em fa una mica de teaching de la tècnica del hand-jamming i es posa a una via fàcil de fissura amb els friends i els guants de fissura.

• Mandinga, V. Em deixa els guants de fissura i vaig intentant-ho. Que complicat! Sembla que t'hàgis d'escórrer en qualsevol moment. Acabo pujant més en diedre que en fissura però ha estat un tast interessant. Encadeno xapant més bolts que friends ;P

L'Aleix de mentres, practica amb els friends i tascons a la Katanga.

Artifo?

• Sinbamba, 6a. La fan tots abans de mi. Verge santa quina angúnia aquests slabs de cavallers! Tot i així surt a la primera :)

Quina perspectiva!

Després d'encadenar aquesta última i mentre l'Alba la desmonta, comença a ploure. Decidim marxar i amb en Pär i l'Alba anem a fer turisme per Taüll. L'Aleix i la Barbara es quedaràn encara intentant de fer algo més però quan ens trobem més tard, ens expliquen que ni han pogut acabar la primera via, que els hi ha caigut el cel al damunt!

Acabem el dia sopant a la creperia de Taüll. Que difícil decidir-se entre tantes crêpes!

Concentració amb l'uniforme clàssic-climbing!

L'últim dia el passem a la Pared Inerte. Abans de començar a escalar ens trobem el Luichy i intercanviem 4 paraules.

• Servandico, V+. Em costa bastant! Una via de colocar-se per fer el pas i que dóna la sensació d'escalar poc. Com a mínim encadeno a vista.

Mentre els companys fan un 6a+ rotllo clàssic, Passiones Quirúrjicas, jo em poso a una altra via.

El diedre de la Passiones Quirúrjicas amb la placa, a l'esquerra, per on va la Servandico.

• ¡Que bueno que viniste! 6a. Un pas a l'entrada que no sé agafar-lo em fa desistir, s'hi posa l'Aleix i se'l treu facilmente. Al baixar ell, m'hi torno a posar jo i aquest cop si que encadeno. La via és bastant més bona que l'anterior, escales molt més :)

L'Aleix superant-ne el passet.

Per acabar ens posem en una de les millors vies del sector.

• Directa americana, 6b. L'Aleix la munta i jo m'hi poso en top-rope, em fa mandra anar de primer a una via tant llarga (35m)! La primera part em surt neta. En el pas de pujar-me a la placa, el cul se m'envà enrera i m'ajudo de la cinta i la bavaresa final surt neta a excepció d'un pas de tibar d'un rom. Collons que bona que és!

Lay back power!

Amb aquesta via ens despedim de Cavallers, segurament fins l'any vinent. A veure si m'ho puc muntar per pujar a Comalestorres, que ja són anys vulguent fer la Blues, la Festuc i moltes més! :)

La meva primera cascada, la Husky

NOTA: Ja sé que de poc serveix una piada de gel de fa un més, però un disposa de poc temps per actualtizar el blog :P

El dissabte 10 de gener, amb el Tranki dèiem d'anar a fer la Conrado-Altimira al Grà de Fajol, però aquell cap de setmana donaven bon temps el diumenge i només podiem quedar el dissabte. Pel dissabte, només donaven bo a Boí, i el fanatisme era tant que vem fer un puja-i-baixa.

Divendres marxavem tard... però encara vem arribar prou d'hora a casa l'Òscar a Pont de Suert, on ens esperava amb dos amics, el Fabio i el Paco, per sopar. Moltes gràcies!
Els espaguettis, el pà casolà, les infusions i el vi van amenitzar unes grans converses sobre la vida, les parelles, el sistema, l'escalada... i és que a tot se li pot buscar un nexe!

Anem a dormir tard i ens aixequem d'hora. L'Òscar ens prepara un esmorzar ràpid (gràcies de nou), ens bebem un redbull i cap amunt. Neva, les màquines llevaneus encara no han passat i faig una conducció prudent sobre 3 dits de neu. No tenim problemes ni trobem gel, arribem bé a Caldes de Boí on ens equipem i començem a caminar.

Primeres llums del dia

La idea original era fer la Antàrtic, però l'Oscar va desaconsellar-ho. Amb la neu caiguda el dia anterior, segurament purgaria.
Ens va recomanar la zona de la Cascada de l'Oscar, etc... (roques negres?) on podriem fer varies cascades d'un o dos llargs per anar agafant-li el rotllo. L'altre recomanació era la Husky i tot i que l'Oriol ja l'havia fet un parell de cops, al final vem anar-nos-en-hi.

Uns revolts abans de la presa, a mà esquerra tenim una tartera (nevada). Vem enfilar-nos per allà fins al peu de via on ens vem encordar i l'Oriol va començar a tirar-li.

La tartera

Primer un ressalt primet de 75/80º, encaixonat entre les roques. Seguit d'una superació d'un tronc caigut a mitja canal i un segon ressalt una mica més dret que l'anterior on el Tranki ja posa un cargol, més amunt en posa un altre i el llarg va perdent inclinació.
Fem reunió en un gran arbre preparat per rappelar i d'allà segueixo jo amunt per fer el canvi de reunió (sense cap dificultat).

1rs ressalts del primer llarg, i "la husky" (2n llarg).

Ara si que tinc un bon glaçó davant meu! 25m de cascada amb un primer tram vertical i després ja tomba un pèl. Quan hi ets, al tram vertical sembla que desplomi i al tram tombat sembla totalment vertical!

TRanki i PGB

L'Oriol la puja un parell de cops per la part més dreta, jo també però en top-rope. Després, prova de pujar per llocs menys usuals ja en top-rope i donem la jornada per finalitzada.

Fabio a l'esquerra i overbooking de top-ropes a la dreta.

Al 2n llarg (la cascada en si) hem estat escalant junt amb un parell de guardies civils de muntanya i també amb en Fabio i en Paco. Salutacions si em llegiu!

En Tomás a l'esquerra i en Fabio col·locant un cargol a la dreta.

A l'hora de plegar, el més còmode és baixar per un camí que queda al costat de la cascada, però nosaltres baixem rappelant ja que hem perdut un cargol pel camí o a peu de via. Mala sort, no el trobem i a sobre se'ns enganxen les cordes... desfem els nostres passos i acabem arribant al cotxe 1h més tard del previst.

Jo assegurant i l'Oriol començant el 1r ràppel.

Carretera, kilòmetres, ens expliquem la vida, menjem... es fa tard. A un l'esperen a Andorra, a l'altre a La Bisbal d'Empordà... més kilòmetres i a descansar després d'un dia de disfrutar com camells! :)

Últimes llums del dia

Boí és friki! Caldrà tornar-hi!

Cavallers 2. La Tribu dels Vull Vull

Aquest cop ens llevem més d'hora tota la tropa. Esmorzem, paguem, fem maletes, carreguem els cotxes i cap a Cavallers, en companyia del Luichy, que avui anem bé d'hora i podrem deixar el cotxe al pàrking (juas, quina broma!).

Al arribar a Caldes de Boí no veiem rastre dels vigilants. Pista oberta! L'alegria ens dura poc, ja que als 0,5 km (a l'alçada del garito dels vigilants) ens fan donar mitja volta a tots els presents. Estupendu...

Algunes, en un estat considerable de mala-llet, quasi foten el cotxe avall per un marge. Ràpidament els matxos presents ho solucionem aixecant tot el que podem la roda mentre uns treuen una pedra. Aaaaiiii Ceci!

Aparquem a baix, altre cop, però aquest cop tenim un as a la màniga... carreguem trastos ràpid a la furgo del Luichy, ens entaforem tots a dins, unes paraules d'amor i de màgia del Luichy a les vigilantes i via lliure!
Luichy, ¿qué les dás?



Aparquem i enfilem cap a la Tribu dels Vull Vull. En uns 20-25 minuts arribem al sector i és tal i com ens l'ha descrit en Luichy: l'estany, un petit prat i el totxo. Graus mitjos, alegria entre assegurançes a les vies fàcils i com a excepció, la Corporación dermoestética (7c) que encadenaria el Tranki al llarg del dia. Croquis




Amb l'Alba i la Susana començem per aquestes vies fàcils, i exposadetes, de la dreta.

• Gemma, IV. Placa tumbadeta d'adherencia, 20 metres i 4 xapes. La faig de primer i elles dues de segones.

• Agda, III. Les noies l'han vist fàcil, malgrat la distància entre assegurances, i tenen ganes de provar-ho de primeres. Les dues encadenen sobradament. Felicitats!

Mentre elles escalen aquesta última, puc fer una foto típica de caçador caçat. En Luichy fent-li fotos a l'Ivan a la via Alba (6a), que surt al seu blog.



Abans de marxar, li faig un intent a una de les vies de l'esquerra:

• Maquina total 3, V+. Jo crec que el plus no li sobra gens ja que té uns passos de fe importants :P. La via és maca però les xapes tampoc estan a tocar i això et fa escalar una mica tens hehe. Acabo agafant-me de la cadena per xapar quan ja havia fet el més difícil de la via. Ja em val.
  

Suposo que són aquells moments de desinspiració i que pensem que ens ho anem a passar bé i a no fer-nos mal. Igualment, això no treu que la disfruti com el que més.

Acabada aquesta via, ens despedim de tots i amb l'Alba anem desfilant. Hem de tornar fins al parking de Caldes de Boí a peu, tornar a Terrassa i ella ha d'agafar un tren cap a l'Empordà... per sort uns escaladors ens escurçen el camí baixant-nos l'última part en furgoneta. Gràcies!



I aquí s'acaba la nostra primera incursió a Cavallers. Ben segur que hi tornarem!

Cavallers 1. Afrikan Wall i La Canalla

Ja farà dos caps de setmana d'aquesta sortida: la primera escalada essent tot un graduat en Multimèdia! I pensar que des de la 2na setmana de Juliol podria estar escalant... :(
El problema és el colze esquerre: tinc epitrocleitis i m'ha sortit una mica de líquid. Em fa mal quan tinc el braç en extensió, en flexió total o fent força de tracció (ideal per escaladors, vaja!)

Tot i així, ja sé que he de fer repòs, vaig pensar que un bon lloc per poder escalar, gaudir del paisatge i no fer patïr massa el colze seria Cavallers i ho vem ben encertar.

Divendres, després de treballar, vem marxar de Terrassa en dos cotxes l'Alba, la Susana, l'Ivan, el Marc i el que escriu. Vem arribar al nostre destí, la Borda Vidal (Erill la Val), una mica tard després de fer alguna parada per acabar de comprar 4 coses de camí.
Però no vam ser els últims d'arribar, Tranki and family arribaven una mica més tard amb una mà a cada ou. Desorganitzats! :P


Fem el sopar, preparem el dinar per a l'endemà (amanida de pasta per 5 o més) i parlem i debatim de tot i de res fins que ens n'anem a dormir.

Dissabte ens aixequem d'hora, esmorzem i amb tranquilitat arribem als vols de les 10:30 al pàrking de baix de tot pensant en que ens sobrava temps abans que no tanquéssin l'accés i... bajón.


Intentem negociar de pujar un cotxe per l'Arnau i el material, però no hi ha manera. Mentrestant baixen cotxes de dalt (obviament deixant places lliures) però ni així ens deixen passar. Deu ser massa feina posar una persona a dalt, amb un walkie, pq informi de les places de parquing lliures a la persona de baix, no?
Desistim i començem l'excursió carregats amb el material, cordes, l'Arnau, nevereta, etc... A mig camí convencem a una parella que baixen, perquè pugin la Ceci i l'Arnau. Estem fets uns cracks! :)


Cada cop ens acostem més a la presa i tot i que és bastant aviat per escalar a l'Afrikan Wall, com que està ennuvolat hi passarem tot el dia.


Finalment hem arribat i els que poden es posen ràpidament a escalar, jo de moment asseguro.


L'Oriol fa el primer llarg de la Todo a 100 (6b) i la deixa montada. El Marc fa el mateix amb la Katanga (V) i l'Ivan ídem amb la Conbombo (6a+).

• Katanga, V. M'hi poso en top després de l'Alba i la Susana. Vull veure com es porta el colze i veig que de moment no es queixa. La via surt sense cap problema a destacar, es tracta d'un diedre bastant estètic.

Asseguro a uns i altres a diferents vies i mengem una mica.



Em decideixo per provar una placa d'adherencia on hi ha unes vies de 6è, més a l'esquerra de la Todo a 100.

• Stallone cobra (L1), 6a. Pas de bloc, llarg, a la primera xapa, un parell de passos d'adherència fins la 3ra i ja agafes canto i la via s'ajau fins a la R. Em surt a vista i en baixo content malgrat haver notat una petita fibladeta al colze al fer el pas de bloc de baix. L'Alba i la Sussana la proven en top-rope i només tenen problemes a la primera xapa, la resta els hi surt molt bé.

Sentim crits d'eufòria i és que el Marc ha encadenat la Todo a 100 a vista! Al cap de poc es repeteixen per l'Ivan que li surt al 2n intent! Felicitats bous!




Arriben el Palan i el Talo amb uns amics, li faig unes fotos al Palan escalfant a la Massa Kumba (7a+/b)




El Marc també prova en top-rope El negre del diedre (6a+/b), aprofitant que uns colegues de l'Oriol l'acaben de fer, i l'encadena. En baixa dient-ne les mil maravelles.
Si la voleu provar porteu friends per equipar alguns passos :P


L'Alba i la Sussana decideixen marxar cap al parking de baix a buscar un cotxe i pujar-nos a recollir, abans però les convenço perquè m'assegurin a un parell de vies facils al sector de La Canalla, per seguir fent metres.

• Perico de los palotes, V. Facileta, només li trobo un pas per passar-se de la part vertical a la rampa. Ressegueix una fisura molt estètica i molt agradable de fer.

• Vamos a llevarnos bien, IV+. Va dues vies més a la dreta d'aquesta última. Comparteix reunió amb l'anterior i és més d'adherència. Divertida.
  

Acabades aquestes vies les noies baixen i jo asseguro al Marc a una via de fisura de dits d'allà mateix, la Rastafari (6b+). No l'acaba de montar i decidim arribar a la reunió per la via de la seva esquerra pensant que era més fàcil, la Carte de sejour (6c). Tampoc surt però arriba a la R i prova en top-rope la Rastafari, aquest cop si que surt!

Mentrestant l'Oriol segueix provant la Via de la Cris (7c) i l'Ivan encadena al flash la Conguitos (7a). Quin bou!


Donem per acabada la jornada treparil i baixem cap al pàrquing de la presa on ja ens esperen l'Alba i la Sussana, baixo als meus i torno a pujar a per l'Oriol i els de la Seu. Resulta que coneixen al Xavi Grané, que raro! hehe :)

A baix, els meus ens esperen amb uns talls de meló per acabarnos d'hidratar i cap a Erill a dutxarnos i a celebrar el dia i els encadenes a la Creperia de Boí i amb unes cervesetes sota les estrelles.