4a setmana d'afternoon sessions

La setmana passada vaig estar encostipat, i al arribar de treballar només tenia forçes per estirar-me al llit o al sofà. No va ser fins el dijous que em vaig notar millor, però amb el Marc teniem poc temps. Els dos haviem sortit tard de la feina i no quedava massa llum, així que vem optar per fer una via que no haviem fet cap dels dos, a la paret Oest del Cap de Mort

El Cap de Mort

Matiné, 50m, 6b (V/A0 obl). La via està situada entre la Box i la Camel. De moment és fàcil de situar, ja que és la única amb parabolts (repeteixo, de moment). Està dividida en 3 llargs que es poden fer en 2, com vam fer nosaltres (L1 i L2 empalmables), o en 1 fins hi tot!

• L1, 6a. Puja per una placa típica de la zona (fang premsat amb bastants còdols), s'escala prou bé i les xapes estan a prop (com a tota la via). La R està al peu d'un petit sostret.

• L2, 6b. Aquí ja comença la roca bona. Es surt del sostret per un petit diedre que hi ha a l'esquerra i venen uns passos de presa grossa, però roma, en un tram molt vertical que sembla que tira una mica enrera. Passat aquest camp de patates que es pot superar en A0 tranquilament (és el que vaig fer jo), ve una excursió de III+ fins la R2, que està en una bona repisa.

• L3, V+. Surts de la repisa per roca boníssima, hi ha un passet que costa més que els altres però la proximitat de les xapes no ens fa patir. S'arriba al cim facilment i fem la R3 en dos parabolts al terra.

Maquíssima la posta de sol darrera de Montserrat des del cim de la paret del Cap de Mort amb la part menys urbanitzada de Matadepera als peus, quasi tot verd des d'allà fins l'Obac. Bones sensacions :)

Per baixar hi ha dues opcions. Es poden fer dos ràppels, de la R3 a la R1 i d'allà al terra, o baixar a peu per la canal de les Gaites. Nosaltres vam optar per aquesta possibilitat que tot i ser més llarga, ens va permetre allargar una mica més la tarda passant sota les parets de la primera cinglera de la Mola.

Com a combinació interessant de la zona, recomano escalar el burret per la Ja-Ro i després la Matiné a la paret Oest del Cap de Mort. Queden un total d'uns 120m escalats amb un grau obligat de V/A0 i ben assegurades totes amb parabolts.
Al baixar, es pot completar la jornada fent esportiva a les Gaites i et queda un dia d'escalada autèntica Santllorençina ;)

-

Aquesta setmana, com que té pinta que no escali massa per Santllors, afegeixo els rotpunkts d'ahir al Diafragma amb el Marc.

• Via kk, 6a. Entrada per cantos molt bons fins a una repisa a la meitat de la via que marca un altre tipus d'escalada molt més fina i tècnica que ens posarà la nostra tècnica de peus a prova. Cal superar la reunió per xapar-la comodament ;) Aquesta via la tenia atravessada des de feia 2 o 3 anys! No m'havia sortit mai i diria que la vaig fer pel lloc més difícil, vaig estar a punt d'anar avall un parell de cops. Sóc un desoptimitzador!
  

• Los 5 contra el calvo, 6b. Surt al flash gracies un flash-amic del Marc que s'ho va currar molt tant cantant-me algun que altre canto com donant-me ànims quan estava més crític. VIOTE del Marcel i el Jordi! Cal apretar-li al flanqueig per disfrutar després de la placa. Les assegurances estan a lloc, no allunyen encara que ho sembli ;)
  

I anar fent!!!! :)
Totes les ressenyes les podreu trobar a www.santllors.com

3ra setmana d'afternoon sessions

El dijous 4 de Juny cau al primer intent del dia (el 2n en total) la Blanca Setmana Santa (6b) a la part central del Diafragma. Hi havia fet un top-rope fà un parell d'estius, així que sense opcions al a vista ni al flash, el Marc em posa les cintes, em canta els passos i al primer intent del dia surt!

El divendres 5 acompanyo al Marc a provar l'Esquirol (7b) (fins la R intermitja de la No hagas bromas) a les Agonies. Aprofito i li faig un top-rope a la famosa No hagas bromas i diria que en lliure em van sortir 2 o 3 passos. No sé escalar en desploms! :S al Marc li va de poc i cau a l'última xapa de l'Esquirol fins la R intermitja... ja està més aprop bou!

Al Diafragma altre cop, el dilluns 8 de Juny vaig encadenar la Batvia dreta (6b) al 2n intent del dia (3r en total). Aquest primer intent va ser amb el Mohawk fa 3 o 4 anys, quan ens vam conèixer, i en top-rope, clar. Aquell dia el Marc de poc no s'emporta la primera ascensió (coneguda) de la Tibant lo braç. Té pinta a 7b bloquero... Seguirem informant!

El dimecres 10 de Juny, ens acostem a la Placa Sibarit amb el Marc i el Xavi. Anem a provar una via que n'hem tingut constància de la seva existència ara fa poc. Està situada uns 50m a l'esquerra de la Solitude. Resulta ser un 6a+ rarot, equipat amb spits, que supera un parell de panxetes. El pas està concentrat a la primera. No encadeno, el pas em fa pols els dits i prefereixo reservar-me així que em baixo a mitja via. El Marc i el Xavi encadenen sense problemes.
Algú té info d'aquesta via? Nom? Equipador/s?
Tornem a la zona principal i després de que el Xavi encadeni a vista la Barco de locos (6a+), m'hi poso de primer (per primer cop, sempre l'havia fet en top) i encadeno bastant al límit. Patint molt als passos nyaposos de mitja via, i costant-me mil trobar el canto bo de sortida a la R (la poca llum ajudava, sinó que li diguin el Marc que l'ha hagut de desmontar a les fosques!)

Seguirem informant!

Última setmana de Maig afternoon sessions.

El dimecres 27 de Maig pujo amb el Marc al Diafragma.
Jo tenia feina a la banda dreta i és que hi ha una via de 5 estrelles del Marcel que val molt la pena fer i l'últim-i-primer cop que vaig provar-la em vaig quedar amb la mel als llavis havent-me de penjar a un pas on em vaig quedar sense pila. Aquest cop va sortir del tirón després que el Marc m'hi deixés les cintes posades:

• Die-dròsi, 6a+. Inici pel podrit fàcil, placa amb passos llargs fins agafar el diedre amb canto intermitent, sortida del diedre amb preses romes i final taquicàrdic-equilibrista amb la xapa uns metres sota els peus que no ens deixarà tranquils fins xapar la role. Boníssima Marcel!

Al baixar posem les cintes a una altra via d'ell i una altra perla del Diafragma:

• Astènia, 6b+. Inici pel podrit amb 3 cantos picats on calen, no cal fer-se mal abans de començar a escalar! ;) Bastanta pila, bombo, placa de ditets, millor canto a dalt i sortida equilibrista menys expo i més fàcil que l'anterior. Li faig un intent flashejat pel Marc però aquells cantos són massa lesius pels meus lligaments. Abans de marxar li faig un top-rope per anar-me quedant amb els passos però encara està lluny.

Abans de posar-me en aquestes vies potser valdria més la pena provar els altres 6a+ i 6b's que em queden encara per la banda esquerra i central... no cal córrer i tenen una mica més de canto ;)

El divendres 29 de Maig va tocar anar a la Placa Sibarit, també amb el Marc.
Allà els dos hi teniem feina (jo bastanta hehe). Vaig treure'm una via que feia temps que tenia atravessada i sí que l'havia pogut encadenar en top-rope però no de primer i també em vaig endur una sorpresa provant una via que veia impossible per mi.

• El vuelo del Dória, 6a+. Cotada de 6b originalment i rebaixada a 6a+ després de les impressions de més escaladors. Una via bastant oposada a l'estil que se'm dona bé, de canto molt petit i bloquera. Després de que el Marc l'encadeni, m'hi poso amb les cintes posades i oh lalà! Rot-punkt patidor! :)

Ara li toca fer els deures al bou i li fa un primer intent al Síndrome de Woltan, té alguna relliscada però tot i així li va bé per muntar-la, recordar passos i cantos i intentar no fallar al 2n intent. Al baixar em deixa el top-rope muntat a la via del costat, que comparteixen reunió:

• Mono pestoso, 6b+. De dificultat decreixent amb una entrada tendinítica i molt a bloc, seguida per uns passos verticals amb canto petit, per acabar tombant i baixant en dificultat. El primer intent és un desastre, el picat m'escup cada cop que pujo canyes i no puc agafar bé el bidit. Al segon intent i donant-ho tot, miràcoli! No deixo escapar el picat, puc agafar bé el bidit i d'allà a la reunió surt sense cap més contratemps.

Perquè hem de marxar, que el Marc ja fa tard, que sinó li feia allà mateix el pegue de la mort! :P
Ah, destacar també que el Marc finalment es va treure el Síndrome de Woltan entre els meus dos top-ropes. Enhorabona bou! Jo ni m'aguantava dels cantos! :S

Primeres afternoon sessions del 2009 a Santllors

Divendres 27 de Març vam pujar amb l'Aleix i el Marc a les Gaites.

L'Aleix va tornar a calçar-se els gats després d'un parón de 2 setmanes i va fer-li un primer pegue a la Súper cucona. Un 6a clàssic de les Gaites amb assegurances justes (5+R) que protegeixen els passos més complicats dels seus 20m. Amb les cintes posades vaig intentar-ho jo també.

• Súper cucona, 6a. Comença amb presa no gaire bona i polida, a la segona xapa li apreto i en surto airós, descanso a la feixa mentre em decideixo a encarar la fisura final, poc a poc i complicant-me la vida en algun xapatge, degut a la distància entre xapes, arribo a la cadena amb un somriure :) Feia molts anys que la tenia pendent i encara no havia trobat el moment per tornar-hi!
  

Animats per l'encadene, el Marc es monta la Vertical Extrem, un antic 6b més complicat que el 6b+ de la seva esquerra. Amb la nova revisió ha quedat de 6c però això ho sabriem més tard.
El Marc li fa un bon intent de primer però hi ha un parell de passos molt llargs a baix que el tomben. Jo m'hi poso en top-rope i al loro que no estamos tan mal! No controlo els passos de baix encara, són durs... però estudiant-los bé pot sortir! La part de dalt és un V+ finet de continuïtat amb un sol pas més dur de tibar-li més.


El divendres 24 d'Abril quedo amb el Marc per anar per Santllors però els dos tenim propostes diferents, que si quedarnos al Diafragma, que si als Diedres... al final el convenço per anar al Gruyere, ja que ell encara té 6c's per fer i jo tinc molta feina a la part dreta.

Al arribar-hi, algunes vies gotejen però les que volem provar estàn aparentment seques, així que el Marc escull la Fes-te'n un fes-t'ho, un 6c+ clàssic de la zona. Abans però, per escalfar farà l'Hemisferi Nord (com li he proposat) i així jo ja hi tinc les cintes posades per provar-la.

No sè que li passa al bou però avui no té el dia, l'acaba muntant renegant a dalt... al baixar m'explica que està tota la sortida mullada i que fa força yuyu. Dubto al principi, però tiro la corda avall i m'hi poso de primer.

• Hemisferi nord, 6a+. Té entrada comuna amb la Punt Vermell, llavors flanqueja a dretes força metres sense assegurar, molt fàcil, per pujar paral·lela al diedre de la Punt Vermell per una placa. El primer pas difícil el faig més tranquil ja que degut a la meva embergadura el xapo d'un invertit bastant bo. Cap a mitja via el fred ja es nota i perdo sensibilitat a les mans, per sort els cantos son bons i no me'n vaig avall. Arribats a la placa roma de dalt de tot pateixo i maleeixo l'aigua, però poc a poc i bona lletra (i tibant de roms molls) acabo encadenant un dels meus molts projectes del Gruyere. Un de menys! ;D

Vist el panorama, passem de fer cap més via allà, ja que les altres sortides encara estaven més molles que la de l'Hemisferi nord, així que reculem i optem per anar al sol del Diafragma, allà ens trobem amb el Marcel i l'Anna que hi porten tota la tarda escalant-hi. Xerrem uns minuts i anem al projecte del Marc, la Dolça despedida. Un 6c+ de 4 xapes a bloc. Fa un primer intent i no surt, l'acaba de muntar i es queda amb els passos. Llavors és el meu torn per seguir fent els deures, i em poso a la Batvia Esquerra i a la 3ra xapa em penjo. M'ha passat el de sempre, els peus se'm queden avall i no veig on són els forats per posar-los :\
Tornem a la Dolça despedida i casum dena, tampoc hi ha sort! Una caiguda fent el flanqueig a dretes li espatlla el rotpunkt. I si proves per l'esperó, bou?
Ara si... 2n i últim intent a la Batvia esquerra... i ara amb les cintes posades i sabent on son els cantos.

• Batvia esquerra, 6a. No té més secret que no entretenir-se i no deixar-se els peus avall (almenys jo, que sóc força alt). La via és pilosa i de canto petit. Però en aquest 2n intent acaba caient.

Ja començo a enfilar els vells projectes! :D

Els millors 6a's del Diafragma

Mentre espero que el Mimo em passi les fotos d'Agulles (ja tinc els posts fets), us deixo amb la crònica del passat dissabte:

Dissabte passat, vaig quedar altre cop amb el Marcel, l'Anna i en Genís al Diafragma, que ja toca anar buscant zones amb ombra :)
Com va sent habitual, se m'enganxen els llençols i arribo més tard de l'hora acordada, ja que la nit anterior tenia un sopar amb ex-companys de l'escola. Quantes velles glòries juntes! :P

Com que anava tard i havia de marxar aviat (sempre corrents, jo!), en comptes de deixar el cotxe als dipòsits i fer la caminadeta, m'atreveixo a pujar fins a Can Pobla. Anant en compte en alguns punts hi arribo bé.

Al arribar al Diafragma el Marcel i l'Anna ja han escalfat amb La quinta del tequila, el V+ llarg i guapo aprop de la Cova del Frare (ja tenim el nom de quasi totes les vies!) i es posen a la primera via de l'esquerra.

• KK, 6a. Hi vaig en top-rope que s'ha d'escalfar... El Marcel la va arreglar fa uns mesos, ara ja està tota amb parabolts i la R és a prova de bombes. Ells que tenen els dits forts, s'aguanten bé de les regletes de dalt i la troben més fàcil de 6a. Per mi, en canvi, és un infern i m'he de penjar a les últimes cintes. El proper dia haure de provar-ho amb tapings als dits. Això de ser hiperlaxe és un trunyo!

Toca moure'ns una mica a la dreta i fer una de les millors vies del Diafragma:

• Sonrisas Rotas, 6a. És la de la dreta de la Quinta del Tequila. Un parell de passos durs a baix, passada la 3ra xapa és continuïtat de cantos molt bons i d'anar fent. Aquí ja m'hi poso per sota i encadeno a la primera! Ja era hora, la tenia pendent des de que la vaig provar per primer cop. Una via de 5 estrelles!
  

-Què voleu fer?- Pregunta el Marcel.
-Jo la Diedrosis no l'he feta mai...- Deixo anar.

Ens dirigim cap a la dreta del sector, on abans d'atacar la Diedrosis, el Marcel li fa uns tientos a una de les seves últimes creacions, la Match Point que ronda el 6c+/7a amb pas bloquero... vola unes quantes vegades al crux i l'acaba de montar. Renega de que a l'estiu estava més fort ;P

Marcel arribant al crux de la Match Point

• Diedrosis, 6a/+. Juntament amb la Sonrisas Rotas, podriem estar parlant de les millors vies del Diafragma i dels millors 6a's que he escalat mai. 5 estrelles! Canto, fisura, diedre, placa... aquesta via ho té tot i de poc no encadeno a vista! Em fonc en un xapatge i em patina un peu: em penjo a descansar just al sortir del diedre. Els últims metres son finets amb alegria entre xapes, però surten bé anar fent.

Anna a la Diedrosis

El proper dia toca fer aquests 2 rots de punkis (KK i Diedrosis) i em marco com a projectes la Los 5 contra el calvo i la Astènia. 6b i 6b+, respectivament, del Marcel. Montables perfectament des de 6a's veïns. A veure si vaig encadenant coses ara que sembla que vaig millor de coco :)

Mes afternoon sessions a La Mola

Dijous passat toca una altra visita als sectors oblidats de Sant Llorenç. Aquest cop, hi vaig acompanyat pel MarcS.

Quedem a les 18:30 a Can Robert (es tard pero no puc quedar mes d'hora, aixo de treballar...). Pujem fins a Can Poble i ens n'anem cap al Diedre del Dau a la SARDINETA DE DALT.

• Je ne se pa, V+. Escalfem en aquesta curta via amb un ultim pas peleon que fa posar-te les piles i pensar en els peus. Encadeno a la primera. El Marc l'encadena sense problemes en top-rope, fa 2 mesos que no escala degut a una lesio al peu.

El Marc a Je ne se pa

• Obelix, 6a. Nomes l'havia provada una vegada el passat Setembre. Aquest cop encadeno a la primera posant cintes i patint a l'ultima xapa. Perfecte! El Marc s'ha vist be i li fot de primer amb les cintes posades i tambe encadena, a veure si torna al seu nivell de 6b/c aviat :)

Content despres d'encadenar la nyapera Obelix

Donem per finiquitada la zona i ens n'anem cap al DIAFRAGMA on ens trobarem primer la Neula i, al arribar a les Batvies, amb en Jaume Grimp, en Groinket, la Gemma i altres companys seus. Tot un plaer coneixeus després de tant temps llegint-vos :)

Curiosa composicio, sol al Diafragma i boira al cim de La Mola

Ells estan apretant a les Batvies i em sembla que se les han tret totes. Abans de marxar la Gemma encadena amb suma facilitat la nova via a la dreta de les Batvies, amb el nostre material, i ens deixa el top-rope muntat ja que ells ja marxaven.

• via nova, 6b? Des de sota pintava mes xunga pero al posar-m'hi (en top-rope) vaig trobant cosetes. A la part de dalt és més tècnica. M'ha agradat i li he vist color. Sembla que s'esta a punt d'equipar una linia molt evident i amb canto a la dreta d'aquesta via, compartint entrada i reunio. A veure si no tarden massa... o ens hi posarem nosaltres ;P

La Gemma encadenant la nova via

Amb aquestes vies fetes i havent conegut a mes bloggers ens n'anem a casa contents i amb ganes de repetir :)

______________________

Ahir per la tarda va ser diferent. El MarcS no ha pogut venir però he quedat amb el Josep, el MarcelM (gran coneixedor de Sant Llorenç, equipador i restaurador :P).

En Marcel assegurant al Josep amb la Placa de l'Heura, la Font Soleia, els Districtes i el Mur Blau al fons...

El destí de la tarda: EL GRUYERE. Molta gent, com sempre :)
Al arribar allà ens trobem amb en Jaume i en Groinket a punt de començar la via Pa i Trago. Nosaltres anem més enllà i fem les vies:

• Punt Vermell, 6a. Després de que en Marcel l'encadeni, la provem en top-rope. Passos extranys al podrit (on he relliscat) i boníssima fins la R (ja m'ha sortit del tirón). Té un passet a la part de dalt però surt. El proper dia li posaré jo el punt vermell... ;) En Josep encadena en top-rope sense problemes.

En Josep a la roca bona de la Punt Vermell

• Pa i Trago, V+/6a. Equipada amb químics, boníssima tota ella. L'encadeno al flaix (un flaix d'aquells que t'enganyen i et fan anar per on no toca, més meritori que anar a lorsai hehe) amb les cintes posades. Hi ha algun aleje però molt bon canto. Recomanable al 100%.
  
• Cañon, 6b+. Crec que el + no hi sobra pas. Al podrit no regalen res i faig un A0. Després és pilosa, de controlar els peus i canto petit. La vaig pujant fent unes 3 parades fins a la cadena (en top-rope, of course) però baixo amb bon regust de boca.

En Marcel entrant a la roca bona de la Cañon i un bou encadenant la Performance, 7a.

Som els últims en marxar de la Soleia i ens n'anem amb la sensació d'haver aprofitat molt bé la tarda, a veure si no tardem a quedar una altre vegada i tornar-hi ;)

Santllor per partida doble

Dissabte va ser el dia escollit per fer el vago i anar a la platja... vem acabar a Sitges. Jo ja m'hagues endut els trastos per anar una estona a la Facu pero la idea va ser desestimada rapidament pels altres components de la cordada, vull dir tovallolada.

Diumenge si que vem sortir. Amb l'Alba i l'Alvaro vem fer una matinal a Sant Llorenç combinant una mica de pateo amb escalada. Deixem el cotxe als Diposits, seguim el cami dels monjos deixant a l'esquerra la Roca de les Onze Hores. Al passar-la, a la seva cara nord-est tenim el sector dur d'esportiva dels Diposits, llavors un tram de paret on la roca recorda a les Gaites i hi ha algunes vies amb burils, algunes amb spits i alguna amb parabolts! Passat aquest tram hi ha una via d'esportiva (parabolts) que va per un desplom i es veu bastant inhumana...
Un dia d'aquests haurem de fer-hi arqueologia ;)

Algu te informacio de tota aquesta zona?

Vem pujar per la canal dels monjos i al cap d'uns minuts de pujada per la canal, arribem a un tram que en lleu pujadeta ens deixa al Pi del Vent, just al revolt del cami de la Font Soleia.
Si un es vago, surt mes a compte pujar amb cotxe fins a Can Pobla i anar-hi a peu des d'alla.

Un cop alla vem optar per la sombreta de la Sardineta de Dalt. Vem fer poca cosa perque finalment ens vem decantar per anar a dinar a casa pero vaja, va servir pq l'Alba i l'Alvaro tornessin a acostar-se a la verticalitat ;)

Al Pas de la Sardina, vem fer la Yuyu. Son dues xapes i reunio, un IV+ vertical que recorda mes a un tsunami que a una via.
Vem seguir cap al Diedre del Dau on vem fer la Je ne se pa, un V+ que guarda un parell de passets finets abans de la R. Alla tambe vem aprofitar i en top-rope vem fer la fisura-diedre que no surt mes de IV o IV+.

Finalment, per acabar la jornada, vem muntar la Umma Gumma on l'Alvaro va disfrutar de valent i cap a casa falta gent!

______________________

Ahir dilluns, vem tornar a anar a Sant Llorenç. Al plegar de la feina vem quedar en jclaramunt i jo per coneixens i fer un parell de vietes al Diafragma.

Jo anava molt motivat i volia fer els dos 6a del sector de la Cova del Frare pero vaig acabar fent el pressec.
La via 1 se'm va atravessar (com sempre) a la penultima xapa (on ve lo xungo), i es que aquells passos d'equilibri no son gens lo meu!
La via 4 ja la vaig agafar amb por i la vaig provar en top-rope, despres de que el Josep deixes escapar el rotpunkt al volar (i vaia vuelo!) des de la ultima xapa! Em vaig encallar al pas atletic-desplomat de l'inici per no trobar el canto salvador a la primera (ara almenys se on es) i despres massa forats per triar i em vaig quedar sense pila a dalt.

El proper dia la via 4 ha de caure que es factible! Molt mes que la via 1 :P

L'esparadrap màgic!

Plegar tard de la feina, pujar a Matadepera, anar a llençar uns mobles a la deixalleria, pujar a Can Pobla, caminadeta fins al centre del Diafragma...

L'objectiu era encadenar la Batvia centre (6a) a vista o com a molt al flash i provar les del seu costat. La Batvia esquerra i la dreta les havia provat fa un parell d'estius amb el Mohawk.
La crua realitat, ha estat una lluita contra la via fins que ha acabat sucumbint al 3r assalt:

1r pegue... acabo penjant-me a la 3ra xapa. Quin fracàs! que petat de dits! Mira que és una via que a vista sembla fàcil pq les preses són obvies però tot i ser curta és pilosa i a mi de pila, me'n falta! :(

Mentre descanso, l'Ivan, tot i haver passat un matí fanàtic al Gruyere provant la Performance (7a) i alguna altra via, encadena una via nova entre la via 6 i la via 7 del Diafragma Central. Ell proposa 6b+ després de treure-se-la a vista.
L'equipador es passa per aquí? Ens vol deixar algun comentari? Nom? Grau proposat? :)

Toca segon intent a la Batvia centre: aquest cop aconsegueixo arribar a la següent xapa però me'n vaig per on no toca i ja no hi ha volta enrera... pilla pilla que me despeino.

L'Ivan està que no para i es posa amb l'exposada via 2. 6c o 6c+? Què n'opinen els experts?
Avui ha estat el dia i després de tremolar-li tot el cos entre la 2na i 3ra xapa... l'encadena! El tio està ON FIRE!
Nota: La via no té gens de llògica com està ara. Va per la dreta o per l'esquerra? Què tal afegir un seguro entre la 2na i 3ra xapa per no picar amb l'arbre i el terra en cas d'un pinyo?

Bé... els núvols s'acostaven ferotges i la Batvia Centre seguia muntada...

Pere: -Ivan, si no l'acabo me la montes pq li faci un top-rope?
Ivan: -Home... si no l'acabes ja li fotré (però no en tinc masses ganes), jo confio en tu!
Veueta interior Pere: -No siguis imbècil i fote-li pit i collons! Que és un putu totxo de 5 xapes!

Petit moment de reflexió...

Pere: -Em posaré esparadrap!

Ric-ric-ric, zas, ric-ric-ric-ric, zas, ric-ric-ric, zas!

• Batvia centre, 6a. Fins la 3ra xapa es fa bé, a partir d'aquí venen uns metres d'equilibri i de fer-ho tot amb els peus fins que m'he vist xapant l'últim parabolt i donant-ho tot per sortir de la placa tècnica, pujar a la repisa i xapar la R... He escalat amb el cul però com a mínim no he tornat a casa amb les mans buides que ja és molt! :)

NOTA: He d'actualitzar les ressenyes del Diafragma. Hi ha una nova via a la dreta del 6c de la Cova del Frare que té una entrada desplomada que es veu duríssima! Nova via (la d'avui) entre les vies 6 i 7 al sector central. La via amb un interrogant del Sector Central és un 6b amb la R precària.
A veure si compro 4 bolts amb anella i reforço alguna reunió que el lloc val la pena si no ets prou bou per anar a la Font Soleia :P

Foto: L'Ivan encadenant la nova via del sector Central

Pregunta: Qui ets, M? :)

Tarda al Diafragma

Feia molt temps que no anava per la Cova del Frare!
Ahir ens hi vem reunir en Joan, Roger, Isma, Marc Pity i un servidor per passar una tarda divertida mentre vem deixar en Gatsaule penjat a la Punta Serreta :P

La tarda no va donar tant de si com m'esperava. Teniem 3h per endavant i només vaig fer una via de primer i una en top rope (és el que té que hi hagi algú que tingui el teu gri-gri heheheh):

• Via núm 3, V+. M'encanta, la millor del sector (parlant de grau baix). Encadeno a la primera (quins passos més atlètics a l'inici!!!!). Continuo pensant que la reunió allà dalt no em motiva massa... Entre tots, després que la provessin han decidit batejar-la amb el nom Para gosal hay que sufril en honor al viatge a Puntacana que vam fer fa 2 estius i sobretot pel primer terç de la via dur i la resta disfruton.
  
• Via núm 1, 6a. El Roger la monta de cinta a cinta al tram final i li acabo fent un pegue en top-rope (encadeno). Que dura a la part de dalt! brbrbr i quina R més cutre! Crec que els dos ultims spits haurien d'anar un pam més a la dreta... Aquesta no l'hem batejat :P
  

Em sembla que un dia d'aquests us (Josep, Oskar, Oriol) demanaré el taladro i aniré a renovar algun anclatge i alguna reunió de la zona... ;)

Ah! He vist que han equipat l'entrada directa (amb parabolts) de la via 6... Pot sortir algo ben burro perquè tela el sostret! ;)

Us deixo amb algunes fotos de la tarda:

Pere xapant el 3r spit de la via Para gosal hay que sufril (aquí s'acaba el sufril i comença el gosal :P)

Roger amb problemes a la part del sufril...

El Joan fent servir més els braços que els peus a la Via 1

Isma assegurant o ajudant una mica... ;)

Panoràmica nocturna de la part Oest del Vallès

Domingueros

És el títol més adient per el que vem fer ahir... :/
Després de quedar a les 10 del matí a cal Roger amb l'Emilio, l'Alba i jo... a les 6 del matí rebo un sms de l'Emilio dient que no vindrà que està desfet. A les 9.30 envio un sms al Roger dientli que arribarem a i mitja... Em contesta amb un sms curt però clar: 11

La cosa pintava malament.. només 3 a escalar és namica pal pel que ni assegura ni escala. Mentre comprava el pà per fer els entrepans truco al Joan i el convenço de venir.

A les 11.30 acabem marxant de cal Roger cap a Sant Llorenç. Buff... està massificadíssim! hi havia un guarda forestal organitzant el trànsit a Can Robert de la de cotxes que hi havia. Nosaltres fem cas omís a que el parking de Can Pobla està plè i tirem amunt amb el Daihatsu del Roger, i l'acabem aparcant a Can Pobla mateix :P



Anem cap a la Roca Fordada on ens esperava el Jordi i d'allà cap al sector central del Diafragma. QUINA CALOR! Fem el V i el V+ (que no l'encadeno, em pilla yuyu i la faig descansant a alguna xapa). El Jordi se'n va i els 4 que quedem, dinem allà a la sombreta i ens n'anem cap a la Sardineta de baix, on ja no tocava el sol (però fotia una calor considerable), fem la Cazo grande, V per acabar. Aquesta si que surt a la primera. Llàstima que sigui tant curta perquè és una via molt guapa :P


Resumint, moltes hores i només 3 vies: FATAL

Com a opinió personal... crec que hauriem d'anar a altres llocs a provar diferents vies ja que aquestes les hem fet massa vegades amb l'excusa de que és el que tenim més aprop. L'altra cosa és anar a fer via llarga equipada amb mentalitat esportiva, que encara que no passi de IV+ o V... com a mínim ja fas 100m d'escalada i no 35 com ahir :S (les vies al Diafragma i a la Sardineta són curtetes)

Alguna recomanació amb vies cara nord, est... vaja, amb sombra i que hi hagi forces V per fer metres i ben equipats (amb possiblitats de provar 6a's)?

El Diafragma

Seguint amb el recull de ressenyes de zones d'escalada esportiva de Sant Llorenç del Munt, aquesta vegada li ha tocat al Diafragma.

Per arribar-hi, un cop hem deixat el cotxe al parking de Can Pobla i ja estem fent el camí normal de pujar a La Mola, les parets ens queden just al davant. La opció més ràpida és: passada la porta metàlica que hi ha un cop hem deixat Can Pobla enrera, girar immediatament a l'esquerra i seguir un corriol que ens porta cap a la Cova del Frare passant per el Castell Nou, però el podem deixar a la que veiem un caminet que va direcció a les parets una mica abans d'aquest bloc.
L'altre opció és seguir recte passada la porta metàlica i arribar al Diafragma per l'extrem de la Roca Foradada.



Es tracta d'una paret de roca "conglocalcària" que va des de la Cova del Frare fins a la Roca Foradada de Can Pobla. L'alçada de les vies és variable, amb una corda de 60m fem de sobres ja que trobarem vies tant de 10m com vies de més de 20m. L'equipament també és variable però força bo a totes les vies, spits i parabolts. Les reunions són de cadena amb anella, dos parabolts (o spits) amb anella i també alguna cadena amb mosquetó.

L'orientació de la paret és cara Oest, per tant tindrem sol a partir del migdia i ombra durant el matí (ideal matins d'estiu). Els peus de via són còmodes i força frescos degut a la vegetació.

Aprofitant la visita recent a la Punta d'en Serreta, m'he currat unes ressenyes més noves de les que ja tenia. He dividit el Diafragma en 4 sectors: el de més aprop a la Cova del Frare, el central, el de la Roca foradada i el del Castell Nou. Aquest últim, és una mena de bloc alt que segurament s'hagués usat com a trinxera o niu d'ametralladores durant la guerra civil. Si es mira bé, té unes 3 vies equipades amb burils molt molt vells, seria interessant un re-equipament o provar de top-ropejarles per veure què tal :)

Sector de la Cova del frare:

Sector central:

Sector de la Roca Foradada:

Comentar que fa un any o així vaig enviar les ressenyes "originals" del Diafragma juntament amb d'altres que vaig fer/recopilar a www.ressenya.net amb el permís de l'autor que també és equipador/re-equipador de la zona. Us copio un tros del seu e-mail:

El diafragma és un racó tranquil, espero que publicar aquestes ressenyes no ho transformi massa. Sempre he preferit que la difussió de sectors com aquest fós de boca orella, però tampoc m'oposo a utilitzar internet, ja que és un mitjà que jo mateix utilitzo per trobar info d'altres zones. La pàgina de ressenya.net m'agrada força, felicita'ls de part meva s'ho curren molt.

Espero que hagis pogut gaudir escalant al Diafragma ja que es un sector mig oblidat al qual he dedicat bastant temps i esforç equipant o reequipant vies pq estiguin + o - decents.

Gracies per l'esforç Marcel, el Diafragma és un dels sectors on he disfrutat més de Sant Llorenç! I a vosaltres; sigueu respectuosos amb la zona, emporteu-vos les deixalles i les colilles, i gràcies per disfrutar escalant aquí i no haver deixat rastre del vostre pas (com deia en Pere Books).