Les opcions eren anar a Collegats, Vilanova de Meià o a fer més esportiva. Sembla que dónen núvol a Vilanova i cap allà que anem.
Fem un cafè al Cirera i mirem els llibres de ressenyes. Inicialment voliem fer dues vies (equipades), la Txubaskos per començar i la Necronomicón per acabar. El problema de fer tants plans, és que després no surten com volem... i entre pitos i flautes ens vem quedar només amb una via.
Vistes a la Roca dels arcs i en Xavi davant de la paret de Zaratrustra
Enfilem carretera amunt i aparquem a una esplanada davant la Paret de Zaratrusta. Hi ha una aproximació còmode i ràpida. El peu de via es localitza fàcilment (pintada amb el nom a peu de paret).
- L1, V+. Començo jo. Collons com apreta l'escalada aquí a Vilanova! I jo que estic fet un pocapila... vaig fent, algun pas em costa més que algun altre però per canto no serà (i verticalitat tampoc). Arribo a una repisa pensant que ja s'acabava la meva agonia però vaig veure que tot just acabava de començar: 3 expansions em separen de la R1. Em costa passar-me a la placa però finalment ho aconsegueixo i vaig pujant. Arribat al últim spit veig que l'han reforçat amb un parabolt al costat (moltes caigudes, penso). És, sense cap dubte, un dels dos passos més durs de la via. Vaig cansat, el sol ha sortit i les mans em suen. Els cantos allà es tornen més petits o roms així que solvento la papereta amb poca elegància U_u'
Primers i últims passos del L1
- L2, V/V+. Ara li toca al Xavi. Surt de la reunió per una placa vertical amb bona presa, hi ha un moment en que hi ha un passet una mica més complicat abans d'arribar a la R però aquest cop l'elegància torna a mi ;)
- L3, IV+. Llarg per gaudir de cada moviment. El pas més complicat està sortint de la R, ja que li pots caure a sobre del company. Aprofito entre el 2n i 3r spit per estrenar el meu semàfor d'àliens. Quin plaer escalar aquest tram!
Acabant el L3
- L4, V+. Amb diferència el llarg més difícil de la via, sobretot la part del desplomet final. O això o és que la meva pila estava pels terres (que també). El Xavi no té problemes i jo torno a guarrejar el pas.
La última reunió, amb intenció de baixar a peu, als arbres. Jo també hi era!
Arribats al cotxe ens entra la mandra i passem d'anar a la Roca dels Arcs, preferim tornar cap a caseta.
